L’OFICI de Sergei Dovlàtov a AraBalears (24.11.18)

L’OFICI de Sergei Dovlàtov

Sergei Dovlàtov (1941-1990) arriba als EUA als 37 anys. A causa del rebuig que va patir al seu
país, Dovlàtov només confiava que la seva literatura fos publicada al ‘tamizdat’ (la xarxa de
literatura russa publicada a l’estranger), aquesta possibilitat podia fer que arribés als lectors de
l’URSS clandestinament mitjançant una altra xarxa ‘samizdat’. Aquests varen ser els
començaments d’un autor fonamental del s. XX. Un cop a Amèrica va trobar el reconeixement.

‘L’ofici’ consta de dues parts, la primera ‘El llibre invisible’ va ser escrita abans d’emigrar i ens hi
explica la irrespirable realitat que es viu a Leningrad, quan ens dona a conèixer la quotidianitat
que pateix. Malgrat les circumstàncies, no hi manquen l’humor i la ironia. A la segona part, ‘El diari
invisible’, ens trobam amb els seus primers moments a Amèrica, la creació d’un setmanari adreçat
a la comunitat russa dels EUA i el reconeixement del seu talent amb la publicació de relats a la
revista ‘New Yorker’ i l’edició del seus llibres.

Una vegada més, Dovlàtov ens commou i ens diverteix, coneixem els peculiars companys amb els
quals s’embarca en l’aventura de la revista adreçada a la comunitat russa.

Es defensa de Bogoliúbov, editor de l’únic diari fins aleshores adreçat als immigrants russos, el
qual veu com una competència el setmanari que han fet néixer els membres de “la tercera
emigració”: “Per desgràcia, la nostra vida s’escriu sense esborranys. No es pot reescriure, no se’n
poden guixar línies soltes. Serà impossible corregir-ne les errates” (pàg. 177).

Una observació als homes de negocis: “els diners han esdevingut anàlegs d’altres valors d’una
categoria superior. L’import s’ha convertit en una xifra. I la xifra s’ha tornat un signe heràldic” (pàg.
188). El reconeixement el sorprèn, tot passa de pressa, ell encara té com a prioritat el compromís de la
revista.

Agraïm les genials observacions paral·leles “Solo per a Underwood”, hi tornarem… Hi tornarem per
una necessitat vital de tornar a saber-nos privilegiats com a lectors. Una vegada més una
recomanació sense reserves

Ramona Pérez, AraBalears (24.11.18)