“Quin turment sentir-me avergonyit de la meva Pàtria. Quines mans indiferents i ineptes han governat la seva vida forassenyadament o per interès. Amb quines fisonomies arrogants, pèrfides i desencaixades es presenten al món. En quina ruïna i misèria ha hagut de viure el nostre poble, que no té forces per desempallegar-se’n. És un sentiment d’humiliació que no et treus mai de sobre…” No vull provocar l’enjòlit. El text no és de cap comentarista sobre la situació del nostre país ni el nou Memorial de Greuges dels indignats per les barbaritats comeses pels nostres governants, ara i avui. I sí que el text apareix en un llibre que acabo de rebre, d’aquesta notable editorial lúcida que es diu Labreu Edicions. Autor: Aleksander Soljenitsin. Títol:Vergonya, traduït per Francesc Permanyer Netto. Confesso que mai no he estat un fan del Nobel rus, que trobo massa espiritualista i amb massa voluntat de sermó, doble vessant dels trileros ben ensinistrats que sempre ens enganyen. Tot amb tot, aquest és un llibret que qualificaria de joia indispensable per als lectors malalts de lectura.

¿Què puc fer, ara que neix l’any que ens recordarà tothora els estralls de la Guerra Gran i de la resta de guerres que ens han alliberat dels possibles pensaments d’arcàdies o d’un edèn paradisíac, per sempre més? En català sabem que utopia, un mot que sembla grec però que també és de pares desconeguts, vol dir enlloc. A hores d’ara, a més, els governants –com ens recordaven a Madrid Roca Junyent i Herrero de Miñón– no governen. I passen la culpa de tot plegat a la crisi, a dogmes anacrònics (com allò de la indisoluble unidad de España) o a una Constitució que diuen que no es pot modificar perquè, analfabets com són, no la deuen haver llegit mai, ja que ignoren els articles 166 a 169 d’un text que creuen “sagrat”.

Si volem fer net, que abdiquin monarques de fireta, ministres supernumeraris d’una obra no sé si divina i que ens alliberin de la vergonya d’alimentar-los. ¿S’ho mereixen? ¿S’ho han guanyat?

Ignasi Riera, ElPuntAvui (02.01.14)