BUKOWSKI ESSENCIAL de Charles Bukowski a La Veu dels Llibres (27.05.23)

Charles Bukowski (1920-1994) és un mite, una llegenda, un creador alternatiu, una veu sorgida de la literatura independent americana, un representant del realisme brut –històries concises, de supervivència quotidiana, personatges vulgars o sinistres, llenguatge reductor, directe. Va néixer a Alemanya i els seus pares van haver d’emigrar als Estatus Units. La pobresa, l’ambient familiar i els maltractaments del seu pare el van endurir. A més, va patir una malaltia a la pell, deixant-li marques a la cara, que van condicionar, encara més, el seu caràcter.

Va poder estudiar en un institut de Los Angeles i va cursar estudis de periodisme i literatura a la universitat, sense poder-los acabar. Als 24 anys va publicar el seu primer conte en una revista. Sobrevivia amb el que podia. Va estar durant una temporada rodant per l’Amèrica profunda, amb treballs temporals i experiències rudes, dures. Va trobar una feina estable com a carter al servei postal, i va començar a escriure una columna periodística. El seu editor li va oferir una remuneració fixa de 100 dòlars mensuals per tal que es pogués dedicar plenament a escriure. Tenia 49 anys. El somni americà li havia tocat. La seva primera novel·la, escrita el 1971, va tenir un notable impacte, protagonitzada pel seu alter ego, Chinaski, on narra la història d’un carter, amb un humorisme entranyable.

Els seus poemes sorgeixen dels carrers, dels suburbis, dels bars, dels pisos o de les habitacions on va viure, de la realitat més dura i més insofrible, com si fossin cançons de rock

En total, va escriure sis novel·les, nou reculls de contes i vint llibres de poesia. Va escriure més de cinc mil poemes, alguns dels quals es van poder llegir en castellà en les diverses edicions de l’editorial Visor. Bukowski essencial parteix d’una antologia d’Abel Debritto, publicada el 2016, i suposa la seva primera obra poètica traduïda al català  —és d’agrair que en aquesta magnifica edició s’indiqui l’any i títol de la publicació dels poemes seleccionats.

Irreverent, provocador, és així com l’has de llegir. Essencialment real i profund. “Presenteu-vos per alcalde”, implora en el seu primer poema. No és un joc, és una explosió de continguts, de crítica social i política. Altres cops, es mostra seriós i altres vegades, excessiu. Les seves reflexions estimulen la lectura, amb una expressió múltiple, inabordable. El poema “Com el pardal” és un exemple de tot el que podem interpretar i gaudir de Bukowski: una part més profunda i més seriosa, amb una part més amatent i més empàtica.

És millor llegir els poemes i no haver-lo de classificar amb quatre o cinc paraules: alcohol, dones, llibres, cultura beat, indomable. Si hagués fet un pas més cap a una poesia més essencial, potser la seva irreverència no seria tan valorada i reconeguda. Tota una paradoxa. En alguns poemes, li parla al lector i li suggereix actituds, canvis de visió. Lògicament, no poden faltar els poemes sexuals, directament sexuals, sense pretextos, ni trampes metalingüístiques. El sexe és el sexe. Res més.

escrivia una poesia deslligada, ràpida de llegir i d’entomar. Hi ha una sèrie de poemes molt especials, il·luminadors com ara “El cordó de la sabata” (1971), on detalla els motius que pot tenir un home per tornar-se boig

Els seus poemes sorgeixen dels carrers, dels suburbis, dels bars, dels pisos o de les habitacions on va viure, de la realitat més dura i més insofrible, com si fossin cançons de rock, estripades, escopides, al marge de pretensions i de protestes d’època. Bukowski, en el fons, actuava i escrivia com una contraprotesta, al marge de la seva pròpia marginació, amb anuncis, reflexions i imatges que van desbordant el paisatge desolador de Califòrnia: “fent l’amor mentre uns altres homes –pobres nois– treballen”. La critica al treball, a la penúria mental que va acaba causant, és un dels punts més originals i més potents de Bukowski.

Són poemes mitjanament curts, d’una o de dues pàgines, habitualment. Bukowski escrivia una poesia deslligada, ràpida de llegir i d’entomar. Hi ha una sèrie de poemes molt especials, il·luminadors com ara “El cordó de la sabata” (1971), on detalla els motius que pot tenir un home per tornar-se boig. També parla de les peripècies amb les seves parelles i les seves amants. Escriu estampes urbanes, invisibles, com ara el poema que parla dels escombraires de Los Angeles, sense deixar de mencionar les bogeries, les borratxeres, i els mals dies que pot tenir una persona al llarg de la seva existència. “Hi ha gent que mai no fa bogeries, quines vides tan horribles deuen viure”.

Bukowski ens parla sobre vides descarrilades, sobre carreteres secundàries, sobre homes oblidats, sobre històries que es continuen vivint en totes les ciutats, amb totes les seves dificultats tant irreductibles i tant severes.