Atenció, amics valencians: tres —TRES!— oportunitats de veure el Pedrals al País Valencià!!
Dissabte 9 de juny a TAVERNES DE VALLDIGNA (el poble del nostre estimat Paco Bononad) Josep Pedrals/Quim Porta a les 22,30 h i sopar amb els escriptors La Casa Calba c/Cervantes,6, Tavernes de la Valldigna Diumenge 10 de juny, en Pedrals clausurarà el Festival Vociferio 23h FESTA DE CLAUSURA A LA PROTECTORA C/Maximiliano Thous 6 (al […]
“Arrels i grapes”, un article de Jordi Llavina que fa justícia a «L’enunciat» de Josep-Ramon Bach [diari El Punt Avui]
La reivindicació de la llibertat i de la bellesa, de la passió, de la senzillesa; una certa transgressió; l’exercici de la intuïció… aquests són alguns dels elements distintius de la poesia de Josep-Ramon Bach, el creador de Kosambi, el narrador africà; el poeta que ha assajat tantes versions de l’esperit líric africà o xinès… […]
“A bots i pedrals”, un article excel·lent de Víctor Obiols sobre la naturalesa de Josep Pedrals i «El romanço d’Anna Tirant» [Diari Ara]
L’autor ens indica en algun lloc que El romanço d’Anna Tirant es tracta d’una tragèdia metaliterària. I certament a l’obra se li ha conferit estructura tràgica. Una obra que és filla (o ja néta?) del postmodernisme, moviment que propugnava, entre altres coses, l’autoreferencialitat, la literatura com a subjecte d’ella mateixa. I, no obstant això (el perfil de […]
Anaïs Nin i amics Tour: dijous 31 a la Llibreria A peu de pàgina, Vila de Sarrià
Dijous 31 de maig tertúlia a la llibreria A peu de pàgina sobre el llibre de contes Dins d’una campana de vidre d’Anaïs Nin, ens acompanyaran el traductor de l’obra Ferran Ràfols, l’editora Ester Andorrà, l’apassionada lectora Teresa Florit i l’actriu Nú Miret. Serà a les vuit del vespre, llibreria A peu de pàgina (C/ Major de sarrià, 50)
Magistral ressenya de Sam Abrams sobre «El talent»: Quo vadis, Georgius Nopca?
El gran Sigmund Freud afirmava categòricament que no existien els acudits. Els acudits no tenien mai la finalitat de fer broma. En el fons, els acudits eren molt seriosos, encara que fessin riure d’entrada. El dictamen del doctor que Nabokov anomenava el xarlatà vienès es un punt de partida perfecte a l’hora d’abordar críticament […]
“Aquest llibre és únic i solitari”. Ressenya de Pere Guixà de «Dins d’una campana de vidre», d’Anaïs Nin
Anaïs Nin és coneguda sobretot pels seus diaris i les cinc novel·les “contínues”, com ella les anomenava, entre les quals hi ha Una espia a la casa de l’amor (1954), que Labreu edicions va publicar l’any passat. Ara, del mateix segell, ens arriba aquest recull de contes, publicat el 1944. Aleshores el llibre va passar desapercebut per […]
«Au, va, va, va, que ja hi som», Julià Guillamon sobre «El talent» de Jordi Nopca
Tothom que ha viscut en contacte amb el món literari i ha conegut editors sap amb quina alegria, d’un dia per l’altre, et presenten nous talents. jo encara recordo quan en Miquel Alzueta va aparèixer amb aquell llibre que es deia Amorrada al piló. No sé si quan va començar a escriure El talent […]
Lluís Calvo guanya el premi de la Crítica Serra d’Or amb el seu poemari «Estiula». Enhorabona, Lluís!
