L’OFICI, de Serguei Dovlàtov

Títol_ L’ofici

Autor_ Serguei Dovlàtov

Epíleg_ Laura Salmon

Col·lecció_ la intrusa, 22

Pàgs_ 328

PVP_ 19 €

ISBN_ 978-84-948332-3-6

L’ofici narra el llarg camí de l’obra inèdita fins a la publicació. Consta de dues parts: El llibre invisible i El diari invisible. Des de ben jove Dovlatov sabia que hauria de triar entre l’entusiasme soviètic i el silenci. Però no ho va acceptar mai. No volia renunciar al seu dret a publicar. I als trenta-set anys, va decidir marxar de l’URSS. Un cop instal·lat als Estats Units, va aconseguir finalment publicar la seva primera obra.

El llibre invisible és un retrat àcid i alhora ple de tendresa de la societat literària a Leningrad, d’una rica i diversa realitat cultural paral·lela. Amb el seu estil lacònic, ple de sarcasme, relata els seus esforços per trobar una escletxa al mur de la censura. Hi ha escenes d’una comicitat sorprenent, cartes farcides d’absurditat burocràtica i Dovlatov, fins i tot, s’atreveix a demanar explicacions al KGB.

El diari invisible és el procés d’adaptació de Dovlatov a la ciutat de Nova York. Uns amics l’enreden en l’aventura delirant de fundar un setmanari per a la comunitat russa dels Estats Units. Les dificultats de finançament, la competència i el xoc de personalitats aniran complicant les coses. Mentrestant mira de posar una mica d’ordre a la seva vida i millorar el seu anglès. Tot plegat, una història itinerant on mana la picaresca, l’acceptació estoica del destí i l’ambició literària.

 

Serguei Dovlàtov va néixer el 1941 a la ciutat d’Ufà, Unió Soviètica. Va estudiar a la Universitat de Leningrad i va fer el servei militar com a vigilant en un camp de treball. Entre d’altres feines, va fer de periodista a Leningrad i Tallinn, més endavant treballà com a guia al Parc Puixkin. Moltes d’aquestes experiències va traslladar-les al paper en títols com La zona, La maleta, El compromís, Els nostres, La filial i El parc, tots ells publicats a LaBreu Edicions. Fins a l’arribada de la Perestroika, a l’URSS només hi va publicar com a periodista, mai com a narrador. A finals dels setanta va abandonar el país. I pocs anys abans de morir, als Estats Units, va acabar rebent el reconeixement que es mereixia, gràcies a la publicació dels seus relats a la prestigiosa The New Yorker.


Deixa un comnetari

You must be logged in to post a comment.

Subscriu-te a la nostra newsletter