“Tots amb Cussà sense Cussà” crònica de l’acte d’homenatge a Cussà a La Setmana (12.09.21)

Tots amb Cussà sense Cussà

  • Tree, Huch, Kap, Guitart, Pàmies i Puig van glosar l’obra del malaguanyat Jordi Cussà el primer dia de la Setmana del Llibre DANI CAJAL.
“Ni Jordi Cussà ni els ‘Cavalls salvatges’no parlarien amb la veu que parlen si no fos per les traduccions”

Set­mana llarga la que ens espera els pròxims dies als afi­ci­o­nats, i espero que a la resta de la ciu­ta­da­nia. El país es fa cami­nant, però també lle­gint, i el català i la cul­tura són prou impor­tants per dei­xar-los en mans dels ava­tars o dels polítics. El català és cosa de tots i la lite­ra­tura és la seva màxima expressió. Ho demos­tra la mus­cu­la­tura que exhi­bei­xen autors i edi­tors en un dels millors moments de la nos­tra història, però que té rep­tes com són la impli­cació del tei­xit social, l’anal­fa­be­tisme fun­ci­o­nal i les sire­nes, que en forma de tec­no­lo­gia ens poden enga­nyar més que a Ulis­ses.

Aquí, al Moll de la Fusta, cus­to­di­ats per l’àngel Sal­vat-Papas­seit ben a prop de l’entrada del nou recinte de la Set­mana, la presència del mar m’evoca la figura del retorn de l’heroi grec, en aquest cas men­tre sento par­lar de les dife­rents vides de Jordi Cussà als seus edi­tors i amics. Assis­teixo, abans de la inau­gu­ració ofi­cial, a un acte en memòria del mala­gua­nyat Cussà, poeta, dra­ma­turg, tra­duc­tor i nar­ra­dor beat­nik d’unes novel·les que com­bi­nen passió i vivència, ente­ne­do­res i ben escri­tes. Hi par­ti­ci­pen alguns dels seus edi­tors, com ara Jordi Puig, Jaume Huch i Ignasi Pàmies, el dibui­xant Jaume Cap­de­vila Kap i l’escrip­tor Mat­hew Tree, mode­rats per Anna Gui­tart, que va haver d’actuar com a spe­aker als peus de l’esce­nari perquè les mesu­res de segu­re­tat només per­me­ten cinc per­so­nes a sobre. Fa goig perquè, mal­grat la pluja, l’audi­tori és ple.

La majo­ria dels ponents opten per la queixa con­tra el sis­tema lite­rari, cosa que con­trasta amb l’últim període de l’escrip­tor, que va tenir un visu­a­lit­zació nota­ble. S’estava morint, però. Jaume Huch, edi­tor de L’Albí des de fa 35 anys i amic de Cussà des de quan repre­sen­ta­ven els Pas­to­rets, va rei­vin­di­car la figura de l’escrip­tor com a dra­ma­turg, expo­sant la para­doxa d’haver edi­tat única­ment una obra de tea­tre entre els dis­set lli­bres publi­cats. També va recor­dar la quan­ti­tat de mate­rial inèdit que resta d’un escrip­tor que era un grafòman. Huch va recu­pe­rar un text de l’última inter­venció de Cussà en la Set­mana, quan no va poder assis­tir-hi a causa de la malal­tia que el cor­cava. Esmen­tava Anna Casas­sas, que, pre­ci­sa­ment el 2016, va rebre el premi Tra­jectòria: “Ni Jordi Cussà ni els Cavalls sal­vat­ges no par­la­rien amb la veu que par­len si no fos per les tra­duc­ci­ons històriques o recents, des d’Homer i Shakes­pe­are –els dos ídols del Jordi– fins a les lle­tres de Bob Dylan i Syd Bar­rett, fona­men­tals no sols en la con­cepció d’aquesta novel·la, sinó en les experiències vives que el van fomen­tar.”

La seva vida més fosca va ser el tema de les dues obres més popu­lars, Cavalls sal­vat­ges (Columna, i després L’Albí, i Pagès en l’adap­tació al còmic de Kap) i For­men­tera lady (Labreu). Nar­ren l’experiència al límit com a ion­qui i camell, tot i que, com van pre­ci­sar, no li agra­dava ser defi­nit com a “ion­qui escrip­tor” sinó com “un escrip­tor que va ser ion­qui”. En aquest sen­tit, Ignasi Pàmies va remar­car que Cussà no volia que l’enca­se­lles­sin, sinó que el reco­ne­gues­sin com a escrip­tor. Pàmies va inci­dir en el fet que, quan va tra­duir de l’ale­many el gran Jörg Fau­ser, el refe­rent de llen­gua van ser les dues novel·les de Cussà. Jordi Puig, edi­tor de l’última novel·la de Cussà en vida, El pri­mer empe­ra­dor i la reina Lluna (Coma­ne­gra), va anun­ciar la publi­cació l’any que ve d’un inèdit. El seu amic Matt­hew Tree va ampliar la visió a altres parts de l’obra de Cussà, com ara una tri­lo­gia sobre una nis­saga d’Empúries, els con­tes, una altra nis­saga de Bada­lona i una novel·la sobre el tro­ba­dor delinqüent Gui­llem de Ber­guedà.

Tots amb Cussà, dis­sor­ta­da­ment sense Cussà.

David Castillo, El Punt Avui ( 12.09.21)

https://www.elpuntavui.cat/cultura/article/2027044-tots-amb-cussa-sense-cussa.html?ItemId=2788

Deixa un comnetari

You must be logged in to post a comment.

Subscriu-te a la nostra newsletter