L’ÉSSER ESTIMAT d’Evelyn Waugh garrativa a GentNormal (05.10.15)

El triomf de l’eufemisme. Una societat dramàticament jerarquitzada. Dos suïcidis. Personatges sense sortida, atrapats en una gran ciutat. Una distopia com 1984 de George Orwell? No. Aquests també són elements per bastir una de les novel·les més divertides que hàgiu llegit mai.

L’Ésser estimat, un dels darrers llançaments de LaBreu, és el llibre que Evelyn Waugh va escriure immediatament després de Retorn a Brideshead. El mateix autor ens ho explica al pròleg: amb motiu del seu viatge a Hollywood per a supervisar la famosa versió fílmica de la novel·la, Waugh va quedar fascinat pel negoci funerari dels més rics.Especialment, pel negoci funerari de les mascotes dels més rics. És en aquest món farcit de goril·les embalsamats i de mausoleus per a canaris, on el jove poeta protagonista se sentirà com a casa. Ni l’elitista comunitat britànica de Beverly Hills, ni els estudis cinematogràfics Megalopolitan s’interessaran en la seva persona. En canvi, la mort el rondarà. Diferents circumstàncies l’arrossegaran cap a tipus de mortalles sense costures, massatges facials per esborrar rictus inconvenients i molt especialment cap a l’excèntrica Aimée Thanatogenos, maquilladora de cadàvers.Amor i mort són els temes que vertebren aquest llibre absolutament antiromàntic. No hi trobareu ni un bri de solemnitat, en la seva tragèdia, i sí moltes capes de ficció. Mentiders professionals i aficionats, mànagers que creen actrius, actrius que canvien de nacionalitat a cop de quiròfan, feines falses, il·lusions. Hi trobareu un somni americà que pretén ocupar tots els racons de l’existència, molt “més enllà” de la fàbrica de somnis. I és que fins i tot ens toparem amb una llengua inventada. Una neo-llengua tant absurda com hilarant: ens queda el dubte de si la paraula de l’autor per a definir-la,idiolecte, utilitza el prefix en el sentit d’idioma o d’idiota.

Tanmateix, tot i que estem parlant d’una novel·la que es llegeix d’una tirada, L’Ésser estimat no és cap bagatel·la. Plena d’un sarcasme sublim, hi trobareu un rerefons que va més enllà de la paròdia. Què fem, en vida, pels éssers estimats? Amb quants estadis de mentida els inserim a les nostres vides?

Aprofiteu, doncs, per llegir-la ara que sou éssers en espera (d’una mort segura). Quan sigueu éssers estimats, qui sap si us contestaran aquestes preguntes des d’ultratomba.