entrevista a Jaume Pont a Diari Segre (31.01.21)

«Escriure vol temps i fugir del ‘fast food’ mercantilista»

Quatre anys després de Càntic d’ombres, el poeta lleidetà Jaume Pont (1947) torna a les llibreries amb una nova proposta. Mirall de negra nit (LaBreu Edicions), un poemari en el qual desbrossa els vincles entre l’amor i el dolor.

–Explica com definiries ‘Mirall de negra nit’, que arriba tres anys després de ‘Càntic d’ombres’ (de què parlen els nous poemes, quin to té el conjunt de l’obra…)

Hi ha llibres que no vas a cercar-los: ells et cerquen a tu, com Mirall de negra nit. La mort i el sentit de pèrdua hi planen per tot arreu. Però molt més que la mort, el tema central del llibre és el vincle entre l’amor i el dolor. Cada poema és com un tatuatge o, si vols, com una carta d’amor que ens parla de la memòria de l’ahir, de l’avui i dels temps que encara han de venir. Es tracta doncs, a través de la paraula, de reconstruir un món propi que superi el no-res. De tots els llibres que he escrit és possiblement el més despullat. Aquí, per damunt de tot, el llenguatge lluita paradoxalment per dir l’innominable.

–No sé si l’has escrit durant la pandèmia. Si és així, es nota en aquest treball l’estat d’ànim general per aquesta situació social i personal?

La major part dels poemes de Mirall de negra nit han estat escrits durant la pandèmia. Però no crec que aquesta, o l’estat general que se’n deriva, hagin influït en el llibre. L’arrel que motiva l’escriptura del llibre és sobretot personal. Hi ha, però, qüestions socials que la pandèmia ha instaurat a l’inconscient col·lectiu que sí em preocupen, cas de la por a “l’altre”, les actituds insolidàries, el menyspreament de la cultura, el cada cop més obsessiu control del Gran Germà…

–Un escriptor, un creador, es pot aïllar del que passa al seu voltant perquè no l’influenciï a la seva obra?

Un escriptor no és cap déu: és un home entre els homes. Tot el que batega al seu voltant l’implica. Resulta impossible viure, com deia Machado, au dessus de la mêlée, perquè vulguis o no vulguis formes part del cos social. Però, d’altra banda, el poeta limita amb la solitud i el silenci. De sempre el confinament, o cert tipus d’aïllament, ha format part de l’obrador del poeta, de l’escriptor. La diferència rau en l’exercici de la teua llibertat. No és el mateix aïllar-te per decisió pròpia a que et confinin.

–De moment, la pandèmia sembla que ja t’ha afectat una mica a l’hora de presentar el poemari a Lleida i aviat començarà el compte enrere de cara a Sant Jordi. Confies que aquest any el podrem celebrar com abans?

Davant la gravetat generalitzada de la pandèmia, prefereixo no pensar en tot el que afecta la difusió del meu llibre i acarar els obstacles dia a dia. El compte enrere que ens apropa a Sant Jordi no em preocupa. Hauré, haurem de reinventar-nos. Tothom: editors, autores, llibreters, públic lector… Ara més que mai, i més enllà d’eslògans publicitaris, és una bona oportunitat per fer realitat allò de que cada dia de l’any és Sant Jordi.

–Tot el que ens està passant des de fa gairebé un any ens està canviant la forma de relacionar-nos, cada cop més individualistes i telemàtics. Creus que aquesta ‘nova’ societat també es veurà reflectida aviat en l’àmbit literari?

La situació pot arribar a ser preocupant… Per deformació professional, jo visc aquest canvi de paradigma molt a prop de la docència, de l’ensenyament. Em preocupa que l’absència de la figura presencial en la docència pugui acabar convertint-se en una norma, a favor de la virtualitat. L’ensenyament, o és humanístic o no és. Cal entendre que les escoles i les universitats formen, o haurien de formar, individus capaços de pensar i prendre decisions per ells mateixos. El twitter style empobreix. La literatura no s’ha lliurat d’aquesta pesta. Escriure demana un temps lent, que defugi l’automatització o el fast food mercantilista i aposti decididament per la creació i el pensament crític.

–Per cert, acabo, com van les traduccions dels teus poemaris (sobretot al francès)? N’hi ha de noves?

El 2022 està previst que aparegui Mirall de negra nit a L’Étoile des Limites, la mateixa editorial francesa on es va publicar Enlloc. Serà el novè llibre meu traduït al francès, sempre de la mà de François-Michel Durazzo, que ja té enllestida també la versió francesa de Càntic d’ombres. Em trobo molt a gust amb les traduccions de Durazzo. Cada traducció seva és per a mi un regal, una aventura, un aprenentatge incomparable.