TRACTATUS DE LA MORT DE LA POESIA CATALANA de Jordi Valls a Regió 7 (03.03.24)

La mort de la poesia catalana

Jordi Valls és un dels poetes més rellevants de la nostra literatura i acaba de publicar un llibre que, en llegir-lo Màrius Sampere, va considerar-lo saludablement impertinent: Tractatus de la mort de la poesia catalana, un títol que ens remet al Tractatus logico-philosophicus de Ludwig Wittgenstein, que ens convida a qüestionar-nos l’aparença i els límits del llenguatge per representar la realitat. Cal aclarir tot seguit, però, que l’excel·lència del contingut del volum desmenteix la interpretació literal d’un títol que algú podria considerar de mal averany per a l’expressió poètica i que correspon al poema que tanca la primera de les tres parts d’un llibre on Jordi Valls alterna la prosa i el vers. Però és cert que hi ha una manera carrinclona i mel·líflua d’entendre la poesia catalana que no faria pas cap mal que quedés reclosa en el passat i que deixés de reaparèixer amb voluntat d’expressar inútilment la contemporaneïtat: “Que es malmetin doncs els versos amables,/ els poemes encartonats i falsos”. El volum s’obre amb un pròleg, de lectura del tot recomanable, de Lluís Calvo, que ens ofereix pistes ben fonamentades per endinsar-nos en la personalitat i l’obra de Jordi Valls, com el seu arrelament a Santa Coloma de Gramenet o els aspectes que caracteritzen el plantejament literari de Jordi Valls i la seva evolució, des del realisme al textualisme i la descomposició del discurs, passant pel surrealisme. El primer poema del Tractatus comença amb aquest vers: “Si la poesia és el tanatori de la paraula”. I el darrer dels textos s’inicia: “El poema és el cementiri de la paraula.” Jordi Valls sap que l’ésser humà s’ha enlairat des de la paraula i que la poesia n’és un suport primordial en l’esforç tenaç de lucidesa i de dignitat, de construir un sentit per a l’existència. La poesia és l’últim reducte de la paraula humanitzadora. Arrapat a la realitat concreta, Valls l’observa amb esperit crític, ironia i tendresa. Som el que hem viscut i el que anhelem, però Valls ens recorda que “Escollim la memòria/ que més ens convé”. La realitat ens mostra “una veritat a mitges”, sense èmfasi: “La veritat és intranscendent”. Que Jordi Valls és un poeta important ho acrediten els premis obtinguts i els volums editats, la profunditat radical de la seva mirada, però també que hi trobem imatges com “Has escrit un núvol a l’aire”, “El mar d’esquenes amples” o “Que altes són les muralles del temps”. Valls té la saviesa autèntica de l’escèptic, que l’empeny a dir: “L’eternitat no vol perdre el temps amb nosaltres”, però no és un nihilista, perquè no renuncia ni a la tendresa ni a l’esperança. Reprenent el fil de les Cartes a un jove poeta de Rainer M. Rilke, Jordi Valls escriu una Carta a un jove poeta. Hi diu: “el poema exigeix les paraules exactes”. I conclou: “podries fer el poema ara mateix, només/ cal que respiris, que esperis el moment just/ per fer l’abordatge. Persevera. N’ets la llavor”.

Carles Duarte, Regió 7 (02.03.24)

https://www.regio7.cat/opinio/2024/03/05/mort-poesia-catalana-99022685.html