CHÉRI de Colette a Núvol (23.04.25)

Chéri, una novel·la encara fora de la convenció
Amb talent, caràcter i una gran capacitat de seducció, Colette provoca els lectors amb tanta suavitat com insolència

En la traducció de Teresa Florit Selma, LaBreu Edicions acaba de publicar Chéri, de Colette, monònim de la reconeguda escriptora francesa Sidone Gabrielle Colette (1873-1954), que també va destacar com a periodista, guionista, llibretista i, encara, com a artista de music-hall i cabaret.

La novel·la Chéri va ser escrita l’any 1920, quan l’autora ja tenia un sòlid bagatge literari, incloent els llibres de la sèrie Claudine, que va firmar el qui llavors era el seu primer marit, Henry Gauthier Villars, popularment conegut com a «Willy». En va recuperar els drets després del divorci. La vida sentimental de Colette va ser agitada, es va casar diverses vegades i també va tenir amants dones. A Colette devem una primera aproximació biogràfica a l’escriptora lesbiana René Vivien, a qui va conèixer: El pur i l’impur, escrit l’any 1932, va ser motiu d’escàndol com ho van ser altres llibres seus, tan fora de l’establert, com el mateix Chéri, si bé va ser un èxit de públic.

Tota bona novel·la pot ser llegida de manera neutra, sense cap referent previ. Però un lector que conegui una mica la trajectòria vital de Colette no pot deixar de veure en el jove Chéri una recreació literària del fill d’Henry de Jouvenel, el fillastre amb qui va mantenir una relació quan el noi tenia disset anys i ella al voltant de quaranta.

La narració de Chéri pivota al voltant d’un jove malcriat, fill d’una amiga de la coprotagonista, Léa de Lonval, una dama de vida ociosa enriquida per la seva activitat de cortesana elegant que es mostra terroritzada pel pas del temps en el seu aspecte físic, ja que en depèn. El relat, magistral quant a les descripcions de l’atmosfera i profunditat psicològica dels personatges, respon a l’ambient de moral relaxada de la Belle èpoque narrat amb gran preciositat formal i transparent: «L’esplèndid dia va restituir a l’habitació el seu color de rosa; la noia rossa pintada amb colors pastel del quadre de Chaplin somreia des de la paret. El Chéri va inclinar el cap i va tancar els ulls perquè la memòria li retornés l’habitació de la nit anterior, misteriosa i del color de l’interior de la síndria, la cúpula màgica de la llum i, sobretot, l’exaltació amb què, tremolós, s’havia entregat al plaer».

La novel·la Chéri de cap manera no pretén ser una narració simbòlica perquè més concreta ja no pot ser, si bé la manera de descriure aquest moment significatiu en la vida del jove Chéri està amarat de les imatges més gràfiques, més adients, perquè el lector hi entri de ple, en respiri l’aire condensat.

Com tots els escriptors que tenen un món abans de posar-se a escriure la primera ratlla, a Chéri Colette excel·leix a mostrar-lo de manera molt viva, tant en la superfície com en la interioritat. El seu món personal i intel·lectual, la seva experiència era fora de tota convenció i la seva literatura n’està impregnada. Amb talent, caràcter i una gran capacitat de seducció, l’autora provoca els lectors amb tanta suavitat com insolència, encara ara, més de cent anys després d’haver escrit Chéri.

Teresa Costa-Gramunt, Núvol (23.04.25)

https://www.nuvol.com/llibres/cheri-una-novel-la-encara-fora-de-la-convencio-429264