CREMEN CELS, de Míriam Cano, Martí Sales i Antònia Vicens
Títol_ Cremen cels
Autor_ Míriam Cano, Martí Sales i Antònia Vicens
Pròleg_ d’Andreu Subirats
Col·lecció_ cicuta, 16
Pàgs_ 132
PVP_ 13 €
ISBN_ 978-84-947452-6-3
Míriam Cano (Molins de Rei, 1982) és periodista i escriptora. Ha publicat dos poemaris: Buntsandstein i Ancoratge. Col·labora en diversos mitjans culturals catalans, i centra el seu interès en la música, la literatura i el cinema.
Martí Sales Sariola (Barcelona, 1979) és escriptor, traductor i músic. Autor, entre d’altres, de Huckleberry Finn, Dies feliços a la presó, Ara és el moment o La cremallera. Ha estat col·laborador de Time Out Barcelona i traductor d’autors com John Fante, Shirley Jackson, Kurt Vonnegut i Jim Dodge. Ha liderat els grups Els Surfin Sirles i Convergència i Unió.
Antònia Vicens (Santanyí, 1941) ha destacat com a novel·lista amb obres essencials com 39° a l’ombra (Premi Sant Jordi 1967), Material de fulletó, La santa, Gelat de maduixa, Febre alta, Ungles perfectes o Ànima de gos. El 2009 l’evolució del seu procés d’escriptura desemboca en la poesia amb Lovely, seguit de Sota el paraigua el crit, Fred als ulls i Tots els cavalls. Amb aquest conte de Cremen Cels torna a la narrativa.
Tres escriptors reunits una setmana a una casa rural al Delta de l’Ebre, sota els efectes d’una onada de calor, ressegueixen els arrossars en bicicleta, busquen refugi al mirador del riu o es tanquen a teclejar a l’habitació amb música clàssica de fons.
Una escriptora s’obsessiona amb un batalló de brigadistes franco-belgues, mal equipats i amb escassa formació militar, que han de creuar l’Ebre en una missió condemnada al fracàs. Aclaparada pels dubtes i la imatge dels cossos d’uns soldats surant i tenyint de vermell l’Ebre es tanca al búnquer on van deixar rastre. Serà capaç d’explicar la seva veritable història? Sabrà fer-los justícia?
Una carta a l’oncle aventurer perquè recuperi la memòria. Una oda a la quimera del naturalista amateur i inventor que desafia els sistemes. I potser també una lloança a una vida dedicada a la dèria de seguir les pròpies dèries fins a les últimes conseqüències. Peripècies d’una vida que encarna obsessions.
Na Conxa està malalta i els metges no saben si se’n sortirà. El temps és llim que se li desfà a les mans. Es veu a si mateixa en una andana, esperant un tren. En un estació que no té portes ni sostre, envoltada de pins assedegats i núvols baixos. Els personatges de la seva vida se li apareixen per portar-la cap a l’altre món. Dur-se l’ampolla als llavis és un gest recurrent. Aquest viatge definitiu serà refugi de veritats on trobar il·lusions i poesia.
Míriam Cano, Martí Sales i Antònia Vicens formen un triangle literari irrepetible que brilla en el panorama de la narrativa actual. En totes tres històries el passat ressona en el present. I totes tres, cadascuna a la seva manera, us faran endinsar en remolins d’aigües tèrboles.