Enllacem la notícia que va donar Vilaweb sobre els premis de la Crítica Serra d’Or d’enguany. A LaBreu edicions estem d’enhorabona: Lluís Calvo ha guanyat el premi al millor poemari del 2012 pel seu Estiula. Moltes felicitats, Lluís!! Els Premis de la Crítica Serra d’Or 2012 a obra publicada l’any anterior han distingit la novel·la […]
Bellíssima ressenya de Marina Espasa sobre «Dins d’una campana de vidre», d’Anaïs Nin, al diari Ara
Molt alerta amb aquest llibre. Hauria de dur estampada la paraula fràgil a la coberta, perquè només amb el títol –Dins d’una campana de vidre – no n’hi ha prou. És un llibre tan delicat com un got de vidre on hi dipositéssim, amb tota la cura del món, un glaçó, i el contacte amb […]
Cinc estrelles per «El compromís», de Serguei Dovlàtov. Marià Veloy en parla a Time Out (mes d’abril)
M’agrada la paraula amb què la contra d’aquest llibre defineix la manera com Dovlàtov redactava les seves peces periodístiques, “tantsemenfotisme”. I no només perquè és una paraula que obre tot un paisatge —per mi: un carrer de poble de mar al migdia amb un home colrat pel sol—; sinó perquè té una certa qualitat moral, […]
Ramon Boixeda ressenya «La trama perfecta» de Daniel Busquets per a Barcelona Review
LA TRAMA PERFECTA Daniel Busquets laBreu edicions Barcelona, 2011 La trama perfecta, de Daniel Busquets(en català, laBreu edicions, 2008; en castellà, Editorial Ómicron, 2010) és un poemari sorprenent, particular, enigmàtic, que aflora i es modela en un teixit consolidat a base d’anys i d’esborrar i corregir. Un llibre coral de caràcter minimalista, gairebé epigramàtic i […]
Joan Todó parla de «Galtes de Perdiu», d’Andreu Subirats, en la seva presentació a Tortosa
Joan Todó (Los fòssils (al ras) i A butxacades) va escriure aquest meravellós “discurs a la nació” que va llegir durant la presentació a Tortosa del llibre de Sito Subirats (Galtes de perdiu), que ens plau reproduir a continuació. Bon vespre, suposo que em disculpareu si en comptes de dirigir-me a vosaltres llegeixo estos fulls. […]
El blog The Daily Avalanche parla del llibre «Un altre got d’absenta», de Tina Vallès.
A casa sentim una debilitat especial per les maneres literàries de la Tina Vallès i, per tant, l’anunci d’un llibre seu sempre és un goig anticipat. Tant és així que jo, que no sóc gens de Mortadelo, estic temptat a comprar-me la seva darrera aventura “Londres 2012”, només pel fet que la Tina l’ha traduïda al […]
“Literatura de línia clara”. Lluís Llort ressenya «El talent», de Jordi Nopca [El Punt Avui]
En pocs mesos s’han estrenat tres autors, com a mínim, amb obres ben escrites, sorprenents, fresques, intel·lectuals, divertides i amb una història d’amor en un món peculiar. Tres joves que es nota que han llegit molt abans de decidir-se a escriure. Fa pocs mesos va ser Marià Veloy amb Königsberg, una magnífica novel·la que beu […]
«Entrevista a Jordi Nopca». Oliver Villanueva entrevista a l’autor d’«El talent» [Butxaca]
Jordi Nopca (Barcelona, 1983) debuta amb El talent, una novel·la d’aventures llibresques i editorials que ha tingut a la nevera des de l’any 2007 i que ara publica LaBreu. La nostra conversa és plena de digressions que no han superat la tisora final En tant de temps, imagino que la novel·la ha canviat molt… […]
«Aventuras metaliterarias». Laura Fernández parla amb Jordi Nopca sobre «El talent» [El Mundo]
Jordi Nopca debuta como novelista con ‘El talent’, la trepidante historia de una pareja decidida a convertir su pequeña editorial, Edicions del Cocodril, en el sello del momento. Para ello, cuentan con la ayuda de un detector de talento capaz de señalar por la calle al próximo Thomas Pynchon. Laura Fernández El increíble detector de […]
«De la puça al pugó», crònica del pas de Josep Pedrals i el seu Anna Tirant Tour per Santa Coloma de Farners [El Punt Avui]
Convocat per El Procés, delerós de verb i romanço, va omplir el públic el Vent d’Aram de Santa Coloma, la de Farners, dissabte al vespre, per escoltar amatent i atent les facècies d’Anna Tirant, resultat interessant i constant, en què l’actant és fruit del fruir peripatètic de Quim Porta i el poeta Pedrals, culpable confés de […]
