L’ÚNIC PROBLEMA de Muriel Spark a LlibresdelSrDolent (28.09.23)

Fa força temps em vaig llegir un altre llibre de Muriel Spark, i la veritat és que La plenitud de la senyoreta Brodie no em va acabar de fer el pes, una protagonista massa reaccionària i admiradora de Mussolini i Hitler i Franco no ajudava gaire, la veritat. De totes maneres el llibre estava ben escrit i quan no parlava de política la veritat és que passava prou bé. Aquest llibre sembla que és tota una altra cosa, teniu aquest article si voleu saber-ne una mica més d’aquest L’únic problema, a veure què em trobo.

Abans de començar ja dic que simpatitzo amb la idea d’algú que es busca una casa allunyada per dedicar-se al que més li agrada sense haver de preocupar-se de res més, no hi ha com tenir possibles. La novel·la sembla situar-se a una mena de terra de ningú entre la comedia d’embolics i el serial que juga amb anar combinant les diferents possibles parelles. El resultat és prou entretingut.

En Harvey era ric; tenia uns trenta-cinc anys. Havia començat a escriure una monografia sobre el Llibre de Job i el problema que s’hi tracta. No podia acceptar que un Creador benvolent, la llum deliciosa i encisadora del qual descendia i s’escampava per la terra i que tenia poder arreu, tolerés el patiment indicible del món. Que Déu permetés tot aquest patiment i que, per la lògica de la seva omnipotència, en fos, per tant, el causant. No sabia com fer encaixar tot això amb l’existència de Déu, partint de la premissa que Déu és bo.

Ja tenim el protagonista, el que està en una casa solitària a França, lluny de tothom, especialment de la seva dona, l’Effie.

L’Effie tenia un amant, l’Ernie Howe, un expert en electrònica. L’Effie era molt atractiva i no es podia esperar que es resistís, any rere any, a les oportunitats de tenir aventures amoroses que se li presentaven ara i adés; era un llamp de dona. L’Ernie Howe era ben plantat, però no tenia els diners d’en Harvey, als quals l’Effie estava acostumada. L’Ernie tenia una feina prou bona; l’Edward suposava que l’Effie, que també feia feina en una agència de publicitat, s’hauria pogut conformar amb una vida més senzilla al seu costat, si n’estava enamorada. La cosa era que, com que estava embarassada, esperava convèncer en Harvey de divorciar-se amb un bon acord. L’Edward no hi veia cap mal.

A veure si aconsegueixo fer un resum ràpid. Edward està casat amb Ruth; la germana de Ruth, Effie, està casada amb Harvey. Abans d’anar-se’n a França va deixar a Effie. Nathan és un jove que viu amb la parella Edward-Ruth i que els ajuda amb les coses de la casa perquè així està relativament a prop d’Effie de qui n’està encaterinat. Ja hem vist que Effie s’ajunta amb Ernie, i tenen una filla, Clara, que acaba amb Ruth perquè Effie no aconsegueix cap pensió de Harvey i la càrrega d’una nena doncs com que no. Fins aquí bé?

Doncs ara tenim a Ruth, amb Clara, que ha deixat a Edward i se n’ha anat a viure amb Harvey, Nathan l’ha seguit i Harvey veu con el seu retir es comença a omplir tant de gent que enlloc del casalot ha comprat un château amb la idea d’enviar allà a Ruth i la nena i que el deixin tranquil, no sembla que se’n pugui sortir.

Quina feinada que havia tingut a convéncer en Harvey de comprar el château! I ara n’estava encantat. Un cop va estar d’acord a comprar-lo —això va ser el que va costar més—, tot va anar rodat.

Es dóna compte que no, els seus plans no semblen ser gaire possibles.

I, en efecte, a en Harvey li va saltar una alarma, tot d’una: “Què hi faig, envoltat d’aquesta gent? Qui li ha dit a aquest beneit que vingui per Nadal? Quina falta em fan el Nadal, i la Ruth, i un nadó i un refotut jovenet que necessita vacances? Per què vaig comprar aquell château, si no per treure’m del damunt la Ruth i la criatura?”. Va mirar l’escriptori i va entrar en pànic.
—Me’n vaig. Vaig a buscar l’abric —va dir pujant les escales de dues en dues.

