recital de Josep Ramon Roig i concert d’El Petit de Cal Eril a Poesia i + 2022 (03.07.22)

Diumenge 3, a les 20 h, al Poesia i + 2022 recital de
Josep Ramon Roig BEN BÉ
al Pou de Glaç de Canyamars a Dos Rius
i a continuació concert d’El Petit de Cal Eril
entrades a: https://entradas.codetickets.com/entradas/josep-ramon-roig-+-el-petit-de-cal-eril/28756/fundaciopalau/online
preu 10€

celebració dels Premis de la Crítica 2022 amb Joan Todó i Borja Bagunyà a la Biblioteca de Catalunya (28.06.22)

Dimarts 28, a les 20.30 h, celebració dels Premis de la Crítica 2022
conversa amb Joan Todó iBorja Bagunyà,guanyadors d’aquesta edició
amb Anna Ballbona, Jordi Nopca i Simona Škrabec, membres del jurat.
a la Biblioteca de Catalunya, Sala del Llevant (c/Hospital, 56 Barcelona).
Podeu escoltar l’episodi especial dedicat a La vista als dits, amb l’autor del poemari Joan Todó i Anna Ballbona, membre del jurat obrint aquest enllaç: https://open.spotify.com/episode/7beNFnQTC6pjsumoDQRlgi?si=470c9489c165452a&nd=1

inauguració Poesia i Més 2022: Raquel Pena, Antònia Vicens i Biel Mesquida (28.06.22)

Poesia i Més 2022 s’inaugurarà, com cada any, a la plaça de la Indústria de Canet.

🌱 Serà el 28 de juny , a les 20 h, amb 

Raquel Pena 

Antònia Vicens i Biel Mesquida amb l’acompanyament musical d’Antoni Cuenca 

i la músic de Clara Poch i Marçal Calvet

a la Plaça de la Indústria – Plaça de la Indústria,1 de Canet de Mar

entrades a: https://entradas.codetickets.com/entradas/raquel-pena-+-antonia-vicens-i-biel-mesquida-amb-antoni-cuen/28750/fundaciopalau/online

EL BOSC DE LA NIT  de Djuna Barnes conversa lectura a Candy Darling (27.06.22)

· Deixa un comnetari  

dilluns 27 de juny, a les 19.00, dins el cicle “Me siento extraña”

conversa lectura d’EL BOSC DE LA NIT  de Djuna Barnes

amb Raquel Pena, Ester Andorrà i Maia Jenkinson

a Candy Darling (Gran Via de les Corts Catalanes, 586 Barcelona)

Categoria: Agenda, Col·leccions, La intrusa, Rotatori  |  Etiquetes: , , , , ,

· Deixa un comnetari  

de la celebració de la tasca editorial, traductora i de creació poètica d’Antoni Clapés a Ona Llibres (21.06.22)

Categoria: Alabatre, Col·leccions, FotoBlog  |  Etiquetes: , , , , , ,

· Deixa un comnetari  

recital conversa al voltant dels poemaris LÀPIDA de Núria Busquet i SAURÍ DEL NOM de Joan Vigó amb la poeta Anna Pantinat a La Impossible (21.06.22)

podeu veure part del recital al nostre instagram:
https://www.instagram.com/p/CfE9BIQFSxZ/

Categoria: Alabatre, Col·leccions, FotoBlog  |  Etiquetes: , , , , , , , , , ,

“Aferrada a les paraules” sobre l’entrega a Antònia Vicens del 54è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, El Punt Avui (14.06.22)

· Deixa un comnetari  

Aferrada a les paraules

  • Ahir al vespre, Xavier Antich va fer el lliurament del Premi d’Honor a Antònia Vicens ÒMNIUM CULTURAL.

“Orgull de ser catalans i universals, no sucumbiu, no us arronseu a amenaces insidioses”

Aquest vespre al Palau de la Música, Òmnium Cultural ha fet lliurament del 54è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes a l’escriptora mallorquina Antònia Vicens i Picornell. Ha estat un acte que celebrava no només una de les obres deganes de la nostra literatura, sinó una transformació, de la narrativa a la poesia com en una mena de metamorfosi de síntesi. Nascuda a Santanyí el 1941, Antònia Vicens va començar a destacar en el panorama de la narrativa a finals de la dècada dels seixanta quan publica les narracions Banc de fusta, que havia obtingut el premi Vida Nova de Cantonigròs el 1966. Seria poc abans d’una novel·la d’impacte, 39º a l’ombra, obra guardonada amb el premi Sant Jordi l’any 1967com indica el mateix títol. Era una novel·la contundent, amb el rerefons del turisme que destruiria el litoral mallorquí i dins un àmbit casolà opressiu, d’un fosc neorealisme. Ho va explicar a la perfecció el poeta mallorquí Sebastià Portell en la seva glosa: “Si a les seves primeres obres, com la mateixa 39º a l’ombra La festa de tots els morts, Vicens ja gosà retratar l’explotació laboral perpetrada pel caciquisme i pel franquisme, a novel·les com La santa i Material de fulletó va denunciar el poder que aquells anys tenia l’Església, i com massa vegades aquest es materialitzava en una cruenta repressió sexual, exercida especialment sobre les dones.”

El renaixement d’Antònia Vicens va arribar a través de la poesia, i fa poc relativament, tres anys després de la mort del seu pare. Des del 2009, els poemaris s’ha anat succeint: Lovely, Sota el paraigua el crit, Fred als ulls, Tots els cavalls, Si no dius fort el meu nom em condemnes per sempre (antologia) i Pare què fem amb la mare morta. No només els ha publicat, sinó que ha obtingut un gran reconeixement i ha connectat amb la nova generació d’autors, omplint un buit amb versos esfereïdors i subvertint els límits normatius del llenguatge com els que inauguren el seu últim llibre, publicat per Labreu, l’editorial de moda en poesia: “Taques d’esperma Noms escrits amb sang / omplen la porta / del lavabo del cementeri El Llanterner / just passant-hi les mans / ha refet / veus / aturades Penes / d’exili:”

Vicens estava pletòrica i despistada, com li passa sovint. Molt emocionada, va agrair-ho: “Un regal meravellós sense que jo hagi fet res a canvi.” En un to més reivindicatiu, però amb la seva veu tènue va continuar: “No oblideu que hi som i que contra la força de les paraules, el poder de la poesia i el saber dels nostres morts, ningú no hi podrà fer res. M’he passat la vida aferrada a les paraules. Tinc una fal·lera que mai em deixa voler deixar de trobar les paraules a les constants humiliacions, a les llengües menystingudes i minoritzades, i a les nacions sense estat i a les guerres que mai acaben.” Malgrat el mar que ens separa, Antònia Vicens va mantenir el seu compromís amb la nostra literatura –va publicar el seu primer llibre abans de la creació del Premi d’Honor fa 54 anys–, amb paraules fermes: “Orgull de ser catalans i universals, no sucumbiu, no us arronseu a amenaces insidioses. Durant les hores baixes, dies grisos, la nit més blanca, no oblideu que hi som i que contra la força de les paraules, el poder de la poesia i el saber dels nostres morts, ningú no hi podrà fer res.” L’acte va acabar amb l’habitual himne Els segadors, amb tot el Palau dret.

ElPuntAvui (14.06.22)

Categoria: Alabatre, Col·leccions, Diaris, Premsa  |  Etiquetes: , , , , , ,

homenatge a Josep-Ramon Bach “El somniador imperfecte” al Teatre Principal de Sabadell (22.06.22)

· Deixa un comnetari  

Dimecres 22, a les 20 h, homenatge a
Josep-Ramon Bach “El somniador imperfecte”
al Teatre Principal (c/de Sant Pau, 6 Sabadell)

Categoria: Agenda, Alabatre, Col·leccions  |  Etiquetes: , , , , , , , ,

celebració d’homenatge a Antoni Clapés a OnaLlibres (21.06.22)

· Deixa un comnetari  

Dimarts 21, a les 19.30 h, celebrarem la poesia, l’edició, les traduccions i la generositat d’
Antoni Clapés.
la festa serà a Ona Llibres (c/Pau Claris, 94 Barcelona)

Categoria: Agenda, Alabatre, Col·leccions  |  Etiquetes: , , , , , , ,

EL LLIBRE D’ELIONOR d’Antònia Carré-Pons a la Temerària (22.06.22)

· Deixa un comnetari  

Dimecres 22 de juny, a les 19 h, club de lectura al voltant d’

EL LLIBRE D’ELIONOR d’Antònia Carré-Pons amb l’autora

a Llibreria La Temerària (c/de la Goleta, 7 Terrasa)

Categoria: Agenda, Cicuta, Col·leccions  |  Etiquetes: , , , , , , , , ,

LÀPIDA de Núria Busquet & SAURÍ DEL NOM de Joan Vigó a La Impossible (21.06.22)

· Deixa un comnetari  

dimarts 21 de juny, a les 19 h, recital conversa al voltant dels poemaris

LÀPIDA de Núria Busquet

SAURÍ DEL NOM de Joan Vigó

amb la poeta Anna Pantinat

a La Impossible (c/Provença, 232 Barcelona)

Categoria: Agenda, Alabatre, Col·leccions  |  Etiquetes: , , , , , , , , , , , ,

· Deixa un comnetari  

Òmnium Cultural entrega del 54è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes

a Antònia Vicens en un acte amb un espectacle sobre la seva vida, glossa i entrega del guardó. espectacle creat especialment per a l’ocasió i dirigit per Israel Solà La Calòrica al Palau de la Música (13.06.22)

Categoria: Alabatre, Col·leccions, FotoBlog  |  Etiquetes: , , , , , ,

· Deixa un comnetari  

Jaume Pont i Miquel de Palol reciten la seva obra davant d’un Marché de la Poésie ple de gom a gom, acompanyats del seu traductor al francès, François-Michel Durazzo. (12.06.22)

Categoria: Alabatre, Col·leccions, FotoBlog  |  Etiquetes: , , , , , , , ,

· Deixa un comnetari  

presentació del poemari guanyador del Premi dels Jocs Florals de Barcelona 2022

A TRAVÉS de Glòria Coll Domingo amb el traductor Arnau Barios i la poeta Raquel Santanera a la Llibreria Documenta (11.06.22)

Categoria: Alabatre, Col·leccions, FotoBlog  |  Etiquetes: , , , , , , , ,

· Deixa un comnetari  

Biel Mesquida a la Vila del llibre de Manacor, diu ENCARNACIONS (11.06.22)

Categoria: Cicuta, Col·leccions, FotoBlog  |  Etiquetes: , , , , , , ,

· Deixa un comnetari  

recital “Al juny la falç al puny” 1oa poetada! amb Joan Todó, Josep Pedrals, Andreu Subirats Oriol Sauleda, Núria Martínez-Vernis, Enric Casasses, Guim Valls, Víctor Benetarbolí, Alba Vinyes i Blanca Llum Vidal a Marçà (11.06.22)

Categoria: Alabatre, Col·leccions, FotoBlog  |  Etiquetes: , , , , , , ,

· Deixa un comnetari  

al Festival En Veu Alta 2022, xerrada al voltant de la novel·la EL SETEMBRE I LA NIT de Maica Rafecas a mb la periodista Ariadna Caballero i voluntaris lectors de l’EVA435 a les Caves Jaume Giró i Giró de Sant Sadurní d’Anoia (04.06.22)

Categoria: Cicuta, Col·leccions, FotoBlog  |  Etiquetes: , , , , , , ,

· Deixa un comnetari  

Antònia Vicens rep el Reconeixement de Mèrits 2022 que cada any concedeix l’Ajuntament de Manacor (07.06.22)

Categoria: Col·leccions, FotoBlog  |  Etiquetes: , ,

· Deixa un comnetari  

dins el cicle “Setena Setmana de poesia a les cases en homenatge a francesc garriga barata” recital de Joan Todó LA VISTA ALS DITS Joan Vigó SAURÍ DEL NOM al Pati de Can Ametller a Molins de Rei (07.06.22)

Categoria: Alabatre, Col·leccions, FotoBlog  |  Etiquetes: , , , , , , , ,

Antònia Vicens: “Escric amb una destral” Entrevista a l’escriptora de Santanyí, que avui rebrà el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes Vilaweb (12.06.22)

· Deixa un comnetari  

Diu Antònia Vicens (Santanyí, 1942) que, quan Jordi Cuixart li va telefonar per comunicar-li que li havia estat concedit el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, es va abraçar al llimoner per no caure. Ella, que diu que quan escriu no té gens d’interès a complaure el lector, sinó que no fa res més que provar de respondre la caterva de preguntes que l’acompanya d’ençà que era una nina, encara se sorprèn i s’impressiona quan li passen aquestes coses. “Somrius, i penses que, quan tens més de vuitanta anys, t’han passat coses bones i coses dolentes, i aquesta és de les coses millors que t’han passat.” Diu això i passa full, i explica que aquesta horabaixa de juny el cel del Terreno, als afores de Palma, és gris, com si volgués ploure. Tot d’una, brolla la narradora, la contadora d’històries. “El cel és gris com si volgués ploure, però llavors hi ha el que cadascú té dins. Pot ser que el cel sigui gris, però jo el vegi clar.”Tenim molta estona per davant per fer aquesta entrevista. Antònia Vicens, que ha rebut la majoria de premis del país tant per obres com per trajectòria, s’arma de paciència i fa memòria. De tant en tant, el to de veu li canvia i regala un microrelat, una metàfora brillant o un plany que incrusta dins la resposta a una pregunta qualsevol.“L’heura està molt verda, el llimoner, carregat de llimones, i la buguenvíl·lia també trau flor que és una meravella. Cada dia hi pas una estona, amb ells.”

Per quan calgui tornar a abraçar-s’hi.

Avui rebreu el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Impressiona?
—Quan m’ho van dir, sí que em va impressionar. Em vaig abraçar al llimoner per no caure. No t’ho esperes gens. Només la paraula, “Premi d’Honor de les Lletres Catalanes”, és impressionant. Després somrius. Estic molt agraïda a Òmnium Cultural, al jurat que va optar per la meva trajectòria, perquè crec que és un regal que et fan. No crec que vos donàs res, perquè he fet el que he volgut, el que m’ha agradat, que és escriure. Escric perquè vull. És la meva llibertat i la meva passió. Escric per egoisme, perquè, sense escriure, sense les paraules, pens que no seria res.

Cada vegada que us donen un premi per la trajectòria, els periodistes us demanam que mireu enrere, que feu balanç. Us molesta?
—No! Perquè, enrere, què és? Tot el passat és ben present. La memòria és un misteri. No cal anar enrere per veure enrere, tot hi és en un moment. Tot, condensat. Les coses bones i les dolentes, les lluites i els moments de tranquil·litat, tot esclata en un moment.

Què faig escrivint? No té importància, escriure. És un acte d’egoisme, escriure

Viviu al Terreno, retirada de Palma, en aquest barri alterós i tan literari, un poc allunyat del trui de la ciutat turística. Quan guaitau, què veieu?
—Quan guait, com una persona normal, veig algú que passa amb el seu ca, veig gent en bicicleta, gent en patinet… Moltes vegades no passa res. Però després, enmig del carrer desert, hi pos tot el que passa al món. És que el món és molt petit. Només que estiguis amb un poc de silenci, veus tota aquesta incongruència, tot aquest dolor, tot aquest tràfic d’armes, tota aquesta injustícia, totes aquestes guerres que es fan pels interessos d’algú. Interessos econòmics i de poder, no hi veig gaire ideologia. I dius, per què provoquen tant de dolor, per què? I al Terreno m’arriba tot això.

Tots aquests per què us acompanyen sempre. Trobau respostes?
—Crec que no he deixat mai de ser aquella nina que sempre deia “per què?”. I em deien “les nines no demanen”. I et quedaves amb el “per què?”. I encara ara, em deman “per què?” davant totes les coses. Però és que si tenguéssim resposta, possiblement, encara seríem més infeliços. No hi ha resposta.

Antònia Vicens

Passau molts dies tota sola. Per què estau tan còmoda, amb la soledat?
—La soledat és molt important per viure amb una certa harmonia amb una mateixa. Ens eduquen que sempre has de viure amb algú, amb una parella, o el que sigui, que has de sortir, que has de fer vida social, això pot causar frustració, fins i tot. Tenc les meves amistats i hi ha el telèfon per a comunicar-me si un dia sent el vertigen de la soledat, però puc passar mesos dins ca meva. Estic encantadíssima dins un món de soledat. Que no sé si la soledat existeix, perquè seria el res, quasi, i les persones tenim molt de què parlar amb nosaltres mateixes, tenim molt a projectar, molt a recordar, moltes coses a fer. Jo no em cans mai d’estar tota sola.

Dieu que ara fa estona que no escriviu, que encara notau la buidor que us va deixar el darrer poemari.
—No. No torn a escriure. Quan vaig acabar Pare, què fem amb la mare morta?, vaig quedar com si alguna cosa m’hagués buidat. Però, a més, les circumstàncies no m’han ajudat. Per escriure, necessit estar mentalment concentrada amb el que vull escriure, i com que m’han anat passant coses, i he col·laborat amb festivals i en actes literaris, no em puc concentrar. Necessit la soledat absoluta, però no física, sinó mental, i no l’he tenguda. Estic dispersa, i d’aquesta manera no puc escriure.

En teniu ganes?
—No m’ho planteig, perquè pens que si vas a una llibreria, ja no parlem d’una biblioteca gran, veus tants de llibres, hi ha tants de llibres importants, de noms pesants, que sempre em deman: “Què faig, escrivint?” No té importància, escriure. És un acte d’egoisme, escriure. Crec que la literatura ja no ens necessita.


—Ni a jo ni a ningú. Hi ha obres importantíssimes. Hi ha monuments literaris i si algú deixa d’escriure, no passa res. No hi don gens d’importància, a escriure o no escriure. He escrit tota la vida. De vegades he pensat que sense escriure ni existiria, a vegades m’he confós jo mateixa amb les paraules. He tengut aquesta mena de bogeria, però tenc una relaxació total, ara. No sent la urgència d’escriure.

Podria ser que aquest no escriure, aquesta relaxació sigui perquè, sense voler, sense saber-ho, escriviu dins el vostre cap i que algun dia els versos tornaran a caure de cop?
—Tot és possible. A mi, la poesia sempre m’ha caigut de manera inesperada, no l’he cercada mai. És possible. Ara mateix tenc projectes de petits viatges, de petites col·laboracions en festivals… i això fa que el meu cap, la meva ment, no pugui estar atenta a si cau res.

No sé per què és important vendre cent llibre o vendren cent mil. Si tens cent lectors ja és una meravella

Una imatge: Antònia Vicens en un avió volant cap a Barcelona per començar una vida nova. Havíeu guanyat el Sant Jordi i la capital us esperava amb els braços oberts. Però en vau fugir.
—Ja m’havien cercat feina, un lloc on estar i una senyora que em rentaria la roba i em faria el menjar. A l’avió em vaig trobar amb en Jaume Vidal Alcover que anava a viure amb na Maria Aurèlia Campmany, i en Jaume em diu: “Vine a sopar a ca na Maria Aurèlia.” Jo hi vaig anar, a aquell àtic del carrer Mallorca. Ella em va acollir molt bé i em va dir que una dona escriptora a Barcelona hauria de col·laborar a programes de ràdio, hauria de fer entrevistes, articles a la premsa… Tot el que ella feia i que era necessari per a viure a Barcelona. Em vaig atabalar. “Quan seré jo?”, pensava, “si he de fer tantes coses, quan podré escriure?”. A més, vaig guaitar per la finestra de la pensió i vaig veure el cel molt gris, perquè l’any 1967 a Barcelona encara hi havia fàbriques, i el vaig comparar amb el cel de Cala d’Or. Aquella aigua verda, el cel també verd amb aquella lluminositat. Per un tros de cel més blau i per escriure el que volgués, me’n vaig anar a l’aeroport i vaig comprar un passatge. Escriure no és una obligació, és una passió i una llibertat, i tot allò em semblava un esclavatge.

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
Heu pensat com hauria canviat la vostra vida si no haguéssiu tengut aquell rampell?

—Dins el món literari hauria estat més coneguda, per ventura, alguna obra s’hauria llegit més, però no ho canviaria per res. Crec que aquell rampell em va salvar. Escriure ha estat la llibertat que he tengut, i aquestes coses es fan en solitari.

A pesar d’això que dieu, sí que sou molt reconeguda i molt respectada dins el món literari. Us fa recança no vendre més llibres?
—No! En absolut! No sé per què és important de vendre cent llibres o vendre’n set mil. Si tens cent lectors, ja és una meravella. Amb tants llibres com es publiquen! Ara, a tot li’n diuen literatura. He dit cent, però podria dir cinquanta o vint. Crec que tenc un parell de lectors fidels. Mai he pretès de tenir moltes vendes ni agradar al lector. Em sap greu per aquests pocs lectors que tenc, però mai pens en ells. Pens en allò que escric, en allò que vull dir. La resta, m’és indiferent.


—Vull burxar el lector, no complaure’l. M’agradaria tenir aquesta capacitat de burxar i de sacsejar-lo. No escric perquè el lector passi una estona còmoda ni perquè somrigui. Per ventura es pot complaure, però quan sóc davant el paper, em ve una realitat molt dura, i aleshores ja no tenc compassió ni de jo, ni del món. Escric amb una destral.

Crec que va ser un maneig molt hàbil del franquisme. Destruïen el paisatge i la identitat

Els lectors les notam, aquestes ferides fetes amb el tall de la destral.
—M’agrada que m’ho diguis perquè el que jo voldria és deixar de ser complaent. El món és d’una gran bellesa, però és un desastre d’injustícies. És incomprensible que les persones hàgem creat tant de dolor. M’agrada agafar els personatges, els pobres personatges, de vegades, i em deman què ha passat perquè hagi arribat a una decrepitud tan gran. Quins somnis se li han romput? Per les placetes veus homes que seuen amb una botella de cervesa a la mà i notes clarament que esperen un camell que els durà un porro o alguna altra cosa. Els veus que remenen contenidors i jo em deman per tots aquests somnis romputs. Possiblement, són més intel·ligents i tenen més sensibilitat que nosaltres. L’altre dia, davant ca meva passava un home, pareixia feliç, duia uns globus penjats a la bicicleta i cornetes i saludava somrient. I jo deia, aquest home té un esperit infantil, és feliç. Ahir un veí em va dir que l’home de la bicicleta i els globus s’havia penjat en un pi del bosc de Bellver. Què és aquest horror que es passeja dins la gent, de vegades? Això és el que vull entendre, i em fic dins aquests pous quan escric.

Quan començau, amb 39° a l’ombra, entrau al pou dels obrers de la construcció i dels treballadors de l’hostaleria en aquella Mallorca que es despertava al turisme.
—M’interessava molt el món obrer, l’esclavatge en què vivia aquella gent, i ho volia veure de prop. A Cala d’Or ho veia de prop. Les coses que cont són personatges de bon de veres. Escrivia i feia literatura sobre uns personatges i unes situacions que no m’agradaven. Deia que aquest món no hauria d’existir i hi volia furgar. Viure en una ciutat i estar en una oficina un poc sofisticada, no tocar la realitat de la gent, no era el que volia. Volia veure la realitat i tocar-la.

No era gens gran, l’oficina on vau escriure la novel·la que, a més, us va fer guanyar el Sant Jordi.
—La vaig escriure dins un vàter. Quan ets davant una pàgina, l’espai desapareix, i la pàgina es pot tornar tan gran com el món. Una cadireta, una tauleta petita, però aquella pàgina en blanc, o la pantalla de l’ordinador, es pot tornar immensa.

Les vostres primeres novel·les destapaven els canvis socials i culturals que s’esdevenien a Mallorca. Uns canvis que, moltes vegades, van tenir uns efectes que encara s’arrosseguen.
—Va passar a Mallorca i també a Catalunya, aquesta destrossa de la costa. Però a Mallorca va ser tristíssim perquè anava amb l’explotació del paisatge i de la llengua. Caramulls d’obrers d’Andalusia que, pobra gent, no sabien ni llegir ni escriure el seu nom. Encantadors, si vols, però això feia que la gent de Mallorca els hagués de parlar en castellà. Crec que va ser un maneig molt savi del franquisme. Destruïen el paisatge i la identitat.

I no ho vam saber veure venir.
—No hi donaven importància. Record que un matí, en un hotel, quan la gent es va despertar, va veure una gran bastida i un munt de picapedrers. Semblava ciència-ficció. Un hotel estrenat feia pocs mesos era ple de goteres. Això demostra la via que feien amb el ciment. No els importava res.

Vós ho denuncieu mentre treballeu en un hotel. Vau tenir problemes?
—Els directors van llegir per curiositat la novel·la. Es van enfadar moltíssim. Em van dir que si continuava escrivint sobre el turisme no trobaria feina en tot Mallorca. Però vaig continuar, perquè vaig pensar que no eren gaire lectors, ells. M’interessava la destrucció del paisatge, però sobretot els personatges. Com viu una persona enmig de tots els traumes? No hi havia sindicats i els amos feien allò que volien amb la gent. Em sentia una escriptora obrera en aquells anys i ho feia amb tota la meva passió, amb tot el meu abrandament. Denunciar i fer literatura, perquè m’interessaven les paraules. Denunciar, però posar-hi tot l’art possible.

Els vostres pares van entendre que volguéssiu ser escriptora i que, a més, fóssiu tan compromesa?
—Mon pare no ho entenia de cap manera, però tampoc no s’hi posava. Que fos sindicalista, no se’n temien. Ells vivien a Santanyí i no en sabien res, de tot aquell altre món. I que fos escriptora, mon pare em va enviar la primera màquina d’escriure de contraban. Era contrabandista. Passaven tabac i niló, que era un pecat en aquells temps, perquè era transparent, i una mitja de niló deixava veure les cames de les dones. Mon pare era contrabandista del pecat.

Se’n parlava, a casa, d’això del contraban?
—Era una cosa normal. Després de la guerra, per no passar gana, la majoria d’homes que vivien a la costa se’n van haver d’anar en barques. Hi havia molta misèria. Molta gent ja no se’n recorda. Era una misèria moral i cultural. No hi havia res. No hi havia llibres, i la gent només anava a Palma quan tenia una malaltia per veure un metge especial. Era com viure dins un clot, dins un pou. No es veia res.

M’impressiona un poema vostre en què explicau el dia en què tota la família anau a comprar una llibreria. La primera llibreria que vàreu tenir.
—Volia llibres i necessitava un lloc on posar-los. En Bernat Vidal Tomàs me’n deixava. Els meus pares ja començaven a estar una miqueta més… no diré contents, però ja em toleraven. La seva filla els havia sortit rara i volia una llibreria. Un horabaixa vam anar a Manacor, la ciutat dels mobles, a comprar-la. La petita llibreria va ser un esdeveniment molt gros a la meva vida. Van començar a arribar llibres. Van venir na Carson McCullers, va venir na Virginia Wolf, na Víctor Català… Tota aquesta gent venia a ca meva, i allò era extraordinari.

Dieu que no pertanyeu a grups o a cercles literaris, però vau ser ben rebuda pels grans noms de les lletres del moment.
—En Bernat Vidal i Tomàs, santanyiner com jo, em va salvar les paraules i em va acollir molt bé. Feia la meva vida laboral a Cala d’Or i els veia poc, però sí que tractava en Josep Maria Llompart, en Jaume Vidal Alcover. Quan vaig posar la botiga d’artesania a Palma, vaig comprar una cadira amb uns braços revinguts, com d’església i sempre passava gent interessant. En Tomeu Fiol, n’Estellés, que a vegades venia a Mallorca amb la dona i el fill, un canonge de la seu. Venien i feien tertúlia. Era entranyable. Però jo no anava a bars o a llibreries a fer tertúlies.

En aquell temps, els pares no eren amorosos amb els fills perquè obeïen l’Església Catòlica

A l’entrevista biogràfica que us va fer en Sebastià Portell, dieu que no heu estat mai preparada per a viure en parella. Tanmateix, us vàreu casar.
—Em vaig casar. Per això puc dir amb tota certesa que no estava preparada. No va ser una bona experiència, viure en parella. No, de cap manera. No em trobava còmoda amb una altra persona dins la casa en tot moment. No m’ho vaig passar bé, jo, i, segurament, la meva parella tampoc. La cosa bona de tot això és que tenc un fill, que és el que més m’estim, i ara un nét.

No heu tingut germans. Com era la vostra relació amb els pares? Eren persones amoroses?
—En aquells anys, els pares no eren amorosos amb els seus fills, perquè obeïen l’Església Catòlica i l’Església Catòlica deia que havien de ser molt durs amb els fills, que els havien de fer anar rectes, i si tenien sentiments amorosos, gairebé se’ls guardaven. Les filles, sobretot, havien de tenir respecte i obediència als pares. No havien de tenir confiança. Això de l’obediència era sagrat.

Com és la vostra relació amb n’Héctor, el vostre fill?
—Tenim una relació d’amistat i de respecte i confiança. Molt de marassa. Tenc molt de respecte per les coses que creixen, i quan n’Héctor creixia, li tenia respecte i quasi adoració. Em semblen sagrades, les coses que creixen. I ara, estic encantadíssima amb tots els projectes que fa. Sempre li don ànims i continua, aquesta amistat de la infantesa.

