L’ÚNIC PROBLEMA de Muriel Spark a Núvol (08.09.23)

Muriel Spark o la sàtira com a prescripció facultativa

Arriba per primer cop en català ‘L’únic problema’ de Muriel Spark, de la mà de LaBreu, que ja va publicar ‘La plenitud de la Srta. Brodie’

L’escriptora Muriel Spark (Edimburg, 1918 – Florència, 2006) va tenir una vida intensa. Va ser novel·lista, poeta, dramaturga radiofònica i autora de biografies de figures literàries com Emily Brontë o Mary Shelley. Va viure a Rhodèsia (actual Zimbàbue), Londres o Roma, disfrutà de Graham Greene com a mentor, i va arribar a treballar al Foreign Office en tasques de contraespionatge bèl·lic. Per descomptat, durant la seva carrera va guanyar diversos premis de renom (Premi David Cohen, Premi T.S. Eliot, Premi Bocaccio…), va ser investida doctora honoris causa per diferents universitats del Regne Unit i, fins i tot,  nomenada Dama de l’Imperi Britànic.

Aquesta vasta trajectòria ha deixat un llegat prolífic. LaBreu li va publicar el 2016 La plenitud de la Srta. Brodie, que va ser duta al cinema per Ronald Neame el 1969 i li va suposar un Oscar a Maggie Smith. El llibre també va representar l’èxit internacional de l’autora escocesa. Ara, la mateixa editorial treu, per primera vegada en català, L’únic problema (The only problem, 1984), la història de Harvey Gotham, un home amb possibles que veu pertorbada la pau del seu plàcid retir quan acusen la seva dona, de qui està separat, de pertànyer a una organització terrorista anticapitalista, el Front de la Libération de l’Europe. Míriam Cano en firma una magnífica traducció.

L’únic problema és una novel·la curta, de tot just 175 pàgines. Dividida en tres parts, segueix la clàssica estructura aristotèlica de ‘plantejament, nus i desenllaç’, tot i que aquest últim es ventila en, literalment, tres fulls i mig, directe i sense floritures. A la trama seguim la petja a Gotham, un “guru milionari i playboy” de trenta-cinc-anys, excèntric a dosis superlatives, que es defineix com a “estudiós, que no erudit, perquè em puc permetre estudiar i especular sense obtenir resultats”. Harvey es reclou en una caseta al camp de França, lluny de la seva gent, per escriure una monografia sobre Job i el seu llibre, de l’Antic Testament, la seva autèntica obsessió. La fal·lera del protagonista per aquesta figura és tal que cada dos per tres s’acosta a un museu local per contemplar, embadalit, el quadre Job visité par sa femme, de Georges de la Tour, que hi ha exposat.  La novel·la esdevé “un seminari sobre Job de franc”, en tant que desgrana passatges del llibre i omple el relat de reflexions filosòfiques, metafísiques i existencials.

Però lluny de ser un text saberut i pretensiós, L’únic problema és una entretingudíssima novel·la, sarcàstica i plena d’humor. El to, les estampes surrealistes que s’hi desgranen i la mateixa trama la converteixen en una comèdia que arriba a convertir-se en un autèntic vodevil. Spark hi fa entrar i sortir en una espiral sense aturador una dilatada amalgama de personatges secundaris (família, amistats, la policia…), que trunquen l’exili voluntari creatiu del protagonista i generen tot tipus de situacions còmiques. Si es coneix el Llibre de Job es gaudirà molt més de la lectura, però si no és el cas, no passa absolutament res. L’escriptora s’encarrega de creuar les línies narratives de l’obra bíblica amb les seves pròpies i les dissertacions del mateix Gotham. La improvisada roda de premsa que en Harvey munta al saló de casa seva quan esclata el cas de la seva dona n’és un exemple, senzillament hilarant. No només desplega un domini de l’escena i de la situació, sinó que la bufetada que reparteix a la premsa impertinent i rapinyaire és de traca.

Al capdavall, el que l’escocesa ens vol transmetre en aquest volum és que la vida és dolor i crueltat, i que davant de la fatalitat dels esdeveniments, siguin quins siguin, només hi ha lloc per a la sàtira. L’amoralitat dels personatges, començant pel mateix protagonista, li serveix en safata la possibilitat de dissertar també sobre el paper de la religió i de l’Església. No en va, Spark era filla d’un jueu i d’una anglesa presbiteriana, i més tard es convertí al catolicisme, i part dels personatges que surten al llibre també en formen part, directament o indirecta. L’autora, a través de Gotham, també exposa els llaços socials i els vincles que com a éssers humans establim entre nosaltres i quin rol desenvolupen a la nostra vida. En Harvey, que es queixa perennement que ningú mai li explica res i que s’ha d’assabentar de les coses gairebé per casualitat, ho té clar: “L’amistat, pròpiament, està feta per a la felicitat, no per als problemes”.

Oriol Osan, Núvol (08.09.23)

https://www.nuvol.com/llibres/la-satira-com-a-prescripcio-facultativa-338287