ANTIGUITATS de Cynthia Ozick a Núvol (02.12.22)

Cynthia Ozick i l’ombra de la tradició
LaBreu Edicions publica ‘Antiguitats’, un tast de la narrativa de l’escriptora jueva nord-americana Cynthia Ozick

LaBreu publica Antiguitats de l’escriptora nord-americana Cynthia Ozick, un recull de quatre contes: “La nissaga dels Alkana”, “Una sibil·la hebrea”, “Pecat” i “La costa de Nova Zelanda”; i una novel·la breu que dona nom al recull. Aquesta traducció de Dolors Udina s’acompanya d’un pròleg de Jordi Nopca que presenta una figura desconeguda per a molts lectors catalans.

Cynthia Ozick © Fred R.Conrad (The New York Times)
Cynthia Ozick © Fred R.Conrad (The New York Times)

Antiguitats es presenta com unes memòries de la vida de Lloyld Wilkison Petrie a l’Academy of Boys, un espai que s’ha convertit en una espècie de Temple on conviuen estudiosos. El text ens situa l’any 1949 quan la dona del protagonista ja és morta i el seu fill, amb qui té una relació freda i distant, viu a Los Àngeles amb una idea de vida centrada en el cinema que fuig de la memòria. De manera que es troba sol en un espai on els seus companys el tracten des de la burla i el menyspreu. Pietre, per tant, té com a única companyia el record i la màquina d’escriure de la seva antiga secretària.

Chyntia Ozick, com ens mostra Nopca al pròleg, és una escriptora per a la qual el judaisme, la seva història i la seva gent, conforma quelcom clau en el desenvolupament de les seves narracions, com podem constatar a la resta de relats, i a Antiguitats és clau per entendre el veritable fons de tot plegat. L’antisemitisme és l’arrel del conflicte dins la nouvelle, l’autora revela la realitat jueva als Estats Units de finals del XIX i principis del XX i ho fa des de la quotidianitat, des de la memòria individual d’un pobre infeliç que no ha significat res per al món.

L’antisemitisme té moltes maneres d’expressar-se al llarg del text. L’escola és confosa pel seu nom, el Temple, amb una antiga sinagoga i veiem com el protagonista i la resta d’habitants es veuen obligats a netejar uns vidres que s’han trencat per error. També es pot veure com el Petrie s’allunya de la tradició amb certa hostilitat cap a Greenhill, un dels pocs companys jueus de l’escola, que l’acollirà en un nou espai, i pel seu propi fill, que vol dedicar-se a la indústria cinematogràfica, dominada per jueus. Igualment és rellevant com ressona l’Holocaust i les conseqüències d’una Segona Guerra Mundial en la memòria d’un personatge de 1949.

El més rellevant, però, és la relació del narrador amb Ben-Zion Elafantin, un estudiant jueu del Temple. Petrie sent fascinació per un personatge exòtic amb qui comparteix un cert origen, el pare del protagonista es va dedicar a l’estudi de peces de l’antic Egipte. Les converses, els jocs i aquesta estranya connexió produeixen en ell un viatge al passat, cap al seu pare, a qui venera pel seu heroisme, però que va ser una presència absent.

La figura del pare, l’Holocaust i la cultura hebrea són fils connectors amb la resta de relats, que donen al lector una visió molt general del que és Cynthia Ozick, per a molts lectors una autora per descobrir. La seva escriptura, pausada i precisa ens embolcalla en bocins d’una vida passada, en el camp arqueològic de la memòria i el redescobriment. Llegiu Antiguitats! Llegiu Ozick!

Marc Calvo a Núvol (02.12.22)

https://www.nuvol.com/llibres/cynthia-ozick-i-ombra-de-la-tradicio-291807

Subscriu-te a la nostra newsletter