Michel Bernard ELS BURGESOS DE CALAIS a L’Irradiador d’Icat (04.11.23)
entrevista a L’Irradiador a Michel Bernard, a OnaLlibres.
Michel Bernard conversa amb Adolf Beltran a propòsit del llibre “Els burgesos de Calais” (LaBreu, traducció de Ferran Ràfols), la gènesi novel·lada de l’escultura revolucionària d’Auguste Rodin, on destaca un personatge clau: l’alcalde de Calais.
l’entrevista: https://www.ccma.cat/3cat/michel-bernard-i-els-burgesos-de-calais/audio/1187484/
Adolf Beltran: No he estat mai a Calais, però sí a al Museu Rodin i allà s’hi troba aquesta escultura meravellosa que dona nom al darrer llibre de Michel Bernard, nascut l’any 58, refà la gènesi d’aquella monument que va revolucionar la història de l’escultura, que va consagrar Rodin com un geni. És la trobada entre un artista genial i d’un polític eficaç i visionari que estableixen una amistat contranatura i que tiren endavant aquest gran projecte enmig de les dificultats i dels entrebancs i les incomprensions de rigor. Potser en altres mans la novel·la podria caure en certa simplicitat, no és el cas. Bernard té ofici hi sap donar vida, sap donar carn als personatges principals, reanimar l’època, i suggerir reflexions interessants també sobre art i política, art i l’ús polític del passat… La novel·la crida a temes com la visió nostra del passat, l’art i l’artista. Ha estat diversos dies a Barcelona i treballa amb certs aspectes de Picasso. És un bon conversador, va ser un gust parlar amb ell.
David Guzman: I agrair al Ferran Ràfols, per la seva traducció per haver-nos acompanyat la darrera vegada que ens va visitar al programa amb Michel Bernard.
Adolf Beltran: Gràcies per acceptar l’entrevista, Michel. T’interessaven personatges ordinaris per explicar aquesta història?
Michel Bernard: Exactament, és això. És una obra fascinant, l’impacte d’una obra revolucionària Rodin era un mortal ordinari. L’heroi és l’alcalde de Calais, un burgès corrent que intueix que Rodin és un geni, i que farà una obra prodigiosa al seu poble.
Adolf Beltran: Vostè ha novel·lat les vides de Ravel, Monet, Rodin… Deu haver rumiat molt sobre què vol dir ser un geni?
Michel:Això és just allò que m’interessa. Homes normals i corrents, Rodin era així, no era intel·ligent, però que tenen un foc que crema i que posa al comú dels mortals amb coses inaccesibles, misterioses, desconegudes, són coses que ens entren al cor, als ulls a l’ànima, i ens fan sentir la singularitat de la condició humana.
Adolf: Però què entén vostè per forces desconegudes? Entrem en una fase espiritual? sublim?
Bernard: Sí és una espiritualitat que podem buscar en les religions o les arrels profundes de la humanitat, una memòria molt llunyana que hem oblidat però que els artistes , amb la intuïció, no amb la intel·ligència…
Adolf Beltran: La idea de geni, l’artista com un medium. Encara és vàlida la idea de geni no és molt romàntica? Hi ha genis encara avui?
Michel Bernard: gran pregunta i arriscada, sí. La prova del geni és el temps, fins que l’obra està enllestida no es pot saber si aquell home és un geni o no. Per això el meu heroi és l’alcalde de Calais perquè intueix que farà una obra transformadora. […] A vegades te’n adones que una cosa és genial, jo era molt jove, feia el servei militar, quan vaig veure per primer cop Blade Runner i em vaig adonar que era obra d’un geni. Això passa, i és una gran satisfacció ser viu al mateix lloc que un geni. Aquí a Barcelona he volgut anar allò on Woody Allen va tocar el clarinet, perquè connectar-se amb els genis.
Adolf: Woody Allen és un geni però no del clarinet..
Michel: Exacte, no el toca com un geni però és mostrant l’ànima humana és prodigiós…
Adolf: Rodin desconfia de l’èxit inicial del projecte valora la qualitat de les seves obres segons el grau d’hostilitat que despertin. Li sembla un bon criteri?
Michel: No és un criteri absolut, però sí, l’obra del gran creador no és mai compresa de manera immediata… cal temps, una obra genial canvia els homes, i quan han canviat veuen la grandesa d’aquella obra que primer no van entendre.
Adolf: Vostè vol males crítiques o bones crítiques pels seus llibres?
Michel:
