SENSE RE, SENSE REMEI. Pepe Sales
Títol_ Sense re, sense remei
Autor_ Pepe Sales
Col·lecció_ Alabatre, 12
Pàg_ 201
PVP_ 15 euros
ISBN_978-84-935391-9-1
Pepe Sales Coderch (Barcelona, 1954-1994) va fer de tot: va pintar, va cantar, va escriure… No li costava gens, li era natural: ell suava, patia, camelava i com si res et feia un quadre o una cançó. Li agradava la millor música, els millors llibres, les millors drogues i tot ho devia als amics, als vius i als morts, als que criden: “Just say no to family values”. Es llegia qualsevol cosa que li caigués a les mans, s’havia escoltat milers de discos, li encantava el Dylan, el Lou Reed i Pergolesi; Fassbinder, Bambino i l’Ayrton Senna; Camarón i els Stones; Nusrat Fateh i Henry Miller; Estellés, Nin i Proust; el Davis, Samuel Beckett i Casavella… I volia dir-hi la seva –encara que s’hi deixés la pell–, fos a TV2, al Madison Fuet Garden o en un caixer automàtic. Tot és ara i res, creia, i així va viure, sense més, sense remei.
Amb aquesta edició de les seves Cançons d’amor i droga, dels diaris i apunts i d’una petitíssima mostra de la seva obra pictòrica, volem celebrar aquest esperit. Des de la seva experiència a la presó, la seva reclusió als hospitals, els seus viatges Glasnost i els seus retirs a Vallclara, l’autor ens mostra el seu periple per l’heroïna, l’homosexualitat i la SIDA amb una veu sincera, descarada, irreverent i constantment anormativa que captivarà i interessarà i fascinarà.
D’aquesta manera, aquest llibre es converteix en reconeixement i homenatge i també en un recordatori, a través d’una de les seves figures més representatives, de tota una generació maleïda que es va voler menjar el món, que es va donar a la creativitat i que ho va fer a través d’un perillós funambulisme que va acabar amb molts i va deixar-ne tocats molts altres. Temps en què la llibertat era un concepte massa suculent com per no tirar-s’hi de cap sense preveure’n les conseqüències, perquè la llibertat era un concepte nou en un país i en una ciutat que tot just començava a treure el cap de la grisor que l’havia precedit. Més enllà, doncs, dels valors literaris, aquest llibre amaga el tresor d’una memòria de l’excés que va marcar una generació que es va donar a la vida sense reserves, sense remei.
