BUKOWSKI ESSENCIAL de Charles Bukowski a El Quadern d’ElPaís (16.04.23)
Charles Bukowski (1920- 1994) és exactament el contrari dels poetes patricis americans a què al·ludia Gabriel Ferrater. Home de molts oficis i per tant pobre segur, com diu el refrany català, el que li va durar més va ser el de carter, fins que un benemerit editor, John Martin, l’en va rescatar amb una assignació de 100 dolars al mes per a tota la vida, que li va permetre dedicar-se només a escriure. Entre tornar-se boig a la feina o morir-se de gana jugant a ser escriptor, va triar això últim és com ho exposava ell mateix.
Va escriure molt i desordenadament, com desordenada era la seva vida. Novel·les, narracions, assaigs i poemes, molts poemes. Al principi en mitjans underground, com ara el setmanari Open City, de Los Angeles, que va durar dos anys, on mantenia una columna titulada “Notes of a Dirty Old Man”. Entre nosaltres és conegut pels reculls de contes que Anagrama va començar a publicar als anys setanta. També en castellà. Visor n’ha anat publicant reculls successius, l’ultim dels quals és Abierto toda la noche, en traducció d’Eduardo Iriarte, que presenta poemes dels seus últims anys, a partir de 1980. En català, ara ens arriben de cop dues antologies: l’una publicada per John Martin el 2007. The Pleasures of the Damned, i l’altra per Abel Debritto el 2016, Essential Bukowski.
La primera, traduïda pel polifacètic Marti Sales, guanya en quantitat, 274 poemes, però no conté els textos originals- llavors el volum hauria superat les mil pàgines-ni cap nota com plementària. La segona, a càrrrec del traductor Marcel Riera que com a pocta acaba de treure Abans de la tempesta (Proa) són 95 poemes, en versió bilingüe, i esmenta on i quan es va publicar cada poema, cosa que ajuda a seguir-ne l’evolució. En tot cas, el web Bukowski net conté força informació fins i tot documents de l’FBI-sobre la vida i l’obra d’aquest escriptor de dimensions oceàniques.
La imatge que se’n té de beverri, poca-solta, malparlat i avesat a fer referències explicites al sexe és correcta, però el que fa que sigui un gran escriptor i continuiï atraient lectors és la seva capacitat de captar i transmetre la sordidesa de la vida, des de la ciutat on va residir sempre. Los Angeles; des del graó més baix de l’escala social, essent autodidacte de biblioteca pública “mentre els altres nois empaitaven les noies jo empaitava llibres vells”. Amb més o menys intenció, ha sabut encarnar la figura de l’antiescriptor, que s’aparta de la societat literaria i abomina els xerraires-“enraona sobre les arts fins / que detesto les arts”.
Els seus poemes ho són tot excepte poemes pròpiament dits: confessions, imprecacions, breus escenes domèstiques o de carrer; retrats de gent desgraciada, hi ha amargura i també pietat; escrits tal com raja, en prosa retallada a l’atzar de l’elocució. Així com no ens vol complaure retòricament, tampoc no ens vol consolar dels mals del món: som així i no hi ha res a fer. Per això Bukowski agrada, perquè no ens enganya. Marc Romera, en el pròleg a la traducció de LaBreu, es pregunta quan tardarà a patir “les croades de l’escola del ressentiment” No pas gaire. Quan ja han rebut autors com Mark Twain i Roald Dahl, no pot tardar una esmena a la totalitat a algú que, com n’ha dit algun crític, encarna una certa fantasia masculina, la del “solter desinhibit, desendreçat, antisocial i del tot lliure”.
Bukowski essencial
Traducció de Marcel Riera LaBreu Edicions
490 pagines 21 euros
