BUKOWSKI ESSENCIAL de Charles Bukowski llegit al bloc llibressenyordolent (20.03.23)

Sempre que em costa trobar llibres d’autors que m’agraden en català em queixo, i ho penso seguir fent, i de vegades sembla que em fan cas (ja sé que no, però fa il·lusió creure que sí) i des de Labreu han decidit que cal ampliar el material de Charles Bukowski disponible en català amb aquest Bukowski Essencial. Moltes gràcies!

Sóc un gran fan de Bukowski, per moltes coses, per com escrivia per sobre què escrivia i per com s’intuïa rere tota aquella mala baba algú real amb els mateixos problemes que tothom (poder arribar a final de mes en una feina horrible, alguna dona, les ressaques…). La cara fosca del somni americà, la cara dels que sempre perden, els desclassats… I Bukowski també era algú que no es prenia gaire seriosament, ni a ell mateix ni encara menys als qui anaven de poetes o de literats a qui considerava uns estirats que no tenien ni puta idea de la vida, per això el llibre s’obre (després del recomanable pròleg de Marc Romera) amb aquest poema:

CONSELL AMICAL A MOLTS HOMES JOVES,
I A MOLTS HOMES GRANS TAMBÉ

Aneu al Tibet.
Cavalqueu un camell.
Llegiu la Bíblia.
Tenyiu-vos les sabates de color blau.
Deixeu-vos barba.
Feu la volta al món amb una canoa de paper.
Subscriviu-vos a The Saturday Evening Post.
Mastegueu xiclet només amb el costat esquerre de la boca.
Caseu-vos amb una dona que tingui una sola cama i depileu-l’hi
amb una navalla d’afaitar
I graveu-li el vostre nom al cul.

Renteu-vos les dents amb benzina.
Dormiu tot el dia i enfileu-vos als arbres de nit.
Feu-vos monjos i beveu perdigons amb cervesa.
Aguanteu el cap sota l’aigua i toqueu el violí.
Balleu la dansa del vendre davant d’unes espelmes roses.
Mateu el gos.
Presenteu-vos per a alcalde.
Viviu en una bota.
Esberleu-vos el cap amb una destral.
Planteu tulipes sota la pluja.

Però no escrigueu més poesia.

I el primer que he de dir és que Charles Bukowski en català, la poesia de Charles Bukowski en català, sona bé, sona creible, sona a ell… per tant un reconeixement per la tasca del traductor Marcel Riera. I també hi ha un detall, m’he llegit els seus llibres de prosa, el que seria la seva biografia, per tant hi ha poemes que em resulta fàcil situar en la biografia de Bukowski/Chinaski, la noia rica de Texas, la mort del pare… els poemes es gaudeixen igual, però em fa gràcia aquesta capacitat, igual que els seus bons llibres els bons poemes de Bukowski surten de la realitat, de la seva vida.

A LA PUTA QUE EM VA PRENDRE ELS POEMES

hi ha qui diu que hauríem d’evitar els remordiments en el
poema,
deixem-ho en abstracte, i tenen part de raó,
però collons,
t’has emportat 12 poemes i no en guardo còpies i també tens
els meus
quadres, els millors; és anguniós:
em vols esclafar com a tots els altres?
per què no et vas endur els meus diners? és el que fan
amb els borratxos endormiscats i malalts de la cantonada.

la propera vegada emporta’t el meu braç esquerre o un bitllet
de cinquanta
però no els meus poemes:
no soc Shakespeare
i un dia senzillament
no n’hi haurà més, ni abstractes ni del que sigui;
sempre hi haurà diners i putes i borratxos
fins a l’últim moment,
però tal com va dir Déu
mentre creuava les cames,
m’adono que he fet un munt de poetes
però no gaire
poesia.

Un dels seus temes és el de les apostes, a l’hipòdrom, és una constant, s’hi va afeccionar quan va haver de deixar la beguda, després va tornar a beure però ja no va deixar d’apostar.

EL NÚMERO 6

em decideixo pel cavall número 6
una tarda plujosa
amb una tassa de cafè
a la mà
encara falta una estona,
el vent fa giravoltar
els ocellets
a la teulada de la tribuna superior,
surten els genets
per a una cursa de mitja distància
silenciosos
i el plugim fa
que tot
a la vegada
s’avingui amb
els cavalls calmats
els uns amb els altres
abans de la batalla arravatada
i jo estic sota la tribuna
i busco
on tinc el tabac
i em conformo amb cafè.
aleshores els cavalls passen
i s’emporten
els seus homenets…
és fúnebre i elegant
i alegre
com les flors
quan s’obren.

La ciutat, la seva Los Angeles, la megalòpolis californiana, un lloc estrany i desconcertant pels que no hi estem acostumats. No només era casa seva, hi havia treballat de carter, i això en aquella ciutat té molt mèrit.

