L’ÚNIC PROBLEMA de Muriel Spark a Sonograma (29.01.24)
L’únic problema, publicada per primera vegada el 1984, és una novel·la dividida en dotze capítols que es distribueixen en tres parts de cinc, cinc i dos capítols finals en què s’explica la història de Harvey Gotham, un multimilionari que s’ha separat de la seva dona i se’n ha anat a viure de forma una mica misantròpica al camp francès a escriure sobre el Llibre de Job, sobre la idea del dolor. En la seva nova residència no deixa de rebre visites de persones que estan interessades d’alguna manera en saquejar-lo, fet que provoca un seguit de situacions amb tints de vodevil en què es pretén destacar que la vida no té cap sentit.
Muriel Spark és una escriptora amb una àmplia carrera literària que va néixer a Escòcia el 1918 i va morir a Florència l’any 2006. De molt jove va viure a Zimbabwe i es va separar també molt jove.
L’únic problema és una novel·la en què els diferents personatges van apareixent pel lloc on viu Gotham i es produeixen unes trobades una mica surrealistes. Gotham és un personatge que la seva frase més habitual al llarg de la novel·la és: ningú no em diu res. Uns personatges que quan fan alguna cosa moralment inadequada ho justifiquen amb uns arguments d’allò més estranys. Els visitants són: un actor que és el marit de la germana de la seva dona, l’amant de la seva dona, la germana de la seva dona, la tia que viu al Canadà, el seu advocat de Londres i, fins i tot, un amic no se sap gaire bé si de la seva dona o de la germana de la seva dona. I un exèrcit de policies.
Una novel·la carregada d’humor i, com passa sempre amb l’humor, és una manera de fer una crítica a la societat, en aquest cas a les relacions de parella, a l’ús dels diners i la seva importància a les nostres vides, a què dediquem el nostre temps , per exemple, a coses tan absurdes com estudiar el Llibre de Job en un lloc perdut.
Des del punt de vista de Harvey Gotham no és comprensible que Déu, el qual creu un ésser benvolent, pugui permetre el dolor, i aquesta qüestió és l’únic problema que val la pena estudiar i valorar, i d’aquí sorgeix el títol de la novel·la: L’únic problema, és a dir quin sentit té el dolor a les nostres vides.
Tot i la profunditat psicològica de l’autora ens trobem novament amb un llibre que aborda l’argument des de la perspectiva de la gent que pertany a l’elit de la societat.
L’únic problema planteja una cosa que fins a cert punt és graciosa, que és com a la gent amb diners sempre hi ha qui vol defensar els seus interessos. És que pensen que algun dia tot allò pot ser seu.
Josep Masanés, Sonograma (29.01.24)