Poc més o menys aleshores acaba la primera part de les tres que formen el llibre. I el llibre entra en una part que a mi m’ha recordat a Wilt pel que té de comèdia, d’equívocs i de coses que s’emboliquen de mala manera al voltant del protagonista sense que aquest pugui fer-hi gaire, que és el que passa quan la seva ex-dona Effie (encara la dona perquè no se n’ha divorciat) apareix en escena com a membre (o potser líder) d’un grup terrorista que recorda una mica al RAF, el FLE.

El playboy Harvey Gotham, de trenta-cinc anys, amb el seu arsenal de diners de la Gotham Canadian Salmon, amb què els seus oncles van fer una fortuna durant la Segona Guerra Mundial, ha estat interrogat pels gendarmes d’enquêtes dels Vosges, a França, en relació amb els atracaments a supermercars i oficines de correus en aquesta zona. Es creu que la seva dona, la Sra. Effie Gotham, de vint-i-cinc anys, és una de les líders de I’FLE, un grup terrorista d’extrema esquerra. El Sr. Gotham, que ha adquirit recentment una propietat en aquesta zona, nega categòricament haver finançat el grup o haver estat en contacte amb la seva dona, a qui va abandonar. Declara estar dedicat als estudis religiosos. Al seu cercle proper hi ha la seva cunyada, Ruth, de vint-i-vuit anys, germana de la sospitosa de terrorisme, i Nathan Fox, de vint-i-cinc, que va desaparèixer del château de Gotham la vigília del darrer atracament a mà armada a Epinal, capital dels Vosges.

Bé, després de declarar a la policia Harvey pensa que potser una roda de premsa servirà per aclarir les coses, però no surt gaire com espera.

-Senyor Gotham, por dir-nos si faria costat a la seva dona, d’una manera o altra, si hagués d’enfrontar-se a la justícia? Creu, a títol personal, que I’FLE té alguna cosa a oferir, políticament, a les noves generacions? —va preguntar un periodista francès malgirbat, d’ulls brillants i somriure ample. Era un tipus amigable, va pensar en Harvey, probablement nou a l’ofici.
—Em sap molt de greu decebre’ls —va dir un Harvey encantador—, però els donaré un seminari sobre Job de franc.

En aquell moment, va començar a muntar-se una cridòria. Bombardejaven en Harvey amb preguntes i protestes per totes bandes.
—Calma! —va cridar en Harvey—. O m’escolten en silenci o ja se’n poden anar. El problema de Job, tal com deia, era en part la manca de coneixements. Tothom hi parlava però ningú no li deia res sobre la causa del seu patiment. Ni tan sols Déu, quan se li va aparèixer. El nostre coneixement limitat ens desconcerta davant la causa del patiment; potser és, en ell mateix, la causa del patiment. Silenci, per allà baix! La nena dorm. I ja els ho he dit: de moment, res de fotos. Com deia, som llençats al món i ningú, llevat dels de la nostra espècie, ens pot explicar res. No n hi ha prou. I Déu, per la seva part, tampoc no ens ho explica. No, ja els he dit que no sé on és la meva dona. Com va ser inclòs, el Llibre de Job, a les escriptures? No ho sé, en realitat. Aquest és el misteri més gran. Perquè no…

Incomprensiblement per ell la roda de premsa és un desastre i cada cop apareixen noticies més demencials fent referència a ell o a la seva dona o a la vinculació, si és que n’hi ha, amb el grup terrorista. No cal dir que a la policia li sembla que l’obsessió pel Llibre de Job de Harvey és una tapadora per proporcionar fons i suport al FLE, perquè que algú ric visqui en una casa que és poc més que un cobert per treballar sobre un tema com aquell… no és el més creible dels arguments.

Un llibre molt recomanable i que m’ha reconciliat amb Muriel Spark i m’ha fet passar una molt bona estona, es llegeix en un sospir i quan arrenca les pàgines volen.

al bloc Llibres del SrDolent (28.09.23)