Ara sou la padrina d’en Lluc. Com ho viviu?
—Tot d’una, quan veia aquella criatura, m’escarrufaven els seus ulls. Em semblava que els ulls d’en Lluc connectaven amb els meus. No entenc aquest misteri de la sang. Jo mir en Lluc i veig connexions amb la meva infantesa i amb la meva vida.

Com serà el món on viurà en Lluc?
—El món que deixem a les criatures és un món d’anar superficialitzant. Esper que en Lluc i la majoria de criatures tenguin la necessitat una altra vegada d’una vida mental, d’una vida espiritual i de fer un món millor. Esper que hi hagi una generació que faci un món millor del que nosaltres hem desfet. Amb tanta gent pobra que no té ni on viure. Crec que toca una generació que ens redimeixi d’alguna manera.

Teniu una malaltia a la vista. Us ha canviat la manera de veure el món?
—Tenc un glaucoma a cada ull, i en tenc un que em penja d’un fil. En els moments més complicats pensava, “em podrà passar el que sigui, però un ull no em deprimirà”. Em vaig fer forta, preparada pel que fos i és quan vaig escriure Fred al ullsperquè, amb els ulls clucs, em va venir el poemari, em va surar enmig de la fosca. Quan acluques els ulls, desapareixen les parets, les portes, i era allà, enmig de l’univers, com si fos una estrella.

Us ha canviat la manera d’escriure?
—Pens que no. M’ha fet la punyeta perquè tenc molt de temps per llegir i llegesc menys perquè els ulls se’m cansen. Trob una mica injust això que m’han fet els ulls, però en comptes de plànyer-me’n, els menysprei totalment. Hi pos gotes i no hi pens gaire.

Si no lluites, és que no estimes

No hem parlat de política, encara.
—Mir molt poques notícies. He llevat els dos televisors que tenia. No mir cap notícia perquè som massa desgraciada quan les mir. Sí que mir qualque diari i veig que hi ha gent que acota el cap, i em deman si l’acoten ara o ja van nàixer amb el cap acotat. Veig que hi ha massa gent cofoia, i els que, de veres, són en la lluita, o no tenen nom, o són invisibles, o estan tancats.

No sé si demanar-vos pel futur.
—[Riu.] Voldria que hi hagués una generació més neta, amb més llum, amb més cor, amb més compassió. Ja està bé! Som a l’any 2022 i encara hem de parlar de la llengua. Per l’amor de Déu!

La llengua, el territori, les mateixes lluites de sempre.
—Tenc la impressió que hi ha molta gent, alguns dels que governen, que fan el paper que han de fer perquè governen, però després, res. Si sentissin amor per la llengua, per exemple, lluitarien per la llengua. Perquè la gent lluita per allò que estima, sigui un ocell o un gerani. Per tant, falta estimació. Si no lluites, és que no estimes. És molt bàsic, això que dic, però no hi veig res més.

Com serà el discurs d’acceptació del Premi d’Honor?
—Tenc una pagineta de donar gràcies i de dir alguna cosa més. Trob que no t’ho he de dir.

Us ho havia de demanar.
—Tan sols et puc dir que serà molt breu perquè la gent ja haurà vist un espectacle i parlarà més gent. Seré breu, però alguna coseta hauré de dir.

Haureu de tornar a sortir de casa.
—Em fa vessa sortir de ca meva, però quan surt i em pos dins un taxi, ja m’és igual si em duen a la plaça Major o a l’aeroport. Els hotels m’encanten. No he de fer res, m’ho fan tot ells. Podria viure dins una habitació d’hotel. El meu espai pot ser molt petit. Em va molt bé.

Categoria: Alabatre, Col·leccions, Diaris, Premsa, Rotatori  |  Etiquetes: , , , , , ,

Una poeta anomenada Antònia Vicens, El Temps (06.06.22)

· Deixa un comnetari  

Antònia Vicens (Santanyí, 1941) rebrà, de mans d’Òmnium Cultural, el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, un dels guardons més prestigiosos del nostre panorama, al Palau de la Música Catalana. Serà el proper dilluns 13 de juny i, per celebrar-ho, aprofitem per repassar el vessant poètic d’una de les autores més celebrades i estimades de les darreres dècades.

Antònia Vicens, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes | Europa Press

Té raó Antònia Vicens quan assegura que, en realitat, és una poeta emergent, ja que no va ser fins ben entrada la primera dècada del segle XXI que va publicar el seu genial debut, Lovely, a la llegendària col·lecció “Balenguera” de l’antiga Editorial Moll. Era l’any 2009 i aquell bateig de foc, i d’aigua de mar plena de peixos carnívors, va significar un profund impacte dintre del nostre sistema literari. Per a molts mandarins allò era un gir de timó inesperat, però per a les persones que feia anys que llegíem amb atenció les obres narratives de l’autora, aquesta redimensió de la seva escriptura confirmava el que sospitàvem des de molt temps enrere: que la paraula vicensiana passava per una veu de profundíssima alenada poètica. En més d’una ocasió, la mateixa poeta ha declarat que no es va plantejar conscientment escriure aquell llibre, més aviat li va caure a sobre com una pluja, i, en aquell cas, es tractava d’una densa pluja de llàgrimes. Lovely és un llibre plany, un dol en versos, per la mort del pare i per tot un seguit de degeneracions individuals i col·lectives.

Però també és molt més que això. El primer títol poètic d’Antònia Vicens no només conté poemes memorables, com “La meva primera llibreria”, que es llegeix com un meravellós autoretrat (“Aviat a casa varen anar arribant Albert Camus. William / Faulkner. Virginia Woolf. Víctor Català. Carson / McCullers. I James Joyce amb el seu Retrat / d’un artista adolescent que / em va crear una úlcera / a la ploma”); sinó que també segella l’estil de la poeta al llarg  d’una futura trajectòria lírica: versos trencats i esqueixats, normalment sense mètrica ni rima però amb un ritme de gran contundència, fet que es confirma en els corprenedors recitals que ofereix i que genera ovacions; imatges d’impacte, amarades de violència estricta, fet que ha menat més d’una veu a comparar-la amb Víctor Català, Mercè Rodoreda o, fins i tot, Quentin Tarantino, i val a dir que aquestes comparacions no són desencertades, ja que els poemes d’Antònia Vicens tenen una força implacable inqüestionablement gore, gairebé com de film coreà; la capacitat d’explicar històries de manera el·líptica, mai directament, però sí de forma clara, sintètica, salvatge…

En aquest sentit, sembla com si el camí d’Antònia Vicens com a escriptora ha passat d’escriure històries duríssimes amarades de poesia a aconseguir una poesia que subtilment deixa entendre històries tèrboles, capaces de ser compreses no pas amb mecanismes narratològics sinó amb revelacions plenes d’inspiració. La ja imprescindible col·lecció “La Fosca” de Lleonard Muntaner Editor, liderada per una de les més perseverants defensores del projecte vicensià com Maria Muntaner, va treure a la llum el seu volum següent, Sota el paraigua el crit, una obra de gran volada mística que inclou poemes sacsejadors com “dEsclofia”: “Els pits com secalls. Els mugrons dues ametlles / amb gramenera i encara vol alimentar el món / la dona mare. // L’esquena corbada. I no és per besar la terra / és per enterrar-hi el ventre / la dona mare. // Els ossos de les víctimes són plany i cant / dins la seva oïda. Sàvia i només coneix el dolor del seu poble / la dona mare”. Més que un poemari sembla un tractat de mística que analitza, amb una volada intensitat i una veu messiànica, algunes de les zones més fosques del nostre món a través d’unes metàfores implacables.

Fred als ulls va significar una confirmació. El llibre, una altra investigació immisericorde a través d’inhòspits terrenys de gelor espiritual, veia la llum a la mítica i prestigiosa col·lecció “Jardins de Samarcanda” de Cafè Central i Eumo Editorial, empesa durant més de trenta anys pel lideratge de dos noms fonamentals de les nostres lletres com Antoni Clapés i Víctor Sunyol, que també varen decidir recuperar i reeditar Lovely quan era introbable. A més a més, l’aparició d’aquests volums implacables (“moltes de les coses que abans no vas gosar / fer ara sí que tens prou coratge / de fer-les però no pots a la sang / ja no t’hi creixen lliris camines arrossegant // amb les sabates / enfilalls de sols petits que no / encalenteixen”) van dur altres confirmacions: la de la veneració d’una autora que no sempre havia estat tan reivindicada i que durant moltes dècades havia maldat per defensar una incorruptible aposta ètica i estètica. Un joveníssim Sebastià Portell li va dedicar una llarga entrevista biogràfica amb Massa deutes amb les flors (Lleonard Muntaner Editor, 2016). Alhora, Antònia Vicens va començar a rebre una llarga corrua de reconeixements, que s’afegien als que ja tenia com el Premi Sant Jordi de Novel·la, que va guanyar quan tenia vint i pocs anys, o la Creu de Sant Jordi a la seva contribució: el Premi Nacional del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, la Medalla d’Or de l’Ajuntament de Palma, la Medalla d’Or de l’Ajuntament de Santanyí, el Premi Josep Maria Llompart dels Premis 31 de Desembre de l’Obra Cultural Balear, el Premio Nacional de Poesia del Ministeri de Cultura, el Premi Cavall Verd i el Premi Jaume Fuster de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, el Premi Trajectòria de la Plaça del Llibre i, més recentment, el Premi de la Crítica Serra d’Or i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

A aquests reconeixements s’ha anat afegint, progressivament i massivament, una defensa equànime per part dels vectors de la crítica, però també de les persones que llegeixen i estimen la poesia. Així Antònia Vicens ha anat recitant en els més importants festivals de poesia dels Països Catalans, però també de la península Ibèrica i de punts clau d’Europa: la seva obra completa s’ha traduït al francès i va ser una de les convidades d’honor a Le Marché de la Poésie de París per defensar-la, i els seus títols estan sortint de mica en mica en castellà, gràcies a Carlos Vitale i Rodolfo Häsler. Sense cap mena de dubte, es pot declarar que Antònia Vicens és un dels noms més importants del cànon.

LaBreu Edicions ha apostat decididament per Antònia Vicens aquests darrers anys. La va convidar a formar part de la col·lecció “Mas de Bernis”, en què tres plomes van al Delta de l’Ebre per escriure un conte. El resultat va ser Cremen cels, un recull exquisit a cura de la mateixa Vicens al costat de Míriam Cano i Martí Sales. A la col·lecció “Alabatre” s’han publicat els dos darrers poemaris de la poeta fins ara: Tots els cavalls, un torrent d’energia desbocada (“Els cavalls peüngles sangonoses úlceres / a la pell bromera a la boca es fiquen / a les cases violen les dones mentrestant / jo reclosa en una pallissa / m’aliment de farratge / la panxa inflada a punt de donar / a llum un pollí”); i Pare què fem amb la mare morta, una terrorífica aventura amarada de foscúria (“Si llancéssim les dents de la mare al voltant del / taronger traurien / arrels / obririen vies Així / a nosaltres / ens seria fàcil endinsar-nos / fins al nucli de la terra / ja que / entre les roques foses / de ben segur / hi ha / encara viva /la seva veu No ploris”). Són dos títols bestials per a dues obres absolutament duríssimes i alhora il·luminades per una obscura claredat, com si Antònia Vicens parlés de tu a tu amb els àngels i els dimonis tal com ja ho feia William Blake.

Per a qui vulgui llegir i copsar alguns dels sentits totals de la poesia d’Antònia Vicens, té a la seva disposició dos volums de gran ajuda que, de ben segur,  faran molt bona companyia: Davant el fulgor. Per a llegir l’obra d’Antònia Vicens, editat per Sebastià Perelló i Sebastià Portell amb fotografies de Jean Marie del Moral (Lleonard Muntaner Editor, 2018), i el número 116 de la revista de poesia Reduccions (maig del 2021), que no només porta el cicle de poemes inèdit “Baleigs” sinó també estudis de la seva obra a càrrec de Sebastià Perelló, Maria Palmer, Roser Casamayor i Pol Guasch. L’obra de Vicens no ha estat només exaltada per part d’aquest grup de gent, sinó que s’ha propagat més enllà, i les obres recents de Pau Vadell, Lucia Pietrelli, Anna Gual, Laia Llobera o Chantal Poch no es poden entendre del tot sense el mestratge de l’autora nascuda a Santanyí, que al seu torn va rebre el mestratge de dos definitius santanyiners il·lustres, com Bernat Vidal i Tomàs i Blai Bonet, i d’un altre nom molt especial per copsar la dimensió de tota la cultura als Països Catalans com va ser Josep Maria Llompart, amb qui Vicens va escriure i publicar un text híbrid, entre la poesia i la prosa, que porta per títol Vocabulari privat i que recentment ha recuperat AdiA Edicions.

Aquest darrer Premi d’Honor de les Lletres Catalanes confirma, de bell nou, no només un talent poètic major, sinó també una figura que ha sabut transmetre una identitat i una idiosincràsia com a baula generadora de present i de futur; per això Vicens va ser una de les indiscutibles convidades al recital poètic i musical Llegats vivents al Palau de la Música Catalana en una nit històrica, memorable i patrimonial. Ara tornarà a la Casa dels Cants, com la va batejar Joan Maragall, per agafar el conegut guardó que cada any lliura Òmnium Cultural a una persona que hagi contribuït, exemplarment, a la vida cultural dels Països Catalans a través d’una obra literària, científica o intel·lectual. És així com Antònia Vicens s’afegeix a una llista recent de persones que han consagrat la vida a la poesia, com Marta Pessarrodona o Enric Casasses. Finalment, no em puc estar de dir que aquest guardó fa olor de consagració definitiva per a una creadora infatigable que ha lluitat tota la seva vida per existir i per escriure amb una llibertat absoluta. Reconeixements com aquest no només són merescuts sinó que també fan il·lusió, i generen un brou èpic que pot convidar noves persones a llegir, per primer cop, una obra excepcional com l’Antònia Vicens, i gràcies a ella descobrir una de les més grans poetes nostrades, però també del panorama europeu i internacional.

Jaume C.Pons Alorda, El Temps (06.06.22)

https://www.eltemps.cat/article/17212/una-poeta-anomenada-antonia-vicens

Categoria: Alabatre, Cicuta, Col·leccions, Premsa, Revistes  |  Etiquetes: , , , , , , ,

CLARS, AQUEST MATÍ, SÓN ELS TEUS RECORDS d’Antoni Clapés a Caràcters (març 2022)

· Deixa un comnetari  

Dir sense dir. Passejar pels límits dels mots, esquivar-los, perdre’s en el no-res. Encegar-se amb la llum que, tímida, ho trasbalsa tot i (des)dibuixa ombres dins la foscor. Escoltar, gaudir, propiciar els silencis reveladors. Traçar amb els dits camins que són retorn i que, immutables, es transformen als nostres ulls. Això és llegir Clars, aquest matí, són els teus records, llibre que aplega bona part dels poemes escrits per Antoni Clapés entre 1986 i 2011.

El volum, que inclou un encisador epíleg de Víctor Sunyol, es divideix en sis apartats, referits als títols originals amb què foren publicats anteriorment cada un d’aquests llibres de poemes: A frec (1994), In nuce (2000), Alta Provença (2005), Miro de veure-hi (2007), La llum i el no-res (2009) i L’arquitectura de la llum (2012). Malgrat aquesta classificació, però, cal reconèixer que els poemes vertebren un cos d’una unitat sorprenent, com si en lloc d’una obra reunida ens trobéssim davant d’un llibre compacte i indivisible.

I és que hom hi pot detectar motius comuns i indestriables que apareixen de manera recurrent al llarg de l’obra. A poc a poc, d’amagades, en silenci; ítems que, d’una manera o una altra, sempre emergeixen: dubtes, silencis, records, ombres, camins, pedres, buit. Perquè, independentment de l’apartat –i fins i tot del poema– allò que els versos clapesians destil·len va molt més enllà d’una simple temàtica o reflexió; ens trobem davant una particular manera d’entendre –i fer– poesia, caracteritzada per la recerca de respostes probablement inexistents. I és que no és el poeta qui tria els mots per dir i descobrir, sinó que del desconeixement i del no-res irrompen les paraules per sacsejar-ho tot. Com un arbre que crema, els versos neixen dels guspireigs i s’escampen lliures, fugissers. Atret per una força incomprensible, el poeta ja no pot sinó rendir-se a aquesta atracció invisible. I després de l’eclosió, la pau.

Llegir Clapés és transitar un camí ple d’interrogants, cavil·lacions, enigmes sense resposta. Vacil·lar, cercar, perdre’s i tornar a començar: «Poema –pensament en dubte / que cerca mons on habitar. / Dubte –encara i sempre / vorejant límits / abismant-se a l’inconegut.». Et transforma, llavors, en un viatger que ha de travessar escletxes, (re)construir trencaclosques, vorejar muntanyes per atansar-se a una realitat del tot inassumible i desconeguda, perseguit per una ombra solitària que t’acompanya dins la foscor. Llegir els versos clapesians és volatilitzar-se entre instants de claror, miralls còmplices, records inesborrables i tèrbols. És caminar inesgotablement per, tanmateix, comprendre i acceptar que, malgrat les passes, els salts i memòries, no hi ha trajecte ni recorregut. No hi ha traces ni empremtes, només quedes tu. Perquè sempre has estat –només– tu: «canvies tu, no pas el camí […] el camí el fas i et va fent.». Aleshores tot esdevé retorn, et tornes situar al punt de partida i acceptes emprendre un nou viatge, tornar a començar(-te). I davant el pacte, l’essència; novament el silenci.

Un silenci que tot ho eclipsa i absorbeix, que és inici i fi alhora, perquè tot ho sap i tot ho amaga. Testimoni del viatge i del recorregut, present a cada vers, a cada mot, a cada instant, t’acompanya sempre. Aventurar-se a entendre’l és com intentar domar un animal salvatge; imprevisible, incontrolable, impossible: «Cap mot no el pot dir, el silenci: / el perfà –tot just. / Escolta / la seva indesxifrable veu.». I en aquest emmudir, en el no-dir, trobar les veritats ocultes; ser víctima i partícip d’una revelació magnànima, i aleshores entendre(‘t), descobrir(-te): «En el ressò del silenci / escoltar la pròpia veu: / interior». Un silenci revelador que, pacient, t’aguaita i et confessa camins, llums, records, pluges, ombres, veritats, no-res: I aleshores entens per què «només callar és dir».

Sílvia Campins , Revista Caràcters (març 2022)

https://revistacaracters-uv.es/eclosio/

Categoria: Alabatre, Col·leccions, Premsa, Revistes  |  Etiquetes: , , , , , , ,

recital de Silvie Rothkovic al III Festival Literari La Rabassa (18.06.22)

· Deixa un comnetari  

Dissabte 18 de juny, a les 20 h, al III Festival Literari La Rabassa 

recital de Silvie Rothkovic i David Caño

a Puigdàlber

Categoria: Agenda, Alabatre, Col·leccions  |  Etiquetes: , , , , , , , ,

club de lectura LA MALETA de Serguei Dovlàtov a Finestres (16.06.22)

· Deixa un comnetari  

dijous 16 de juny, a les 19 h, Club de lectura en el marc de “Tàpies. Melancolía”

LA MALETA de Serguei Dovlàtov

amb Carlos Acevedo a Llibreria Finestres (Carrer de la Diputació, 249 Barcelona)

gratis amb reserva: inscripcions@ftapies.com

https://fundaciotapies.org/activitat/novella-club-de-lectura/

Categoria: Agenda, Col·leccions, La intrusa  |  Etiquetes: , , , , , , , , , , ,

club de lectura EL BOSC DE LA NIT de Djuna Barnes a Sabadell (15.06.22)

· Deixa un comnetari  

dimecres 15 de juny, a les 19 h, club de lectura

EL BOSC DE LA NIT de Djuna Barnes

a la Llar del Llibre (carrer Sant Antoni 20/Les Valls, 29 de Sabadell).

Categoria: Agenda, Col·leccions, La intrusa  |  Etiquetes: , , , , , , , , , , ,

Antònia Vicens, la nina que sempre va tenir “fe” en les paraules L’Escola Municipal de Mallorquí de l’Ajuntament de Manacor ha entregat aquest dimarts el Reconeixement de Mèrits 2022 a l’escriptora de Santanyí, AraBalears (08.06.22)

· Deixa un comnetari  

Era una nina que va néixer en una casa sense llibres, però que, amarada de les paraules que sentia al seu carrer, va començar a somiar en ser escriptora; projectava paraules a les parets de la seva habitació, paraules que enfilaven històries. Va ser una nina educada en castellà, de tradició oral en català però orfe d’ortografia en la seva llengua -la catalana. Una nina que un dia va escapar-se d’escola i va dir a un veí que se n’anava a un lloc, un lloc que no existia, inventat. “Aquell dia va emprendre un viatge del qual no ha tornat mai”, diu Sebastià Portell. Ho diu sobre Antònia Vicens , aquella nina que somiava ser escriptora, i que deixa (de moment) un llegat a la literatura catalana de 17 títols de narrativa i cinc de poesia. Fou en el carrer del Rafalet, a Santanyí, on l’escriptora que se celebra avui va descobrir el poder de les paraules.

L’escriptora santanyinera, Antònia Vicens i Picornell, ha rebut aquest dimarts el Reconeixement de Mèrits 2022 que concedeix anualment l’Escola Municipal de Mallorquí (EMM) de l’Ajuntament de Manacor. Ha estat una cerimònia emotiva que s’ha celebrat en el Teatre Municipal de Manacor. Els actors Joan Toni Sunyer i Maria Antònia Salas, acompanyats del músic Damià Timoner, han inaugurat l’horabaixa fent un recorregut, a través de paraules de Vicens, per la seva infantesa, recordant la importància de Bernat Vidal i Tomàs en aquesta història: fou qui aconseguí que Antònia Vicens escrivís en català i n’aprengués l’ortografia.

L’escriptora, tímida i breu, ha sortit a l’escenari per pronunciar unes paraules d’agraïment a l’EMM i també al públic. “Rebre aquest reconeixement m’emociona, em trasbalsa i em fa empegueir perquè, de mèrits, no n’he fet cap. Escriure ha estat sempre la meva gran passió, i potser l’única llibertat que he tingut en un món ple de servituds, especialment per les dones. Per això crec que he escrit amb cert egoisme”, ha dit Vicens.

No ha oblidat mencionar que va aprendre català gràcies a unes classes que l’Obra Cultural Balear oferia a Palma, unes sessions en què es respirava certa “clandestinitat”: “A vegades venien Francesc de Borja Moll i Josep Maria Llompart i ens posaven al dia de la política i repressió que hi havia. Nosaltres no en sabíem res, ningú ens ho explicava, només hi havia silenci”, ha recordat. “Massa bé saben que la llengua és el cervell i la memòria d’un poble, i que sense les paraules que broten des de la profunditat, des de la història, un poble esdevé una comunitat amb demència”, ha pronunciat Vicens, una dona que “sempre” ha tingut “fe” en les paraules, “que són un miracle”.

L’escriptor Sebastià Portell , lector i amic de Vicens, ha oferit, prèviament al discurs d’agraïment de la poeta, una glossa propera, completa i afectuosa sobre la santanyinera. Ha destacat el “caràcter visionari i lucidíssim” de l’obra vicensciana, i ha dit d’ella que “va començar a escriure abans de saber escriure”, precisament, “quan projectava històries a les parets de la seva habitació”. Ha repassat els temes que ha abordat en els seus títols: el poder repressor de l’església, el caciquisme explotador, el condicionant àmbit rural, la corrupció política, les violències masclistes, les “dones que volen fugir, que volen transcendir”.

Portell també ha celebrat que, després de 30 anys de trajectòria com a narradora, Vicens sentís que els versos, en paraules de l’escriptora, li “queien” damunt . Va començar amb Lovely, versos “escrits des del dol per la mort del pare”. La poeta va arribar entre “l’inesperat i la urgència”, i ha deixa escrits poemes que plantegen “qüestions metafísiques i místiques, des dels que parlen personatges carregats de culpa que no tothom vol escoltar”. Una poesia, en definitiva, segons Portell, “tenaç i clarivident”.

Durant l’acte s’ha projectat un vídeo en què diferents amics de Vicens li dedicaven unes paraules. Hi han sortit l’editora Ester Andorrà; l’escriptora Magdalena Cladera; l’escriptor Sebastià Perelló; Antònia Matamales, del col·lectiu de Dones de Llevant; i la traductora i poeta Laia Malo.

El batle de Manacor, Miquel Oliver, ha fet entrega del reconeixement a l’escriptora, i n’ha destacat el seu caràcter “rebel, lliure i humil”. “Com és que no l’havíem reconeguda abans?”, s’ha demanat des de l’escenari.

Algunes figures que s’han deixat veure a la cerimònia han estat secretari general de Política Lingüística, Miquel Sureda; la vicepresidenta i responsable del departament de Cultura del Consell de Mallorca, Bel Busquests; el president de l’obra Cultural Balear, Joan Miralles; el coordinador de la Fundació Mallorca Literària i poeta Pau Vadell; l’escriptor Antoni Vidal Ferrando; i l’escriptor Antònia Vives Riera; així com nombrosos representants de l’Ajuntament de Manacor.

Vicens ha estat guardonada amb la Creu de Sant Jordi, el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat, la Medalla d’Or de l’Ajuntament de Palma, la Medalla d’Or de l’Ajuntament de Santanyí i el Premi Josep M. Llompart de l’Obra Cultural Balear i, recentment, amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes impulsat per Òmnium Cultural, que recollirà dilluns, 13 de juny, a Barcelona.

AraBalears (08.06.22)

https://www.arabalears.cat/cultura/antonia-vicens-nina-sempre-fe-paraules_1_4395892.html

Categoria: Alabatre, Col·leccions, Diaris, Premsa  |  Etiquetes: , , ,

EL GRAN GATSBY de F.Scott Fitzgerald a Vic (15.06.22)

· Deixa un comnetari  

dimecres 15 de juny, a les 19 h, presentació del llibre

EL GRAN GATSBY de F.Scott Fitzgerald

amb el traductor Ferran Ràfols i Xavier Pàmies ( que n’ha traduït la versió per al musical que s’estrenarà el 21 de juny a l’Atlàntida de Vic) amb l’editora Ester Andorrà.

a la Llibreria Foster&Wallace (c/de la Riera, 20 Vic)

informació sobre el musical a https://latlantidavic.cat/ca/el-gran-gatsby_147353

Categoria: Agenda, Col·leccions, La intrusa  |  Etiquetes: , , , , , , , , ,

crònica del recital de Xavier Mas Craviotto i Max Codinach al cicle Poesia als Parcs (08.06.22)

· Deixa un comnetari  

Poesia als parcs aposta per donar veu a joves poetes amb Xavier Mas Craviotto i Max Codinach, al Parc de la Serralada Litoral

Instant del recital al Parc de la Serralada Litoral. Autor: Tramoia CulturaInstant del recital al Parc de la Serralada Litoral. Autor: Tramoia Cultura

Dins del cicle Poesia als parcs, el diumenge 5 de juny es va celebrar el recital de Xavier Mas Craviotto i Max Codinach acompanyats per Albert Girons de La Sentina a prop de Mons Observans, jaciment romà de Montornès del Vallès, al Parc de la Serralada Litoral.

El diumenge 5 de juny es va poder gaudir d’un recital de Xavier Mas Craviotto i Max Codinach, amb acompanyament musical d’Albert Girons, guitarrista de La Sentina. A l’ombra d’un pi que protegia el públic i els artistes del sol de migdia, els textos i les melodies de tots tres es van anar entrellaçant.

Tant en Xavier Mas Craviotto com en Max Codinach han sigut guanyadors del Certamen Art Jove de poesia Salvador Iborra. La primera edició d’aquest premi convocat per l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, el 2018, la va guanyar Renills de cavall negre, de Xavier Mas Craviotto, i la darrera, el 2021, Els angles del vent, de Max Codinach. Tots dos llibres han sigut publicats per Viena Edicions. En Xavier Mas Craviotto també va llegir textos del seu darrer poemari, La gran nàusea, publicat per Labreu Edicions. Entre les seves composicions, els dos autors van citar també l’obra de poetes com Gabriel Ferrater, Joan Vinyoli, Andreu Vidal, Frank O’Hara o Carles Rebassa, en una combinació interessantíssima i diversa.

Albert Girons, amb la seva guitarra carregada d’efectes, va oferir un ambient sonor fosc que acompanyava perfectament el to dels poemes, i també va cantar cançons de La Sentina, el seu grup amb Ildefonso Alonso. Cançons del seu últim disc Brutalismes com “El petó més llarg”, “Un tros de tu” o “Palusantus”.

El pròxim recital de Poesia als parcs serà al Centre d’Art i Natura (CAN) de Farrera, al Parc Natural de l’Alt Pirineu, amb la poeta pallaresa Magalí Garrell i la Maria Callís Cabrera, integrant de Vladivostok, el dissabte 11 de juny a les 19 h. L’endemà, diumenge 12 de juny, s’organitza una passejada poètica que sortirà a les 12 h del Centre d’Art i Natura.

L’assistència als recitals de Poesia als parcs és gratuïta, només cal inscriure-s’hi mitjançant el formulari present a la web del cicle.

