Ha arribat a les llibreries Un assumpte personal, de Beppe Fenoglio (Alba, Itàlia, 1922 – Torí, Itàlia, 1963), escriptor, partisà, traductor de l’anglès. El publica Labreu edicions, en una traducció de Xavier Lloveras i pròleg de la periodista Alba Sidera. I què proposa la novel·la? Enmig dels turons de les Langhe, en Milton, un jove partisà, arrisca la vida. No per una missió militar, sinó per una qüestió íntima, privada: saber si la seva estimada, la Fulvia, l’ha traït. Amb una prosa eixuta i vibrant, Fenoglio ens condueix per una guerra que ja no és només col·lectiva, sinó interior. Un assumpte personal és el relat d’una obsessió amorosa que es confon amb la boira d’un país en conflicte, on la resistència no és només contra l’enemic, sinó contra el dubte, la solitud i la pròpia fragilitat.Llegiu un fragment de Un assumpte personal, de Beppe Fenoglio (Labreu Edicions).Explica Alba Sireda en el pròleg: “Un assumpte personal està ambientada en aquests últims mesos tardorencs de la Resistència a les Langhe, la zona rural del sud-est del Piemont que tan bé coneixia Fenoglio. Era la terra de la seva família: els pares, una parella d’extracció humil  i fe socialista, eren d’allà i s’havien traslladat a viure a la ciutat, Alba –on naixeria Beppe–, per guanyar-se la vida fent de carnissers. És aquesta mateixa terra dura i esquerpa, les Langhe, la que triaria Fenoglio com a destí per anar a combatre com a partisà el gener del 1944. El protagonista de la novel·la, Milton, un jove partisà d’uns vint anys que deu el sobrenom al poeta John Milton, s’assembla molt a Fenoglio: un intel·lectual solitari, introspectiu, amb l’amor per la llengua anglesa i el piemontès –que apareixen a la novel·la. En lloc de percebre la guerra de Resistència com una epopeia heroica, clara i lineal, Milton –igual que Fenoglio– viu la lluita partisana com una experiència tràgica, confusa i existencial.”“La Resistència antifeixista va marcar profundament la vida de Fenoglio, que va voler ser enterrat amb aquest precís epitafi: ‘Beppe Fenoglio. Partisà i escriptor.’ Probablement inacabada, Una questione privata no es va publicar fins dos mesos després de la seva mort, per càncer de pulmó, pocs dies abans de fer quaranta-un anys, el febrer del 1963. En vida, va veure publicats I ventitré giorni della città di Alba (1952), La Malora (1954) i Primavera di bellezza (1959). El reconeixement li va arribar un cop mort, sobretot després que es publiqués Il partigiano Johnny (1968).”