francesc garriga barata (26 d’abril de 1932- 4 de febrer de 2015)

ha mort en francesc garriga  i ens sap molt i molt de greu.

se’ns ha anat un mestre, un amic, un còmplice ple de paraules contundents que ens renyava, animava i mimava des de fa molts d’anys, t’enyorarem comandant!

LaBreu Edicions està a punt de publicar el seu darrer poemari, Swing, que, lamentablement,  serà pòstum.

ha vingut la neu a acompanyar-lo mentre dormia. ell l’esperava de fa dies mantenint un ritme de swing com qui espera l’entrada del solista. i la solista s’ha lluït. no us podeu imaginar el buit que queda, l’ombra que s’ha instal·lat permanent al nucli emocional d’aquells per a qui va ser un segon pare. hi ha fars que no s’haurien d’apagar mai. perquè, ara què, qui ens omplirà la vista de sentit crític? qui, sorneguer, ens farà riure i ens farà veure? qui despullarà l’emperador saludant amb delectança les canyes del déu Pan i menystenint la sacra cítara d’Apol·lo?

francesc, no saps com t’hem estimat. no saps com d’orfes ens deixes.

els editors de LaBreu, Marc Romera, Ester Andorrà i Ignasi Pàmies