Categoria: Alabatre, Blogs, Col·leccions, Premsa  |  Etiquetes: , , , , , ,

EL BOSC DE LA NIT de Djuna Barnes a QuadernSabadell (07.06.22)

· Deixa un comnetari  

En la traducció de Laia Malo, LaBreu Edicions ha publicat El bosc de la nit, de Djuna Barnes (Nova York, 1892-1982), que inclou el prefaci que T. S. Eliot va escriure per a la primera edició i una introducció de Jeanette Winterson, escrita l’any 2007, que en el seu text afirma que El bosc de la nit «és el seu propi món de creació, exòtic i estrany». Un món que no és ni obert ni tancat, s’expressa per ell mateix, rotund, en unes relacions de sentiments grandiosos, però que la psicologia moderna, tan higiènica, potser titllaria de tòxiques.

Cal oblidar-se de conceptuar El bosc de la nit com una obra narrativa en sentit clàssic, tot i que quan es diu que és un clàssic de la novel·la modernista, què es vol dir? El qualificatiu modernista es presta a equívocs en el nostre entorn cultural i, per tant, cal anotar que en el món anglosaxó el modernisme literari és avantguardista, experimental, un moviment de ruptura amb l’herència victoriana, un moviment intel·lectual que va beure de l’expressionisme, el cubisme i el surrealisme artístic. Literatura, doncs, fora de la vella convenció, una revolució estètica feta d’expressions com cops de puny i imatges contundents: «Només som pelleringues al vent, amb músculs contrets contra la mortalitat».

Un cop ens hem situat ni que sigui de manera succinta en aquest marc mental que engloba els anys 1900 fins al 1940, ens podrem acarar a l’experimental proposta literària de Djuna Barnes, escriptora reconeguda i misteriosa: a partir del seu retorn als Estats Units quan va esclatar la Segona Guerra Mundial va viure d’esquena a la gent durant 41 anys, fins a la seva mort l’any 1982. Veritat o llegenda, es diu que quan Susan Sontag va llegir El bosc de la nit, va escriure als seus diaris que no només havia fet una lectura imprescindible per a la seva formació literària i humana sinó que aquella lectura havia estat per a ella com un enamorament, per la qual cosa algunes vegades es desviava del seu camí habitual per situar-se davant la casa de Djuna Barnes per veure si se la trobava, si podia parlar amb ella.

En va. Djuna Barnes, que havia tastat l’èxit i havia conegut els personatges literaris més importants del segle, entre els quals T. S. Eliot, que va emparar la seva trajectòria literària, i James Joyce, a través del qual va arribar amb una carta de recomanació al París de 1921, es va mantenir apartada durant quatre dècades del soroll del món gràcies a la generositat de la seva amiga Peggy Guggenheim. Tan sols escrivia poesia de manera obsessiva, rectificada una i una altra vegada en paperets escampats per tot arreu. Barnes bevia i era molt desordenada, tot i que perfeccionista, tal com explica Phillip Herring al text d’introducció del llibre Poesía reunida 1911-1982, a cura d’Osías Stutman i Rosa Lentini. Es tracta de la primera traducció en llengua castellana d’una selecció de poemes de Djuna Barnes publicada per Ediciones Igitur l’any 2004.

Djuna Barnes s’havia donat a conèixer com a poeta amb la publicació The Book of Repulsive Women l’any 1915, a més de destacar en la vida cultural novaiorquesa a través de les seves publicacions a la premsa, que va recollir a The Brooklyn Daily Eagle. L’any 1921 es va traslladar a París per fer entrevistes als membres de la «generació perduda», que hi vivien atrets pel bohemi i culte ambient cultural de la ciutat. Djuna Barnes, que en la seva figura reprodueix l’estil art déco del moment, va acabar formant part d’aquest grup d’exiliats voluntaris. Barnes, que va viure a París durant vint anys, freqüentava espais nocturns. En un d’aquests espais va conèixer l’escultora d’origen americà Thelma Wood, el gran amor de la seva vida. La ruptura d’aquesta relació va clavar l’escriptora en una depressió profunda que va empènyer-la una mica més cap a la beguda, que ja no deixaria. La història d’amor amb la Thelma s’explica en clau a la seva novel·la més celebrada: El bosc de la nit, publicada l’any 1936 per Faber & Faber, però que havia estat redactada durant els estius de 1932-33 sota la teulada de Peggy Guggenheim, a la seva casa de camp a Anglaterra.

Imatge d’Imanol Buisan “Nasty II”.

El bosc de la nit s’hi narren les vides amoroses d’un grup d’expatriats nord-americans i europeus que transiten en els dies, però sobretot en les nits, de París, amb les seves glòries i misèries. Si bé és Robin Vote qui atrau com les flors les abelles un fals baró vienès, Felix Volkbein, la jove Nora Flood i l’estrambòtica Jenny Petherbridge, és Nora Flood i el doctor Matthew O’Connor qui captiven el lector, si més no aquesta lectora, per la destil·lació d’una filosofia que amb un nou llenguatge s’aboca a les eternes preguntes: «No has pensat mai en totes les portes que de nit s’havien tancat i s’han tornat a obrir?». La nit, el mar per on sempre s’escapoleix Robin per desesperació de les seves amants. La nit, metàfora i alhora realitat del «París sòrdid de les putes i els bars de mala mort [que] encara no ha començat a canviar. És aquest món que atreu la Robin Vote: el món de la nit, on no la jutjaran i on pot trobar l’anonimat de l’abraçada d’un desconegut. Aquest món el ressegueix i l’escorcolla atentament l’amant de Robin, la Nora Flood, que va cercant el dèbil rastre dels seu amour errant, i de vegades la troba, estabornida pel beure i amenaçada per policies, captaires i dones de mala vida», escriuJeanette Winterson al seu text.

Aquest és el fil conductor d’El bosc de la nit, de Djuna Barnes: amors desgraciats, en aquest cas entre dones, amors narrats amb una poesia del tràgic de la vida, i amb una metafísica dels extrems entre la vida i la mort, entre la bellesa i la putrefacció, que s’expressa en un llenguatge d’imatges estrafetes, picassianes: «Es va girar i se’m va encarar, amb l’expressió d’una cosa bonica que et trobes ofegada al riu».

Diu T. S. Eliot al prefaci d’El bosc de la nit que el va llegir unes quantes vegades i que li va costar «arribar a una apreciació global del llibre». Com tota obra d’art, El bosc de la nit ressona de forma diferent en cada lector perquè cadascú llegeix des de la pròpia sensibilitat i des del cabal dels seus referents. Per a mi el sentit global del llibre va lligat al sentit íntim de l’obra, que queda resumit en la pregunta de la Nora Flood quan precisament de nit va a veure el qui esdevé el confident, el tu al qual adreçar-se, en el fons a la consciència que pren la figura del doctor Matthew O’Connor: «Vigilant, què me’n dius de la nit?».

La nit, el bosc de la nit, metàfora del que no sabem. Djuna Barnes no va escriure cap resposta perquè no hi és més que en la manifestació de la vida, de l’amor i de la mort. En el manifestat hi ha la bellesa i la desesperació, el dolor i la tendresa, el diàleg i el silenci, el que és a dins i el que és a fora, la ferida i el guariment, la realitat i la visió, la ciència i la poesia, la descreença i la fe, l’harmonia i l’horror i la sageta i el bes entrellaçats en la nit oberta tant a la llum com a la fosca.

Teresa Costa-Gramunt a Quadern Fundació Ars (07.06.22)

https://www.quaderndelesidees.press/el-bosc-de-la-nit-de-djuna-barnes/

Categoria: Col·leccions, La intrusa, Premsa, Revistes  |  Etiquetes: , , , , , , , ,

entrevista a Laia Malo en ocasió de la traducció de la novel·la EL BOSC DE LA NIT de Djuna Barnes a Mentimentres

· Deixa un comnetari  

entrevista a Laia Malo en ocasió de la traducció de la novel·la EL BOSC DE LA NIT de Djuna Barnes a Mentimentres

“reconstruir el propi passat per mirar de tenir una esperança de vida feliç en un futur que ja veuen, com són persones diferents que no encaixen a les estructures, s’hauran d’inventar per poder sobreviure… tensiona els personatges i la bellesa d’aquest llibre és que els tensiona precisament fent la tensió en el llenguatge. és un llibre que té uns experiments sintàtics, una complexitat d’imatges, que no busca cridar cap referent, si no al revés, busca desmarcar-se una mica d’uns referents que creu que no l’acompanyen, que no li permeten a Djuna Barnes explicar la història que vol explicar, ella fa un esforç de dir en paraules coses a les quals encara no se’ls ha donat nom perquè la societat rebuta, la societat margina, i excel·leix en fer-ho… un bosc a nivell lingüístic i cultural…  espècie de gosadia o de possibilitat de ja no haver d’utilitzar tantes màscares i poder  explicar els temes que  ja eren els preocupaven als romàntics poder traspassar això i explicar-ho d’una manera més d’estar per casa”

https://open.spotify.com/episode/5xSnjPehcgw6E5WJb8DTMr?si=g_q4KvNjRsmylFWnPFKllQ&nd=1

Categoria: Blogs, Col·leccions, La intrusa, Premsa, Rotatori  |  Etiquetes: , , , , , , , ,

A TRAVÉS de Glòria Coll Domingo

· Deixa un comnetari  

Títol_ A través
Autor_ Glòria Coll Domingo
Col·lecció_ alabatre, 121
Pàgs_ 88
PVP_ 14 €
ISBN_ 978-84-124575-9-9

 

Glòria Coll Domingo (Riudoms, 1988) és música i poeta. En el camp de la música, ha estudiat interpretació del violoncel a l’Esmuc (Barcelona) i als conservatoris d’Utrecht i Amsterdam, on s’ha especialitzat en la interpretació del violoncel barroc amb criteris històrics. Ha treballat en diferents agrupacions de cambra, tant aquí com a l’estranger, centrades tant en la interpretació amb perspectiva històrica com en l’experimentació amb altres disciplines artístiques. Pel que fa a la literatura, en l’àmbit acadèmic ha realitzat cursos de Filologia Catalana a la URV i d’Estudis Literaris a la UB. L’any 2013 es va publicar el seu primer llibre, Oda als objectes (Galerada, 2013), guardonat amb el Premi Amadeu Oller per a joves poetes inèdits. El 2015 va rebre el Premi de Poesia Miquel Martí i Pol de la UAB per Territori inhabitable (Edicions de la UAB, 2015), i el 2017 va publicar Retorn (Godall, 2017). Ha participat en els principals festivals de poesia catalans i els seus poemes han estat publicats en revistes i antologies diverses.

 

A través està format per tres parts, que podríem llegir com tres llibres per separat. En la primera part, Glòria Coll reflexiona sobre la memòria (“memòria: bastó corcat / sobre el qual no goso vinclar-me”) i el passat, amb un notable descrèdit sobre algunes de les figures familiars; també hi ha la infantesa i la vida senzilla al poble. Els poemes són molt descriptius, però com en tot el llibre, la poeta juga amb un ús eficaç del joc d’oposats i amb repeticions i al·literacions. Amb un ús intel·ligent d’aquestes figures retòriques, la lectura dels poemes resulta planera, suau. A la segona part, Coll explora noves mirades sobre l’erotisme i la relació afectiva i sexual entre home i dona; aquí la poeta es mostra molt oberta a nous models de relacions interpersonals i utilitza la ironia i lleus tocs d’humor. Finalment, la tercera part constitueix un quadern de somnis molt ben travat i molt ben articulat, amb un ampli espectre d’imatges oníriques d’una alta qualitat literària i psicoanalítica.

 

 

GUARIR EL PA

 

Guarir el pa. Entaular el vi.

René Char

 

Apropiar-me d’aquesta claredat,

d’aquest dolor:

que ningú no rebregui papers de colors

sobre el xiulet agut de la memòria:

si no vam saber guarir el pa, si el vam pastar

amb la farina blanca de la mort:

mirar-me les mans d’avui

i no falsejar-ne les relles.

Categoria: Alabatre, Col·leccions, Novetats, Pública, ✭Catàleg✭  |  Etiquetes: , , , , ,

entrega del 54è Premi d’Honor a Antònia Vicens (13.06.22)

· Deixa un comnetari  

dilluns 13 de juny, a les  20 h,

entrega del 54è Premi d’Honor a Antònia Vicens

en un acte amb un espectacle sobre la seva vida, glossa i entrega del guardó.

espectacle creat especialment per a l’ocasió i dirigit per Israel Solà La Calòrica

al Palau de la Música

entrades a: https://www.palaumusica.cat/54e-premi-d-honor-de-les-lletres-catalanes_1029325

Categoria: Agenda, Alabatre, Col·leccions  |  Etiquetes: , , , , , , , ,

· Deixa un comnetari  

al cicle Poesia als Parc recital de Xavier Mas Craviotto LA GRAN NÀUSEA edita LaBreu Edicions i Max Codinach ELS ANGLES DEL VENT edita Viena amb l’acompanyament musical de Lluc Valverde, de La Ludwig Band a l’Assentament romà de Can Tacó – Turb d’en Roina (05.06.22)

Categoria: Alabatre, Col·leccions, FotoBlog  |  Etiquetes: , , , , , , ,

· Deixa un comnetari  

presentació de la novel·la  EL BOSC DE LA NIT de Djuna Barnes amb la traductora Laia Malo i l’escriptor Biel Mesquida a la Fira del Llibre de Palma (02.06.22)

 

Categoria: Col·leccions, FotoBlog, La intrusa  |  Etiquetes: , , , , , , , ,

· Deixa un comnetari  

presentació d’ENCARNACIONS de Biel Mesquida amb Mateu Coll aa la Fira del Llibre de Palma (28.05.22)

 

Categoria: Cicuta, Col·leccions, FotoBlog  |  Etiquetes: , , , , , , ,

· Deixa un comnetari  

recital d’Antònia Vicens al Festival Límbic amb els poetes joves Cecília Navarro, Marta Serra i Juma Barratxina(28.05.22)

Categoria: Alabatre, Col·leccions, FotoBlog  |  Etiquetes: , , , , , , , , ,

VERMELL DE RÚSSIA de Míriam Cano a Llegir.cat

· Deixa un comnetari  

La por es quedarà per quan vinguin els miracles
‘Vermell de Rússia’ és un poemari que Míriam Cano aixeca de les cendres d’una casa en flames i creix en un camí de pors, dolors i esperances


El poemari de Míriam Cano Vermell de Rússia (LaBreu) comença amb una imatge amb la qual tots ens podem sentir retratats: «una casa encara en flames» i a dins una dona «pacient», que «convoca paraules noves amb què vestir-se» i que «se sap llavor i inici.» ¿Quantes vegades, cadascú de nosaltres, hem hagut de canviar de pell, de convocar paraules noves per tornar a florir? A partir d’aquest primer poema, el lector passeja per una sèrie de sentiments que tampoc ens seran aliens: llegim i experimentem «un dol com de carn de bèstia», i també una mena de síndrome d’Estocolm, que ens fa reincidir en vivències (i amb persones) que ens fan por que ens facin mal, però ens deixem arrossegar per «la bellesa del perill», perquè sabem que viure és arriscar-se.

Aviat ens trobem amb el poema que dona títol al llibre, Vermell de Rússia, que podria ser la constatació que el citat perill no era una il·lusió i s’ha materialitzat en una nova desfeta. Llavors s’imposa el silenci, els camins cap al no-res, l’estómac buit i sense gana. Llegim: «tot el fred de fora va niuar-me dins / i em va fer créixer hiverns llarguíssims / als dits i als cabells.» Només dos poemes abans, la «carn tèbia» es feia ofrena mentre naixia «el primer dia d’estiu / entre els cabells embullats i la voluntat fràgil / de qui se sap reincident i no fuig.» Entre els dos poemes ha sorgit -potser- la urgència de tornar a convocar paraules noves.

Vermell de Rússia -títol que fa referència al color d’un pintallavis-, no és, però, el simple testimoni d’una derrota, sinó més aviat la constatació que ens construïm a base de desfetes, però cada vegada amb més capacitat de salvar els (nostres) fonaments. Aquesta seria la síntesi que ens trobem al poema Rocs i vidres:  «la por dura el que dura l’instant en què mires el buit amb els peus ben falcats a terra.» L’autoafirmació, l’autoconeixement, l’acceptació, tot el que aquest poemari activa, vers a vers, com en el poema Si ens acabem, preciós, que és el retrat d’una renúncia, d’un adeu que un dia -potser abans del que s’esperava- ni tan sols serà ja cap «mossec de mal.» La por, això sí, seguirà a l’aguait, i es farà present, de nou, quan vinguin els miracles.

Vermell de Rússia  és un poemari que s’aixeca de les cendres de la casa d’aquells primers versos i ho fa amb la sensibilitat i la senzillesa de les paraules dites amb l’estómac. Tots els poemes són una oportunitat per repensar-nos a nosaltres mateixos, perquè mes o menys tothom hem aprofitat la calor dels nostres millors estius per estar preparats per als hiverns més durs. Parlo d’emocions, és clar. El títol mateix, Vermell de Rússia, sembla un oxímoron. La poesia pot ser moltes vegades salvadora, com ho és aquesta de Míriam Cano.

Manel Haro, Llegir.cat (maig 2022)

https://www.llegir.cat/2022/05/critica-vermell-de-russia-miriam-cano/

Categoria: Alabatre, Col·leccions, Premsa, Revistes  |  Etiquetes: , , , , , , ,

EL BOSC DE LA NIT de Djuna Barnes a Última Hora (02.06.22)

· Deixa un comnetari  

Laia Malo traduce ‘El bosc de la nit’, una novela bien recibida pero «clandestina»
La presenta este jueves, a las 19.00 horas, en la Fira del Llibre de Palma

La escritora Djuna Barnes (Nueva York, 1892-1982) estudió arte.

LaBreu Edicions publica El bosc de la nit, de Djuna Barnes. Se trata de «un libro icónico, un clásico modernista y una de las primeras novelas que retrató explícitamente la homosexualidad». Lo traduce Laia Malo, quien lo presentará esta tarde, a las 19.00 horas, junto a Biel Mesquida, en la Fira del Llibre de Palma. El volumen incluye un prefacio de T.S. Eliot y una introducción de Jeanette Winterson.

«Barnes trabajó muchísimo la escritura de esta novela, hizo muchas versiones y tuvo que soportar mucha censura. Pero la crítica la posicionó como una gran autora de su tiempo, al lado del Ulises de James Joyce», compara Malo. La novela, cuenta, se nutre de historias de amor protagonizadas por «personajes que no encajamos dentro de las definiciones de feminidad y masculinidad, y que intentan reinventar la propia historia para aspirar a una opción diferente de futuro». El París de 1920 es el escenario de la novela, «una ciudad europea donde la noche es el único mundo donde se puede vivir de manera alternativa a las leyes de las instituciones o la clase».

Portada del libro.

En la introducción, Jeanette Winterson afirma que se trata de un «nanotexto» que provoca «cambios significativos durante largos periodos de tiempo» y que, aunque no llega a las 200 páginas, son más los que han oído hablar del libro que no los que lo han leído. En este sentido, Malo reconoce que «la recepción del público siempre ha sido buena, pero minoritaria, clandestina». «Ni siquiera nuestros escritores, a excepción deMaria Mercè Marçal, la han citado demasiado», lamenta.    «Es algo sorprendente porque su valor literario, como creación de lengua y forma, es indiscutible», insiste.

Por su parte, T. S. Eliot, en el prefacio, afirma que es una novela que «el lector corriente» de este género no está preparado para afrontar porque «es una novela tan buena que solamente las sensibilidades educadas en la poesía podrán apreciar del todo». Sobre esta sentencia, Malo puntualiza que «el propio T. S. Eliot se arrepintió de haber dicho eso porque pensó que tal vez había asustado a algunos lectores que no se consideran preparados para entender y disfrutar de la poesía».

En cuanto al principal reto de la traducción, Laia Malo asegura que «uno de los principales méritos del libro es que Barnes hizo un ejercicio de lengua brutal para hablar de unas cosas que en la calle sí que se hablaban pero no en los libros. Tuvo que moldear e inventar léxico y estructuras para decir muchas cosas que todavía no se habían dicho». Por ello, declara, «lo difícil ha sido traspasar la mezcla de registros de la misma manera que ella lo hace. Es decir, que suene natural, pero a la vez que conserve el tono vanguardista y el ritmo. Porque, en realidad, acabamos de empezar a usar con normalidad el vocabulario que ella se inventó, como queer o trans».

Clara Ferrer, Última Hora (02.06.22)

https://www.ultimahora.es/noticias/cultura/2022/06/02/1741431/laia-malo-traduce-bosc-nit-novela-bien-recibida-pero-clandestina.html

 

Categoria: Col·leccions, La intrusa  |  Etiquetes: , , , , , , , , , ,

Poetada a Marçà (11.06.22)

· Deixa un comnetari  

Dissabte 11, a les 19.30 h, recital “Al juny la falç al puny”  1oa poetada!

amb  Joan Todó, Josep Pedrals, Andreu Subirats Oriol Sauleda, Núria Martínez-Vernis, Enric Casasses, Guim Valls, Víctor Benetarbolí, Alba Vinyes i Blanca Llum Vidal

enguany  a Marçà, a la Nevera, camí de la Miloquera (los cotxes cal deixar-los al poble).

organitza Centre Quim Soler

Entrada inversa i venda de vins a favor de la Plataforma del Siurana!

Categoria: Agenda, Alabatre, Col·leccions  |  Etiquetes: , , , , , , ,

presentació d’A TRAVÉS de Glòria Coll a la Documenta (11.06.22)

· Deixa un comnetari  

Dissabte 11 de juny, a les 12.30 h, presentació del poemari guanyador del Premi dels Jocs Florals de Barcelona 2022

A TRAVÉS de Glòria Coll Domingo

amb el traductor Arnau Barios i la poeta Raquel Santanera

a la Llibreria Documenta (c/Pau Claris, 144 Barcelona)

Categoria: Agenda, Alabatre, Col·leccions  |  Etiquetes: , , , , , , , , , ,

club de lectura UNA BONA ESTONA de Mavis Gallant a LaCentral (07.06.22)

· Deixa un comnetari  

Dimarts 7 de juny, a les 19.30 h, dins el cicle “Gabinet de lectura Marta Ramoneda Molins”

Club de lectura de la novel·la UNA BONA ESTONA de Mavis Gallant 

a La Central (c/ Mallorca,237 Barcelona )  i també en format Virtual els dimarts alterns, 10 i 24 de maig; 7 i 21 de juny

Preus 60€ (4 sessions) / 15€ (sessió individual)

Consultes: academia@lacentral.com / 935 504 614

 

Funcionament

– El curs té dues modalitats: presencial i virtual.
– La professora durà a terme la classe des de La Central de c. Mallorca amb un nombre reduït d’alumnes i la resta d’inscrits que no vulguin o puguin seguir la classe presencialment ho faran des de casa.
– Hem instal·lat càmeres i micròfons de manera que les persones que no hi assisteixin puguin veure, sentir i intervenir en la sessió. Si les normes decreten unes restriccions més estrictes, es farien només telemàticament.
– La versió online de cada curs es durà a terme mitjançant la plataforma Zoom.
– Uns dies abans de l’inici de les classes els alumnes rebran unes instruccions per accedir al curs i les claus de Zoom, de manera que, si algú té dificultats pot fer-nos consultes prèvies al dia de la classe.

 

Categoria: Agenda, Col·leccions, La intrusa  |  Etiquetes: , , , , ,

recital de Joan Todó i Joan Vigó a Molins de Rei (07.06.22)

· Deixa un comnetari  

dimarts 7 de juny, a les 20.30 h, dins el cicle “Setena Setmana de poesia a les cases en homenatge a francesc garriga barata” recital de

Joan Todó LA VISTA ALS DITS

Joan Vigó SAURÍ DEL NOM

al Pati de Can Ametller  (c/Jacint Verdaguer, 95 bis de Molins de Rei)

 

Categoria: Agenda, Alabatre, Col·leccions  |  Etiquetes:

Djuna Barnes i Mavis Gallant protagonistes del VostèPrimer (01.06.22)

· Deixa un comnetari  

les dues novetats de narrativa traduïda de la col·lecció la intrusa al programa Vostè Primer de Rac 1

UNA BONA ESTONA de Mavis Gallant traducció d’Ignasi Pàmies

i EL BOSC DE LA NIT de Djuna Barnes traducció de Laia Malo

amb Marc Giró i l’editora de LaBreu Ester Andorrà

“sobre EL BOSC DE LA NIT: un text que és un pilar… d’aquest perdre el cap per amor en va sorgir aquesta obra… pots fer una lectura banal per distreure’t, passar-ho be… però a mesura que vas trobant dins d’aquell argument et trobes tot de sentències filosòfiques, unes converses que t’hi vas endinsant perquè intenten investigar els personatges la natura de les passions, de l’amor i de la influència de la nit en les persones com ens transforma siguis un baliga-balaga que te’n vas tota la nit fora de casa o siguis tu mateix dins els teus somnis amb aquells desitjos incomplerts o la persona que està en vetlla esperant esperant…com influeix la nit en la natura humana”

https://www.rac1.cat/a-la-carta/detail/ccf136e6-2341-4f1d-a452-e96ac87f76d2?program=undefined&section=undefined

Categoria: Col·leccions, La intrusa, Premsa  |  Etiquetes: , , , , , , , , , , , , , ,

LA BREU HISTÒRIA DELS ESTATS UNITS de Raquel Pena a LaLectora (31.05.22)

· Deixa un comnetari  

No hi ha cap història breu

Tradicionalment, dins i fora dels estudis històrics, s’ha parlat d’una història escrita en majúscules, la dels esdeveniments transformadors, transcendents, que modifiquen el transcurs de l’existència humana, i una altra escrita en minúscules, consubstancial a l’anterior, que expressa les nimietats de l’esperit i que, simplement, ens aida a fabular i a conviure amb el pes inexorable de la primera. A simple vista, aquesta dicotomia no és res més que una mera convenció. La història, en el fons, té a veure amb una perspectiva mediatitzada de l’esdevenir passat, independentment de llur magnitud o de llur transcendència. No obstant això, en els darrers anys del segle xx varen estar molt de moda les historiografies que reivindicaven els espais liminals dels grans relats —història oral, història de la vida quotidiana, història de la bogeria, etc. com a espais d’història substantiva. Aquestes historiografies insistien en la necessitat d’ampliar l’estretor de mires de l’acadèmia i en promoure una mirada més transversal i inclusiva. Tanmateix, aquesta tendència no era neutra. Bevia dels excessos del relativisme postmodern i de la sensació d’una suspensió del temps històric o, en darrera instància, com va dir Fukuyama, de la fi de la història. Aquest totum revolutum finisecular ens ha llegat, més de vint anys després, una història necessàriament plural i en plural, unes històries, al cap i a la fi, i una tendència pendular, tot fent honor als «corsi e ricorsi» de Vico, que oscil·la entre l’ocurrència i el context, entre la dimensió micro i la dimensió macro.

Tot aquest excurs inicial simplement ens hauria de servir per justificar la idoneïtat o, més ben dit, la pertinència, del títol que avui ens ocupa, La breu història dels Estats Units, de Raquel Pena Martínez. Aquesta obra va ser guanyadora del sisè premi Francesc Garriga, corresponent a l’edició de 2021, publicat per Edicions del Buc, Adia Edicions, Labreu Edicions i Cafè Central, en una coedició única que, d’ençà que va començar a caminar el premi, agermana bona part de les editorials de poesia més rellevants del país amb l’objectiu de donar a conèixer cada any una ploma inèdita i que, fins ara, ha publicat les opere prime d’autors amb clara projecció com Guillem Gavaldà (Fam bruta, 2016) o Pol Guasch (Tanta gana, 2018). I Raquel Pena, ho advertim, no queda enrere.

La breu història dels Estats Units fa un recorregut pels principals símbols que constitueixen l’imaginari col·lectiu de l’american way of life contemporani i dels quals, per activa o per passiva, ens en sentim forçosament deutors i partícips. Però no és una història de fets i d’esdeveniments. No és, ni tan sols, una història d’anècdotes i facècies. És un viatge emocional a cavall dels versos a través del sinistre segle xx i de l’encara més sinistre segle xxi que s’albira. Anem per parts. En relació amb l’evolució de l’imaginari col·lectiu, almenys d’ençà de la II Guerra Mundial, els Estats Units d’Amèrica han esdevingut el nucli neuràlgic de producció i exportació simbòlica, no només a Europa, sinó a tot el món. Lluny queden els temps en què entorn de París i Berlín pivotaven les darreres tendències artístiques i en què els cafès, parafrasejant Zweig, esdevenien el nucli de la identitat nostrada. I és que en els darrers vuitanta anys, la nostra història ha estat la història d’Amèrica, o del racó metonímic del nou món que n’ha usurpat el nom. Són els referents que, a través del cinema de Hollywood, en primera instància, i a través de la música —i de la cultura pop, en general— després o, en els darrers temps, de les sèries televisives, ens han irradiat amb un nombre incomptable llocs comuns i amb una cosmovisió que ens travessa de dalt a baix. En són un reflex la moda, el consum de tot tipus de productes culturals o, malauradament, de cada vegada més, la gastronomia. El poemari de Raquel Pena, però, no ens proposa un recorregut circumstancial per aquesta geografia representada. Ens proposa un viatge a través de les vísceres d’un imperi amb peus de plom que ha estat bastit sobre la competència despietada, la indústria de la guerra i, sobretot, una violència estructural que, seguit-seguit, rebrota i es cobra víctimes arreu, ja sigui a Síria, a l’Afganistan, «War bless America!», entre la comunitat afroamericana o a les escoles de Texas o Colorado. La violència n’amara tots els racons i acompanya una geografia concreta, la de les ciutats i pobles dels cinquanta estats. Així doncs, al costat d’Alabama, Wyoming, Massachusetts, Tennessee, Dallas, Kansas, Idaho, Atlanta, Nevada o Hollywood, els espais concrets de l’imaginari que desfilen en el llibre com quadres d’una exposició, hi apareixen tot de referències recurrents:

«Llavors onejo a mig pal
i m’hi deixen tres dies
perquè ha mort molta gent».

