ESCRIURE de Marguerite Duras

.

Títol_ Escriure
Autora_ Marguerite Duras
Traductora_ Blanca Llum Vidal

2a edició

Col·lecció_ la intrusa, 31
PVP_ 15 euros
Pàgs_ 100
ISBN_ 978-84-125774-1-9

Marguerite Duras va néixer el 1914 a Gia Dinh (prop de Saigon) i va morir a París el 1996. Visqué la infància i l’adolescència a la Indoxina francesa fins que el 1932 es traslladà a França, on va estudiar Ciències Polítiques i Dret a la Sorbona. Treballà com a secretària del Ministeri de Colònies de 1935 a 1941. És una de les escriptores i cineastes europees més influents de la segona meitat del segle XX, amb cinquanta-sis llibres, entre novel·les, reculls periodístics, obres de teatre, dinou pel·lícules i una desena de guions cinematogràfics i una vasta producció en el camp televisiu.

El 1943 publica la seva primera novel·la, Les Impudents. Durant l’ocupació nazi col·labora activament a la Resistència i s’afilia al Partit Comunista, que deixa el 1955. Del trasbals de la Segona Guerra Mundial en neix el recull El dolor (LaBreu Edicions, 2019). Contacta amb l’existencialisme de Sartre i Beauvoir, però se’n distancia per apropar-se al nouveau roman amb al relat La tarda del Sr. Andesmas de 1960 (LaBreu Edicions, 2015). Guanya el Premi Goncourt amb L’amant (1984), amb el que assoleix un èxit mundial.

La pròpia vida és una font d’experiències sobre la qual va escriure de manera incessant: una història tempestuosa des del seu naixement. La soledat, l’escriptura, l’alcohol, el narcisisme, els desitjos fulgurants i la justícia conflueixen en una obra clarivident i ineludible.

Escriure és el recull de cinc textos que podem considerar un llibre-testament de Duras. L’autora hi ofereix confidències relacionades amb la seva vida, les imatges i les històries que l’han perseguida, la creació literària. També hi planteja una àmplia reflexió sobre l’escriptura i sobre l’essència del llenguatge.

Els textos d’Escriure llisquen, entre pauses, per la casa de Neauphle, completament envaïda per l’acte de l’escriptura, on troba l’entorn idoni per aprofundir en la reflexió contínua que la sedueix i l’habita. El títol anuncia el llibre que, en un infinitiu il·limitat, s’obre a la profunditat de les edats de la paraula durassiana per lluitar contra les pors, els mites, els dolors i la solitud que l’enderien.

«A Escriure, s’hi percep una constant relació al·legòrica entre casa i cos a través de l’element comú que és la soledat.» Victoria Cirlot

PREMSA

ElPuntAvui (01.10.22) https://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/2199695-una-casa-per-escriure-hi.html

Catorze (06.10.22) https://www.catorze.cat/biblioteca/contracoberta/tillie-olsen-filles-silenci-187795/

LRP (08.10.22) https://www.lrp.cat/lrp-arts/article/2198253-la-solitud-no-es-troba-es-fa.html?cca=3

AraLlegim (15.10.22) https://llegim.ara.cat/critiques-literaries/clos-desconegut-marguerite-duras-labreu-edicions_1_4507325.html?utm_campaign=echobox&utm_medium=social&utm_source=Twitter#Echobox=1665767566