la poesia de Charles Bukowski a L’Irradiador d’Icat (25.03.23)
“A mi em sembla, l’obra de Bukowski, no ha sortit mai il·lesa. Té la imatge de porc masclista i alcoholic, ara li pesa. Això és culpa dels anys 60 i 70. L’època que et trobaves Bukowski per tot arreu. (…) Resurrecció de Bukowski a les llibreries. “Els últims dies del noi suicida” amb traducció de Marcel Riera. Aquesta poesia que sempre és transparent i fonda, amb poques metàfores, directa i salvatge. Seleccions fetes per col·laboradors de Bukowski, seria possible fer una selecció dolça, o una de trencadora de la imatge que tenim d’ell.”
Brutal i delicat, sec i commovedor, nihilista i vitalista, Charles Bukowski és una figura major de la poesia nord-americana. Tres anys després de la celebració del centenari del seu naixement, arriben ara en català dues antologies dels seus poemes, la d’Edicions de 1984, amb traducció de Martí Sales, i la de LaBreu, a càrrec de Marcel Riera. Bukowski és molt més gran que la imatge prostibulària i alcoholitzada que dècades enrere li va anar a favor i ara segurament li pesa.” L’Adolf Beltran s’hi ha divertit i emocionat