«Com ploraven! Aquells cowboys deslletats de la pàtria, i sí, trenta-dos arrestos i un mort».

«Viurà per aproximació al vermell que s’explica per les bales,
d’un cap obert com el d’una gamba feta clofolla
al faldó d’un Chanel robat».

La violència estructural s’escola a través de diverses violències particulars: la cultura de les armes, la pressió estètica, la carrera nuclear, el neocolonialisme, el patriarcat o la repressió política, entre d’altres. Però no només és aquest el leitmotiv nuclear del poemari. Aquesta visió dura i escèptica del poder i de la cosa social, es combina amb una mirada sorneguera tenyida d’icones contemporànies que ocupen l’espai del mite, talment personatges sense rumb ni consciència. És com si haguessin perdut els atributs, el pes específic en el relat, i restessin enlluernats per la dimensió ferotge dels esdeveniments, els passats, els presents i els futurs. Com si s’haguessin convertit en estereotips sense relleu. Com si fossin meres captures de Twitter o d’Instagram:

«La meva preferida sempre ha estat la Cyndy Lauper».

«Rere els binocles de la impunitat fas guàrdia,
on agosarat traces la instantània del
– no soc ningú, soc una trampa –
de Charles Manson».

«Martin Luther King fa vint minuts que és mort
– La ràdio del veí està massa alta –».

Al marge d’aquestes consideracions temàtiques, no endebades, el poemari ve precedit d’una dedicatòria, «A nosaltres, l’anonimat», que ja ens dona algunes pistes de l’orientació eminentment política del recull. Aquest «nosaltres» anònim, entre el qual el jo poètic se subsumeix, tal vegada fa referència a l’emmirallament perplex envers el qual aquest «nosaltres», aquest referent de cada vegada més desdibuixat de l’alteritat en la comunitat, l’essència d’allò col·lectiu, contempla, estupefacte, els esdeveniments d’aquesta història d’Amèrica, que no és res més que la de la modernitat tardana, la de la postmodernitat i, més enllà encara, la de la història que està per escriure en l’horitzó entenebrit que se’ns dibuixa segle xxi endins. Desconeixem si aquest «nosaltres» resta expectant, a l’aguait o pretén intervenir, irrompre, com un actor més, enmig de l’escenari del caos.

«Hem vingut de visita a inventar l’univers».

Tampoc no sabem si aquest nosaltres és autènticament resilient o, per contra, s’està fonent a la intempèrie d’un món inhabitable.

«Que tothom ha passat de llarg
i tu estàtua de sal
com un paratge t’hi aveses».

En qualsevol cas, els trenta-un poemes del llibre mostren una solidesa i una capacitat evocativa més que notables. Tots estan titulats en un guiatge deliberat que pretén alliberar la lectura de la necessitat inexorable de fer emergir qualsevol sentit inherent. Cada títol, en si mateix, és prou concret, prou denotatiu, per sintetitzar una idea-força més que clara («La bandera tatxonada d’estels», «Miss Idaho potato», «Mrs. Lauper», «Bonnie and Clyde», etc.). El poema, doncs, n’és l’exposició, com si es tractés d’una tesi doctoral o d’un manual acadèmic. Aquest recurs es converteix, doncs, en l’analogia perfecta de l’atribut, de l’enunciat històric. Al mateix temps, les quatre parts en què es divideix el recull («Part I: Estepicursors; Part II: Neighborhood; Part II,5: Cartes a Carl Sagan; Part X: Alenar) generen una certa equivalència amb els cicles o períodes en què la ciència històrica ha convingut en dividir qualsevol temps passat. Funcionen com un referent extern, inalterable, com una categoria immòbil. Encara més si tenim en compte la ironia amb la qual es gestiona el pas de temps entre les esmentades etapes: de la part II es passa a la II,5 i tot seguit a la X, com si les el·lipsis (els espais de temps que no mereixen consideració o que narrativament no són rellevants, com ocorre en la narrativa tradicional o audiovisual) fossin part necessària i indestriable d’aquesta història, però sense tenir una presència real o efectiva.

En conjunt, en el recull, hi predomina un estil discursiu amb recurrència de la prosa poètica, molt adequada per reforçar la idea mateixa de l’exposició de motius, d’un argumentari o d’un relat. En la mateixa direcció apunten les abundants citacions que combinen l’ús de referències poètiques (Maria Callís, Silvia Plath, Pere Quart) amb l’ús, altra vegada, de declaracions o impressions d’icones pop de la cultura nord-americana (Bonnie Parker, Jackie Kennedy, Dolly Parton, Cindy Lauper).

En conclusió, podem dir que la veu poètica de Raquel Pena, i més tractant-se d’un primer llibre, es mostra ferma i decidida i no cedeix davant els efectismes o la retòrica lleugera. A més, destil·la una contemporaneïtat absoluta, tant en el lèxic com en els referents, sense caure en llocs comuns o imatges precuinades. Al mateix temps, s’endinsa en els terrenys sempre pantanosos que conformen la identitat individual i col·lectiva, a pesar dels esculls teòrics que això suposa. Tot i que pot semblar un llibre breu, La breu història dels Estats Units ens enganya. Perquè no hi ha cap història breu. Només la hi converteix el biaix del transcriptor. I aquest llibre és prou dens i conté prou matèria poètica com per fer envermellir alguns sèniors de la nostra malaguanyada poesia.

JOAN TOMÀS MARTÍNEZ GRIMALT, La lectora (31.05.22)

https://lalectora.cat/2022/05/31/6784/

Categoria: Alabatre, Col·leccions, Premsa, Revistes  |  Etiquetes: , , , , , , , , , ,

“ENCARNACIONS” O QUAN LA SORTIDA ÉS LA PELL DELS ALTRES (20.05.22)

· Deixa un comnetari  

“ENCARNACIONS” O QUAN LA SORTIDA ÉS LA PELL DELS ALTRES

“El que teniu davant és un fragment d’un exercici d’estil que va començar l’any 1973 amb L’adolescent de sal. Un sol exercici d’estil és tota l’obra de Biel Mesquida i totes les obres de tots els escriptors d’ençà que el món és món. La diferencia entre Biel Mesquida i molts dels altres és que Biel Mesquida ho sap”. Ho diu Nicolau Dols en el pròleg d’Encarnacions. També diu: “La llengua de Mesquida no és trencadora respecte de la llengua comuna, sinó eixampladora, amplificadora. […] La proposta lingüística de Mesquida, la tècnica amb què afaiçona la matèria primera del seu art, no és trencadora, per original i nova que pugui semblar, sinó constructiva, ens “torna la llecor que l’ha nodrida”.

I a “La llum invisible”, l’autor, Biel Mesquida diu:  “Al principi fou la llum. Les paraules fan llum. I és el primer que veu el lector sense témer-se’n. Per això he dit moltes vegades que la literatura és descripció. Aquest relat lluminós d’un lloc, d’uns personatges i, a continuació, d’una contarella. Però el conte ja pot ser aquest esdeveniment lluminós que fa brillar el món i les coses”.

Encara més a “Llum de mar antiga”: “La literatura ha de ser escandalosa i ha de viure dins el risc i l’aventura. Tots es troba en els silencis, en les el·lipsis, en els malentesos, en els subentesos. Ha d’existir una complicitat quasi amorosa entre el text i el lector, que vagi més enllà de la comprensió de les frases i de la trama del relat”.

I Sebastià Perelló, a l’epíleg, diu: “Per això Mesquida parla des de la possibilitat de dir des de la polpa de la llengua –i em venen a la memòria aquells “tout petits temples dans les mots” de Jaccottet- i de deixar traces del fet d’haver engendrat el fulgor llampant del que hi ha. Una florescència, un trau, una obertura, l’aparició del món i de la bolla. I aquestes encarnacions paganes són una circulació de desig, són la fecunditat, els motors d’una apetència i l’atzar i les peripècies de la vida. Perquè escriure és fer sorgir un món, dir allò que cova en nosaltres que cerca dir-se en el llenguatge i que només pot esdevenir-se i acomplir-se en l’infinit i la variació permanent, i en la disparitat i el misteri del que és plural. I és en aquesta promiscuïtat que som capaços de somniar deus, d’engendrar-los”.

Per fer més gola  llegiguera es podrien treure més escapolons, d’”Encarnacions”, una obra que deixa fer a plaer, que et fa seva de bon començament , que fa entrar el lector en el desplegament del text, que parla directament al llegidor perquè sigui l’element clau del doll de relats i reflexions. I el convida, a més, a prendre notes i fins i tot a esmenar-lo.

“Encarnacions”, per això, fuig tostemps del clixé, de la submissió i no dóna res mai per finit ni sabut, conscient que “l’única sortida és sempre la pells dels altres”. I que dir és viure. I que “caldria traduir el caos, aquesta hauria de ser la tasca de l’escriptura”. I que “Sí, la narrativa feta a mà i a consciència sempre és energia de vida, de resurrecció. Stop!”.

“Encarnacions” o la lectura que plau, plaent, per tant; empremtosa i, sobretot, clarent. Un plaer.

al bloc Marginàlies de Jaume Mateu https://blocs.mesvilaweb.cat/jmateuimarti/encarnacions-o-quan-la-sortida-es-la-pell-dels-altres/

Categoria: Blogs, Cicuta, Col·leccions, Premsa  |  Etiquetes: , , , , , , ,

ENCARNACIONS de Biel Mesquida a Ara Balears (25.05.22)

· Deixa un comnetari  

Encarnacions, tràvelings sublims

Davant la feliç publicació, i enfervorida lectura, de la nova arquitectura de textos de Biel Mesquida, un dels autors més apassionats i apassionants en llengua catalana, no puc fer altra cosa que expressar profundíssima emoció i sentiment d’exaltació. No només es tracta d’un nou súmmum personal en l’art d’una prosa sempre elèctrica, eufòrica i inventora de llenguatges, sinó que també constitueix una excelsa joia editorial que dignifica i inflama qualsevol biblioteca: es presenta amb una sensual coberta de Miquel Barceló, artista plàstic clau del panorama internacional i col·laborador habitual de Mesquida amb altres cobertes com la de T’estim a tu, i amb paratextos de Nicolau Dols i Sebastià Perelló, professors i escriptors i dos dels millors lectors del colossal projecte mesquidià. Encarnacions de Biel Mesquida és una extraordinària aventura literària, un ambiciós volum de gairebé cinc-centes pàgines publicat per LaBreu Edicions, editorial que confirma de bell nou un dels catàlegs més estimulants de principi del segle XXI.

El llibre es teixeix com una xarxa en èxtasi de fragments d’una epístola infinita cap a un destinatari que es fa present en l’absència i en l’el·lipsi: Dàior. Cada relat és un melodrama comprimit, un macrocosmos condensat a partir de l’infinitesimal detall micro, i no hi ha peça que no pugui ser perfectament transformada en film per Pedro Almodóvar. No és estrany que algunes de les presentacions d’altres títols com Els detalls del món o Acrollam hagin anat a cura de dues muses almodovarianes: Rossy de Palma i Marisa Paredes. Les passions tràgiques, en mans de Mesquida, són la sang d’un cos textual engendrat per fer tremolar les entranyes i excitar els genitals del cos, del cervell, de l’esperit.

L’enyorat Manel Marí vindicava, amb raó, que un dia s’hauran d’analitzar amb lupa els articles diaris de Sebastià Alzamora. El mateix es pot asseverar de Mesquida i dels seus textos publicats a la premsa o al pioner blog Plagueta de Bord: són una bitàcola personal, un mapa d’obsessions, una enciclopèdia de llengua efervescent, un laboratori viu, un confessionari d’amors, devocions, influències, imperatius vitencs… I són el pinyol primordial des d’on s’arboren els seus formidables llibres de contes. A través d’una complexa estructura pensada, i repensada, l’autor orquestra llibres mutants, fonamentals al meu entendre, perquè són, alhora, un autoretrat espiritual i un cicle que conforma una quirúrgica radiografia de Mallorca. Aquesta prosa sacsejant immortalitza, sociològicament i cultural, els mil i un milions de dàimons del nostre món talment un infinit pla seqüència ple de lluors. En un futur, per entendre el present caldrà llegir la prosa culta i culturalista, desbordada i estremidora, frenètica i rococó de Biel Mesquida. Encarnacions és un encisament.

Jaume C.Pons Alorda, AraBalears (25.05.22)

https://www.arabalears.cat/suplements/encarnacions-travelings-sublims-jaume-c-pons-alorda_129_4382597.amp.html

Categoria: Cicuta, Col·leccions, Diaris, Premsa, Rotatori  |  Etiquetes: , , , , , ,

Xavier Mas Craviotto i Max Codinach Poesia als Parcs a Montornès del Vallès (05.06.22)

· Deixa un comnetari  

Diumenge 5 de juny, a les 12 h, al cicle Poesia als Parc recital de

Xavier Mas Craviotto LA GRAN NÀUSEA edita LaBreu Edicions

i Max Codinach ELS ANGLES DEL VENT edita Viena

amb l’acompanyament musical de Lluc Valverde, de La Ludwig Band

a l’Assentament romà de Can Tacó – Turb d’en Roina (Vial Nord 88, Montornès del Vallès)

Categoria: Agenda, Alabatre, Col·leccions  |  Etiquetes: , , , , , , ,

EL SETEMBRE I LA NIT de Maica Rafecas al EVA 2022 de Sant Sadurní d’Anoia (04.06.22)

· Deixa un comnetari  

Dissabte 4, a les 12 h, al Festival En Veu Alta 2022, xerrada al voltant de la novel·la
EL SETEMBRE I LA NIT de Maica Rafecas a
mb la periodista Ariadna Caballero i voluntaris lectors de l’EVA435.
serà a les Caves Jaume Giró i Giró (carrer de Montaner i Oller, 5 xamfrà amb carrtera de Martorell de Sant Sadurní d’Anoia)
inscripcions al telèfon: 654469939

Categoria: Agenda, Cicuta, Col·leccions  |  Etiquetes: , , , , , , , , , ,

EL BOSC DE LA NIT de Djuna Barnes al Passeig del Born de Palma (02.06.22)

· Deixa un comnetari  

Dijous 2 de juny, a les 19 h, a la Fira del Llibre de Palma presentació de la novel·la 
EL BOSC DE LA NIT de Djuna Barnes
amb la traductora Laia Malo i l’escriptor Biel Mesquida
al Passeig del Born de Palma

Categoria: Agenda, Col·leccions, La intrusa  |  Etiquetes: , , , , , , , , , ,

· Deixa un comnetari  

recital de Joan Vigó SAURÍ DEL NOM (publica LaBreu Edicions) i Myriam Soteras PAPEL DE LIJA (publica Edicions Tremendes) a l’Horiginal (26.05.22)

Categoria: Alabatre, Col·leccions, FotoBlog  |  Etiquetes: , , , , , , ,

· Deixa un comnetari  

LaBreu Edicions a la Fira Literal 2022 a Fabra i Coats ( 21 i 22 de maig) amb els editors Teresa Florit, Marc Romera i Ignasi Pàmies i recital del poemari SAURÍ DEL NOM de Joan Vigó

 

Categoria: Alabatre, Banda Ampla, Cicuta, Col·leccions, FotoBlog, La intrusa  |  Etiquetes: , , , , , ,

Laia Malo i Blanca Llum Vidal a Catarroja (31.05.22)

· Deixa un comnetari  

Dimarts 31, a les 19 h, “Dos poetes com nosaltres”

recital de Laia Malo i Blanca Llum Vidal
al Teatre Auditori de Catarroja.

 

Categoria: Agenda, Alabatre, Col·leccions  |  Etiquetes: , , , , , , ,

EL LLIBRE D’ELIONOR d’Antònia Carré-Pons a l’AraLlegim (26.05.22)

· Deixa un comnetari  

Elionor en fotogrames
LaBreu publica ‘El llibre d’Elionor’, d’Antònia Carré-Pons

De tant en tant, com si fossin mol·luscos bivalves, els escriptors i les escriptores fabriquen perles. Han filtrat la vida que han viscut, els llibres que han llegit, els han anat dipositant en capes concèntriques, i un bon dia s’adonen que tenen entre les mans una gemma irisada. El llibre d’Elionor és una d’aquestes perles, una petita joia. A més, bellament editada.

En aquestes mateixes pàgines ja vaig comentar el llibre anterior d’Antònia Carré-Pons (Terrassa, 1960), Com s’esbrava la mala llet, un recull de contes molt reeixits. En aquesta ocasió és una sola història la que ens narra, però fragmentada en trenta-nou capítols breus recollits en tres parts encapçalades per capítols del Llibre de Job, el de la santa paciència.

Transitar per la vida quotidiana

Com a bona medievalista, l’autora ha posat a la protagonista el nom d’Elionor en honor a la reina d’Aquitània –impulsora de la lírica trobadoresca– i també a Elionor de Sicília, que descansa al monestir de Poblet. Aquesta Elionor sense corona és molt més d’estar per casa, però li passen coses força sorprenents. Elionor transita també per la vida quotidiana, com una vulgar mortal, però de tant en tant una escultura l’agafa de la mà o viatja a l’altra banda del mirall de la realitat més banal.

“Elionor agafa l’ascensor i surt al carrer. Camina decidida per la vorera ampla, en direcció a la pastisseria, hi entra, demana tanda, agafa l’encàrrec, el paga i se’n va. En sortir de la botiga, Elionor es troba en mig d’un escenari del tot desconegut. Davant seu s’obren carrerons foscos i sinuosos que no ha vist mai abans. Atordida, decideix d’enfilar-ne un d’estret que li sembla que s’allarga en direcció a casa dels seus amics. [….] A despit dels seus esforços, cada vegada es va enfonsant més i més en un mut laberint de carrers torturats. Elionor nota que com més avança més s’allunya del seu destí, però no per això pot deixar de córrer ni abandonar el pastís que sosté amb les dues mans”.

Aquest és un relat oníric on aquesta Elionor plebea menja a la fonda d’un poble uns espaguetis deliciosos, visita una exposició o se’n va de revetlla. Tot ben corrent, fins que –com l’Alícia al País de les Meravelles de la cita que clou el llibre– una porta s’obre i apareix un món nou. Ha dinat bé a la fonda, paga i surt al carrer: “Però quan traspassa la porta d’entrada, en comptes d’arribar al carrer va a parar enmig d’una cambra càlida, que la protegeix del soroll i de la brutícia. Elionor mira al seu voltant reconfortada per un benestar aparent que se li fon quan s’adona que els barrots de ferro de les parets s’assemblen en gros als de la gàbia del periquito”.

El deambular d’Elionor en aquest seguit de fotogrames m’ha fet pensar en el Palomar d’Italo Calvino, homenatjat recentment per Tina Vallès en versió barcelonina a El senyor Palomar a Barcelona. Com Palomar, ella viu experiències successives en un viatge cap a la saviesa on la por inicial es transforma en seguretat. També podem flairar l’univers de la singular escriptora italiana Fleur Jaeggy , que tampoc creu en la distància entre la realitat i el somni.

M.Àngels Cabré, AraLlegim (26.05.22)

https://llegim.ara.cat/critiques-literaries/antonia-carre-pons-labreu-edicions-elionor-fotogrames_1_4380692.html

 

 

Categoria: Cicuta, Col·leccions, Diaris, Premsa, Rotatori  |  Etiquetes: , , , , , , , , , ,

· Deixa un comnetari  

Cerimònia dels Jocs Florals de Barcelona 2022 (16.05.22)

entrega del Premi dels Jocs Florals a Glòria Coll Domingo pel poemari A TRAVÉS

 

 

 

Categoria: Alabatre, Banda Ampla, Cicuta, Col·leccions, FotoBlog, La intrusa  |  Etiquetes: , , , , , , , ,

UNA BONA ESTONA de Mavis Gallant a La Impossible (31.05.22)

· Deixa un comnetari  

dimarts 31 de maig, a les 19 h, descobrim l’escriptora 

MAVIS GALLANT amb la novel·la UNA BONA ESTONA

a càrrec del traductor Ignai Pàmies i l’editora Ester Andorrà

a La Impossible (c/Provença, 232 Barcelona).

 

Categoria: Agenda, Col·leccions, La intrusa  |  Etiquetes: , , , , , , , , ,

ENCARNACIONS de Biel Mesquida a ElQuadern d’El País (22.05.22)

· Deixa un comnetari  

‘Encarnacions’, de Biel Mesquida: Fet a mà i a consciència
Cada un dels cent contes s’obre amb una breu reflexió metaliterària, uns preàmbuls que poden ser llegits com un seguit de màximes

És com una marca que identifica des dels seus primers textos, des de L’adolescent de sal, la manera d’entendre la pràctica de l’escriptura que posseeix Biel Mesquida (Castelló de la Plana, 1947): cada un dels cent contes reunits a Encarnacions —una mena de decameró, o tal vegada una selecció antològica de les mil i una contarelles possibles sobre les formes de viure a la Mallorca actual— s’obre amb una breu reflexió metaliterària dirigida a un enigmàtic Dàior, uns preàmbuls que poden ser llegits com un seguit de màximes, o com un conjunt de consells il·luminadors destinats potser a escriptors futurs, sobre els mecanismes interns de l’escriptura, com si al cap i a la fi es desvelés la història secreta de l’escriptura i la composició d’un llibre anomenat Encarnacions. “El cinema de poesia no és fet segons les regles i les convencions ordinàries del guió tradicional i no obeeix als ritmes narratius habituals. La desproporció és la regla: els detalls estan enormement dilatats i els punts considerats clàssicament importants són explicats molt ràpidament”, diu Biel Mesquida a Dàior, i també al lector, com si li oferís una de les claus d’accés als climes de misteri tràgic, a les atmosferes melodramàtiques i a les formes el·líptiques i laberíntiques de concebre el conte que es descabdellen al llarg d’Encarnacions. No són els únics moments en què el protagonisme recau en les explicacions poètiques i estètiques perquè a l’interior de tots els contes també hi apareix un Narrador que no cessa d’interrogar-se sobre les cerimònies verbals i l’art compositiu que està duent a cap, com si expliqués al lector les zones d’ombra de les filigranes que està llegint: “El narrador voldria començar pel final. És una bona forma d’intentar convèncer el lector que si alguna cosa trobarà en la contarella no és tan sols la descripció d’uns fets, una història, una aventura, sinó allò que potser li pot deixar més records dins la memòria: una manera de dir, un fragment memorable, el ressò de les paraules confegides amb minuciosa exactesa per l’escriptor que li fan ressuscitar zones mortes de la vida. Sí, la narrativa feta a mà i a consciència sempre és energia de vida”.

Per damunt de les lliçons —fascinants— de l’aparell teòric que es desgrana arreu, i que estimula els arxipèlags de la imaginació del lector, com si se li plantegessin unes fórmules matemàtiques necessitades d’una solució instantània, als contes d’Encarnacions, gràcies a les impostures, les màscares, les malversacions, els paranys, les usurpacions i “les tribulacions de tota casta” que experimenten els personatges, pertanyents a qualsevol classe social i de via moral inesgotable —astuts, tristos o solitaris, habitants de la catàstrofe del mal o de la malaltia, presoners de les absències i de les pèrdues, artistes misantrops, gent abandonada i sense sort, o, també, eufòrica perquè sent alguna cosa semblant als batecs de l’amor—, el lector ha de fer cas al Narrador i, en efecte, s’ha de preparar per “vibrar intensament”, perquè Biel Mesquida usa una galeria immensa de caracteritzacions, servides amb una extraordinària gamma de sentiments, i, tal com ho assenyala Sebastià Perelló en un postfaci exemplar (“El cos de les lletres”), esdevé un “mestre de les discontinuïtats, dels canvis radicals, de la catàstrofe, de la col·lapsologia” i presenta uns “personatges just en el moment en què ja han deixat de ser el que eren i ja no ho tornaran a ésser mai més”. Encarnacions és un catàleg de la representació de la violència física i mental, de la pertorbació de l’esperit, dels embats invisibles que suporta la condició humana, però és també, com si es proporcionés una apoteosi dels seus herois i no un lament per les seves derrotes, un catàleg feliçment interminable de tot el contrari, de les epifanies quotidianes, “de les trajectòries infinites del desig”, tal com diu Sebastià Perelló, del fulgor que crema com un llamp i que ajuda a conjurar tots els mals, tal com diu ­Biel Mesquida, “un sismògraf d’alguns dels tremolors més significatius del segle: cervelltremols, ullstremols, animatremols, manstremols i amortremols, per exemple”.

Elogi de la lectura i de la ficció, Encarnacions també és el que és —i no podria ser d’altra manera en un llibre de Biel Mesquida— gràcies a una prosa en què la música i el ritme de la imaginació verbal, enfervorida i refulgent, esdevé una apassionada defensa de la imaginació barroca, com si segregués “nacre al voltant d’un gra d’arena”. Elogi de la literatura feta a mà com una artesania de la miniatura, elogi de la consciència de l’escriptura, elogi de l’energia vital, Encarnacions és sobretot un dels llibres més memorables de Biel Mesquida.
Ponç Puigdevall , El Quadern d’El País (22.05.22)

https://cat.elpais.com/cat/2022/05/20/cultura/1653066091_247781.html

Categoria: Cicuta, Col·leccions, Diaris, Premsa  |  Etiquetes: , , , , , ,

Josep Ramon Roig entrevistat a La Vanguardia BEN BÉ (22.05.22)

· Deixa un comnetari  

EL LLIBRE DEL DIA
Dos decennis després, publica ‘Ben bé’ (LaBreu), un llibre que continua i completa la seva obra

Horizontal
Miquel González / Shooting

Era el 1999 quan Josep Ramon Roig (Tortosa, 1956) publicava el seu primer llibre de poemes (Malbé, Edicions 62/Empúries), amb el qual havia guanyat el premi Ciutat de Palma Joan Alcover l’any anterior. Els anys anteriors i posteriors va ser una presència habitual dels recitals que van canviar l’ecosistema poètic del llibre cap a la oralitat –el 2004 va participar al Festival Internacional de Poesia de Barcelona, al Palau de la Música–, però a poc a poc es va anar diluint, fins ara, que acaba de publicar Ben bé (LaBreu), que, com ell mateix explica al pròleg, “vol continuar i, alhora, completar Malbé”. De fet, alguns dels poemes que publica aquí ja van ser clàssics de la poesia oral els primers anys dos mil, com Lo tango parlatJo? o Espai mascle, i hi estableixen un vincle.

Què ha passat durant aquests vint anys?

Aquest llibre té moltes vicissituds, són circumstàncies de la vida complexes. Malbé, que va tenir molt bona recepció, era un recull del que jo havia estat fent els últims vint anys, ja, en un llibre construït a consciència. Després vaig entrar en crisi, perquè era un llibre que també tenia aspectes com de manifest literari però tampoc no en vaig acabar d’estar content. D’altra banda, les circumstàncies de la vida et porten a plantejar altres coses. Havia començat a escriure uns quants cicles poètics però no em satisfeien, excepte algunes coses que ara formen part del llibre nou, sobretot els poemes escènics, que són a la primera part, i també els de Les primeries de ‘Ben bé’. Vaig fer un primer projecte de Ben bé al cap de pocs anys, en què ja hi havia fins i tot l’últim poema recollit aquí.

Aquell darrer poema ja donava el títol.

Sí, era una lògica poètica. També vaig seguir fent poemes fonètics, però més recitatius, que tenen un altre to. També he volgut mantenir una secció que vaig fer l’any Verdaguer, en què vaig agafar versos de Mossèn Cinto i els vaig fer com un disc-jockey. Aquell any va ser important que els poetes d’aquell moment tornessin a descobrir Verdaguer i s’aixequés el tabú que hi havia.

“L’any Verdaguer va ser important que els poetes d’aquell moment el tornessin a descobrir i s’aixequés el tabú que hi havia”

És un dels cicles del llibre…

Hi ha una sèrie de cicles i tots tenen alhora un cicle interior, i em va semblar que Verdaguer hi encaixava força.

I també divideix el llibre en dues parts.

Sí, la primera és com la continuació de Malbé. Tenia un dilema: si posava només el pinyol de Ben bé o també hi incloïa la primera, on hi ha la part més de poesia escènica.

Aquest pinyol que comença parlant de la pèrdua de la veu.

No pots dir les coses. L’ostracisme ve de no poder expressar les coses que estaven passant, que s’han de dir, però no pots, ho intentes però no acaben de quallar.

Horizontal

Josep Ramon Roig va parlar dels seus dos llibres, ‘Malbé’ i el recent ‘Ben bé’, a la llibreria Calders

Miquel González / Shooting

Com si fos un altre?