UN POEMA ÉS UNA CIUTAT

un poema és una ciutat plena de carrers i clavegueres
plena de sants, herois, pidolaires, bojos,
plena de banalitat i de beguda,
plena de pluja i trons i èpoques de
sequera, un poema és una ciutat en guerra,
un poema és una ciutat que li pregunta per què a un rellotge,
un poema és una ciutat cremant,
un poema és una ciutat bombardejada
les seves barberies plenes de borratxos cínics,
un poema és una ciutat on Déu cavalca despullat
pels carrers com Lady Godiva,
on els gossos borden de nit i espanten
la bandera; un poema és una ciutat de poetes
que gairebé tots s’assemblen
envejosos i ressentits…
un poema és aquesta ciutat ara,
50 milles d’enlloc,
les 9 i 9 minuts del matí,
gust de licor i de tabac,
sense poliia, sense amants, caminant pels carrers.
aquest poema, aquesta ciutat, tancant les portes,
amb barricades, gairebé buida,
afligida sense llàgrimes, envellint sense compassió.
les muntanyes rocalloses,
l’oceà com una flama d’espígol,
una lluna falta de grandesa,
una musiqueta que ve d’unes finestres trencades…

un poema és una ciutat, un poema és una nació,
un poema és el món…

i ara ho encasto sota la lupa
perquè ho examini un editor boig i demacrat,
i la nit és un altre lloc
i dones grans de cabells grisos fan cua,
un gos segueix un altre gos fins a l’estuari,
les trompetes anuncien el patíbul
mentre uns homenets malaparlen de coses
que no poden fer.

Va ser un dels seus grans amors, amb un final tràgic, una història trista que ens va explicar en els seus llibres, i també en aquesta poesia, una Jane que ha tingut diferents noms, però que va deixar cicatriu en el dur cor de Bukowski.

PER A LA JANE: AMB TOT EL MEU AMOR, QUE NO VA SER PROU

cullo la faldilla
cullo el collaret negre
que brilla,
això que abans es bellugava
al voltant de la seva carn,
i li dic mentider a Déu,
dic que qualsevol cosa que es bellugués
com això
o que sabés
el meu nom
no podia morir mai
amb una mort corrent,
i cullo
el seu vestit
preciós,
ja sense la seva bellesa,
i m’adreço
a tots els déus,
déus jueus, déus cristians,
a miques de coses que parpellegen,
ídols, píndoles, pa,
arcans, riscos,
una rendició assenyada,
rates en la salsa de 2 sonats
sense remei,
la saviesa del colibrí, la sort del colibrí,
m’inclino sobre això,
m’inclino sobre tot això
i ho sé:
el seu vestit al meu braç,
però
ella
no me la tornaran.

I també surt el Bukowski d’èxit, el que feia lectures poètiques a les universitats, una part de la seva vida de la que en parla força al llibre Mujeres.

LECTURA POÈTICA

en ple migdia
i en una petita facultat prop de la platja
sobri
la suor que em regalima pels braços
una taca de suor a la taula
l’esclafo amb el dit
maleïts diners maleïts diners
déu meu es deuen pensar que això m’agrada com als altres
però és per al menjar i la cervesa i el lloguer
maleïts diners
estic tens patètic no em trobo bé
pobra gent no me’n surto no me’n surto

una dona s’aixeca
se’n va
clava un cop de porta

un poema groller
algú em va avisar que no llegís poemes grollers
aquí

és massa tard.

no puc veure alguns versos
llegeixo en veu
alta…
desesperat tremolant
patètic

no em senten bé
i dic,
me’n vaig, ja està,
plego.

i després a l’habitació
hi ha whisky i cervesa:
la sang d’un
covard.

aquest doncs
serà el meu destí:
guanyar una misèria a sales petites i fosques
llegint poemes dels quals fa temps que
m’he cansat.

i jo que em pensava
que els conductors d’autobusos
o els que netegen lavabos
o assassinen algú en un carreró eren
imbècils.

Molts poemes corresponen a moments, i d’aquesta manera també podem repassar la seva biografia, aquí explica una mica sobre la seva feina que més temps li va durar, carter…

BONA

estava bona, estava tan bona
que jo no volia que la cardés ningú més
i si no arribava a casa puntual
ella se n’aniria i jo no ho suportaria…
em tornaria boig…
era una bestiesa, ja ho sé, una criaturada
però em tenia enganxat, ben enganxat.

vaig repartir tot el correu
i aleshores en Henderson em va posar al torn de recollida nocturna
en una vella furgoneta militar,
aquella maleïda carraca es va començar a escalfar a mig camí
i es feia fosc
i jo vinga a pensar en com estava de bona la Míriam
mentre pujava i baixava de la furgoneta
omplint saques de correu
el motor que no parava d’escalfar-se
l’agulla de la temperatura a dalt de tot
CALENTA CALENTA
com la Míriam.

