avançament editorial LES QUATRE CAMBRES DEL COR d’Anaïs Nin a Vilaweb (21.02.21)
Avançament editorial: ‘Les quatre cambres del cor’, d’Anaïs Nin
LaBreu Edicions publica una nova novel·la de l’autora, la quarta dins la col·lecció La intrusa · Els editors ens en parlen a bastament i ens n’ofereixen un fragment
La setmana entrant arriba a les llibreries Les quatre cambres del cor, d’Anaïs Nin, la quarta novel·la de l’escriptora que publica LaBreu Edicions dins la seva col·lecció de narrativa, La intrusa. L’obra és traduïda per Ferran Ràfols Gesa. Al París dels anys trenta, Djuna viu enderiada per una història amorosa, viscuda amb intensitat, entre ella i Rango, un músic exòtic i misteriós. La jove Djuna viu un romanticisme utòpic i ben poc realista. Es deixa portar pel desig a tota hora i aspira a la felicitat dins el caos. Tots dos s’atreuen per oposició. Djuna crea un món propi en una barcassa al Sena, un lloc que els hauria de preservar de la contaminació exterior, però no ho aconsegueix. Rango li presenta la seva dona, una ballarina retirada sempre malalta, i estableixen una relació de dependència, a tres bandes, que desemboca en un punt mort de dissolució.
Llegiu un fragment de Les quatre cambres del cor, d’Anaïs Nin.
Els editors de LaBreu ens parlen a bastament de l’escriptora, de la novel·la i de com encaixa al seu catàleg:
“Les quatre cambres del cor narra la història d’amor entre la Djuna i el Rango al París del 1936. Assistim a la degradació d’una passió que comença quan els enamorats s’acosten al coneixement real de l’altre. La Djuna intenta de formar un oasi a la barcassa que té al Sena. Allà vol bastir una relació aïllada, establida al marge de la contaminació exterior. Però ignora que la relació entre tots dos protagonistes serà tempestuosa. La coneixença de la Zora intensifica el desastre. La Zora, dona del Rango, és una ballarina retirada que juga a perdre el seny i la salut per tenir-los lligats, creant un triangle de dependència que els nua. Tots ells topen amb la impossibilitat de mesclar els sentiments i les vides de personalitats contraposades, malgrat l’atracció, cosa que fa que el seu món es clivelli. La Djuna intenta de trobar el seu camí enmig de les subtils manifestacions fluctuants del desig.
Nin va dedicar aquestes pàgines a ficcionar el triangle amb Gonzalo More i Helba Huara per assimilar la decepció, un cop destruïdes les il·lusions, i com n’era de complicat reformular la relació. A Les quatre cambres del cor, la fantasia basada en la realitat amara una literatura hipnòtica, carregada de simbolisme, lluita i sensualitat, amb una textura molt pròpia de la seva escriptura de ficció. Exposa la feblesa de caràcter del Rango, l’egoisme de la Zora i el romanticisme utòpic de la Djuna. Fa un estudi del revolucionari romàntic, els trasbalsos de les relacions personals i la feblesa de l’ésser humà. De cap a cap de la novel·la els tres personatges endureixen les seves personalitats tot fent evident la distància enorme entre la teoria i la pràctica quant a les conviccions entorn de l’amor.
Contra les desgràcies de l’amor romàntic la Djuna revifa en un estat de consciència que l’esperona a continuar la vida amb una altra manera de fer i de sentir.
Aquest és el quart llibre de ficció d’Anaïs Nin que publiquem a LaBreu Edicions. Tots, a la col·lecció de narrativa traduïda: La intrusa. Els altres tres títols publicats fins ara són: Una espia a la casa de l’amor (2011), Dins d’una campana de vidre (2012) i La seducció del Minotaure (2016). Ho fem amb el ferm propòsit de donar a conèixer la part més desconeguda de l’obra d’Anaïs Nin, la ficció. Volem donar al lector català la possibilitat de llegir l’obra de Nin més apartada de la figura mítica que s’ha forjat al seu voltant: entre la dona erotòmana i la protectora de l’art i els artistes. Aquestes novel·les són una mostra d’una anarquista espiritual, que teixeix una aritmètica amb la llengua, creant nous universos que donen força a la simbologia dels fragments, de la multiplicitat i els corrents i lligams que creen les vides, les sensacions, les paraules. Crea un imaginari, en la multiplicitat, per penetrar de manera poètica i analítica a la seva època. El llenguatge, a les seves mans, es converteix en una poció màgica, una alquímia de la comprensió.
Tota l’obra de ficció d’Anaïs Nin neix de la seva experiència personal, d’allò que coneix i emmagatzema als seus diaris durant els anys, el seu ‘laboratori de l’ànima’, que li dóna peu a la construcció de personatges que finalment esdevenen models universals en comptes d’individus concrets. Pràcticament autodidacta (va deixar l’escola a setze anys i tan sols va anar a dues classes a la Universitat de Columbia l’any 1921), deu les seves arrels formatives a les lectures de Marcel Proust, Djuna Barnes, Jean Giradoux, Pierre Jouve, Rimbaud, el surrealisme i la psicoanàlisi.
A banda dels Diaris i els relats eròtics que la van fer arribar al gran públic, Anaïs Nin va escriure novel·les, prosa poètica, contes, crítica i teoria literària. El 1932, a París, publica D. H. Lawrence: An Unprofessional Study, un estudi sobre l’autor D. H. Lawrence, a qui reconeix com la seva influència més important, ‘perquè ell buscava un llenguatge per a l’instint, l’emoció i la intuïció, les parts més inarticulades de nosaltres mateixos’. Llenguatge i immersió en el coneixement de l’ésser humà, els dos pilars de l’obra d’Anaïs Nin.
També a París publica The House of Incest (1936), molt influenciada pels corrents surrealistes, i The Winter of Artifice (1939), sota l’influx de Rimbaud i el simbolisme, recurrent a tota la seva obra de ficció. El 1939, a l’inici de la Segona Guerra Mundial, torna als Estats Units, on no troba l’ambient literari que esperava.
Molt crítica amb la novel·la de tall realista social que s’escrivia als Estats Units als anys quaranta, defensa que la ‘realitat’ tan sols es podia trobar rebutjant el ‘realisme’. Va rebre la incomprensió de la crítica i de l’establishment literari, molt allunyats dels aires d’experimentació i innovació que dominaven a Europa i, com que no va aconseguir editor, va decidir de crear la Gremor Press l’any 1942 i publicà una nova versió de The Winter of Artifice, i el 1944 el recull de contes Dins d’una campana de vidre, amb el qual va captar l’atenció del crític Edmund Wilson. Finalment aconsegueix un contracte amb una editorial on comença a publicar les novel·les que acabaran convertint-se, després de molts canvis, en la pentalogia Ciutats de l’interior, fixada per fi el 1961, pentalogia de la qual formen part aquests tres títols que hem publicat: Una espia a casa de l’amor, La seducció del Minotaure i Les quatre cambres del cor. Més tard escriu Collages, recull de retrats de diversos artistes, i La novel·la del futur, on desenvolupa la seva teoria sobre cap a on hauria d’avançar la novel·la per estar d’acord amb les novetats artístiques i científiques del segle XX i on analitza la gènesi i els recursos de la seva obra literària, dedicada a la investigació de l’ànima, el subconscient, els sentiments, les emocions i a la recerca constant d’un llenguatge capaç de revelar les connexions entre el món interior i els actes de l’ésser humà.”