No, perquè sempre ets un altre. Lo problema és la dissort, que és un tema que tracta molt Simone Weil en una part del seu llibre En espera de Déu (Edicions 62, traducció d’Hermínia Grau, 1965). És un terme que supera el sofriment, el dolor, el patiment… Dissort em sembla molt més profund, encara que també en puguem dir desgràcia. En tot cas, el concepte de dissort a partir de Simone Weil em va ajudar a entendre quin havia de ser el tema de Ben bé. La pèrdua de la veu poètica és una desgràcia.

I això el va fer deixar l’escena dels recitals?

Tot va junt. També té a veure amb la raó de l’extinció, perquè la cosa no donava per a més. És difícil d’explicar. Quan hi ha una crisi creativa és que hi ha unes coses que no pots dir, per les raons que siguen. En un moment determinant començo a trobar lo camí d’explicar-ho. Weil me dona una pauta, perquè no és un simple dolor, és una cosa que està com clavada a dins. Vaig trobant maneres de dir les coses. Al principi no vaig deixar de recitar, però al final no estava en esta escena.

I es va anar tancant.

El meu manifest és la menudència, que és tancar-se en un mateix. És el minimalisme portat a un expressionisme melancòlic, un refugiar-se, l’ostracisme com a refugi, com a cau. Hi ha tota una sèrie de símptomes, i ja vaig treballant aspectes de replegament, de desdoblament, que són temes per a mi molt enigmàtics.

“La menudència és tancar-se en un mateix, el minimalisme portat a un expressionisme melancòlic, un refugiar-se, l’ostracisme com a refugi, com a cau”

També forma una família i s’hi dedica…

El tema familiar és important, però no és part del problema. El problema és que primer has de saber què vols dir i ho has de poder dir. Pessoa també em va ajudar molt, d’una banda per entendre el problema existencial i el desdoblament en el sentit de distància. Pessoa era una gran irònic de la vida. Quan ell diu que el poeta és un fingidor no vol dir que sigui mentider, sinó que d’alguna forma gràcies a això el poeta pot veure coses que tu no. Quan desenvolupa l’heteronomia, que no és el tema que més m’interessa, és perquè s’adona que podem veure des de diferents punts de vista, tenim certs autònoms que estan vivint d’alguna forma, perquè te permet distanciar-te i alhora implicar-te d’una forma nova i molt especial.

És a partir de Pessoa que arriba al Faust.

Sí, en va escriure un. La història de les edicions de Pessoa és rocambolesca, però s’ha arribat a un cert nivell crític, i és interessant i impressionant. Ha sigut un descobriment important. Per a mi els llibres importants de Pessoa, a banda dels heterònims, són el Faust i el Llibre del desassossec.

Horizontal

Durant la presentació de ‘Ben bé’ a la Calders, Josep Ramon Roig va fer un recital dels seus clàssics i novetats

Miquel González / Shooting

És part del desfici per trobar la veu perduda?

És dels més grans poetes postsimbolistes. Al seu Faust, per exemple, Mefistòfil desapareix. Realment ell és conscient que és una època diferent en què el dimoni passa a ser una altra cosa, no hi ha una persona o un àngel al darrere. Jo últimament dic que el dimoni és el big data, s’ha despersonalitzat.

A partir d’aquí també es posa de cara a la mort.

És que jo tinc un pressentiment de mort, i uns mesos després em troben una malaltia i entro en una etapa en què soc un malalt crònic. Jo vaig escrivint aquestes coses, els somnis de desdoblaments, els pressentiments, i la mort passa a ser absolutament present. La mort passa a ser una companya, una mica. I apareixen altres veus que parlen, veig que no tinc per què ser jo, perquè tenir sempre el mateix punt de vista.

I li arriba una veu de dona, diu al llibre.

Això me produix una mica de desfici, tampoc no sé les dones què en diran, d’això. Jo mateix no ho sé. M’hi vaig trobar, surt així. És una mica el principi heteronòmic. Parla d’un mateix cicle vital, però no va ser premeditat, vaig anar-ho trobant d’una forma inconscient i inspirada, i es va construint, amb modèstia.

Impensat.

Sí, hi ha un aspecte mediúmnic, en la meva poesia. Sempre he cregut en la inspiració. Ja ho veia en els recitals de la primera època. Són temes que estan focalitzant l’obra, que estan donant una pauta i una profunditat. També hi ha un aspecte de pregària que trobo molt interessant, que ho fa la veu de dona, perquè esclar, Faust no ho pot fer.

“Havia de llençar llast, exorcitzar tota una sèrie de malediccions i dimonis que duia a dins. Fer net obrint la possibilitat de continuar escrivint sense aquesta boira espessa”

En tot cas, al llarg del llibre es veu una evolució estilística…

Sí, però no sé si val la pena parlar-ne gaire, perquè més que evolució hi ha diversitat, i trobo que no es fan nosa els uns als altres. Com a poeta havia de fer este llibre perquè no he parat d’escriure i m’he plantejat moltes qüestions a molts nivells. Havia de llençar llast, exorcitzar tota una sèrie de malediccions i dimonis que duia a dins. Fer net obrint la possibilitat de continuar escrivint sense aquesta boira espessa. Una mica de dissort està bé, però ja n’hi ha prou. El llibre ha estat com un conjur per obrir. I d’altra banda, no vaig dir que estava a punt per publicar fins que no vaig veure que estava, ara, en un procés creatiu. No es pot dir tot de cop, però me sento més segur i noto que ara puc escriure un altre llibre. Això ha sigut un espetuc, que diem, s’havia de fer perquè si no la criatura es moria a dins la panxa de la mare.

I el que escriu ara és en aquesta línia més discursiva?

Penso que estic en un altre nivell. Jo era molt intuïtiu i ara treballo amb més profunditat, i també des d’un altre moment vital. Lo cos tampoc no ajuda a fer poesia escènica, o oral, que n’havia dit ja a primers noranta per enfrontar-la a la polipoesia, tot i que després tots anàvem junts. Per a mi era un treball molt de veu i cos, més despullat. Però jo sempre he volgut construir opus, obra.

Horizontal

Andreu Subirats va animar Roig a publicar el llibre, i l’hi va presentar a La Calders

Miquel González / Shooting

Francesc Bombí, La Vanguardia (22.05.22)

https://www.lavanguardia.com/encatala/20220521/8283601/poesia-oral-josep-ramon-roig-estava-parranda.html

Categoria: Alabatre, Col·leccions, Diaris, Premsa, Rotatori  |  Etiquetes: , , , , , ,

LÀPIDA de Núria Busquet i EL JOC DEL PENJAT de Josep Pedrals a la Fira del Llibre de Palma (29.05.22)

· Deixa un comnetari  

Diumenge 29, a les 19 h, a la Fira del Llibre de Palma presentació creuada de 
LÀPIDA de Núria Busquet 
EL JOC DEL PENJAT de Josep Pedrals
condueix l’acte Pau Vadell
al Passeig del Born de Palma

Categoria: Alabatre, Col·leccions  |  Etiquetes: , , , , , , , , , ,

Antònia Vicens recita al Límbic (28.05.22)

· Deixa un comnetari  

Dissabte 28, a les 17,15 h, al Festival Límbic d’Òmnium 

Esperant una espurna de foc que t’encengui el poema
Recital d’Antònia Vicens i poetes joves Cecília Navarro, Marta Serra i Juma Barratxina.
Al Pla del castell de Terrassa
En col·laboració amb: Premi d’Honor de les Lletres Catalanes d’Òmnium Cultural i el Premi de Poesia Marta Pessarrodona.

Categoria: Agenda, Alabatre, Col·leccions  |  Etiquetes: , , , , , , , , , ,

ENCARNACIONS de Biel Mesquida a la Fira del Llibre de Palma (28.05.22)

· Deixa un comnetari  

Dissabte 28, a les 12 h, a la Fira del Llibre de Palma
presentació d’ENCARNACIONS de Biel Mesquida amb Mateu Coll
al Passeig del Born de Palma

Categoria: Agenda, Cicuta, Col·leccions  |  Etiquetes: , , , , , , , , , ,

tertúlia sobre la poesia de Paul Celan al Casino de Vic (26.05.22)

· Deixa un comnetari  

Dijous 26, a les 20 h, tertúlia sobre la poesia de
Paul Celan amb el traductor Arnau Pons
al Casino de Vic (carrer de Jacint Verdaguer, 5, Vic)

Categoria: Agenda, Alabatre, Col·leccions  |  Etiquetes: , , , , , , , , , , , ,

UN GRAPAT DE PEDRES D’AIGUA de Manel Ollé Premi Jocs Florals de Barcelona 2021 LA BREU HISTÒRIA DELS ESTATS UNITS de Raquel Pena Premi Francesc Garriga 2021 a L’Obaga (26.05.22)

· Deixa un comnetari  

Dijous 26, a les 19 h, recital d’
UN GRAPAT DE PEDRES D’AIGUA de Manel Ollé Premi Jocs Florals de Barcelona 2021
LA BREU HISTÒRIA DELS ESTATS UNITS de Raquel Pena Premi Francesc Garriga 2021
a l’Obaga (c/Girona 179 Barcelona)

Categoria: Agenda, Alabatre, Col·leccions  |  Etiquetes: , , , , , , , , , , , ,

Joan Vigó SAURÍ DEL NOM (LaBreu Edicions) i Myriam Soteras PAPEL DE LIJA (E.Tremendes)a Horiginal (25.05.22)

· Deixa un comnetari  

Dimecres 25, a les 20.30 h, recital de

Joan Vigó SAURÍ DEL NOM (LaBreu Edicions) i Myriam Soteras PAPEL DE LIJA (Edicions Tremendes)

a LaRubia Horiginal (c/Ferlandina, 29 Barcelona).

Categoria: Agenda, Alabatre, Col·leccions  |  Etiquetes: , , , , , , , , ,

UNA BONA ESTONA de Mavis Gallant a L’Avenç de maig de 2022

· Deixa un comnetari  

UNA BONA ESTONA de Mavis Gallant a L’Avenç de maig de 2022

Mavis Gallant (Mont-real, 1922-París, 2014) és una escriptora canadenca en llengua anglesa que fins ara era inèdita en català. El 1950, als 28 anys, va deixar el periodisme per dedicar-se plenament a l’escriptura i s’instal·là a París fins el final de la seva vida. Col·laboradora assídua del New Yorker, coneguda sobretot per la seva narrativa breu, va ser autora també d’un parell de novel·les la darrera de les quals A Fairly Good Time (1970), es tradueix ara al català, tot coincidint amb el centeneri del seu naixement.

Les històries de Gallant se centren sovint en homes i dones expatriats que se senten perduts o aïllats, matrimonis que no han anat bé i vides que ha trontollat. És també el cas d’Una bona estona, on la protagonista és la Shirley Perrigny, una noia de personalitat singular, instal·lada a París dels anys 1960, que utilitza la miopia i la literatura com a cuirasses. Ridiculitzada pels parisencs i incompresa per la seva mare, sempre se sent fora de lloc. Després de quedar vídua per un atzar, es casa amb un periodista esnob i sense sentit de l’humor, en Philippe, que aviat l’abandona i la deixa exposada als seus fantasmes.

Categoria: Col·leccions, La intrusa, Premsa, Revistes  |  Etiquetes: , , , , , , ,

· Deixa un comnetari  

taula rodona “Paisatge i territori” amb la novel·la EL SETEMBRE I LA NIT de Maica Rafecas amb Maria Mestre pagesa i Ada Llorenç paisatgista i l’editora Ester Andorrà al Parc de les Escoles Velles de Gelida a la Fira de Sant Ponç (15.05.22)

Categoria: Cicuta, Col·leccions, FotoBlog  |  Etiquetes: , , , , , ,

· Deixa un comnetari  

conversa amb els traductors de les novel·les: EL BOSC DE LA NIT de Djuna Barnes traducció de Laia Malo UNA BONA ESTONA de Mavis Gallant traducció d’Ignasi Pàmies a Cal Llibreter (14.05.22)

Categoria: Col·leccions, FotoBlog, La intrusa  |  Etiquetes: , , , , , , , , , , ,

· Deixa un comnetari  

recital de Laia Llobera i Chantal Poch a Barcelona Poesia (13.05.22)

Categoria: Alabatre, Col·leccions, FotoBlog  |  Etiquetes: , , , , ,

· Deixa un comnetari  

presentació de la novel·la EL BOSC DE LA NIT de Djuna Barnes amb la traductora Laia Malo, la poeta Raquel Pena, l’editora Ester Andorrà i Iolanda Batallé directora d’ONA Pau Claris a Ona Llibres (13.05.22)

Categoria: Col·leccions, FotoBlog, La intrusa  |  Etiquetes: , , , , , ,

· Deixa un comnetari  

presentació de la novel·la EL BOSC DE LA NIT de Djuna Barnes amb la traductora Laia Malo i l’editora Ester Andorrà a Espai Llavors (12.05.22)

Categoria: Col·leccions, FotoBlog, La intrusa  |  Etiquetes:

Ricard Martínez Pinyol i Laia Malo al Festival de Poesia de Maó (21.05.22)

· Deixa un comnetari  

Dissabte 21, al Festival de Poesia de Maó

Ricard Martínez Pinyol ARRELS D’AIRE

participarà a l’ itinerarì Poètic a les 11 h i recital a les 19 h.

 

Categoria: Agenda, Alabatre, Col·leccions  |  Etiquetes: , , , ,

FiralLiteral a Fabra i Coats, LaBreu a la parada 26 (21 i 22 de maig 2022)

· Deixa un comnetari  

un any més ens trobareu a la Fira Literal el cap de setmana del 21 i 22 de maig a la Fabra i Coats a la parada número 26

i dissabte 21, a les 11.30 h, Joan Vigó  recitarà SAURÍ DEL NOM a l’Espai Calma

Categoria: Agenda, Alabatre, Banda Ampla, Cicuta, Col·leccions, La intrusa  |  Etiquetes: , , , , , , , , ,

NOSALTRES, FOC al Palau de la Música Catalana (20.05.22)

· Deixa un comnetari  

Divendres 20, a les 22 h, recital

NOSALTRES, FOC amb Pol Guasch, Mireia Calafell

i la música d’Adriano Galante

al Palau de la Música Catalana.

entrades a: palaumusica.cat/ca/nosaltres-f

Categoria: Agenda, Alabatre, Col·leccions  |  Etiquetes: , , , , , , , , , ,

EL BOSC DE LA NIT de Djuna Barnes a VaDLlibres (20.05.22)

· Deixa un comnetari  

Divendres 20, a les 19 h, presentació de la novel·la

EL BOSC DE LA NIT de Djuna Barnes

amb la traductora Laia Malo

a VaDLlibres (c/ de sa Carnisseria, 24, Ciutadella Menorca)

Categoria: Agenda, Col·leccions, La intrusa  |  Etiquetes: , , , , , , , ,

Laia Malo, traductora d’EL BOSC DE LA NIT de Djuna Barnes entrevistada al programa de la NoLlegiu (12.05.22)

· Deixa un comnetari  

Laia Malo, traductora d’EL BOSC DE LA NIT de Djuna Barnes entrevistada al programa de la NoLlegiu (12.05.22)

“parla d’un amor que té coses no gaire sanes, està molt bé perquè explora aquesta part de les relacions que fins i tot la gent que se suposa que és més sensible tenim problemes per afrontar o per dur… personatges que s’inventen la pròpia existència, s’inventen d’on venen, potser per tenir més sortides de cap a on van … que decideixen inventar-se un passat diferent, és una idea molt profunda, sempre tenim aquesta idea d’estar condicionats per aquest d’on venim, sigui la classe, la religió, el que sigui, i llavors pensem que això condicionarà fins on podrem arribar en el futur i aquests personatges diuen no, no! doncs jo m’ho manego per dir que vinc d’una altra banda i així potser arribar a aquest altre lloc a on vull arribar… és una novel·la avançadíssima”

https://www.youtube.com/watch?v=ml56Za337Eo

 

Categoria: Blogs, Col·leccions, La intrusa, Premsa, Rotatori  |  Etiquetes: , , , , , , , ,

homenatge a Josep-Ramon Bach a l’Ateneu Barcelonès (16.05.22)

· Deixa un comnetari  

Dilluns 16, a les 18.30 h,

EL SOMIADOR IMPERFECTE Una passejada pel món de Josep-Ramon Bach

a la Sala d’Actes Oriol Bohigas de l’Ateneu Barcelonès (c/Canuda, 6 Barcelona)

Categoria: Agenda, Alabatre, Col·leccions  |  Etiquetes: , , , , , ,

“Paisatge i territori” EL SETEMBRE I LA NIT de Maica Rafecas a Gelida (15.05.22)

· Deixa un comnetari  

diumenge 15, a les 13 h, a les Fira de Sant Ponç Festa de la Flora taula rodona “Paisatge i territori” amb la novel·la
EL SETEMBRE I LA NIT de Maica Rafecas
amb  Maria Mestre pagesa i Ada Llorenç paisatgista i l’editora Ester Andorrà

al Parc de les Escoles Velles de Gelida

 

Categoria: Agenda, Cicuta, Col·leccions  |  Etiquetes: , , , , , , , ,

EL LLIBRE D’ELIONOR d’Antònia Carré-Pons a El Quadern d’El País (13.05.22)

· Deixa un comnetari  

‘El llibre d’Elionor’, d’Antònia Carré-Pons: El bell camí cap a la saviesa

‘El llibre d’Elionor’ d’Antònia Carré-Pons és duna extraordinària bellesa i, alhora, un llibre complex i profund que dialoga amb la literatura sapiencial


Efígie de Leonor de Aquitania a l’Abadia de Fontevraud. WIKIMEDIA COMMONS / ADAM BISHOP

La bellesa és complexa i ho és, primer de tot, perquè, com va dir temps enrere el semiòleg Roland Barthes, és difícil de definir: “La bellesa, al contrari de la lletjor o del mal gust, no es pot en realitat explicar” ni tampoc, afegeix a continuació, “descriure”. I és així perquè la bellesa desperta els nostres sentits, ens emociona, ens fa mal, ens desperta inquietuds i ens suscita preguntes. Perquè la bellesa té a veure amb els sentits, però també amb la raó. No se’n pot deslligar. Potser no era necessari tot aquest preàmbul. Tant és. L’important, al capdavall, és destacar, amb preàmbul i no, l’última obra literària de la filòloga i escriptora Antònia Carré-Pons (Terrassa, 1960), El llibre d’Elionor. Un llibre d’extraordinària bellesa ­­­–potser era necessari el preàmbul– i, alhora, un llibre complex i profund que dialoga amb la tradició de la literatura sapiencial a partir de la figura d’Elionor, ­nom que, no per casualitat, ens trasllada a l’edat mitjana, a França i Anglaterra amb Elionor d’Aquitània, però també a la Itàlia sotmesa a la Corona d’Aragó amb Elionor de Sicília.

Dividit en tres parts, cadascuna de les quals està formada per 13 capítols, El llibre d’Elionor evoca, a través del mateix títol i de les cites a l’inici de cadascuna de les tres seccions, el Llibre de Job, però aquesta referència, potser la més visible, no l’esgota. Carré-Pons va més enllà, i a El llibre d’Elionor fa confluir la tradició sapiencial i la figura de Job –aquell home de fe incorruptible que es dirigeix constantment a Déu preguntant-li quin error ha comès– amb la novel·la de formació, però també amb els poemes en prosa de Baudelaire, dedicats molts d’ells a l’experiència urbana, i amb la tradició dialèctica i idealista. De fet, les tres parts del llibre conformen el camí cap a la saviesa que recorre la protagonista, que passa per la por i, després, per l’esperança abans d’assolir la saviesa. Tres estadis que recorden l’estructura dialèctica tesi-antítesi-síntesi i que travessen Elionor, una Dante solitària sense el seu Virgili, en un marc temporal indeterminat com els indrets que conformen el camí. Escenes quotidianes marcades, principalment, pel passeig de la protagonista, una flâneuse que projecta la seva mirada en un entorn on es barregen les fantasies, els somnis i les visions de la jove. Carré-Pons fuig de la descripció realista i s’apropa a una escriptura onírica i simbolista. Les projeccions que fa la protagonista ens revelen les seves pors i les seves esperances incipients. El paisatge, de fet, és on s’inscriu el recorregut físic, emocional i intel·lectual d’Elionor: “Quan torna a passar per damunt del pardal inofensiu agafa aire, respira a fons i recula de nou”, llegim en el segon capítol de la tercera part, “‘És un ocellot només’, pensa, ‘més petit que jo’. I Elionor topa una altra vegada amb la mirada de pedra del corb gegantí, que ara sap aguantar sense por”. La por ha desaparegut, la jove s’està preparant “per a la nova temporada d’hivern, que les trompetes dels meteoròlegs anuncien plàcida”. És la temporada de la saviesa, l’últim estadi de qui ha fet front als dubtes, als temors i també a les esperances, a vegades vanes. Un llarg camí al llarg del qual Elionor penetra la realitat amb una mirada de poeta. Per això les imatges són oníriques i surrealistes; són imatges simbòliques carregades de sentit, imatges poètiques i profundament belles, on la realitat es confon amb la imaginació, el dolor dona pas al plaer i els sentits es donen la mà amb la raó.

Anna Maria Iglesia a El Quadern d’El País (13.05.22)

https://cat.elpais.com/cat/2022/05/05/cultura/1651770124_499024.html?utm_medium=Social&utm_source=Twitter&ssm=TW_CM_CAT#Echobox=1652424806

Categoria: Cicuta, Col·leccions, Diaris, Premsa  |  Etiquetes: , , , , , , , ,

· Deixa un comnetari  

presentació recital de BEN BÉ de Josep Ramon Roig a la llibreria Viladrich amb Andreu Subirats (06.05.22)

Categoria: Alabatre, Col·leccions, FotoBlog  |  Etiquetes: , , , , ,

recitals recomanats de Barcelona Poesia 2022

· Deixa un comnetari  

Recitals que us recomanem de Barcelona Poesia:
Divendres 13, VEUS DE L’ESPERIT amb Laia Llobera i Chantal Poch.
a les 18 h ,al Verger del Museu Frederic Marès (Pl. Sant Iu, 5 Barcelona).
Dissabte 14, JAM D’ESCRIPTURA POÈTICA 1 amb Biel Barnils, Laia Noguera, Laia Sanjuán i Joan Vigó. Ho modera: Jaume Muñoz.Música: Marina Tomàs.
a les 17 h,  a l’Ateneu Barcelonès (c/ Canuda, 6 Barcelona).
Diumenge 15, LA POESIA NO TÉ EDAT amb Roser Bastida, Adrià Targa, Jordi Vintró i Pol Vouillamoz. Moderadora: Anna Pantinat.
a les 11 h,als Jardins de la Casa de la Misericòrdia (c/ Elisabets, 8 Barcelona).
Diumenge 15, SLAM DE TRADUCCIÓ POÈTICA 2 amb Vera Pavlova, Kim Moore, Miquel Cabal Guarro, Laia Malo, Marta Pera i Jordi Fité. Presentació i coordinació: Mary Ann Newman.1
a les 17 h, a l’Ateneu Barcelonès (c/ Canuda, 6 Barcelona).
Dilluns 16, a les 18 h, acte de lliurament del Premi dels Jocs Florals de Barcelona 2022 a
Glòria Coll Domingo pel poemari A TRAVÉS al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona
més informació a la web del Festival: https://www.barcelona.cat/barcelonapoesia/ca/agenda/2022-05-14

Categoria: Agenda, Alabatre, Col·leccions  |  Etiquetes: , , , , ,

conversa entre traductors EL BOSC DE LA NIT de Djuna Barnes trad.Laia Malo i UNA BONA ESTONA de Mavis Gallant trad.Ignasi Pàmies a Cal Llibreter (14.05.22)

· Deixa un comnetari  

Dissabte 14, a les 12.30 h, conversa amb els traductors de les novel·les:
EL BOSC DE LA NIT de Djuna Barnes traducció de Laia Malo
UNA BONA ESTONA de Mavis Gallant traducció d’Ignasi Pàmies
a Cal Llibreter (c/Bonavista, 81 Sant Just Desvern)

Categoria: Agenda, Col·leccions, La intrusa  |  Etiquetes: , , , , , , , , , , , , ,

EL BOSC DE LA NIT de Djuna Barnes a Ona Llibres (13.05.22)

· Deixa un comnetari  

Divendres 13, a les 19 h, presentació de la novel·la
EL BOSC DE LA NIT de Djuna Barnes
amb la traductora Laia Malo, la poeta Raquel Pena, l’editora Ester Andorrà Iolanda Batallé directora d’ONA Pau Claris
a Ona Llibres (c/Pau Claris, 94 Barcelona)

Categoria: Agenda, Col·leccions, La intrusa  |  Etiquetes: , , , , , , , ,

Antònia Carré-Pons al Seminari «LA CUINA DE L’ESCRIPTURA» de l’Escola de Literatura de Terrassa (10.05.22)

· Deixa un comnetari  

Dimarts 10, a les 19 h, Antònia Carré-Pons participarà al Seminari «LA CUINA DE L’ESCRIPTURA» de l’Escola de Literatura de Terrassa
Preu: 50€
Inscripcions a: http://amicsdelesarts-jjmm.cat/literatura-i-debat/escola-literatura-terrassa/

Categoria: Agenda, Cicuta, Col·leccions  |  Etiquetes: , , , ,

· Deixa un comnetari  

Manel Ollé conversant amb Eduard Sanahuja i els participants del club de lectura efímer al voltant del seu poemari UN GRAPAT DE PEDRES D’AIGUA a la Biblioteca Mercè Rodoreda del Guinardó (05.05.22)

Categoria: Alabatre, Col·leccions, FotoBlog  |  Etiquetes: , , , , , , ,

D’ON SORGEIX DE VEGADES UN BRAÇ D’HORITZÓ de Denise Desautels a Núvol (06.05.22)

· Deixa un comnetari  

Denise Desautels: la còlera

Antoni Clapés escriu sobre ‘D’on sorgeix de vegades un braç d’horitzó’ (LaBreu), el poemari de Denise Desautels que ell mateix ha traduït

Qui llegeixi aquest llibre és possible que ja conegui l’obra de Denise Desautels —una de les veus majors de la poesia quebequesa del nostre temps—, perquè l’ha pogut sentir recitar rels seus poemes al Festival de Poesia de Barcelona, al Festival de Poesia de la Mediterrània, als Dilluns de Poesia a Arts Santa Mònica, i ha fet diverses estades per presentar, traduïts al català, dos llibres de poemes i una novel·la , i ha tingut una presència regular en revistes literàries, catàlegs i antologies. Una poeta anostrada, doncs: algú que estima Catalunya, la seva llengua, la seva literatura.

Denise Desautels | Foto: Marc André Foisy

Ella, que arriba del país del fred intens, del llarg hivern que fa viure les persones arrecerades a casa, del país que va fer una revolució tranquil·la que va trasbalsar els paradigmes morals, socials i culturals, que va donar lloc —tocant al que ara ens afecta— a una literatura viva, trencadora i extremadament dinàmica. Del país, en fi, que també sent la llengua pròpia amenaçada.

Aquesta traducció al català que ha fet LaBreu ha coincidit amb l’edició, dins la col·lecció Poésie de Gallimard (un referent de divulgació de la poesia de tostemps i d’arreu), d’aquest llibre i de L’angle noir de la joie. Una distinció important, atès que no solament és presentada com una poeta «unanimement considérée comme une des grandes voix de la poésie nord-américaine», sinó que se li va tenir una destacada atenció per part dels mitjans parisencs. Denise Desautels és la segona poeta que es publica en aquesta prestigiosa col·lecció. Un encert i un elogi per a l’editorial LaBreu, haver incorporat a Alabatre aquest llibre complex però francament imprescindible. Imprescindible perquè mostra de quina manera, gens habitual entre nosaltres, es pot manifestar el dolor, la ràbia, la còlera i, finalment, la lluita del feminisme, per canviar l’estat de les coses: una ferida que continua oberta i és infinita, ja que, parafrasejant Stig Dagerman «la nostra necessitat de consol és insaciable».

D’on sorgeix de vegades un braç d’horitzó constitueix una manera de passar comptes d’un breu però intens període de la seva vida, concretament, els mesos compresos entre febrer i octubre de 2014. No es tracta d’una mirada enrere sinó d’un testimoni de vida viscuda. Una vida que està intensament lligada als esdeveniments de les pràctiques artístiques de l’avantguarda (si aquest mot encara vol dir alguna cosa) i de les escriptures (més agosarades) que l’envolten. Però també de tota la complexa arquitectura de la contemporaneïtat: el feminisme, les guerres, l’amor, la violència, el dol(or), la bellesa, la crisi climàtica, l’amistat, les pandèmies, la còlera dels oprimits del món, troben recer en aquests textos que convé llegir gairebé en veu alta, sense retòrica: nus, a flor de pell, com la vida mateixa.

Durant aquests mesos, la poeta va anar experimentant esdeveniments diversos, en forma de col·laboracions diverses, catàlegs d’exposicions, etc. que donaven lloc a reflexions escrites, que finalment, D’on sorgeix de vegades un braç d’horitzó aplega.