«Un nedador solitari travessant el món», una excel·lent ressenya de David Madueño sobre «L’enunciat», de Josep-Ramon Bach [Quadern de les idees, les arts i les lletres]
Més deslliurat que mai de complexos i de prejudicis poètics, més singular que cap altre poeta del moment, Josep-Ramon Bach compendia en el seu darrer llibre un conjunt d’idees i pensaments disposats a fer la guitza i a donar joc als lectors de ments obertes Tot i que els orígens de l’aforisme es remunten al […]
Qui s’ha menjat la mà del capità Garfi? Josep Lambies conversa amb Jordi Nopca sobre «El talent». [Time Out]
Qui s’ha menjat la mà del capità Garfi? Jordi Nopca publica la seva primera novel·la, ‘El talent’. En Josep Lambies el treu una estona del zoològic, perquè li toqui l’aire En Jordi Nopca em ve a trobar a les escales de l’església de la plaça de la Virreina. L’he citat allà perquè després de llegir […]
“Fenomenologia de l’anar fent”, article de Sebastià Alzamora sobre «El romanço d’Anna Tirant», de Josep Pedrals
Fenomenologia de l’anar fent SEBASTIÀ ALZAMORA Diari ARA 17.03.12 Doncs resulta que ahir al matí agafo un avió cap a Palma i hi coincidesc amb els poetes Enric Casasses i Josep Pedrals, que fan cara de diürns mentre enfilen cap a l’illa perquè hi tenen un bolo. I en Pedrals somriu i em diu “T’he de donar […]
“Entre bastidors”. Una ressenya de Pere Calonge sobre «El compromís», de Serguei Dovlàtov
Vet aquí la fantàstica ressenya sobre El compromís, de Serguei Dovlàtov que signa Pere Calonge. Una ressenya que és un must! Dovlàtov és l’únic home amoral entre els nostres coneguts. Amoral —que no immoral— en el sentit que no jutja els seus personatges, canalles sense condemna. No els divideix en bons i dolents, […]
“El mètode de la natura”, una espectacular ressenya d’«Estiula» de Lluís Calvo, que signa Víctor Obiols pel diari “Ara”
Labreu Edicions, que té poc més de cinc anys de vida, s’està convertint en l’editorial de referència pel que fa a poesia: amb un ull posat, com poques fan, a les noves fornades que prometen, atenta als consagrats –tant canònics com marginals– que, encara que sembli mentida, de vegades tenen dificultats per publicar, i amb […]
«L’enunciat», de Josep-Ramon Bach, segons Ricard Mirabete.
Ricard Mirabete ha escrit una magnífica ressenya de L’enunciat, de Josep-Ramon Bach, en el seu blog. Ens fa molt feliços que així sigui, i ho pengem aquí per a tots vosaltres. No us perdeu el seu blog! L’ENUNCIAT Josep-Ramon Bach Labreu Edicions Barcelona, 2011 La creació literària ens porta cap a frases magnífiques i versos […]
El què i el per què de «Vulcano», de Max Besora (Guía del Ocio)
Guía del Ocio ens explica el què i el per què de Vulcano, de Max Besora Vulcano de Max Besora Qué: En Sant Pancraci del Paradís han marchado todos, sólo queda un volcán a punto de estallar y un apático gruñón, diferenciado de un loco en que él no lo está, que diría Dalí, y determinado a seguir […]
Apunts sobre «Vulcano», al blog de Ramon Boixeda
Ramon Boixadera parla acceleradament, sense punts i apart, i amb molta xispa i estil, sobre una obra d’impacte i radical, Vulcano, de Max Besora. L’enllaç és aquest, però nosaltres la transcrivim aquí. Podria dir: Vulcano és un llibre que fa trempar, i llestos. Que jo ja m’entenc i quedar-me tan ample i fi. Però val […]
5 raons per llegir «Homes», de Paul Verlaine (trad. Jordi Llovet). Ricard Ruiz al Time Out
5 raons per llegir Homes, de Paul Verlaine (trad. Jordi Llovet), per Ricard Ruiz (Time Out) 1. L’ombra dòrica Mentre Wilde sublimava la seva homosexualitat, Paul Verlaine no només estimava Rimbaud: el 1891 escrivia els poemes d’Hombres (joc entre hommes i ombres), tan grollers, explícits i penetrants en parlar del sexe dòric que es […]
«Narrar els abismes interiors». Lluís Muntada parla extensament de «Vulcano», de Max Besora, per a la revista L’Avenç
És emocionant llegir crítiques com aquesta, que signa Lluís Muntada per la revista L’Avenç. Narrar els abismes interiors — Lluís Muntada — Vulcano Max Besora LaBreu Edicions 2011, 106 pàgines En virtut de les seves redundants condicions d’aïllament, l’illa s’ha convertit en un dels àmbits literaris predilectes per desplegar arguments que assagen algun tipus d’experiència […]
ESPRIU ENTRE LES OQUES. Jordi Vintró parla de «La bassa de les oques» en aquest excepcional post.
