ressenya de VIDES POTSER a GoodReads (març 22)

És obvi que Vides potser és una novel·la amb una trama detectivesca i a més força coherent, tanmateix, defuig alguns dels canons habituals del gènere. Aquí, a més del misteri que se’ns presenta, trobareu també espais que donen peu a la reflexió; grans dosis d’originalitat, d’humor i d’enginy; múltiples referències culturals i encertades pinzellades filosòfiques, i de vegades fins i tot un cert to poètic. Tot això fa que l’obra pugui aixoplugar un ampli ventall de lectors. I per si no en teniu prou, també dir-vos que la lectura us obrirà la gana, puix que en aquestes pàgines menjareu i beureu esplèndidament.

Vigó sap mantenir la intriga tota l’estona: Per una banda, té l’encàrrec d’investigar la vida de l’enterramorts d’un poble de la costa —l’Orson Mur—, però tant o més important es indagar sobre la persona anònima que li ha fet l’esmentat encàrrec. Personatges que és mouen en els marges, suplantacions d’identitat, fantasmes del passat i molt més, conformen aquesta gran lectura.

“Penso en les inexactituds de la memòria. En les anècdotes compartides que algú rememora d’una manera diferent a com les recordem. Quan les versions esdevenen fins i tot contraposades i el dubte ens anorrea les certeses. I no sabem qui té raó i ens adonem que el joc del record fa inventar vides que tal vegada no hem viscut. Les vides inventades de nosaltres mateixos. Altres vides que són vides potser i que ens fan estar segurs només del dubte. De totes les preguntes que ens ensenyen els poetes i que no tenen resposta.”