Com diu Desautels en el prefaci, aquesta «escriptura és la d’una poeta en constant estat de vertigen que tria aquest estat de vertigen en el poema, en la llengua, la seva llengua interpel·lada de manera diversa d’un text a un altre per tal d’arribar —en tot cas ella ho desitja ardentment— a entreveure una mica la realitat dolça, «una idea fresca», per exemple, i a entendre-la «arrelar-se en el corredor del(s) seu(s) os(sos)». En els passadissos de la humanitat. Perquè mai no se sap d’on, de quina alternança de pronoms, de quin creuament de frases, de quina dansa o desviació de mots, de quina repetició d’imatges, de quin xoc sonor, podria sorgir aquest braç que acceptaria aparèixer a l’alçada de la vista per tenir cura de la realitat. Obrir-lo només seria una retxa de llum sense cel al damunt, horitzontal.»

El dolor ha estat una constant en la vida i l’obra de Desautels. I l’ala negra de la mort n’ha estat el reflex, amb aquesta escriptura minuciosa, complexa i precisa. Des de la infantesa, amb la mort sobtada del pare, quan la nena tenia cinc anys, i la successió de morts de familiars —un dol(or) constant, fins a la resignació d’un catolicisme reclòs, que troba en un “més enllà” imprecís la solució a tot, que la mare inculca en la filla. Després, arribarà el desvetllament social, nacional i de classe i la gran clatellada amb l’esfondrament de la quimera independentista, però que deixa unes marques indelebles en les lluites globals del feminisme, les llibertats, la llengua. Podríem dir que el resultat d’aquest desengany és la còlera: qüestionar, posar qüestions, i fer explotar el llenguatge a través d’una llengua tallant com un ganivet. Una escriptura complexa, per dir la complexitat del món, i que crida lectors exigents.

Un llibre-testimoni, doncs, fet de retalls (fragments) que són els impactes que la poeta va anar rebent des de tots els angles del seu univers quotidià. Uns poemes fracturats per on circula la veritat d’una vida viscuda a cavall de Mont-real i París, sempre envoltada de poetes i artistes, sempre a la percaça del sentit de ser —i de ser dona. Perquè hi ha coses (com el dol, el dolor, la pèrdua) que només poden ser explicades des de la ficció.

Textos en vers i en prosa, propis i aliens, s’entrecreuen i creen estranys diàlegs per arribar a entreveure la realitat a través de l’arc del braç que apareix, mentre l’autora neda. Una escriptura fragmentària que crea a través dels espais en blanc una tensió entre allò dit i allò no dit, i implica a la persona que llegeix a ser part activa del procés de re-creació textual a través dels espais de pensament i dels objectes d’emoció que el text forneix.

Al llarg dels poemes apareixen inquietants subjectes amb el nom «ça»: això o allò, en català (potser l’asexuat, l’impersonal, tal vegada la llengua) i el «moi moi»: jo jo —que remeten a l’anàlisi freudiana, cosificats. I que no puc deixar de relacionar amb el mateix terme que Danielle Collobert emprà en el seu Allò doncs. El «Je est un autre» de Rimbaud no vol dir despersonalització, sinó que la poeta —la parlant—diu d’una altra manera, que és la poesia. Com a traductor, he intentat respectar l’original tant com he pogut, i filar molt prim enfront les alteracions sintàctiques, el fraseig sense puntuació, les repeticions d’imatges, l’heterodòxia de l’estructura dels sintagmes, el desplaçament de mots, l’obscuritat de certes expressions, la interpretació dels silencis i espais en blanc, l’alternança de pronoms, les creacions (fòniques, visuals, de sentit) dels jocs de paraules.He  tingut en compte tothora les indicacions que la pròpia autora m’indicava a través de centenars de correus i d’hores de conversa telemàtica. I he restat amatent a consultar els intratextos d’artistes que bateguen rere dels poemes. (Dit sigui de passada, i per a una lectura més aprofundida, més intensa, qui el llegeixi farà bé de consultar a través d’un navegador els documents gràfics —instal·lacions, dansa, accions performàtiques, vídeo, cinema, pintura, etc.— a què fan referència alguns dels noms que apareixen en el llibre.)

La violència amb/de la llengua l’he mirat de conservar evitant caure en la temptació (que era gran) d’alterar —ni que fos lleument— algun dels estimballs sintàctics o cercant equivalents en català a mots que eren en si mateixos detonants. No he volgut ablanir el resultat per tal que fos més «llegible», més endolcit.

Agraïment coral a Denise Desautels, que m’ha il·lustrat sobre aquells punts problemàtics que tota traducció comporta. Singularment, però, vull remarcar la pregona amistat amb què la poeta m’honora des de fa tants anys.

Antoni Clapés (06.05.22)

https://www.nuvol.com/llibres/denise-desautels-la-colera-250817

Categoria: Alabatre, Col·leccions, Premsa, Revistes, Rotatori  |  Etiquetes: , , , , , , ,

· Deixa un comnetari  

presentació d’UNA BONA ESTONA de Mavis Gallant a la Llibreria La Central amb els editors de LaBreu Ignasi Pàmies que ha traduït el llibre i Ester Andorrà i l’editora Laura Román de l’editorial Impedimenta que l’ha publicada en castellà amb el títol UNA VIDA ACEPTABLE (04.05.22)

Categoria: Col·leccions, FotoBlog, La intrusa  |  Etiquetes: , , , , , , , , , , ,

EL BOSC DE LA NIT de Djuna Barnes a Espai Llavors (12.05.22)

· Deixa un comnetari  

dijous 12 de maig, a les 19 h, presentació de la novel·la

EL BOSC DE LA NIT de Djuna Barnes

amb la traductora Laia Malo i l’editora Ester Andorrà

a Espai Llavors (carrer Llobregat,66  L’Hospitalet de Llobregat)

Categoria: Agenda, Col·leccions, La intrusa  |  Etiquetes: , , , , , , ,

EL BOSC DE LA NIT de Djuna Barnes al diari Ara (04.05.22)

· Deixa un comnetari  

Un elogi a la llibertat sexual de les dones

LaBreu publica ‘El bosc de la nit’, de Djuna Barnes, en una nova traducció catalana de Laia Malo


Constantin Korovin va pintar la ciutat de París durant els anys 30 WIKIMEDIA COMMONS

Hi ha moltes Djunas en l’escriptora Djuna Barnes (Nova York, 1892-1982). Ho explicava al pròleg de Mi Nueva York 1913-1919, un recull dels seus articles i reportatges de joventut que vaig animar a publicar. Aquells textos primerencs van fer d’ella una mena d’Irene Polo agosarada, que tenia empenta i brillava. Contràriament, el seu final va ser trist: solitària, enfadada amb el món, va viure la seva darrera etapa tancada en un apartament del barri de Greenwich Village, sense voler rebre ningú.

Al mig hi trobem la Djuna enigmàtica que fascinava durant el París d’entreguerres, en l’ambient d’una Rive Gauche força sàfica, on ella es movia com una deessa d’inassolible bellesa, tot i que era pobra com una rata. Va recollir amb sarcasme aquest món a L’almanac de les dones, tot i que la seva obra més emblemàtica és El bosc de la nit, que va ser escrita en part a casa de la milionària Peggy Guggenheim, molt amiga de l’autora. Publicada l’any 1936 amb un pròleg del poeta T.S. Eliot , és el que se’n diu un roman à clef, ja que té molt de la seva relació sentimental amb l’escultora Thelma Wood, el seu gran amor.

Barnes és considerada la darrera supervivent de la generació modernista. Aquesta edició que comentem inclou una introducció de l’escriptora Jeanette Winterson , que ens diu que estem davant d’un llibre exòtic, estrany i temerari. També de lectura exigent: “Hi pots lliscar per dins, perquè té una prosa de qualitats narcòtiques, però no hi pots lliscar per sobre”.

Passions doloroses i amors impossibles
Amb el seu ambient crepuscular, fa un elogi de la llibertat sexual de les dones a través de les relacions lèsbiques de tres exemplars ben diferents: la jove Nora Flood, l’atractiva i andrògina Robin Vote, i l’extravagant vídua Jenny Petherbridge. Mentrestant, dos homes ronden les seves relacions agitades: el fals baró vienès Feliz Volkbein i el Dr. Matthew O’Connor, que escolta amb paciència els seus testimonis com si fos un oracle i ens fa de fil conductor.

Aquesta és una novel·la de passions doloroses i amors impossibles: “Al cor de la Nora hi reposava el fòssil de la Robin, l’entalladura de la seva identitat, i tot a l’entorn del cor, per conservar-lo, hi corria la sang de la Nora. Així el cos de la Robin no deixaria mai de ser estimat, ni es corrompria ni quedaria arraconat”. També, pel que fa a la Jenny, d’amors saquejats: “[…] s’apropià de l’amor més apassionat que coneixia: el de la Nora per la Robin. Era una ocupa per instint”.

Totes tres atresoren secrets que guarda la nit. “Expliqui-m’ho tot de la nit”, li demana la Nora abandonada i perduda al doctor. I el doctor li respon, sol·lícit: “La fosca és l’armari dins del qual nia el cor de la teva enamorada, i ella és l’au nocturna que gralla contra els vostres esperits, mentre deixa caure entremig de totes dues l’horrorosa alienació de la seva entranya”. Amors que són condemna, amors que són remordiments.

I no, El bosc de la nit no és una lectura fàcil i Djuna Barnes no és una narradora a l’ús. Construeix un univers de regles pròpies, un combat de boxa amb els sentiments en el qual els personatges surten sempre una mica baldats.

MªÀngels Cabré (04.05.22)

https://llegim.ara.cat/actualitat/elogi-llibertat-sexual-dones_1_4359166.html

Categoria: Col·leccions, Diaris, La intrusa, Premsa  |  Etiquetes: , , , , , , , , , ,

· Deixa un comnetari  

Antònia Vicens i Jaume Pont dos dels poetes del recital homenatge LLEGATS VIVENTS del Palau de la Música Catalana (01.05.22)

Categoria: Alabatre, Col·leccions, FotoBlog  |  Etiquetes: , , , ,

· Deixa un comnetari  

festa 20 anys de PaperdeVidre a Terrassa (30.04.22)

Categoria: Banda Ampla, Col·leccions, FotoBlog  |  Etiquetes: , , , ,

· Deixa un comnetari  

presentació d’EL BOSC DE LA NIT de Djuna Barnes a la Llibreria Finestres amb Marc Romera, Laia Malo, Sebastià Portell, Raquel Pena, Míriam Cano, Marina Espasa i Ester Andorrà (30.04.22)

Categoria: Col·leccions, FotoBlog, La intrusa  |  Etiquetes: , , , , , , , , , , ,

· Deixa un comnetari  

recital de Josep Ramon Roig per presentar el poemari BEN BÉ a La Calders (28.04.22)

 

Categoria: Alabatre, Col·leccions, FotoBlog  |  Etiquetes: , , , , ,

Joan Vigó SAURÍ DEL NOM i Denise Desautels D’ON SORGEIX DE VEGADES UN BARÇ D’HORITZÓ a la Papasseit (07.05.22)

· Deixa un comnetari  

dissabte 7 de maig, a les 12 h, recital dels poemaris de 

Joan Vigó SAURÍ DEL NOM

Denise Desautels D’ON SORGEIX DE VEGADES UN BARÇ D’HORITZÓ  recitat per l’editora Ester Andorrà

a la Papasseit (c/Barcelona 25  Manresa)

 

Categoria: Agenda, Alabatre, Col·leccions  |  Etiquetes: , , , , , , , , , ,

BEN BÉ de Josep Ramon Roig a la Viladrich de Tortosa (06.05.22)

· Deixa un comnetari  

divendres 6 de maig, a les 19 h, recital presentació del poemari

BEN BÉ de Josep Ramon Roig

acompanyaran el poeta Andreu Subirats i Marc Romera

serà a la Viladrich (c/Cristòfol Despuig, 22 Tortosa)

Categoria: Agenda, Alabatre, Col·leccions  |  Etiquetes: , , , , , , , , ,

EL LLIBRE D’ELIONOR d’Antònia Carré-Pons a Sonograma (29.04.22)

· Deixa un comnetari  

Títol: El llibre d’Elionor
Autora: Antònia Carré-Pons
I.S.B.N.: 978-84-124575-1-3
Editorial: Labreu Edicions
Antònia Carré-Pons arrisca tant en el camp literari com en el professional (acaba de fundar una nova editorial, Cal Carré).
La fantasia, el dolor, la complexitat sintàctica, la riquesa de vocabulari i el rigor estructural són elements (i metàfores) que creen complicitats amb el lector.
El llibre d’Elionor, format per tres parts, cadascuna amb una cita del Llibre de Job i dividides en tretze capítols breus, apunta cap a dos vessants. El primer fa referència a un viatge cap a l’alliberació —sofrença, esperança i saviesa (consciència)—, amb un procediment narratiu de gran bellesa que construeix la identitat i l’evolució de l’Elionor, una dona d’esperit original. El segon vessant mostra el balanç d’un exercici de fabulació —llegenda, personatges bíblics, tradició i joc numèric— i la consolidació d’una prosa que neix del seu impuls creatiu, de quan l’escriptura es converteix en necessitat.
La narrativa surrealista de l’autora permet al lector arribar als aspectes més essencials i profunds del món emocional de la protagonista. L’Elionor, dotada d’una gran capacitat d’observació, ha de fer front a les contingències que l’assetgen, a la por de què no pot desempallegar-se i la necessitat d’asserenar-se. Potser sense proposar-s’ho, o potser fent-ho, Carré-Pons fa d’Elionor una dona heroica que llegeix la realitat —amb una pluja fina de violència— a través de la irrealitat (tot allò que no pertany al món) i del somni.
L’autora desvela, per mitjà de la imaginació i la fantasia —i de la paciència també—, una allau d’emocions, a les quals dona profunditat amb el tresor lèxic del català.

Text: Núria Serra

https://sonograma.org/quadern-de-llibres/el-llibre-delionor/

Categoria: Cicuta, Col·leccions, Premsa, Revistes  |  Etiquetes: , , , , , , ,

· Deixa un comnetari  

Joan Todó LA VISTA ALS DITS i Carles Dachs  dins el cicle Els Vespres Malgastats al Bibliobús Tagamanent d’Olost (25.04.22)

Categoria: Alabatre, Col·leccions, FotoBlog  |  Etiquetes: , , , , ,

· Deixa un comnetari  

un Sant Jordi 2022, com bé sabeu, que no oblidarem mai.

molt de moviment a la parada, cap llibre malmès per pedregades ni ventades i signatures i punt de trobada d’autors, també amb signatures a La Impossible, Laie, La Central, Llibreria Finestres i Laie CCCB.

a continució un reguitzell d’imatges darrere el taulell de Consell de Cent 308 de Barcelona i també a llibreries

bona lectura família LaBreuenca!

 

 

 

 

 

Categoria: Alabatre, Banda Ampla, Cicuta, Col·leccions, FotoBlog, La intrusa  |  Etiquetes: , , , , , , , , , , , , ,

· Deixa un comnetari  

foto de Sant Jordi dels llibres premiats durant 2021 on hi són Joan Todó amb LA VISTA ALS DITS (Premi de la Crítica 2021) i Joan Vigó amb VIDES POTSER (Premi NoLlegiu)

Categoria: Alabatre, Cicuta, Col·leccions  |  Etiquetes: , , , , , , , , , ,

· Deixa un comnetari  

recital de Xavier Mas Craviotto LA GRAN NÀUSEA (LaBreu Edicions) i Laia Malo VERSETS I CIGARRETS (Universitat de Lleida) i Jaume Reus a la música a la Biblioteca de Navàs (22.04.22)

Categoria: Alabatre, Col·leccions, FotoBlog  |  Etiquetes: , , , , , ,

Antoni Clapés i Meritxell Cucurella-Jorba (05.05.22)

· Deixa un comnetari  

dijous 5 de maig, dins el cicle ELS VESPRES MALGASTATS recital d’

Antoni Clapés i Meritxell Cucurella-Jorba

amb l’art de Nil Molina

serà  al Bibliobus Puigdon a Espai Montseny de Viladrau

Categoria: Agenda, Alabatre, Col·leccions  |  Etiquetes: , , , , , , ,

NOSALTRES, FOC amb Pol Guasch & Mireia Calafell & Adriano Galante al Palau de la Música (05.05.22)

· Deixa un comnetari  

Dijous 5 de maig, recital 

NOSALTRES, FOC

amb Pol Guasch & Mireia Calafell & Adriano Galante al Palau de la Música

emtrades a https://www.palaumusica.cat/ca/nosaltres-foc_972521

Categoria: Agenda, Alabatre, Col·leccions  |  Etiquetes: , , , , , , , , , , ,

Manel Ollé UN GRAPAT DE PEDRES D’AIGUA a la Biblioteca del Guinardó (05.05.22)

· Deixa un comnetari  

Dijous 5, a le 18.30 h, conversa de Manel Ollé amb Eduard Sanahuja sobre

UN GRAPAT DE PEDRES D’AIGUA

poemari guanyador del Premi del Jocs Florals de Barcelona 2021

a la Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda (carrer de les Camèlies, 76, 80 Barcelona)

Categoria: Agenda, Alabatre, Col·leccions  |  Etiquetes: , , , , , , , , ,

UNA BONA ESTONA de Mavis Gallant a La Central (04.05.22)

· Deixa un comnetari  

Dimecres 4 de maig, presentació de la novel·la

UNA BONA ESTONA de Mavis Gallant amb el traductor i editor Ignasi Pàmies

i les editores Ester Andorrà (LaBreu) i Laura Morán d’Impedimenta amb l’edició castellana: UNA VIDA ACEPTABLE

serà a La Central (c/Mallorca, 237 Barcelona)

Categoria: Agenda, Col·leccions, La intrusa  |  Etiquetes: , , , , , , , , , , ,

UNA BONA ESTONA de Mavis Gallant llibre recomanat a El Periodico (23.04.22)

· Deixa un comnetari  

UNA BONA ESTONA de Mavis Gallant llibre recomanat a la columna de Jordi Puntí

“I per fi podem llegir en català la prosa entremeliada i precisa de Mavis Gallant, amb la novel·la Una bona estona. Aquí, els seus jocs entre diversos registres estan al servei d’una noia canadenca que, després d’enviudar, es torna a casar amb un noi de que de seguida l’abandona.Som als anys 60, a París, i la seva reacció entre desorientada i orgullosa- l’empeny a emprendre una vida poc convencional, que amb un punt satíric fondeja en les noves formes de llibertat per descobrir, a repel de les convencions familiars. La va escriure fa 50 anys i encara és sorprenent.” Jordi Puntí

 

https://www.elperiodico.cat/ca/opinio/20220422/article-jordi-punti-fons-librerias-sant-jordi-13553202

Categoria: Col·leccions, Diaris, La intrusa, Premsa, Rotatori  |  Etiquetes: , , , , , , , ,

convocatòria Premi Francesc Garriga 2022

· Deixa un comnetari  

És oberta, fins el 15 de maig, la convocatòria al Setè Premi Francesc Garriga.

si ets autor inèdit envia el teu original al mail: premi.garriga@gmail.com

Categoria: Agenda, Alabatre, Col·leccions  |  Etiquetes: , , , , , , , , ,

ENCARNACIONS de Biel Mesquida recomanat a Lletra Lligada (22.04.22)

· Deixa un comnetari  

ENCARNACIONS de Biel Mesquida recomanat a Lletra Lligada

ENCARNACIONS és un llibre que t’esclata a les mans… una obra per assaborir com si fossin bombons de licro. Una escriptura sensual, intensa, i com el títol mateix ho diu és una literatura encarnada, una literatura que passa pel cos” Sebastià Portell

https://www.alacarta.cat/connecticat/tall/sant-jordi-2022-en-sebastia-portell-recomana

 

Categoria: Cicuta, Col·leccions, Premsa  |  Etiquetes: , , , , , ,

EL BOSC DE LA NIT de Djuna Barnes recomanat a El Suplement de Catalunya Ràdio (24.04.22)

· Deixa un comnetari  

EL BOSC DE LA NIT de Djuna Barnes

recomanat a El Suplement de Catalunya Ràdio per Marina Porras

“un llibre mític de la literatura del segle XX per molts motius…és un gran exemple de literatura modernista, una mica experimental, ja ho aviso… i és una de les primeres novel·les que tracta explícitament el tema de la sexualitat amb unes reflexions sobre el gènere molt interessants.És un llibre molt poètic amb un estil increïble però una mica místic que es mou entre la novel·la i l’assaig perquè està ple de reflexions sobre la vida, l’amor i el món.A mi m’ha agradat perquè es nota que l’autora llegeix molt i molt bé la gent i m’agrada la seva manera desesperada i angoixada de viure l’amor i perquè té una manera de descriure els personatges molt hipnòtica”

https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/el-suplement/marina-porras-reivindica-la-literatura-queer/audio/1133049/

Categoria: Col·leccions, La intrusa, Premsa, Rotatori  |  Etiquetes: , , , , , , ,

recital Llegats Vivents al Palau de la Música (01.05.22)

· Deixa un comnetari  

Diumenge 1 de maig , a les 18 h,  recital Llegats Vivents al Palau de la Música
9 poetes catalans : Rosina Ballester, Enric Casasses, Narcís Comandira, Joan Navarro, Teresa Pascual, Marta Pessarrodona, Jaume Pont, Antònia Vicens, Antoni Vidal Ferrando i Bernat Català al piano

coordinat per Jaume C.Pons Alorda i Anna Gual

entrades a: https://www.palaumusica.cat/ca/llegats-vivents_962039

Categoria: Agenda, Alabatre, Col·leccions  |  Etiquetes: , , , , ,

celebració 20 anys de PAPER DE VIDRE a Terrassa (30.04.22)

· Deixa un comnetari  

Dissabte 30, a les 19 h, festa dels 20 anys de Paper de Vidre, revista digital de la qual hem publicat dos llibres i que celebrarà les dues dècades amb Joan Todó, Tina Vallès, Josep Pedrals, Ferran Garcia, Elisenda Solsona, editors, músics i amics de la revista.
serà a La Coral de Prodis carrer del Pantà, 57 Terrassa.

Categoria: Agenda, Cicuta, Col·leccions  |  Etiquetes: , , , ,

EL BOSC DE LA NIT de Djuna Barnes a Finestres (29.04.22)

· Deixa un comnetari  

Divendres 29, a les 19 h, lectura presentació de la novel·la
EL BOSC DE LA NIT de Djuna Barnes
amb la traductora Laia Malo, i la lectura de Marc Romera, Míriam Cano, Raquel Pena, Sebastià Portell, Marina Espasa i Ester Andorrà.
a la llibreria Finestres, c/Diputació, 249 de Barcelona
cal ( o ens agradaria molt!) que vingueu vestits dels anys 20!

Categoria: Agenda, Col·leccions, La intrusa  |  Etiquetes: , , , , , , ,

recital de Raquel Pena LA BREU HISTÒRIA DELS ESTATS UNITS VIè a la Muriel (28.04.22)

· Deixa un comnetari  

Dijous 28, a les 19 h, recital de

Raquel Pena LA BREU HISTÒRIA DELS ESTATS UNITS VIè Premi Francesc Garriga i Pep Sanz (finalista Premi Salvador Iborra)

a La Muriel carrer de Verntallat, 30 Barcelona.

Categoria: Agenda, Alabatre, Col·leccions  |  Etiquetes: , , , , ,

Mireia Calafell NOSALTRES, QUI i Pol Guasch TANTA GANA a Taradell (28.04.22)

· Deixa un comnetari  

Dijous 28, a les 19 h, recital de

Mireia Calafell NOSALTRES, QUI i Pol Guasch TANTA GANA 

i l’art de Carles Llonch

al cicle Els Vespres Malgastats. serà a Biblioteca Antoni Pladevall Font de Taradell.

 

Categoria: Agenda, Alabatre, Col·leccions  |  Etiquetes: , , , , , ,

club de lectura L’ESTRANGERA de Dovlàtov a la Biblioteca de Sant Ildefons a Cornellà (28.04.22)

· Deixa un comnetari  

Dijous 28, a les 19 h, Club de lectura “La sal de la vida”:amb

L’ESTRANGERA de Serguei Dovlàtov

a  càrrec: d’Ester Bueno (gestora cultural)
Inscripcions obertes a través del web de les biblioteques de Cornellà o telefònicament a la Biblioteca Sant Ildefons. 

Organitza Xarxa de Biblioteques de Cornellà

Pl Carles Navales, s/n (C/ Almogavers) Cornellà de Llobregat

Categoria: Agenda, Col·leccions, La intrusa  |  Etiquetes: , , , , , , , , ,

Joan Todó a Els Vespres Malgastats (25.04.22)

· Deixa un comnetari  

Dilluns 25,a les 19 h, recital de 

Joan Todó LA VISTA ALS DITS i Carles Dachs

dins el cicle Els Vespres Malgastats al Bibliobús Tagamanent d’Olost.

Categoria: Agenda, Alabatre, Col·leccions  |  Etiquetes: , , , ,

La Central recomana UNA BONA ESTONA de Mavis Gallant (abril 22)

· Deixa un comnetari  

la llibreria La Central recomana UNA BONA ESTONA de Mavis Gallant amb etiqueta a llibreria i article al diari de SantJordi
“Mavis Gallant (1922-2014), extraordinaria escriptora de contes canadenca que es va instal.lar a París de ben jove, ha lliberat en aquesta història una serie de personatges que ben be podrien protagonitzar els seus contes i que han decididit reunir-se per representar una història més gran al voltant de la Shirley Perrigny.
La Shirley, una jove que deixa la casa familiar a Montreal, encara que no del tot dons la seva mare continua opinant sobre tot allò que fa malgrat l’oceà que les separa, arriba a París a principis dels anys seixanta i torna a casar-se després d’haver enviudat tràgicament, però tot es pot superar i Philippe, un conegut periodista francès amb poca feina ocuparà la vacant de marit avorrit i egoísta que aviat desapareixerà.
L’edifici en el que hi viuen te una botiga d’antiguitats als baixos regentada por la sàvia i extravagant senyora Roux i també els seus veïns, el matrimonio Chichalides, amb els que les relacions tindran un altre caire quan la Shirley decideix ser més forta i deixar una mica de banda estar siempre disposada a ajudar als altres.
Perque Shirley te una ànima caritativa de la que se n’aprofita tothom que es creua amb ella, la Renata amb els seus intents de suicidi, la familia Maurel amb els seus problemes de diners, Colette la germana del Philippe, amb les seves opiniones punyents, tots busquen en la Shirley un refugi mentre ella el busca en els llibres.”
Neus Botellé
https://www.lacentral.com/blog/mavis-gallant-182114

Categoria: Col·leccions, La intrusa, Premsa, Revistes  |  Etiquetes: , , , , , , , , , , ,

BEN BÉ de Josep Ramon Roig a La Calders (28.04.22)

· Deixa un comnetari  

Dijous 28 d’abril, a les 19 h, recital del poemari

BEN BÉ de Josep Ramon Roig

amb el poeta i presentació d’Andreu Subirats

a La Calders, Passatge Pere Calders, 9 Barcelona

Categoria: Agenda, Alabatre, Col·leccions  |  Etiquetes: , , , , , ,

entrevista a Denise Desautels D’ON SORGEIX DE VEGADES UN BRAÇ D’HORITZÓ a La Vanguardia (20.04.22)

· Deixa un comnetari  

Denise Desautels: “La poesia fa explotar el llenguatge i multiplica les possibilitats de sentit”
EL LLIBRE DEL DIA
A ‘D’on sorgeix de vegades un braç d’horitzó’ (LaBreu), amb traducció d’Antoni Clapés

Horizontal

L’escriptora quebequesa Denise Desautels Fotografia de Llibert Teixidó

La poeta Denise Desautels (Mont-real, 1945), una de les veus més potents del Quebec, publica D’on sorgeix de vegades un braç d’horitzó (LaBreu), en versió catalana del seu traductor habitual, Antoni Clapés. El llibre s’obre i es tanca amb una mena de diaris íntims dels mesos de febrer i octubre que encapsulen uns inventaris: la memòria i l’oblit, la resistència i la còlera, el desig i la dolçor i la vida, l’envelliment, l’apocalipsi i l’art. Un art que ho amara tot i ajuda l’escriptora a trobar la llum cap als mots per entendre el món.

 

 

La imatge ve d’una obra de l’artista Dana Schutz, Swimming, smoking, crying (2009), que és a la coberta de la versió del llibre en francès, en què es veu un gran cap d’una dona que neda amb un braç fora de l’aigua, alhora que fuma i plora. El cap és com si fos tot el món, i per mi era com si el dolor d’aquella dona fos el dolor de tot el món. S’hi veu el braç dret fora l’aigua, i l’esquerre, i jo soc esquerrana, l’imagino com si fos l’escriptura, travessant la terra de sota, és la mà de l’escriptura. Així que és el que permet, també, mantenir-se a la superfície. Sí, és la meva manera de treballar, la raó per la qual escric.

No és un llibre alegre, precisament, hi ha dolor, però envoltat d’esperança.

Sí, busco la llum, però abans he de veure les coses com són en realitat, no pas de color rosa. He de veure les coses dolentes i endinsar-m’hi, i llavors amb una mica de llum sortir-ne.

Endinsar-se en la foscor per trobar la llum…

Exactament.

Al llibre també tracta molt la còlera, en forma del que anomena inventari.

