LA TORRE DELS RUSSOS de David Gálvez a AraLlegim (15.07.23)

Què fan un filantrop nord-americà i un aviador rus en un edifici andorrà?
‘La Torre dels Russos’ és una especulació narrativa sobre una colla d’interrogants que David Gálvez ens planteja de la manera més juganera possible

David Gálvez Casellas (Vilanova i la Geltrú, 1970) és un narrador, articulista i traductor andorrà que també ha fet incursions puntuals en la poesia i l’assaig. Després de Cartes mortes, la ficció més marciana mai sortida de ploma andosina i de la sensacional faula distòpica Res no és real, ara LaBreu Edicions li publica La Torre dels Russos, un treball d’investigació entre la ficció i la realitat sobre els misteris que envolten aquest famós edifici d’Andorra, un casalot ubicat al solà de Santa Coloma, en un paratge bucòlic de rouredes i prats a mig camí de la Margineda.

La casa es diu així perquè va ser encomanada el 1916 a l’arquitecte Cèsar Martinell (deixeble de Gaudí) per encàrrec d’un multimilionari i filantrop nord-americà, Fiske Warren (1862-1938), hereu d’una de les famílies notables de Boston, casat amb la filla d’una altra reputada família, Gretchen Osgood, graduada a Oxford i model d’un dels primers retrats de John Singer Sargent. L’objectiu era que s’hi instal·lés el rus Nikolai Popov amb la seva dona i que muntessin una mena de comuna socialista andorrana inspirada en les idees de Henry George i basada en l’impost únic. La il·lusió utòpica no es va acabar complint, a causa, en bona part, de l’afer sentimental que van mantenir el nord-americà i la dona de Popov i de la desconfiança connatural als habitants dels Pirineus. De fet, Gálvez planteja que la casa dels russos, més que un experiment, era un epicentre per investigar altres coses.

A La Torre dels Russos Gálvez ha desmuntat el relat i ens presenta aïlladament els materials històrics que el formen —anècdotes, espais, descripcions, fitxes genealògiques, notes sobre els colors, paraules o personatges— per tal que el lector combini les peces per muntar el trencaclosques. La ficció, la història, l’autobiografia i la metaliteratura es fonen en un equilibri marca de la casa. L’estructura de l’obra es teixeix gràcies als capítols breus que funcionen com a petites escenes inacabades o només suggerides que fan treballar el lector. L’acrobàcia formal, l’experiment lúdic de Gálvez es basa en l’interès per saber què feien l’americà adinerat i el matrimoni rus a Andorra enmig de la Primera Guerra Mundial.

Gálvez ha investigat sobre la nissaga Warren i hi ha trobat nombroses referències, com la propietat de la controvertida copa de l’Imperi Romà que porta el seu nom, i té l’oportunitat d’encreuar informació sobre el més desconegut de tots, Nikolai Popov, pioner de l’aviació, espia i moltes coses més. L’autor també ha especulat amb les biografies i els entorns familiars dels personatges, amb les llegendes urbanes, i sobretot amb l’afer amorós entre Warren i Popova.

En definitiva, La Torre dels Russos és una especulació narrativa sobre el que podria haver passat. Una colla d’interrogants i de possibilitats que Gálvez ens planteja de la manera més juganera possible. Com si a l’autor li fes il·lusió que a partir de la suma dels materials que ell ha recopilat durant tants anys algú altre fes una novel·la completament diferent de la seva. O agafés un dels personatges d’aquesta obra coral i en construís una seqüela. Els materials de construcció de l’obra literària de Gálvez són a la vista, i per això —per sort— La Torre dels Russos no és una narració a l’ús sinó un divertiment d’un autor que va molt ben documentat per la vida.

Anna Carreras, AraLlegim (15.07.23)
https://llegim.ara.cat/critiques-literaries/misteris-edifici-andorra-david-galvez_1_4754670.html