Ei! No us perdeu aquest text! Rosa M. Delor i Muns conversa amb Jordi Vintró, i el poeta parla del seu poemari La bassa de les oques, desgranant algun dels seus secrets. El text és llarg, però val molt la pena. ESPRIU ENTRE LES OQUES Us presentem un poeta de culte, un mag de la […]
“M’atreveixo / a molestar l’univers?” Jordi Nopca pensa el «Prufrock» d’Eliot [Blog Proa espais]
La poesia de T.S. Eliot (St. Louis, 1888–Londres, 1965) carrega, entre altres lloses, la de l’obscuritat. Ho van dir alguns dels seus contemporanis, i així ho han fet saber generacions posteriors de lectors fins arribar a l’actualitat, un any 2011 en què es valora, per sobre de tot, l’excel·lència esportiva, la innovació informàtica i la […]
Jordi Valls, al seu blog, parla de L’«Estiula» de Lluís Calvo: ESTIULA, O EL GRAN COMBAT
Font: BLOG FELIX ORBE El darrer llibre publicat de Lluís Calvo es titula “Estiula“. He de dir que d’entrada el títol m’havia desorientat, i fins que no he entrat en matèria, no he pogut treure l’entrellat. I sí, ara ho entenc, i afirmo, que és un títol apropiat, necessari i un pas endavant en la […]
Marina Espasa parla d’«El compromís», de Serguei Dovlàtov, al diari Ara
—ATENCIÓ, AQUEST DIMECRES, A LA LLIBRERIA LAIE DE PAU CLARIS MIQUEL CABAL, TRADUCTOR, I LE PETIT RAMON, PRESENTARAN «EL COMPROMÍS», DE SERGUEI DOVLÀTOV! MÉS INFO AQUÍ— Si encara no saben qui és Serguei Dovlàtov (Ufa, 1941 – Nova York, 1990), aquesta és la tercera oportunitat que tenen per descobrir-lo. La tercera, perquè és el tercer […]
“El poema, un estremiment”, una ressenya de Roger Costa-Pau sobre «El carnisser del fred», de Marc Masdeu
[No deixeu de visitar el nou blog de Costa-Pau, on ha aparegut aquesta ressenya, juntament a El Punt Avui del 10 d’octubre] No farem ara explícites a manera de llistat les diferències més destacades entre allò que acaba definint un recull de poemes (també s’ha convingut anomenar-ne poemari) i un llibre de poesia; un llibre […]
“Una clàssica recuperada”. Jordi Capdevila parla de la Nin i el seu «Una espia a la casa de l’amor» a el PuntAvui
Anaïs Nin és una d’aquestes escriptores difícils de catalogar. Només la defineix una constant: la seva obra explica amb pèls i senyals la seva vida en uns dietaris d’una escriptura exquisida, però poc valorada per la crítica pel realisme amb què recrea les seves relacions amoroses un una època de creixent puritanisme. Un fet que […]
Francesc Garriga: la llibertat d’un poeta amb majúscules [Cerdanyola.info]
El poeta cerdanyolenc Francesc Garriga presentava ahir a la ciutat el seu últim llibre, ‘Ragtime’, un recull poètic publicat per l’editorial LaBreu dins la col.lecció Alabatre. La presentació, organitzada per l’associació Ramat de Pedres amb el suport dels Amics del jazz de Cerdanyola, va destacar Garriga com un autor amb un llenguatge únic que el […]
Jordi Nopca elogia «L’enunciat», de Josep-Ramon Bach al diari Ara
A la secció l’aparador del diari Ara llegim: Josep-Ramon Bach ha esperat 23 llibres per donar a conèixer la seva poètica. L’enunciat és un llibres deliciós format per 666 poemes aforístics en què la seva aproximació lluminosa a la literatura exsuda entusiasme per tots els porus. UN petit tast: «Un vell poema es va acomiadar […]
«Als meus versos vaig a matar», Esteve Plantada conversa amb Francesc Garriga
Esteve Plantada signa aquesta crònica/entrevista sobre el recital i la vida de Francesc Garriga, que va presentar el seu ragtime a Cerdanyola, la setmana passada, al local de l’Esquerda de Granollers. Text i fotos: Esteve Plantada / VallèsOriental.com. Té 79 anys i és un els poetes més respectats per les noves generacions d’escriptors del […]
“ON ARA? QUAN ARA? QUI ARA?” Julià Guillamon escriu sobre «Vulcano», de Max Besora, al Cultura/s de La Vanguardia!
