EL QUE SABIA LA MAISIE d’Henry James al podcast Illa de Maians (13.11.25)
EL QUE SABIA LA MAISIE d’Henry James al podcast Illa de Maians
“és una història que podria conformar la trama d’un culebrot, la vida d’una nena que lluita per anar creixent amb dos pares barallats… això James ho converteix en or pur, a base d’anar filant un personatge deliciós, la Maisie, que intenta allò tan impossible de fer content tothom, i més encara quan aquest “tothom” són una colla de sonats, qui vulgui saber com pot esculpir-se un bon personatge a través d’una societat malalta que voli a comprar aquesta martingala perquè a part d’aprendre a escriure us fareu un tip de tronxar-vos de riure, quina alegria aquest nou James en català. Una nena absorbeix el deliri del seu temps. Amb un llenguatge senzill és prodigiós, i cada vegada que penses que acabarà planta un nou capítol, un nou deliri i en això també s’anticipa al nostre món, el món del deliri constant” Bernat Dedeu
” amb els pares i els amants James aboca la seva gran mala llet, tu com a lector saps el que sabia la Maisie… és un joc molt ben fet perquè tu des del principi dius “pobre nena perquè saps moltes més coses del que sap ell, però James molt fill de puta fa de no moure’s de la perspectiva d’aquest personatge i dir “no, no, jo no em mouré d’aquí perquè penso explicar-t’ho tot com si estiguessis en els ulls i el cervell de la nena… hi ha la mirada pessimista i foteta de James sobre cap a quin lloc anem com a societat, cap a quin lloc més fosc! Va aprenent i es planteja, cada vegada d’una manera més explícita “com he de viure jo”, davant tot aquest panorama decrèpit, decadent, de frivolitat i depravació “jo què faig?” Marina Porras
“un punt de vista infantil que s’enfronta a la pèrdua de la innocència, per tant una maduresa precoç, en una societat malalta, tocada de de mort amb aquests pares que són irresponsables, narcisistes, vanitosos, vils, immorals i frívols, per no dir moltes altres coses, i folladors salvatges. ens pots recordar grans pel·lícules, l’art condiciona, ens fa una retrospectiva de com la Maisie va aprenent de tota aquesta merda per fer-ne or, Jung en trobaria un procés psicoanalític-alquímic perquè de tot això n’acaba traient un material molt important que és conèixer la raça humana tal com és i a partir d’allà arriba a un triomf… s’avança a James Joyce,a Virginia Woolf, a Marcel Proust, que jo m’imagin que devien tenir un coneixement d’Henry James i van acabar d’extreuren un néctar d’aquí per sublimar el que serà la literatura del xx” Jaume C Pons Alorda