Quan jo era jove, creia que un dia com a escriptora arribaria a una certa pau, ho esperava. Somniava que envelliria amb serenitat, però llegeixo els diaris cada dia, veig els noticiaris, veig el món al meu voltant i m’encolereixo cada dia més. Durant els anys setanta vam creure políticament que amb la poesia i la literatura podríem canviar el món, moltes dones ho crèiem. Però el temps passa i passa i veiem que les coses no canvien.

Tot segueix si fa no fa igual.

Quan arribem a emetre un mot, amb un cert dolor, i tenim la impressió d’haver pogut endolcir les coses, veiem aquí i allà més dolor, les guerres, les violències del món, i les dones som especialment conscient que estem arreu en perill. Als països en guerra les dones són violades i maltractades, tot va enrere. És intolerable.

És el motor de la seva poesia, doncs?

El poeta Gaston Miron va ser empresonat el 1970 perquè era un nacionalista quebequès que feia servir els mots com a bombes. Recordo que a la meva manera vaig voler que els mots fossin també com bombes, perquè si se’m quedaven a l’interior qui explotaria seria jo, seria una kamikaze. Cal fer sortir arreu aquest dolor per no explotar. Si la còlera se’m quedés a dins seria perillosa per a tothom. Escriure poesia per mi és fer preguntes, tot el contrari de la política que té tantes respostes. La poesia fa explotar el llenguatge, multiplica totes les possibilitats de sentit, i tot és possible amb la llengua i el pensament i l’emoció que el travessa. Escriure és això: la veu, el cor, el pensament, la llengua, junts. La possibilitat de crear frases, poemes, que inclouen tota la complexitat del món. Ens podem plantejar si la poesia és difícil de llegir, si és hermètica, però és que el món, l’amor, la mort, també són complexos, i no podem demanar a l’escriptura de ser simple. L’escriptura topa amb la complexitat, la diversitat d’aquest univers nostre.

I per això trenca el llenguatge?

Sí. La llengua és una destral i no pot ser massa dolça.

“La frase l’escorça s’esmicola furtiva”, escriu.

És això. La llum ha fugit, i la frase queda atrapada en la dispersió del desig, de l’esperança. Sovint dic que treballo entre l’angoixa i la utopia.

Organitza el llibre amb dos diaris a principi i final i quatre inventaris entremig, com un mirall.

Sí, es va construir així, perquè tots els textos estan escrits en diferents moments, alguns són encàrrecs per a una revista, un catàleg d’exposició, entre el 2012-2016, i vaig retreballar-los tots per fer el llibre, fer-ne un aplec. Els inventaris són proses poètiques diferents estats de la vida, que em són, com l’art, com un braç que em permet de mantenir-me a la superfície.

Horizontal

L’escriptora quebequesa Denise Desautels Fotografia Llibert Teixidó

A la novel·la d’autoficció La felicitat imposada (LaBreu, 2017) relata com en una exposició de Van Gogh esclata interiorment, com un despertar.

És això. Al llibre explico com tenia tancats els mots a dins, i vivia en una família molt catòlica que refusava les idees. Fins que a 18 anys em vaig adonar que estava plena d’idees i no podia viure així, i vaig rebutjar d’escriure perquè tenia por de mi mateixa, por dels llibres que eren massa a prop de mi. I un dia vaig pensar que si no escrivia explotaria. Però no vaig publicar el primer llibre fins passats els trenta anys.

I no ha parat.

M’és necessari creure en l’escriptura. La lectura i l’escriptura van plegades, i també amb el cinema, la dansa, la música, l’art, totes les arts s’enriqueixen les unes a les altres. Quan escric necessito llibres, i si pot ser que tinguin a veure amb les meves obsessions, no tinc por que m’influenciïn, al contrari, em permeten anar més lluny.

I per què creu que la poesia, que sovint demana un esforç, pot tenir lloc en un món dominat per unes xarxes que ho demanen tot mastegat?

Estic llegint un petit llibre de Sophie Nauleau que ho diu molt bé: “Sempre he trobat una claredat immensa, fins i tot reconfortant de ser tan poc captada, en els poemes que es diuen obscurs o complicats”. És difícil, sí, però un cop hi veus una certa claredat el treball que has fet per arribar-hi ens il·lumina i ens adonem que hi ha màgia en entrar en les coses complexes. Esclar que hi ha gent per a qui la poesia és impossible, demana un esforç, però també viure o estimar demana un esforç. Per comprendre el món, encara que sigui un únic cop, és possible que necessitem llibres que ens permetin llegir aquesta complexitat, i són exigents. I ens cal llegir-los i rellegir-los, i ens en queda potser un vers o dos que ens ajuden a entendre el món d’una manera nova, i amb això potser ja n’hi ha prou.

Al llibre esmenta Goya i s’adona que és totalment actual, especialment la guerra.

Ens pensem que les guerres s’acaben i no. Goya no és passat, només cal veure Los desastres de la guerra. És tràgic i m’entristeix terriblement. De vegades em fa por pensar si em repeteixo en l’escriptura, però és que el món es repeteix constantment.

Horizontal

L’escriptora quebequesa Denise Desautels Fotografia Llibert Teixidó

Francesc Bombí, La Vanguardia (20.04.22)

https://www.lavanguardia.com/encatala/20220419/8206527/denise-desautels-poesia-fa-explotar-llenguatge-amb-totes-les-possibilitats-sentit.html

Categoria: Alabatre, Col·leccions, Diaris, Premsa, Rotatori  |  Etiquetes: , , , , , , , , , ,

recital de Xavier Mas Craviotto i Laia Malo a Navàs (22.04.22)

· Deixa un comnetari  

Divendres 22, a les 19 h, recital de

Xavier Mas Craviotto LA GRAN NÀUSEA (LaBreu Edicions)

Laia Malo VERSETS I CIGARRETS (Universitat de Lleida)

amb la música de Jaume Reus al Pati Casal de la Gent Gran de Navàs

Categoria: Agenda, Alabatre, Col·leccions  |  Etiquetes: , , , , , , , ,

“La poesia, més que informar, insinua” Josep Pedrals entrevistat a ElPuntAvui (19.04.22)

· Deixa un comnetari  

JOSEP PEDRALS POETA
“La poesia, més que informar, insinua”

Entre goli­ards i pen­jats coin­ci­dei­xen a les lli­bre­ries dues nove­tats del poeta Josep Pedrals (Bar­ce­lona, 1979). Heroi de la reci­tació i amb una obra en què ha inves­ti­gat com ningú tots els res­sorts i carac­terísti­ques del vers, el poeta del Clot pre­senta El joc del pen­jat (Ani­ma­lli­bres, amb il·lus­tra­ci­ons de David de las Heras), una novel·la rimada sobre els esculls i lli­ber­tats del període de l’ado­lescència, i Con­fessió del goli­ard (Vibop, amb il·lus­tra­ci­ons de Pau Badia i epíleg d’Esteve Plan­tada), una reflexió bàquica sobre els orígens de la nos­tra cul­tura. Par­lem amb ell del pas­sat i dels enre­nous de la poe­sia.

Va néixer en una bibli­o­teca. Ha estat per a vostè com la mar­mita per a Astèrix i Obèlix?
De petit, lle­gia lloms de lli­bres, títols i autors, sense gaire consciència del seu sen­tit. A poc a poc, entrava en algu­nes peces a través dels índexs (em fas­ci­nava la capa­ci­tat orde­na­dora dels lli­bres que tenien sub­capítols nume­rats i renu­me­rats fins a l’extrem “34.​5.​4.​7.”), de les il·lus­tra­ci­ons (estava ena­mo­rat de L’arnès del cava­ller de Martí de Riquer, dels gra­vats d’El mundo ilus­trado…), dels diver­sos suports i tipus de paper, de les olors… Així, anava cre­ant tot un seguit d’asso­ci­a­ci­ons fur­ti­ves, com passa amb aquells conei­xe­ments obtin­guts lle­gint publi­ci­tat i ban­de­ro­les pel car­rer, però en uns àmbits curiosíssims, de manera que, amb set o vuit anys, sabia què eren les coníferes (la família d’arbres que fan pinyes) o les con­cor­dan­ces (els lli­bres que aju­den a tro­bar els mots d’altres lli­bres). Una bibli­o­teca és una font insa­ci­a­ble de curi­o­si­tat, pro­voca una set cons­tant de conei­xe­ment que, després, cal saber anar con­nec­tant, rela­ci­o­nant, orde­nant…

El seu pare, Ricard Pedrals, va repre­sen­tar, a través de l’església, un com­promís i la resistència de la nos­tra cul­tura. Què en queda? Se’n sent hereu o els temps han can­viat defi­ni­ti­va­ment?
Durant el 2021, per cele­brar l’Any Triadú, vaig estar fent un xou (El crit i el criteri) gràcies al qual vaig poder cons­ta­tar que, sense l’esforç d’aque­lla gene­ració (i mon pare era d’un món molt dife­rent del d’en Triadú) ara no tindríem on sus­ten­tar un tren­ca­ment. Sense un mínim cànon, no pots bas­tir un anticànon o un con­tracànon.

Quin va ser el pro­blema?
El pro­blema, però, és que aquell cànon no va tenir el pes que cal­dria en l’ima­gi­nari col·lec­tiu per culpa dels des­as­tro­sos fets polítics i cul­tu­rals i, d’altra banda, que avui dia ja quasi s’ha esbor­rat la mateixa idea d’ima­gi­nari col·lec­tiu. Tot i així, encara es pot viure amb certa ple­ni­tud una cul­tura pro­fun­da­ment uni­ver­sal en català i com­par­tir-la amb un bon nom­bre de per­so­nes.

No hi ha un sen­ti­ment der­ro­tista exces­siu?
Sí, és una afir­mació hiperbòlica. Ten­deixo a exa­ge­rar. El que em passa és que, per la diferència d’edat que ens portàvem amb el meu pare (59 anys de diferència), els marcs de referència que em va donar eren els d’una gene­ració nas­cuda abans de la guerra, edu­cada en la República, i, per ofici i creença pro­funda, em va incul­car un gruix de cul­tura reli­gi­osa molt ben assen­tada i pen­sada. Com és lògic, algu­nes qüesti­ons de fons que vaig mamar han que­dat lluny del marc men­tal gene­ral. Però pot­ser és que no n’han for­mat mai part, del marc men­tal gene­ral. Em passa una mica com als mar­recs, i encara crec que tot el món és com a casa.

La lite­ra­tura cohe­si­o­nada només va arri­bar fins als vui­tanta. L’indi­vi­du­a­lisme ha tren­cat aquesta dinàmica?
No crec que sigui per indi­vi­du­a­lisme. Els de la meva gene­ració, per posar un exem­ple que m’és pro­per, hem tre­ba­llat molt per con­ser­var i ampliar els marcs soci­als de la lite­ra­tura que vam tro­bar. Aixe­car els fes­ti­vals, xous i mogu­des poètiques de tota mena que han bas­tit gent com l’Edu­ard Escof­fet, en Martí Sales, l’Andreu Gomila, en Gerard Altaió, la Núria Martínez Ver­nis, en Jaume C. Pons Alorda o la Mireia Cala­fell, no és una feina indi­vi­du­a­lista, i no té, pre­ci­sa­ment, una idea de cena­cle, sinó de tre­ball per al comú. Amb més o menys encerts i gràcia, és clar.

Què repre­senta i ha repre­sen­tat el bar­roc en la seva obra?
Els temes del bar­roc s’ajus­ten molt bé amb la nos­tra època: el desen­gany del món, el sen­su­a­lisme, la con­tra­dicció, una espi­ri­tu­a­li­tat obs­cura… En l’aspecte estètic, sovint ten­deixo a una mena de rococó, amb una llen­gua a mig camí entre un col·loquia­lisme quasi vul­gar i l’elegància extra­va­gant. M’agrada recer­car la sono­ri­tat dels sor­ti­le­gis, l’aire dels ver­sos de Rojas Villan­drando o del Burc­hi­e­llo. Sem­pre, això sí, sota l’advo­cació del Rec­tor de Vall­fo­gona!

El Rec­tor de Vall­fo­gona va patir la idea falsa dels segles de decadència. Com s’hau­ria d’ense­nyar i rei­vin­di­car?
L’any 2023 cele­bra­rem els qua­tre-cents anys de la mort del Rec­tor de Vall­fo­gona i ens pas­sa­rem una bona tem­po­rada rei­vin­di­cant-lo com el que va ser: una de les figu­res més impor­tants de la poe­sia cata­lana i una icona popu­lar que trans­cen­dia la seva obra. Cal expli­car l’etapa del bar­roc i la il·lus­tració sense der­ro­tis­mes ni cofois­mes, relle­gir-la per saber què ens diuen els segles XVII i XVIII a nosal­tres, però ficant-nos-hi amb una passió lec­tora que no esti­gui bus­cant en aque­lla lite­ra­tura ni psi­co­lo­gis­mes romàntics ni freqüències con­tem­po­ra­nit­za­do­res. Segur que hi haurà sor­pre­ses, i avor­ri­ments, i delícies, i enut­jos.

‘El joc del pen­jat’ és en apa­rença una novel·la juve­nil en vers, però té altres lec­tu­res, des de l’estruc­tu­ral a l’auto­bi­ogràfica. Quina va ser la intenció?
La intenció era fer un lli­bre juve­nil en el sen­tit més ample i cor­recte del terme, és a dir, un lli­bre que fos rela­ti­va­ment fàcil d’enten­dre i emo­ti­va­ment potent. La qüestió que em plan­te­java era el pas de l’ado­lescència a la madu­resa, l’asso­li­ment d’aque­lla estra­nya esta­bi­li­tat emo­ci­o­nal de l’accep­tació d’un mateix. Per poder-ho expli­car com volia, em calia fer un lli­bre amb una tensió nar­ra­tiva rela­ti­va­ment rea­lista (quasi cos­tu­mista) i amb una vita­li­tat tràgica una mica esquinçada. A tot això, s’hi afe­gia un cert dis­tan­ci­a­ment irònic però mise­ri­cordiós en la veu del nar­ra­dor i un fra­seig molt net i musi­cal en l’estruc­tu­ració sintàctica i rítmica, podia acon­se­guir un text fluid i tre­pi­dant amb dosis de lirisme. Aquesta era la pre­tensió.
La novel·la es podria lle­gir també com en un reci­tal. Es podria fer com ho fan en els musi­cals?
Penso molt en la sono­ri­tat del text. M’agrada que porti cap a les ganes de dir-lo en veu alta, que la música s’endu­gui el lec­tor. Hi ha un terme que uti­lit­zen els rapers, deli­very, que ser­veix per expli­car com pro­nun­cien i arti­cu­len les seves lle­tres. Per a mi, aquest deli­very és una cosa tan essen­cial que busco la manera de fer-lo el més evi­dent pos­si­ble en el text. De vega­des vore­jant el ridícul, que és un espai que sem­bla vedat a la poe­sia però que és on ten­deix per natu­ra­lesa l’arti­fi­ci­o­si­tat, fins i tot la més invo­luntària.

‘El joc del pen­jat’ coin­ci­deix amb l’apa­rició de ‘Con­fessió del goli­ard’, una apro­xi­mació bàquica a la poe­sia. Com ha anat?
És que enguany cele­bro que en fa vint-i-cinc que faig reci­tals pel món. Em sem­blava una bona excusa per treure algu­nes peces interes­sants, com aquesta que hem publi­cat amb Vibop Edi­ci­ons, que vaig escriure com un encàrrec per al Museu de Gra­no­llers. La Con­fessió del goli­ard és la rei­vin­di­cació d’un tipus de poe­sia (la del Cançone­ret de Ripoll, per exem­ple) i d’una manera de viure desen­fre­nada i inde­co­rosa. Soc un fer­vorós par­ti­dari de la sàtira i, per tant, m’agrada cri­dar “Evohé!”, com els sàtirs, i caure en la cosa gro­tesca. És, pot­ser, una defensa d’allò que Flau­bert en deia “les anti­gues tene­bres vis­co­ses pal­pi­tants de fecun­di­tat”, una carta d’amor con­tra els mora­lis­mes.

S’hi pot lle­gir: “Per dir totes aques­tes xim­ple­ries ens va molt bé d’usar la poe­sia, que fuig del dir de sem­pre, del llen­guatge eficaç, i no pretén ser raci­o­na­lista…” Hi ha un excés de raci­o­na­lisme en la soci­e­tat actual?
Lévi-Strauss deia que el futur de les ciències de la natu­ra­lesa era adap­tar i assi­mi­lar la lògica d’allò sen­si­ble, allò qua­li­ta­tiu, més que no pas allò quan­ti­ta­tiu, que és el raci­o­na­lisme científic més pur. Actu­al­ment els parers ofi­ci­als i els dis­cer­ni­ments en gene­ral se sus­ten­ten en l’estadística, en el tre­ball dels algo­ris­mes, i la vida i la lli­ber­tat que­den sovint supe­di­ta­des a con­di­ci­ons real­ment absur­des. Tot i que, per raci­o­na­lis­mes, també hi hau­ria la pos­si­bi­li­tat extrema que pro­po­sava Sant Agustí, quan deia que “l’experiència del mal també pot ser un camí”. Sigui com sigui, el pro­blema gros rau en el fet de con­fon­dre segu­re­tat i madu­resa amb seve­ri­tat.

Pot ser també la poe­sia un eficaç mitjà de comu­ni­cació, com ho havia estat?
La poe­sia no sé si pretén comu­ni­car. Diria que, més que infor­mar, insi­nua. I el matís i la para­doxa són tan bàsics en aquesta mena de comu­ni­cació que no sé si diria que la poe­sia és eficaç, sinó més aviat efi­ci­ent. O sigui: sí que pro­du­eix un efecte, però ves a saber si és l’efecte desit­jat. No sé on, vaig lle­gir-hi el següent: La comu­ni­cació és la il·lusió d’una com­prensió recíproca.

També per al mateix emis­sor?
Com a emis­sor, sem­pre pateixo i prenc pre­cau­ci­ons per si, per la meva abas­se­ga­dora fan­ta­sia, la vida se m’acaba con­ver­tint en mera elu­cu­bració o per si, mal­grat jo, la retòrica vol escriure’m els poe­mes.
Com acon­se­guiríem un món poètic? Més enllà dels ver­sos, vull dir…
No sé si hi ha un món poètic o n’hi ha milers; per tant, no podria donar recep­tes. Tan­ma­teix, podem pen­sar en aque­lla era poètica que deia Giam­bat­tista Vico, on la com­prensió del món fun­ci­o­nava per ana­lo­gies, o en el “mundo real poético” de Jesús Lizano, que era una visió del món basada en una mena d’innocència bruta, o en les con­di­ci­ons d’una vida poètica segons She­lley. Hi ha dies que aquest món nos­tre ja m’ho sem­bla molt, de poètic.

Disciplina o impuls?
Des del començament de la seva obra, al segle passat, Josep Pedrals ha explorat la relació entre significat i nus de la paraula, un viatge poètic cap a l’etimologia, que ha plasmat en una obra que ha crescut amb els anys. Recordo les autoedicions a finals dels noranta d’Els buits enutjosos –va sortir en l’efímera Container i es reeditarà pròximament a Lleida–, o la còpia corregida, quan col·laborava al diari, que em va deixar d’Espines de refinaments literaris. Després esclataria amb Escola italiana (2003) fins a arribar a la trilogia de LaBreu amb El furgatori, El romanço d’Anna Tirant i Els límits del Quim Porta, tots tres entre el 2006 i el 2018. No estem parlant d’un poeta tan prolix com molts dels seus contemporanis, sinó que fa la sensació que es mira fins a l’última coma abans de fer el pas definitiu de l’edició. Mentrestant, investiga i explota com un miner la seva prodigiosa curiositat poètica. És un espectacle escoltar i veure recitar Pedrals. I ho ha fet en milers d’ocasions. Quan li pregunto què diria al mortal que considera que és lluny de la poesia, s’ho rumia i dispara: “Li diria que se la prengués com un seguit de contribucions a la diversió de l’intel·lecte i de l’esperit (diversions cabdals i vitals, de vegades), que no hi busqués el que no toca, perquè la poesia no disciplina el sentit, però manté l’impuls.”

https://www.elpuntavui.cat/cultura/article/2128026-la-poesia-mes-que-informar-insinua.html?ItemId=2788&utm_source=whatsapp&utm_medium=botons&utm_campaign=com_epanoticies

David Castillo, ElPuntAvui (19.04.22)

Categoria: Alabatre, Col·leccions, Diaris, Premsa  |  Etiquetes: , , , , , , ,

parada festiva de Sant Jordi, amb signatures d’autors i traductors (23.04.22)

· Deixa un comnetari  

el dia de Sant Jordi ens trobarem a Consell de Cent, 308 (entre Rambla de Catalunya i pg de Gràcia) fent parada-festa-tertúlia i vendes, amb els editors i companys de Lleonard Muntaner, Adia Edicions, Edicions del Buc i LaBreu Edicions

📚 🌹

i aquests són els horaris de signatures per a tot el dia, tant a parada com a llibreries

Categoria: Agenda, Alabatre, Banda Ampla, Cicuta, Col·leccions, La intrusa  |  Etiquetes: , , , , , , ,

Antònia Carré-Pons EL LLIBRE D’ELIONOR entrevistada a ElPuntAvui (17.04.22)

· Deixa un comnetari  

Job i la lectora

 Antònia Carré-Pons presenta ‘El llibre d’Elionor’, una obra breu de prosa poètica, onírica, plena de fantasia

Antònia Carré-Pons (Terrassa, 1960) és doctora en filologia catalana, a més de filòloga medievalista experta en l’obra Espill, de l’autor medieval Jaume Roig. I també és poeta, narradora i novel·lista que sempre mira de canviar de registre. I des de fa uns mesos ha començat una aventura editorial, Cal Carré. Per tot plegat, quan demana sopa sempre deu ser de lletres. Amb més suc –o caldo intel·lectual– que pasta, probablement.

Entrevista de la historiadora Antònia Carré.

Ha publicat els poemes d’Abecedari ignot, la novel·la juvenil I què faràs ara, Clara, la novel·la satírica Jo també vull ser funcionari, la intimista Rellotges en temps de pluja, la novel·la històrica que parla de les peripècies del manuscrit de l’EspillÉs l’amor que mou el cel i les estrelles, també L’aspiradora de Ramon Llull i, finalment, el recull de relats sobre la tercera edat Com s’esbrava la mala llet.

Ara presenta El llibre d’Elionor, publicat per LaBreu, una obra diferent a la resta. Té en comú amb altres títols seus la cura estilística habitual i determinats jocs de referents.

“Elionor és nom de reina. Medieval. Elionor d’Aquitània, reina de França i d’Anglaterra, promotora de la poesia trobadoresca. Elionor de Sicília, reina de la Corona d’Aragó, esposa de Pere III el Cerimoniós, posseïdora d’una bona biblioteca”, llegim a la contracoberta, potser perquè a ningú no li passi pel cap fer alguna comparació borbònica amb la protagonista.

“L’Elionor del llibre no és reina, viu al segle XXI i llegeix. La seva lectura de capçalera és el Llibre de Job i és per això que el de l’Elionor és encapçalat per una cita bíblica en cada una de les tres parts en què està dividit”, explica l’autora.

Tenim un personatge principal femení, l’Elionor, que es passeja amb amics (amb nom d’evangelistes) i amigues (amb nom de flors) per terrenys que tothom transita: va al supermercat, a un parc d’atraccions, visita monuments, es pren una copa en un bar… En cada una d’aquestes situacions ben quotidianes, l’Elionor es troba amb realitats que la trasbalsen: una escultura l’agafa de la mà i se l’endú, sorra enllà, Salomó se li adreça al peu de l’autopista, Job l’espera al capdamunt d’una carena blava…

“L’Elionor s’enfronta als destrets que la vida plantifica al davant de totes les persones primer amb sorpresa i por, però al final acaba per prendre decisions que la faran lliure.” Al llibre bíblic, Job es lamenta amb paciència. “L’Elionor, que és una simple mortal, actua, es mou. Accepta la vida amb alegria –penes incloses– perquè comprèn que al capdavall és un bon regal”, comenta Carré-Pons.

Amb El llibre d’Elionor, Carré-Pons ens presenta un univers tan amenaçador com rutilant, explora el món de la fantasia i de la prosa onírica, poètica. “Som ben lluny de l’univers realista i descarnat que retratava a Com s’esbrava la mala llet, protagonitzat per una colla de vells i velles amb graus diversos de decrepitud. Dels hospitals i dels geriàtrics he passat als camps de blat, a les pedres prehistòriques que es transformen en una catedral gòtica i a fer repicar tots els campanars del món «per celebrar el final de totes les guerres absurdes»”, assegura Antònia Carré-Pons.

https://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/2126818-job-i-la-lectora.html

Lluís Llort, ElPuntAvui (17.04.22)

Categoria: Cicuta, Col·leccions, Diaris, Premsa, Rotatori  |  Etiquetes: , , , , , , , ,

Raquel Pena i Joana Dark a la Biblioteca de Santa Eulàlia a Santa Eulàlia de Ronçana (22.04.22)

· Deixa un comnetari  

Divendres 22, a les 20 h , Concert i recital de

Raquel Pena LA BREU HISTÒRIA DELS ESTATS UNITS VIè Premi Francesc Garriga i Joana Dark amb la música de La Lireta 

a la Biblioteca de Santa Eulàlia a Santa Eulàlia de Ronçana

Categoria: Agenda, Alabatre, Col·leccions  |  Etiquetes: , , , , , , , , , , , , ,

entrevista a Biel Mesquida ENCARNACIONS a la revista Coanegra (abril 22)

· Deixa un comnetari  

entrevista a Biel Mesquida ENCARNACIONS a la revista Coanegra
“literatura de la fragilitat, de la condició vulnerable de la vida humana”

Categoria: Cicuta, Col·leccions, Premsa, Revistes  |  Etiquetes: , , , , , , , ,

les novetats de LaBreu Edicions per aquest Sant Jordi 2022

· Deixa un comnetari  

les novetats de LaBreu Edicions per aquest Sant Jordi 🌹📚 joies que compartim amb vosaltres

els podeu trobar a llibreries i també el dia 23 a la parada que farem a Consell de Cent, 308 (entre Rambla Catalunya i Passeig de Gràcia) a Barcelona

EL LLIBRE D’ELIONOR d’Antònia Carré Pons davant les adversitats i l’absurd Elionor agafa les regnes i actua. un llibre estranyívol i juganer amb una visió pictòrica, lúcida i crítica que encamina cap a una vida més feliç i plena.

BEN BÉ de Josep Ramon Roig poesia d’altíssima volada lírica i lingüística on la quotidianitat dialectal explica la condició humana des d’un ultralocalisme que esdevé universal per tota la càrrega de sociologia, filosofia i antropologia i la visió escèptica de tot plegat.

ENCARNACIONS de Biel Mesquida cent relats al voltant de la passió de viure. un llibre que és un esclat mesquidià de llenguatge i un ideari de creació amb vocació de clàssic. davant la robotització del consum i la vida anestèsica Biel Mesquida proposa viure amb mil i un sentits.

SAURÍ DEL NOM de Joan Vigó a la recerca dels orígens personals i referencials d’un entorn que aboca cap a una actitud creativa. poua una poesia sonora, cínica, nostàlgica i càlida que amb una lectura planera grata allà on tots aboquem la nostra runa personal.

UNA BONA ESTONA de Mavis Gallant una novel·la parisenca on Gallant analitza i recrea, amb un fi sentit de l’humor, els petits drames quotidians del procés d’emancipació de la Shirley, una jove desorientada dels suposadament alliberats anys 60 del segle passat. (traducció Ignasi Pàmies )

LÀPIDA de Núria Busquet grata en les estructures familiars com a gàbies per domesticar la llibertat individual.des d’un bressol d’ecos punyents i incomprensibles fa una rebel·lió,un plany contra els ancestres que esclafen amb el seu pes i silencien el crit que vol esclatar.

EL BOSC DE LA NIT de Djuna Barnes al París dels anys vint un grup de gais, trans i poetes viuen la bohèmia i l’aristocràcia decadent devastats per la passió i l’enigma de Robin Vote, una jove imbuïda per la nit i el cantó fosc de les relacions. un clàssic queer. (traducció  Laia Malo)

D’ON SORGEIX A VEGADES UN BRAÇ D’HORITZÓ de Denise Desautels un diari íntim travessat per un món de dolors i violències socials. la reacció d’una còlera petita que col·lisiona i perfà una poesia abstracta per qüestionar-ho tot. un conjur que supura art. (traducció Antoni Clapés)

Categoria: Agenda, Alabatre, Cicuta, Col·leccions, La intrusa  |  Etiquetes: , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,

Joan VIgó recita SAURÍ DEL NOM a Molins de Rei (19.04.22)

· Deixa un comnetari  

dimarts 19 d’abril, a les 18 h,

Joan Vigó SAURÍ DEL NOM a la Plaça de les Lletres 

de la Biblioteca El Molí de Molins de Rei 

Categoria: Agenda, Alabatre, Col·leccions  |  Etiquetes: , , , , , , , , , ,

Joan Todó Premi de la Crítica de poesia 2022 per LA VISTA AL DITS (09.04.22)

· Deixa un comnetari  

Joan Todó i Borja Bagunyà guanyen els Premis de la Crítica 2022.

Todó ha estat guardonat amb el Premi de la Crítica de poesia per La vista als dits (LaBreu) i Bagunyà ha rebut el Premi de la Crítica de narrativa per Els angles morts (Periscopi).