Narrativa. Un poblet costaner, Sant Pancraci del Paradís, devastat per una erupcó volcànica: Max Besora recull les reflexions d’un supervivent. ON ARA? QUAN ARA? QUI ARA? Julià Guillamon La gran majoria d’obres dimissionàries són llibres desesmats i neulits. Vulcano de Max Besora (Barcelona, 1980), en canvi, és un text amb molta mala llet, escrit per un “no […]
Lectura de Francesc Garriga al Fantástico Club, dins el cicle A Viva Veu, presentat per Marc Rovira.
z
[Revistes] «Vulcano», de Max Besora, vist per Le Cool. Signa Elisenda Sevilla
¿Cuál es el valor de la catarsis volcánica ante el giro apocalíptico del alma? Dijeron durante el siglo XVIII que “el sueño de la razón produce monstruos”, y nos lo creímos. Pues poco es el valor de la catarsis volcánica ante el giro apocalíptico del alma. Contrapongámoslo sino al “Vulcano” de Max Besora (labreu edicions, […]
[Blogs] «Vulcano», de Max Besora, segons la revista literària Males Herbes i Ramon Mas
Tenia moltes ganes de llegir aquest llibre, no me n’amagaré. EnMax Besora és un col·laborador habitual de Les Males Herbesi els seus textos sempre m’han deixat bon gust de boca; però, la veritat sigui dita, quan vaig obrir Vulcano no en sabia pràcticament res… Vulcano és el monòleg interior –o potser el deliri, o l’al·lucinació…– d’un home que veu evacuar […]
“Max Besora, o és l’hora que peti tot!”. Vet ací la ressenya que ha escrit la Marina Espasa sobre «Vulcano», de Max Besora [diari ARA]
El món s’acaba, no troben? Ho sap tothom i és profecia. Cauen les borses, tanquen les fàbriques, els músics declaren davant els jutges i un poeta mor apunyalat al carrer. La cultura esdevé sospitosa, i la indústria editorial es prepara per a l’Apocalipsi. I els petits editors, i els ciutadans, i els poetes, premen el […]
[blogs] Noves deflagracions entorn Vulcano
Són només dues línies, però ens agraden, i molt, aquestes petites deflagracions volcàniques. L’epicentre d’aquesta última és la llibreria Laie CCCB. Dir que el Vulcano de Max Besora és explosiu i magmàtic semblaria un tòpic si no fos perquè és, efectivament, un llibre explosiu i magmàtic. I també afegirem que té xispa i estil: […]
“Presa i caçador de poemes”. Cristina Carbonell recomana «ragtime», de Francesc Garriga [Público]
‘ragtime’ Presa i caçador de poemes Dos anys després de publicar Camins de serp (Edicions 62), el sabadellenc Francesc Garriga Barata continua prolífic, als seus quasi 80 anys, i presenta nou llibre. Ragtime és un poemari sorneguer, com ell mateix, en què l’autor consolida el seu estil elegant que converteix els temes habituals en glopades […]
[Blog] A First Swimming Lessons ja s’han llegit «Vulcano», de Max Besora
Extret del blog First Swimming Lessons Recuerdo que, en la universidad, teníamos un profe de cine (Narrativa audiovisual, creo que se llamaba la asignatura), que durante un trimestre se empeñó en enseñarnos a escribir una película a base de explicarnos su estructura: igual que quien dice introducción-desarrollo-desenlace cuando habla de una novela, él decía noséqué-nosécuántos-conclusión […]
“El llegat de Petroni”. Jordi Nopca parla amb Francesc Garriga sobre «ragtime» [Time Out]
Francesc Garriga ha batejat el seu nou poemari amb el nom d’un gènere musical que es va fer popular als Estats Units a finals del segle XIX. “El ragtime és una composició normalment pensada per a piano en què una mà fa una melodia i l’altra dibuixa un compàs que no hi té res a veure”, diu, […]
“Encara les paraules”, crítica de Jordi Llavina a «ragtime», de Francesc Garriga [El Mundo]
