Avançament editorial: ‘Encarnacions’, de Biel Mesquida L’escriptor publica un nou llibre de contarelles amb LaBreu Edicions (06.03.22)

El dimarts de setmana entrant arribarà a les llibreries Encarnacions, una nova obra de l’escriptor Biel Mesquida, premi Trajectòria 2021 i col·laborador de VilaWeb. És un llibre que va ben armat: són cent contarelles que Mesquida ha anat escrivint al llarg d’aquests darrers cinc anys, del 2017 al 2021. Contarelles en les quals l’autor diu que fa servir un català tensat a consciència, amb una escriptura precisa i multidimensional, que s’obre d’ampit en ample en un exercici de llibertats incommensurables. “Encarnacions és sentiguera en estat sòlid.” A més, aquesta obra de Mesquida que té 455 planes, es mostra amb una coberta i solapes obra de l’artista Miquel Barceló i s’aferma amb un pròleg de Nicolau Dols i un epíleg de Sebastià Perelló.

Els editors de Labreu ens expliquen algunes de les claus dels relats que conté l’obra:

“Encarnacions, de Biel Mesquida, és un esclat vital, un tapís de fils subterranis que es van entrellaçant en una llarga confessió fragmentada. Un devessall de retrats altament dramàtics a tall d’òpera escrita. Els relats que conformen el llibre van teixint un ideari relligat per l’estil. Aquest estil vivifica els sentits, les idees, i les reflexions sobre la condició humana. Mesquida crea retrats contundents i bells, amarats de vigor i refulgència, escenografies evocadores, tragèdies a flor de pell.

Els relats d’Encarnacions estan habitats per personatges heterogenis, de tot gènere i edat, que viuen l’instant d’una manera exacerbada, amb una consciència efervescent del pas del temps i una vitalitat que els permet subsistir. Elles i ells recorden històries passades, ploren, riuen, moren, estimen, odien, enyoren, maten, devoren, observen, tant des de la bonhomia com des de la maldat hirsuta i desacomplexada.

Els protagonistes de cada episodi d’aquesta gran auca vivaç, viuen en el present, però també en èpoques passades. Viatgen a través dels viaranys de les circumstàncies de diferents vides. La prosa de Mesquida és sensual i acolorida, de vegades frega la tragèdia grega: per alguna raó, els herois i heroïnes quotidians del llibre han d’enfrontar-se a una situació crítica, extrema, en general al límit de les convencions socials i morals. El lector se sent de vegades colpit, de vegades sorprès, i d’alguna manera interpel·lat, obligat a qüestionar-se la condició humana, sense prejudicis. El lector o lectora és plenament conscient de l’essencial instant etern que marcarà un record per sempre.

Et Verbum caro factum est et habitavit in nobis (El verb es va fer carn i va habitar entre nosaltres). La paraula, el llenguatge, i la carn, l’ésser humà, són els protagonistes d’aquests cent relats recollits sota el títol genèric d’Encarnacions on, com se’ns diu en el pròleg de Nicolau Dols, ‘la realitat creada s’empelta en la realitat viscuda i els personatges i les situacions desprenen un aire de família perfectament assimilable al nostre panorama social’.

La llengua de Mesquida és enèrgica i generadora, amb una ferma voluntat de transmissió, d’arribar al lector per explicar-li (i que s’expliqui), que aquesta llengua serveix per a tot, des del més sublim al més domèstic, i que en el cas d’Encarnacions s’ocupa d’eixamplar la realitat més palpable, amb la intenció de despullar-la, de mostrar-la en tota la seva cruesa i tota la seva esplendor per arribar a transcendir-la, a fer el viatge invers, ara des de la carn, des de l’home, cap a la paraula, cap a la literatura. La carn es fa verb.”

llegiu un fragment d’ENCARNACIONS: https://imatges.vilaweb.cat/nacional/wp-content/uploads/2022/03/Encarnacions-per-a-Vilaweb.pdf

Montse Serra, Vilaweb (06.03.22)