jo m’afanyava a dins i a fora
3 tres recollides més i ja seria
a l’oficina, el meu cotxe
m’esperava per dur-me fins a la Míriam que seia al meu sofà blau
amb el whisky i els glaçons
les cames creuades i bellugant els turmells
com acostumava a fer,
2 aturades més…
la furgoneta es va calar en un semàfor, em va costar un colló
que arranqués
de nou…
havia de ser a casa a les 8, les 8 era l’hora limit de la Míriam.

vaig fer l’última recollida i la furgoneta es va calar davant d’un senyal
a 1/2 cantonada de l’oficina…
no s’engegava, no hi havia manera…
vaig tancar les portes, vaig treure la clau i vaig córrer cap a
l’oficina…
vaig llençar les claus… vaig fitxar…
“la vostra fotuda furgoneta s’ha calat davant del senyal,
cantonada Pico amb Western…”

…vaig córrer pel rebedor, vaig posar la clau a la porta,
la vaig obrir… hi havia el seu got i una nota:

fill de puta:
me asparat fins a les buit i 5
no mestimas
fill de puta
algú m’estimarà
te asparat totel dia
Míriam

em vaig prendre una copa i vaig deixar que s’omplís la banyera
hi havia 5.000 bars a la ciutat
i me’n faria 25
buscant la Míriam

el seu osset de peluix morat aguantava la nota
inclinat sobre un coixí

cvaig oferir un glop a l’osset, em vaig prendre una altra copa
i em vaig ficar a la banyera
calenta.

Charles Bukowski va tenir una filla, Marina, gairebé no es menciona a les novel·les o contes, però aquí apareix i trobo que és un detall de la seva biografia que val la pena recordar, no només va ser un ogre (tot i que moltes vegades sí) i no va ser sempre un misògin total, va rebre molt però també va ser un pare, com a mínim lleial.

POEMA D’AMOR A LA MARINA

la meva filla en té 8
i ja és prou gran per saber
una mica de
tot
o sigui que em relaxo a la seva vora
i sento algunes coses sorprenents
sobre el sexe
la vida en general i en particular;
de fet és molt
fàcil
però vaig ser pare quan la majoria dels homes
són avis, sempre he trigat molt
a fer les coses,
i m’estiro a l’herba i a la sorra
i ella arrenca lletsons
i me’ls posa
als cabells
mentre m’endormisco amb la brisa marina.
em desperto
em sacsejo
dic, “què cony és això?”
i les flors em cauen als ulls i al nas
i als llavis.
Me les espolso
i ella s’asseu al damunt meu
rient.

filla,
per a bé i per a mal,
t’estimo,
però a vegades em comporto com si
no hi fossis,
i és que hi ha hagut baralles amb dones
notes deixades als bufets
feines a les fàbriques
rodes punxades a Compton a les 3 de la matinada,
aquesta mena de coses que impedeixen que la gent
es coneguin els uns als altres i
encara
pitjor.

gràcies per les
flors.

Copiaria aquí el llibre sencer, destacaria els millors poemes i aquesta entrada no s’acabaria mai. A mi m’ha semblat un recull magistral, un molt bon volum de poesia, pràcticament com si Bukowski mateix hagués pogut fer un recopilator de grans èxits. Jo vaig arribar a Bukowski amb Mujeres, en un moment meu molt concret també, i me l’he anat llegint tot, però la seva poesia sempre era l’assignatura pendent tot i que algunes coses s’han publicat en castellà, però en català es mantenia inèdit, i aquest tros de llibre arregla això, i com! Si us agrada Bukowski i no en sabeu res de la seva poesia aquest és el vostre llibre, i no és una mala entrada a l’univers literari de Bukowski, però aquí ja entraria més el tema de gustos si sou més de prosa o de poesia. I Bukowski també fa autoficció, abans que ningú inventés la parauleta i aquest llibre pot servir d’una manera una mica (molt) lliure com a autobiografia.

Aquest llibre acabarà com el meu exemplar de Los detectives salvajes, amb mil paperets i notes repartits allà dins de la darrera lectura, serà un llibre al que aniré tornant perquè a Bukowski cal anar-hi tornant, sense reverència però reconeguent els seus mèrits, que no són pas pocs. I una nota de l’edició, és bilingüe, això vol dir que teniu en pàgines enfrontades la versió en anglès i en català, ideal per practicar anglès o per veure com sóna o… bé, és un llibre de poesia i la poesia va millor en original i estic molt a favor de les edición bilingües enfrontades. Res més, un molt recomanable llibre, espero més Bukowski en català!

LlibresDelSenyorDolent (20.03.23)

https://www.llibressenyordolent.cat/bukowski-essencial-charles-bukowski/