Fragment: ‘El que sabia la Maisie’, de Henry James
- LaBreu Edicions publica per primera vegada l’autor nord-americà dins la col·lecció la Intrusa, amb una traducció de Ferran Ràfols Gesa i epíleg de Cynthia Ozick
Aquesta setmana ha arribat a les llibreries la novel·la de Henry James (Nova York, 1843 – Londres, 1916) El que sabia la Maisie, en una traducció de Ferran Ràfols Gesa. L’edició catalana respecta l’edició de Nova York del 1907: després de l’amarg divorci dels seus pares, la jove Maisie Farange es troba entre la seva mare egoista i el seu pare vanitós, que solament la valoren com a mitjà per provocar-se mútuament. La Maisie, una noia solitària, observadora i sàvia per la seva edat, es veu arrossegada a un món adult cada cop més enredat d’intriga i traïció sexual fins que finalment es veu obligada a triar el seu propi futur.
Publicada per primera vegada el 1897, quan Henry James experimentava amb la tècnica narrativa i estava fascinat per la idea de la visió infantil, El que sabia la Maisie és un retrat subtil però devastador d’una persona innocent a la deriva en una societat corrupta.
Llegiu un fragment d’El que sabia la Maisie, de Henry James (LaBreu Edicions).
Els editors de LaBreu expliquen:
“Llegint El que sabia la Maisie fa la sensació d’estar davant d’una novel·la que encara avui resulta sorprenentment moderna, contemporània. Henry James aconsegueix construir una història que no és només un relat de separacions i custòdies, sinó un vertader experiment narratiu: el món ens és ofert a través de la mirada d’una nena, i això obliga el lector a compartir les seves limitacions, les seves vacil·lacions i la seva confusió. La modernitat de la novel·la rau en aquesta aposta radical per la perspectiva infantil, que no és mai innocent ni neutral, sinó carregada de malentesos, silencis i deduccions a mitges. És una manera de dir-nos que la realitat és sempre fragmentària i que el coneixement –com el que adquireix la petita Maisie– és lent, costós i sovint dolorós.
També hi ha una modernitat moral: James no jutja els seus personatges des d’un punt de vista extern, sinó que ens fa conviure amb ells en tota la seva ambigüitat. El bé i el mal no apareixen com a categories clares, sinó com a forces barrejades que configuren les relacions humanes. La novel·la esdevé així una meditació sobre la responsabilitat i sobre com es forma una consciència enmig d’un món adult que sembla incapaç de cuidar-la.
Per tot això, i amb un extraordinari assaig que acompanya l’edició en català que signa la Cynthia Ozick, encara és més urgent tornar a llegir els grans autors del segle XIX.”
https://www.vilaweb.cat/noticies/fragment-el-que-sabia-la-maisie-de-henry-james/