sobre les VERSIONS DE BAI JUYI de Marcel Riera

Bai Juyi és el nom d’un poeta que va viure fa mil dos-cents anys a la Xina, quan manava la dinastia Tang i la poesia floria com no s’era vist mai en aquells rodals. Juyi va néixer a Tayuan (al nord-est del país, no ho confongueu amb Taiwan) en el si d’una família humil però culta. Tocat de ple per la musa de la poesia, esdevingué oficial de l’imperi, però la fal·lera d’escriure va perjudicar la seva carrera política. Va escriure dos llargs memorials en què malvantava la campanya, massa llarga, contra la minoria tàrtara; també va escriure un seguit de

Ecce homo. Us ho conto perquè el poeta i traductor Marcel Rieraacaba de publicar unes versions catalanes d’una selecció dels poemes de Bai Juyi. Una poesia entenedora i directa, inspirada en cançons populars (diu que el poeta descartava tots els poemes que els seus servents no entenien). El volum es titula Versions de Bai Juyi i el publica Labreu. Riera és savi i poligot, però de xinès no en sap, així que ha treballat a partir de les traduccions angleses del sinòleg Arthur Waley.

En català hi ha precedents prestigiosos de traduccions d’aquesta mena: Apel·les Mestres, Josep Carner, Marià Manent i Joan Ferraté ja van traslladar poesia xinesa al català mitjançant l’anglès. N’hi ha que els critiquen, aquesta mena de trasllats, perquè no parteixen de la llengua original; i tindrien raó si el volum es presentés com una traducció. Però no és el cas: en el títol mateix queda clar que es tracta de versions. En tot cas, cal valorar-ne el resultat. Joan Sales també va “traduir”, o sia versionar, Els germans Karamàzov (Dostoievski) i El Crist de nou crucificat (Kazantzaki) sense saber rus ni grec: ho va fer a partir de les traduccions ja fetes en llengües conegudes (anglès, francès, italià i castellà). I la factura d’aquestes obres en català és esplèndida.

Els qui hem llegit les traduccions de Marcel Riera (Godden, Larkin, Brodsky) sabem que la veu catalana de Bai Juyi no ens defraudarà. I, ja que hi som, us dono les fites netes de les tres primeres presentacions del llibre. Jas:poemes en què satiritzava la cobdícia d’alguns oficials i denunciava el sofriment del poble menut. Es va fer mal veure.

I els seus enemics van trobar la manera de fer-lo caure en desgràcia. L’ocasió va arribar quan Bai va lliurar al tutor de l’emperador un informe sense passar el peatge previ de la censura; i encara el van acusar de manca de pietat filial (un dels deures confucians) per dos poemes que havia escrit arran de la mort de la seva mare, que sembla que va caure dins un pou mentre admirava les flors. Aquests poemes estan traduïts a l’anglès amb els títols “In praise of flowers” i “The new well”. Bai Juyi va perdre els seus càrrecs i fou condemnat a l’exili. Tres anys després el destinaren com a governador als topants remots de Sichuan, i l’any següent el van cridar a la capital i el feren secretari assistent de l’emperador. Fi de l’exili.

• 20 de novembre, dimecres, a l’Horiginal (Barcelona) a les 20.30h.
• 26 de novembre, dimarts, a la llibreria Laie (Barcelona) a les                                                 19.30h.
• 4 de desembre, dimecres, a La Sargantana (Badalona) a les 20h.

Si voleu fer-ne un tast, aquí teniu tres poemes de mostra –bon profit:

CAPVESPRE A LA RIBA

Un raig que s’ha desprès de la posta del sol

s’inclina sobre l’aigua del riu, meitat vermella,

meitat verda, i el fred de l’hivern fa que brilli

la rosada com perles, la lluna com un arc.

VISCA EL VI

No féssiu de pagès: perdríeu massa temps

llaurant camps al bon temps i donant pinso als bous

cada nit. Els impostos no els podríeu pagar.

I rar seria l’any d’una bona collita.

Per tant, ara mateix, per als que ja bevem,

el millor que podeu fer és tornar-vos embriacs.

CONFORMITAT

Deixa de pensar en coses que no tenen remei:

només et portarà dolor i penediment.

No pensis en les coses que encara han de passar;

pensant en el futur et desanimaràs.

Asseu-te com un sac de dia a la cadira

i ajeu-te cada nit com una pedra al llit.

Quan tinguis gana, tan sols has d’obrir la boca.

Quan tinguis son, només hauràs de tancar els ulls.

Bai Juyi

al bloc UCRONIES de Joan Casalpeu (22.11.13)