Hi ha un poema de Carner, “Joguines”, dins la secció Llunari del volum Poesia de 1957, que fa: “Nines, vaixells, cornetes, colors, llibres amb sants: / aquestes són joguines que hi juguen els infants. // Davant, els ulls encesos que vénen d’uns jardins: / aquestes són joguines que hi juguen els destins”. Costaria molt de […]
Un comentari sobre «Odi sobre tela», de Tomàs Arias [revista El triangle]
` L’escriptura de poesia, com la seva lectura, tendeix a ser una activitat íntima. Odi sobre tela no n’és una excepció, i en la seva lectura podem imaginar una persona darrere de la veu. Però aquesta persona no opta pel nu integral, sinó per l’ús d’alambins amb els quals destil·lar una obra artística. Sobretot, usant […]
«Odi sobre tela», el poemari de Tomàs Arias, vist per Ricard Miravete [revista Benzina]
Tomàs Arias (Guardiola de Berguedà, 1966) és poeta, narrador i músic. Va dinamitzar, durant el final del segle passat, la vida cultural al Berguedà a través del col·lectiu literari La Tecla, de la qual en fou fundador. Ha publicat el llibre de poemes Romanços (Cossetània, 2004) i ha participat en antologies com ara Vint anys […]
Un comentari de Pere Guixà sobre «A butxacades», de Joan Todó
En l’article de Pere Guixà «Panorama de narrativa catalana», Serra d’Or setembre 2011, trobareu aquest comentari sobre el llibre del Todó, i comentaris d’altres llibres que han germinat aquest any. Lectura molt recomanable!
«Anaïs Nin: la fragilitat del desig». Una excel·lent crítica de Glòria Farrés [revista Caràcters]
Anaïs Nin Una espia a la casa de l’amor Edicions LaBreu Traducció de Ferran Ràfols Gesa Barcelona, 2011 133 pàg. Anaïs Nin (1903-1977) va néixer a França, de pare català i mare cubana, però només hi va viure fins als onze anys, quan el pare els va abandonar i amb la mare i els germans […]
“Tinc les paraules que em mereixo”, crítica de «Ragtime», de Francesc Garriga, a càrrec de Víctor Obiols (Diari ARA)
No descobreixo res si dic que l’art de la paraula està fet d’ecos mil·lenaris que teixeixen una harmonia infinita, i a la qual ens connectem sempre que fixem la mirada en una obra ben feta. I el que és fascinant és que cada veu deixa una petja intransferible, com l’empremta digital. En l’obra poètica […]
“Una espia a la casa de l’amor” al bloc de la llibreria La Gralla de Granollers
Per fi podem trobar a les llibreries una de les diverses novel.les que va escriure la captivadora Anaïs Nin, impossibles d’aconseguir fins ara en la nostra llengua. Labreu edicions recupera “Una espia a la casa de l’amor” on -a través un estil poètic admirable- se’ns presenta el conflicte existencial de Sabine. Una jove de trenta […]
Dovlatovlàndia. Borja Bagunyà parla de La zona i La maleta (Serguei Dovlàtov)
“Aquella puta de l`OVIR agafa i em diu: —Cada emigrant pot dur tres maletes. És la norma establerta. Hi ha una disposició especial del ministeri. Queixar-se no tenia sentit. Evidentment, però, em vaig queixar” Sergei Dovlàtov, La maleta. Segur que us hi heu trobat: hi ha vegades que, quan parles de llibres, recomanes més una […]
Esteve Plantada, sobre el recital de Tomàs Arias i Jaume C.Pons Alorda a l’Esquerda de Granollers
Hi ha recitals que generen complicitats i ambients difícils de repetir i de descriure. N’hi ha pocs, però, que a més de fer-ho, també aconsegueixin una comunió gairebé extrema amb públic, local, ambient, emotivitat, bossa del lacrimal, estómac, goig i feridura. I així fou.
“A butxacades” de Joan Todó, ressenya d’Anna Carreras al Time Out 25.05.11
“A butxacades” de Joan Todó, ressenya d’Anna Carreras al Time Out 25.05.11 Vaig conèixer en Joan Todó (la Sénia, 1977) a la universitat. Mentre fèiem junts la sòrdida carrera de Filologia Catalana, en Joan va saltar intel·ligentment cap a Teoria de la Literatura. Parlava un dialecte fastuós, amb cadència i gust d’arròs. I jo […]
