Maria Isern RUSC i Chantal Poch CREMAVEN entrevistades al Més324 (04.07.23)
Maria Isern RUSC i Chantal Poch CREMAVEN entrevistades al Més324 de Xavier Graset
Graset: Ens acompanyen dues novetats de la col·lecció Alabatre. Dues obres poètiques que investiguen la passió femenina des d’un punt de vista femenina.
Maria Isern: Un dels eixos de Rusc té a veure amb el cos, i el fet poètic, i l’elasticitat del fet, posant en el centre la materialitat. (…) Citant Laurène Marx, que m’agrada molt, diu que és un privilegi poder-se oblidar de la relació que tenim amb el propi cos: és un punt en comú. Maria Mercè Marçal hi és. En el meu llibre però crec que d’alguna manera per construir un imaginari amorós determinat. (…)
No sé si responc a preguntes essencials. És un llibre amoròs, eroticofestiu. L’amor és el gran tema. L’amor és una cosa molt gastada, amb etiquetes molt marcades.
Llegeix “Palpar-te així…” (…)
Si tens altres autors com Alberto Elder, Anna Romaní, Adrian Rich,que hem parlat aquí el programa fruit de les de la recuperació algunes de les traduccions. Monique Wittig que seria a les les influències diríem si i crec que potser s’hi pot sumar que està bastant darrere d’aquest tros del poema. In dels meus referents a l’hora de pensar un imaginari lèsbic.
Chantal: Llegeix “La llengua és una creu…”
Graset: Dues obres que venien de poemes guanyadors, Chantal el Salvador Iborra 2019, la Maria el Francesc Garriga.Chantal. T’agrada l’essencial.
Chantal: Sí, és que el que m’interessa. Proust diu que en el treball literari sona el treball del nostre cor. Espai per a la fosca. Al cinema sí que hi ha fosca, igual que llum. Parles de la tesi, he estudiat cinema i la poesia va lligada amb la tesi i tot va impregnat. Els dos poemaris. I el moment mitològic del gast del llenguatge.