L’Asociación Española de Críticos Literarios ha anunciat aquest dissabte, 9 d’abril, en una roda de premsa a l’Ajuntament de València, els guanyadors dels Premis de la Crítica en les quatre llengües oficials de l’Estat espanyol a les millors obres de narrativa i de poesia publicades durant el 2021.

En la modalitat en llengua catalana han estat premiats Joan Todó per La vista als dits i Borja Bagunyà per Els angles morts. En llengua gallega ha rebut el premi de narrativa O cervo e a sombra  de Diego Ameixeiras i el poemari E o sol era ela de Medos Romero. En basc han estat guardonats la novel·la Izurdeen aurreko bizitza de Kirmen Uribe i el poemari Gu gabe ere d’Itziar Ugarte Irizar. En llengua castellana ha rebut el premi la novel·la Infierno, purgatorio, paraíso de Jordi Ibáñez Fanés i el poemari Incendio mineral de MÁngeles Pérez López.

Enguany el jurat de la modalitat en llengua catalana ha estat format pels crítics Xavier Aliaga, Anna Ballbona, Jordi Nopca, Jaume Pont i Simona Škrabec. Consulta aquí tota la informació sobre el premi i la cronologia de guardonats.

Joan Todó, Premi de la Crítica de poesia per La vista als dits
El volum de recull tota la poesia de l’autor fins al moment i està compost per dos poemaris revisats i dos d’inèdits fins ara. El jurat ha volgut premiar l’obra d’un poeta tocat per la singularitat i el segell d’una personalitat expressiva viva i desbordant. Als valors d’una obra original i atípica, s’hi suma el reconeixement a una trajectòria que es remunta al 2007.

La poesia de Joan Todó brota d’un llenguatge als orígens del paisatge. Cada poema és un viatge amb claus existencials, morals i socials. El llenguatge poètic i el pensament crític són dues cares d’una mateixa moneda en els seus versos, també hi trobem la ironia i el sarcasme en un discurs meditatiu, lírica amb referències eròtiques, de l’haikú i la tanka. El volum clou amb un epíleg magistral que condensa una poètica i una manera d’entendre la poesia.

La seva obra poètica és una de les més significatives de la seva generació. A més de ser autor d’aquests poemes, Joan Todó també ha traçat un recorregut sòlid en narrativa amb llibres de contes i de memòria personal.

Joan Todó (La Sénia, 1977) ha publicat entre d’altres, a banda de la poesia, un llibre de contes, A butxacades (2011) i una novel·la, L’horitzó primer (2013). Després del seu segon llibre de relats, Lladres (2016), ha publicat el perfil biogràfic de Gregori Estrada Respirar el segle (2017), una Guia sentimental del Delta de l’Ebre (2018) i La verda és porta (2021), sobre la vida i l’obra de Joaquim Soler i Ferret. També ha traduït un llibre de poemes de Mark Strand (Rufaga d’un, 2016). Ha col·laborat també en revistes literàries com Paper de Vidre, Quadern, Pèl Capell, El Tacte que té, Reduccions, Caràcters i L’Avenç.

https://www.escriptors.cat/noticia/premis-critica-catalana-2022

Categoria: Alabatre, Col·leccions, Premsa, Rotatori  |  Etiquetes: , , , , , , ,

Joan Vigó per conversa sobre VIDES POTSER a l’Espai Llíbre Píxels i Valors de Ràdio 4 (08.04.22)

· Deixa un comnetari  

Joan Vigó conversa sobre la novel·la VIDES POTSER a l’Espai Llíbre Píxels i Valors de Ràdio 4

“Nosaltres funcionem amb màscares: la màscara d’anar a treballar, la màscara dels dinars familiars… i després t’has de despullar d’alguna manera i per desgràcia la vida et deixa poques estones per fer-ho… És un personatge que està fart de ser qui és i aquesta oportunitat que se li brinda quan ell recupera el seu títol de detectiu privat és l’oportunitat que li posa el destí al davant per ser un altre i d’aquí ve el títol de VIDES POTSER. És aquesta capacitat de poder canviar de vida que moltes vegades és el que volem fer i no podem.”

https://www.rtve.es/play/audios/llibres-pixels-i-valors/vides-potser-joan-vigo-capgirats-simone-costa/6480358/

 

 

 

 

Categoria: Cicuta, Col·leccions, Premsa  |  Etiquetes: , , , , , , , , ,

Antònia Carré-Pons per celebrar EL LLIBRE D’ELIONOR al Més324 (06.04.22)

· Deixa un comnetari  

l’entrevista a Antònia Carré-Pons per celebrar EL LLIBRE D’ELIONOR al Més324

“Si no hi posem una mica d’intel·ligència enmig de la bàrbarie és impossible de sortir-nos-en. Esclar que tothom no n’hi posa, hi ha molta barbàrie al món. L’Elionor rumia i hi posa intel·ligència que prové d’una mirada cap el seu món interior. A vegades per tirar endavant has de mirar al fons de dins teu encara que no sigui agradable i ser capaç de renunciar a coses, de desfer-te de les noses del passat que de vegades són un llast i marxar”

https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/mes-324/antonia-carre-pons-ens-presenta-la-novella-el-llibre-delionor/video/6152812/?fbclid=IwAR2-HFw1CFKAOuud-VsPy4We2dVJt0tT8MJoOwGXhxW4QA80H5m4TZzc5IY

 

Categoria: Cicuta, Col·leccions, Premsa  |  Etiquetes: , , , , , ,

ENCARNACIONS de Biel Mesquida llibre recomanat al SantJordi del TimeOut (08.04.22)

· Deixa un comnetari  

1. ‘Encarnacions’, de Biel Mesquida

LaBreu. 456 pàgs. 22 €.

De què va?
Un centenar de relats curts de Biel Mesquida en els quals s’encarna literalment en altres persones, ara Ismene, ara na Belinda Forest, ara qualsevol home o dona reals o fruits de la imaginació. De tots ells en rescata l’ànima amb la poderosa força de la seva prosa, tot recollint fets puntuals de les seves vides. És un univers de veus intempestives que fugen de la vida correcta fent marrada per tota casta de músiques i silencis.

Per què l’heu de llegir?
Algun dia, els escriptors d’aquest país li haurien de regalar una casa a Mesquida pel seu treball incansable, forassenyat i a contracorrent per la literatura i la llengua. És un autor que crea llengua i que en aquest llibre fa un do de pit que puja més amunt que les àries de Jonas Kaufmann. “Cerc l’angle bo, el mot just, el sentiment exacte. Caç metàfores en estat brut, faig esquemes, captur els primers reflexos de la imaginació que s’escalfarà a poc a poc, esperon la curiositat per coses inútils, faig taules de sensacions, col·leccion llistes…”, escriu. Cal afegir res més?

Andreu Gomila al TimeOut (08.04.22)

https://www.timeout.cat/barcelona/ca/que-fer/llibres-especials-per-regalar-aquest-sant-jordi

Categoria: Cicuta, Col·leccions, Premsa, Revistes, Rotatori  |  Etiquetes: , , , , , , , ,

· Deixa un comnetari  

recital de Xavier Mas Craviotto LA GRAN NÀUSEA i Esteve Plantada TRONCAL amb Mireia V dins el cicle Els Vespres Malgastats a la Biblioteca Bac de Roda de Roda de Ter. (07.04.22)

 

 

Categoria: Alabatre, Col·leccions, FotoBlog  |  Etiquetes: , , , , , , , , ,

· Deixa un comnetari  

vermut amb diàleg poètic recíproc JoanVigó SAURÍ DEL NOM (LaBreuEdicions) amb Max Codinach ELS ANGLES DEL VENT (Viena Edicions) a Nollegiu (03.04.22)

Categoria: Col·leccions, FotoBlog  |  Etiquetes: , , , , , , ,

· Deixa un comnetari  

club de lectura EL SETEMBRE I LA NIT de Maica Rafecas amb Jordi Martí a la Biblioteca de Falset (01.04.22) organitzat per Centre Quim Soler

 

Categoria: Cicuta, Col·leccions, FotoBlog  |  Etiquetes: , , , , , , , , ,

crònica recital Silvie Rothovic i David Caño als Vespres Malgastats a Núvol (07.04.22)

· Deixa un comnetari  

Vespres de poetes tristos i cotó de sucre

Els Vespres Malgastats han tornat a Osona per reivindicar, un any més, la idea de prodigar volgudament el temps amb la poesia.

La Malgastada, projecte ideat i promogut per Raquel SantaneraJordi Cuesta i Íngrid Mas, ha llençat el tret de partida de la cinquena edició dels Vespres Malgastats, en què biblioteques i bibliobusos de la comarca d’Osona s’han tornat a unir per acollir algunes de les veus (tant novelles com veteranes) que estem més acostumades a veure en l’àmbit barceloní. I quins poetes! El primer cara a cara ha tingut lloc a la Biblioteca Municipal de Manlleu, entre Silvie Rothkovic i David Caño, i s’ha tenyit de tots els colors de les esferes del cartell dels Vespres Malgastats, d’aquesta unió entre el disseny gràfic i la poesia creada per Mas: del blanc al roig, i blau endins, fins absorbir el negre de les lletres i, amb ell, la fantasia, el dolor, la por.

Silvie Rothkovic i David Caño / Imatge cedida pels Vespres Malgastats.

Una de les particularitats dels Vespres Malgastats és que mai repeteixen les parelles artístiques, fent que totes elles siguin úniques, diferents, incertes, ja que els poetes no necessàriament s’han d’haver conegut prèviament. La premissa és senzilla: que es doni la conversa, el recital. Per això, quan els autors es llegeixen mútuament, abans de la trobada, miren de buscar connexions que els uneixin, i parteixen dels poemes, de les darreres publicacions –en el cas de Silvie Rothkovic: Als llacs (LaBreu) i, en el de David Caño: Un cos preciós per destruir (Proa), ambdues recomanadíssimes-, per sorprendre’ns, remoure-ho tot.

No cal dir que en aquest Vespre poètic ho han aconseguit amb escreix: quines veus, quin mirar, i quanta, quanta pena dins del pit. I és que l’estima entre Silvie Rothkovic i David Caño, aquest afecte que es tenen, que és recíproc i ve d’abans, d’un fanatisme mutu, ha emanat també el públic i ens ha unificat a tots en una gran família que ha decidit trobar-se per compartir versos que són tristos, i són foscos, i són ells i per això ens agraden tant.

El cara a cara l’ha encetat la Silvie recitant “La noia del pantà”, del David, per no dir només allò propi, i ens ha explicat que, per ella, el poemari de Caño Un cos preciós per destruir, guanyador del Premi Jocs Florals de Barcelona 2019, consisteix a entrar dins d’una ciutat que fa por perquè saps que hi ha llocs que fan mal, que t’esperen i, malgrat tot, no pots deixar de caminar, de trepitjar les paraules, tement i buscant l’estrebada del poeta dins d’aquest fred tangible que esdevé vivència física i se t’esmuny sota la pell. Com més llegeixes, ha continuat la Silvie, el malestar existencial col·lectiu de la desesperança que emana els versos incrementa, i només pots cercar la dicotomia que s’estableix entre el desig i la por, deixant-te seduir per versos que et travessen, et perforen, t’aniquilen.

Caño ha reprès les paraules de Rothkovic per parlar del desassossec que els uneix i ha compartit la seva lectura d’Als llacs, poemari que és un viatge a la memòria de Silvie, la qual el David concep poblada de veus que són les dels altres i vaguen per no-llocs plens d’arbres que si la poeta no hagués decidit escriure, no existirien. Què recordem? Quins són els imaginaris que s’han preservat, com oasis, dins d’aquest desert memorístic? Per descobrir-ho, el “pànic / que parla fluix però sempre” de la Silvie s’ha aferrat també al del David en aquest dolor comú, més explícit en ell, més filtrat en ella.

De manera anàloga a l’afirmació de David Caño a ”Exili(s)”: “sé que podríem fugir d’aquí, / però ens acompanyarien els crits / de les nostres ombres desesperades”, també l’estètica de la biblioteca ha secundat el Vespre: pufs rodons i grisos de la pluja, pedra i neu que ha caigut en sintonia amb l’estètica del cotó de sucre de la peça visual de Carme Alcové que ha acompanyat l’obra poètica de la Silvie, del David: un ninot es desfà en l’aigua, morint i endolcint-la alhora. Mai s’havia fet tant silenci al replà d’una biblioteca: ventres, cors, orelles, ulls, tot obert focalitzat en els poetes i visitant ciutats apocalíptiques, boscos màgics. Mentrestant, el gotejar de fora marcant-ne el ritme, lluny, ben lluny.

Escriu Rothkovic, a “Com suplicaríem ajuda”: “des d’aquell vespre / té espines tot al voltant”, i no puc evitar pensar que, des que existeixen els Vespres Malgastats, també en conservem les flors, no només les punxes: com en David, com la Silvie. Enguany s’hi trobaran, també, entre elles, els poetes Xavier Mas Craviotto, Esteve Plantada, Laura G. Ortensi, Max Codinach, Carles Dachs, Joan Todó, Mireia Calafell, Pol Guasch, Meritxell Cucurella-Jorba, Antoni Clapés, Joan Deusa, Josep Piera, Chantal Poch, Juma Barratxina, Laura López Granell K100, i els artistes gràfics Mireia V., Maria Castan de Manuel, Miquel Colomer Soler, Carles Llonch, Nil Molina Segura, Anna Reixach, Laia Solé Manel Grau.

La cinquena edició dels Vespres tot just acaba de començar i s’allarga fins el 10 de juny. Si voleu un consell: feu un cop d’ull a la programació que trobareu al web i aneu-hi, que això és gros i únic, i ho mereix molt.

Naia Terra, Núvol (07.04.22)

https://www.nuvol.com/llibres/vespres-de-poetes-tristos-i-coto-de-sucre-246016

Categoria: Alabatre, Blogs, Col·leccions, Premsa  |  Etiquetes: , , , , , , , , ,

ALCOHOLS de Guillaume Apollinaire a El Quadern d’El País (07.04.22)

· Deixa un comnetari  

‘Alcohols’, de Guillaume Apollinaire: Ebri per haver-me begut tot l’univers

Aquest títol del poeta és una obra mestra, i la seva traducció, un treball titànic

Guillaume Apollinaire es converteix en poeta de nou, en el sentit modern.

Alcohols és una obra mestra, i la seva traducció, un treball titànic. Potser el nom de Guillaume Apollinaire (Roma, 1880-París, 1918) no resplendeixi tant ara com ara en la constel·lació del prestigi (més enllà de rutinàries mencions al fet que va ser el primer poeta a fer servir el mot surrealisme); de vegades els atzars de la història (secundats per l’observança dels crítics i la concentració acadèmica) deixen alguns poetes eclipsats per altres centres d’energia; bé podria ser que el lector contemporani que llegeixi (o s’apropi a un breu recull dins d’una antologia amb propòsits dispersos) espigolats poemes d’Apollinaire pugui pensar que es troba davant d’un autor suspès entre les etíliques exploracions de Baudelaire a la recerca de la bellesa noctàmbula i el tallant ritme associatiu (més sobri i més febril) del T. S. Eliot de La terra eixorca.

I alguna cosa hi ha de certa en aquest mapa. Més enllà del cal·ligrama, Apollinaire escriu com un caçador de resplendors nocturnes, en escenes d’aire decadent, d’una melangia una mica sorneguera, on el poeta explora els diversos viaranys per on trobar a faltar una dona. Per tal d’encabir aquest model de poesia (un Baudelaire plàcid) Apollinaire prefereix el poema curt, a vegades molt breu, i que conforma una col·lecció d’estampes, d’un suau deseiximent, on l’amor recentment perdut (a vegades d’una nit, fugisser, fins i tot comprat) es coalitza amb el temps per imposar-nos el miratge que serà l’últim; que l’abandonament ha drenat al poeta importants reserves d’energia i d’iniciativa, i l’ha condemnat a maldar per carrers anònims, suburbis, jardins decadents o entre les pistes fantasmals d’un circ itinerant. Que el lector triï els seus poemes breus favorits, avanço els meus: ‘La gitana’, ‘Renanes’ o ‘Saltimbanquis’.

Si els poemes curts són versions confortables (i excel·lents) d’una poètica ja coneguda, desenvolupada pels seus antecessors, en les peces llargues Apollinaire es converteix en un poeta nou, en el sentit de modern. Ja sigui recorrent la ciutat (‘Zona’), en plena dansa macabra, en la prodigiosa seqüència d’‘El prometatge’, o en el visionari ‘Vendimiari’, on política, ciutat i vegetació es barregen en una estampa visionària que clou el llibre amb ànim programàtic: “Accions dies bells somnis terribles / Vegetació acoblaments músiques eternes / Moviments adoracions dolor diví / Mons que se us assemblen i que ens assembleu / Jo us he begut i no vaig desassedegar-me // Però conec des de llavors el gust de l’univers // Estic ebri per haver-me begut tot l’univers / Al moll des d’on veia fondre’s l’onada i dormir els balandres”. En aquests poemes llargs Apollinaire incrementa la seva energia, la velocitat, l’audàcia associativa, i fa servir un ritme més tallant i punyent, un humor més alegre (ve de gust anomenar-lo Guillaume!) i la seva energia es torna àcida, gairebé eufòrica: la jocunditat de la creació.

La convivència d’aquests dos poetes constitueix una de les originalitats d’Alcohols, tot i que els al·licients, per descomptat, no acaben aquí. Com assenyala en el pròleg Andreu Gomila: “El poeta francès juga en aquest llibre amb molts nivells de lectura, fa servir multitud de referents i referències, de registres, i empra totes les tècniques que són al seu abast”. No és d’estranyar que la seva traducció al català s’hagi resistit, i en aquesta pàgina celebrem que la tasca hagi caigut en les immillorables mans d’Andreu Gomila.

Gonzalo Torné, ElQuadern ElPaís (07.04.22)

https://cat.elpais.com/cat/2022/03/31/cultura/1648760176_588999.html?utm_medium=Social&utm_source=Twitter&ssm=TW_CM_CAT#Echobox=1649315755

Categoria: Alabatre, Col·leccions, Diaris, Premsa, Rotatori  |  Etiquetes: , , , , , , , , , ,

Biel Mesquida ENCARNACIONS entrevistat al Diari Ara (05.04.22)

· Deixa un comnetari  

Biel Mesquida: “La meva literatura és més forta que els opiacis”

Biel Mesquida, a Barcelona

BARCELONADes que va començar a escriure a la dècada dels 70, Biel Mesquida (Castelló de la Plana, 1947) ha sigut fidel a unes paraules del cineasta Jean-Luc Godard: “Una pel·lícula té un començament, un nus i un desenllaç, però no necessàriament en aquest ordre”. El llibre Encarnacions, amb el qual debuta a LaBreu, combina narració, reflexió i llampecs de lirisme en el seu estil perpètuament renovador.

Diu que tota la seva escriptura són “formes minúscules”. També ho han sigut novel·les com L’adolescent de sal, amb la qual va debutar el 1975?

— Quan la vaig tenir escrita vaig anar per tot arreu i me la rebutjaven. La presentava a premis i no quedava ni finalista. Recordo que la Maria Aurèlia Capmany la va llegir i em va dir: “Això és una casa que has començat per la teulada”. Sempre m’he sentit molt sol. També entre els autors del que més endavant es va conèixer com la generació dels 70 i on sovint m’inclouen.

Però L’adolescent de sal va ser un llibre important. Almenys se l’ha considerat així més tard.

— Tinc la sensació que els únics que m’entenien eren poetes com Carles Hac Mor , Santi Pau i Joan Brossa . Eren gent que, en aquells moments, no pintaven res.

Va arribar a escriure un llibre a quatre mans amb Quim Monzó, Self-service (1977).

— Teníem una relació d’amistat i respecte. El Quim, des del principi, també es mirava el món literari de manera esbiaixada… Més endavant va demanar treure Self-service de la seva obra. Té collons, oi?

Des de L’adolescent de sal ha publicat poemaris com El bell país on els homes desitgen els homes (Laertes, 1985), novel·les com Excelsior (Empúries, 1995) i llibres de narracions com Trèmolo (Empúries, 2015). Està content del camí que ha fet?

— Després de Trèmolo em vaig haver de tornar a posar a buscar editor. No m’ho prenc malament. Em sembla magnífic que una cosa així em pugui passar a la meva edat. Acabo de fer 75 anys!

El resultat, Encarnacions, és capaç de descol·locar-te com els primers llibres.

— Sempre he dubtat molt. A vegades m’he sentit impostor. He arribat a creure que, en comptes de ser escriptor, potser era una altra cosa. He passat el meu Getsemaní! Però ara estic tranquil: sento que tinc una gran llibertat i empenta. Vivim massa dominats per les idees de triomf i fracàs. N’hem de fugir. Recordo que, quan era petit, la mare em llegia If, de Rudyard Kipling: el meu desig seria haver arribat a ser un home com el d’aquell poema.

Abans mencionava la paraula llibertat: ha sigut una constant en la seva literatura.

— La llibertat s’ha de conquerir contínuament; si no ho fas, acabes convertit en una pedra morta. Quan parlo de llibertat em refereixo als gestos minúsculs i íntims, tan petits que si no els mires bé no els entens. No n’hi ha prou amb cridar “No a la guerra” en una manifestació. Cal mirar les escletxes, dir el món des del dolor, la bellesa, l’amistat, el sacrifici, el dia a dia domèstic i els angles morts. Hem de trobar punts de vista innominats, indicibles i intocables. Els escriptors hem d’arrossegar-nos per sota terra, com els cucs, deixar-nos empeltar del llenguatge dels animals i dels vegetals. Tan important és parlar de la bondat com dels desgraciats, dels viciosos i dels que fan malbé les coses.

En un dels textos d’Encarnacions llegim que el narrador adora “les crisis amatòries, els personatges abandonats, les cases grans on han passat moltes de coses, els perfums perduts”.

— Tot em pot interessar i fascinar. Vull explicar la realitat en 360 graus. Hi ha tantes coses que tenim al costat i que no veiem… La veritat passa per aquestes coses petitones i diminutes; pels no-resos. Els poderosos els volen destruir, aquests no-resos.

Hi ha un personatge que va donant consells a un tal Dàior. Qui és?

— No ho sé! M’he inventat el nom. Dàior m’agradava com sonava.

Entre aquests consells hi ha: “En l’obra d’art cal arribar més enllà dels nostres límits, sobrepassar-los”. També: “El narrador estima la carn indòcil i les rememoracions sobtades”.

— Les rememoracions tenen més força i vitalitat que mai. Són epifàniques i ens fan créixer. Quan escric em sento antiamnèsic, antianestesiat i antimanipulat. Intento construir un món íntim i propi. Cadascú té unes empremtes digitals úniques.

I vostè ha aconseguit traslladar aquestes empremtes úniques a la seva literatura. Escriu en català mesquidià

— Soc la meva pròpia etiqueta! Quan jo desaparegui, desapareixerà amb mi. Vull que les frases, els ritmes i les contarelles estiguin impregnades de la meva llengua. Estimo el català de manera apassionada i un poc salvatge. Intento transmetre aquesta passió…

Diria que se’n surt molt bé.

— A vegades aconsegueixo que un lector m’escrigui. Fa uns dies em va enviar un correu un home que em deia que havia estat un temps ingressat a l’UCI, i que el meu blog Closcadelletra li havia anat millor que la morfina. Haver-lo fet feliç em va fer feliç a mi. La meva literatura és més forta que els opiacis. Pensar això em dona confiança. Si no sabés que les meves paraules serveixen –encara que sigui només a un lector– només em dedicaria a llegir. A vegades penso: “Biel, fas manuals d’autoajuda d’alta bellesa”.

Després de Carpe momentum (Cafè Central, 2021) i Encarnacions, prepara res més?

— Estic tornant a treballar en un llibre que fa molt de temps que em ronda, C de Carnatge, que anteriorment s’havia dit Carnatge Hall i també C. Finalment, he aconseguit superar el bloqueig d’aquesta novel·la. Ja porto unes 170 pàgines. Escric sempre a mà, ja ho saps… de tants anys d’escriptura se m’està començant a petrificar un dit!

Jordi Nopca, Diaria Ara (05.04.22)

https://llegim.ara.cat/entrevistes/biel-mesquida-la-meva-literatura-es-mes-forta-que-els-opiacis-encarnacions-labreu-edicions_128_4312933.html

Categoria: Cicuta, Col·leccions, Diaris, Premsa, Rotatori  |  Etiquetes: , , , , , , , ,

ressenya de VIDES POTSER a GoodReads (març 22)

· Deixa un comnetari  

Vides potser de Joan Vigó

Vides potser by Joan Vigó

És obvi que Vides potser és una novel·la amb una trama detectivesca i a més força coherent, tanmateix, defuig alguns dels canons habituals del gènere. Aquí, a més del misteri que se’ns presenta, trobareu també espais que donen peu a la reflexió; grans dosis d’originalitat, d’humor i d’enginy; múltiples referències culturals i encertades pinzellades filosòfiques, i de vegades fins i tot un cert to poètic. Tot això fa que l’obra pugui aixoplugar un ampli ventall de lectors. I per si no en teniu prou, també dir-vos que la lectura us obrirà la gana, puix que en aquestes pàgines menjareu i beureu esplèndidament.

Vigó sap mantenir la intriga tota l’estona: Per una banda, té l’encàrrec d’investigar la vida de l’enterramorts d’un poble de la costa —l’Orson Mur—, però tant o més important es indagar sobre la persona anònima que li ha fet l’esmentat encàrrec. Personatges que és mouen en els marges, suplantacions d’identitat, fantasmes del passat i molt més, conformen aquesta gran lectura.

“Penso en les inexactituds de la memòria. En les anècdotes compartides que algú rememora d’una manera diferent a com les recordem. Quan les versions esdevenen fins i tot contraposades i el dubte ens anorrea les certeses. I no sabem qui té raó i ens adonem que el joc del record fa inventar vides que tal vegada no hem viscut. Les vides inventades de nosaltres mateixos. Altres vides que són vides potser i que ens fan estar segurs només del dubte. De totes les preguntes que ens ensenyen els poetes i que no tenen resposta.”

31074781

Joan Roure‘s review

Mar 14, 2022

Categoria: Cicuta, Col·leccions, Premsa  |  Etiquetes: , , , , , , , , ,

Xavier MasCraviotto LA GRAN NÀUSEA i Esteve Plantada TRONCAL a Roda de Ter (07.04.22)

· Deixa un comnetari  

Dijous 7, a les 19 h, dins el cicle els Vespres Malgastats recital de

Xavier MasCraviotto LA GRAN NÀUSEA i Esteve Plantada TRONCAL

a la Biblioteca de Roda de Ter (Carrer d’en Bac de Roda, 1 bisRoda de Ter, Barcelona)

Categoria: Agenda, Alabatre, Col·leccions  |  Etiquetes: , , , , , , , , , ,

Joan Vigó a La Irreductible (07.04.22)

· Deixa un comnetari  

Dijous 7, a les 19 h, trobada amb Joan Vigó que presentarà

la novel·la VIDES POTSER i el poemari SAURÍ DEL NOM

amb l’editora Teresa Florit a La Irreductible (carrer Jaume II, 7 Lleida)

Categoria: Agenda, Alabatre, Cicuta, Col·leccions  |  Etiquetes: , , , , , , , ,

entrevista a Denise Desautels D’ON SORGEIX A VEGADES UN BRAÇ D’HORITZÓ al Més324 (29.03.22)

· Deixa un comnetari  

entrevista a Denise Desautels D’ON SORGEIX A VEGADES UN BRAÇ D’HORITZÓ al Més324 acompanyada pel traductor Antoni Clapés (29.03.22)

“tot aquest dolor del món que jo sento i que m’habita cada vegada més. És com una mena de col·lisió entre l’indivudual i el col·lectiu. El que està a prop teu i el que està lluny que d’alguna manera es troben en diferents inventaris, entre dos tipus de diaris personals…formo part d’aquestes persones que varen escriure durant els anys setanta i vuitanta i que creien veritablement que amb l’escriptura podríem canviar el món, i és una utopia impossible”

https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/mes-324/denise-desautels-i-antoni-clapes-ens-preenten-ledicio-en-catala-del-poemari-don-sorgeix-de-vegades-un-brac-dhoritzo/video/6151448/

Categoria: Alabatre, Col·leccions, Premsa, Rotatori  |  Etiquetes: , , , , , , , ,

lub de lectura Europeu LA PLENITUD DE LA SRTA BRODIE de Muriel Spark a NoLlegiu (04.04.22)

· Deixa un comnetari  

Dilluns 4 d’abril, a les 19 h, dins el cicle: Club de lectura Europeu

LA PLENITUD DE LA SRTA BRODIE de Muriel Spark a NoLlegiu del Clot.

presencial i per zoom. 10€, inscripció prèvia a:

https://www.nollegiu.com/cat/libro/club-de-lectura-europeo-la-plenitud-de-la-senorita-brodie-de-muriel-spark_60633

Categoria: Agenda, Col·leccions, La intrusa  |  Etiquetes: , , , , , , ,

· Deixa un comnetari  

recital de Silvie Rothkovic ALS LLACS amb David Caño dins el cicle Els Vespres Malgastats a la Biblioteca Municipal de Manlleu (31.03.22)