“Adoptar la llengua materna” PER QUI EM PRENC de Lori Saint-Martin a Núvol (29.03.23)

Adoptar la llengua materna
Lori Saint-Martin relata com la llengua ha modelat la seva identitat a ‘Per qui em prenc’ (LaBreu Edicions, 2023)

És possible adoptar una llengua com a materna? Lori Saint-Martin explica que sí: ella va adoptar el francès quan l’anglès, la seva suposada llengua materna, no la definia. En el seu darrer llibre Per qui em prenc (LaBreu Edicions), traduït al català per Antoni Clapés, l’escriptora s’encara a aquest trencament dels lligams anglòfons, provocats en bona part per l’enamorament cap a una llengua i l’expectativa d’un futur millor.

Per qui em prenc és un llibre de reflexions vitals, que passen per enfrontar-se a vergonyes del passat que havien definit la personalitat de l’escriptora durant molts anys de la seva vida. A poc a poc, es va trobant de nou amb aquell passat i aconsegueix saltar les barreres per explicar com una llengua li donava un sentiment de pertinença que no sentia amb la materna. I tot això ho escriu després de la mort dels seus pares i germana, honorant-los i superant dècades de rebuig i negació dels seus orígens.

Podria definir la Lori Saint-Martin adolescent com la pick me girl, aquella noia que no vol ser com els altres. Crec que molts, ho vulguem o no, ens hem sentit així en algun moment. Tot el que la resta de gent fa —i en especial la seva família—, ella ho ha de fer a la inversa. La seva identitat es construeix ja de jove amb la màxima rebel·lia. Per Saint-Martin, la llengua materna no era la seva, la seva ciutat no seria mai casa i el seu cognom, massa anglòfon, no l’identificava. Havia de sortir d’allà, canviar, esdevenir francòfona totalment per sobreviure com a individu. I sentia que si això significava avergonyir-se i ocultar d’on venia i la seves característiques com a anglòfona, ho havia de fer.

L’amor innat pel francès i el refús per l’anglès va ser el seu motiu de fugida, de desprendre’s del passat. Més endavant, l’amor retrobat per l’anglès, el descobriment del castellà i els lligams amb l’alemany la fan reconciliar-se amb els orígens. Què és la llengua materna? És la llengua que aprens a casa, la que t’enamora, la que et retroba o aquella dels teus avantpassats alemanys que mai vas arribar a aprendre? Per a Saint-Martin, ho pot ser tot. Ella és bilingüe: és anglòfona de naixement, és francòfona de cor. I el castellà i l’alemany coexisteixen dins seu amb les altres llengües, de forma que es complementen unes amb les altres.

Per qui em prenc és el relat d’una vida travessada per les llengües. Lori Saint-Martin escriu aquest llibre autobiogràfic per mostrar com les diferents èpoques i circumstàncies —adolescència, joventut, ser adulta, ser mare i viure la mort de éssers estimats— estan fortament marcades per l’idioma que parlem. A ella, les llengües l’inunden el cos, totes tenen el seu racó. Al cap i a la fi, hi ha dedicat innumerables hores i ara aconsegueix posar, precisament, paraules a tot allò que mai havia pogut expressar.

Neila Franch, Núvol (20.03.23)

https://www.nuvol.com/llibres/adoptar-la-llengua-materna-310155