L’ALTRA VENÈCIA de Predrag Matvejevic al Ciutat Maragda de Predrag Matvejevic (04.05.24)

L’ALTRA VENÈCIA de Predrag Matvejevic al Ciutat Maragda de Predrag Matvejevic,

Avui viatgem a una de les ciutats més escrites i representades de la història de l’art, Venècia, de la mà d’un intel·lectual que va assumir el repte de dir alguna cosa nova sobre la Llacuna: Predrag Matvejevic, amb un llibre, “L’altra Venècia”, que il·lumina espais ignots de la ciutat i que ara ens arriba en català a l’editorial Labreu amb traducció de Pau Sanchis Ferrer. En parlem amb l’editora Ester Andorrà, amb el traductor Pau Sanchis, amb el periodista i curador Bernat Reher, amb l’escriptora i estudiosa Tamara Djermanovic, amb Borja Bagunyà i Adolf Beltran, que també ens portarà la peripècia de Casanova al llibre “Com em vaig escapar de la presó de Venècia” (ed. Cràter).

“la mirada amable i humanista i també diferent que fa Matvejevic en aquest llibre és una meravella, i és una invitació a tornar a Venècia i fer un recorregut completament diferent. No és un llibre només sense Venècia és també la mirada universal a tot tipus de temes humans… darrere d’un gran escriptor hi ha una gran persona… va continuar la seva ètica des de l’escriptura… hi ha una trobada entre el món eslau i el món llatí, el paganisme i el cristianisme que a una ciutat com a Venècia han estat presents a la seva història i si fem un recorregut per Venècia una mica diferent del típic turista és el que ofereix aquest text… obre un microcosmos on proposa una mirada molt diferent que troba aquests llocs secrets que són l’ànima de la ciutat… si tu t’hi endinses una mica pots recrear la història d’Europa durant molts segles, i més enllà, és exactament l’esperit de Magris, fins i tot el comparo amb Goethe o amb Stefan Zweig i realment és una cosa fantàstica. A través d’una petita cosa recrea un món sencer, com en l’eposodi del pa, explica com a llarg dels segles venia gent de molts llocs i cultures, alguns es quedaven i deixaven una tradició i una herència” Tamara Djermanovic

“a mi em va recordar l’operació que fa Magris amb l’operació de minimalisme amb un grau de detall exquisit, amb aquest diàleg orient / occident en un sol lloc a la llacuna…en el que en altres mans hagués sigut una temeritat i un lloc comú en mans de Matvejevic és una obra mestra ” David Guzman

“ho fa d’una ciutat que visita diverses vegades, ciutat que desapareix sota un munt de tinta, d’escriptures… ell aconseguix pràcticament no citar ni passar pels llocs comuns…. es fixa en un detall a partir del qual reconstruir tota la ciutat. LaCapria al pròleg subratlla que és fàcil fer-ho potser amb la mar -que tampoc ho és de fet- però molt més complicat fixar-se en una brossa anònima quan tens un Tiziano davant. Sobre la traducció hi hagut moments de recerca detectivesca, calia confrontar molts textos, l’aventura filològica ha sigut envitricollada com la mateixa Venècia, i la part lingüística és la d’un escriptor croat a un lloc on hi ha el venecià que està en retrocés, mirar de salvar les paraules que estan desapereixent siga perquè anomenen estris que ja no es fan servir o siga perquè formen part del venecià” Pau Sif

” una fascinació cap a la modèstia de les coses, cap aquestes rutes paral·leles però també cap a una mirada que trobo que és molt coherent perquè de ben jove el que havia vist eren les cartografies i les pintures, aquests pintors del Venetto, i aquesta imatge plasmada, impresa, el devia fascinar i disparar la seva imaginació i llavors quan hi va convidat, la trepitja, la investiga, la viu i va als detalls, després va a buscar una altra vegada aquestes cartografies que reafirmen les seves sensacions i les seves observacions. No és tan confiat com per tirar pel dret d’una manera desaforada … tota va a gratar el que hi havia sota les rajoles o a dins de les biblioteques o dins d’aquests documents. Trobàvem que era molt important tota aquesta part gràfica antiga que hem combinat amb fotografies fetes fa pocs mesos expressament pel llibre absolutament contemporànies per dialogar d’un passat i aquest futur… assenyala que allò que ja s’ha perdut, incideix en el moment que escriu el llibre que diu ara mateix també està desapereixent la última taberna que feia aquell peix fregit i estan desapareixent les paraules… el valor del moment ” Ester Andorrà