presentació d’ANTIGUITATS de Cyntia Ozick amb la traductora Dolors Udina, i els escriptors Míriam Cano i Borja Bagunyà a La Calders (26.11.22)

club de lectura LES QUATRE CAMBRES DEL COR d’Anaïs Nin a la Biblioteca El Molí de Molins de Rei (25.11.22)

Vespre Literari Celebrem Jordi Cussà amb Ester Andorrà, Llorenç Capdevila, Jordi Estrada, Jaume Huch i Sara Serrano a La Papasseit de Manresa (17.11.22)

Els irredempts’, de Cristina Garcia Molina: Tallant i incisiu a ElQuadern (27.11.22)

· Deixa un comnetari  

Els irredempts, de Cristina Garcia Molina: Tallant i incisiu

El protagonista s'enamora de la seva dona davant del tríptic de la crucifixió de Francis Bacon.
El protagonista s’enamora de la seva dona davant del tríptic de la crucifixió de Francis Bacon.FERNANDO DOMINGO-ALDAMA

“Aquests fulls són navalles”, diu la narradora al final de ‘Linòleum’, el segon dels tres relats que Cristina Garcia Molina (Granollers, 1975) inclou a Els irredempts, en referir-se als papers escrits pel seu pare i que troba després de la seva mort. Però també podria ser que es referís a la voluntat manifesta que l’autora mostra al llarg del llibre per elaborar una prosa tallant i incisiva, minimalista i a la vegada sobrecarregada, però no de paraules, ja que la seva escriptura és rígidament concisa, sinó de sensacions, de cops mortals que busquen sacsejar amb ràbia les entranyes i el cervell del lector. També són tallants i incisives cada una de les tres trames el·líptiques i d’una rara descomposició, intuïtives i hieràtiques i com suspeses en un món de silenci i gel que no oculta la presència del dolor i l’angoixa.

A ‘Linòleum’, el relat més rodó d’Els irredempts, una filla recupera la vida tràgica dels seus pares: ell és un erudit “impetuós i infatigable”, que “feia servir paraules desgraciades”, que “també llegia llibres desgraciats” i “contemplava obres desgraciades” —es va enamorar de la seva dona davant del tríptic de la crucifixió de Francis Bacon—, i que mor afàsic, i ella una dona hermètica i severa i amb una “gràcia inaccessible”, “una corona feta de peces provisionals”, que acaba els dies desposseïda de la raó, viatja en autobús amb un ganivet amagat a l’abric i que fuig de la vida domèstica familiar deixant com a record als fills una frase de Txékhov: “Un gos afamegat només pensa en la carn”. El lector no se sorprèn del món claustrofòbic que ha visitat perquè ja el tenia recorregut en el primer relat, ‘Solar’ —un pamflet social bellament estilitzat que sembla flotar en un temps i un espai mig somiat i mig viscut, o en el buit i entre tenebres—, ambientat en una escola de construcció precària on uns professors i els seus alumnes immigrants, com si fossin una versió nova dels nois de la vida de Pasolini, marginats en els seus propis inferns, obsessions, secrets i desesperacions, es troben immersos en l’absurd quotidià, probablement una metàfora catastròfica del que deu ser la realitat pedagògica que s’escenifica cada dia a les aules.

Menys atractiu, en canvi, potser perquè s’hi respira en excés l’obediència al manierisme de Marguerite Duras, és l’últim relat d’Els irredempts, ‘Moll’, on un jubilat que col·labora com a voluntari en un museu sembla que s’enamora a distància, o sembla que desitja desitjar-la —”obligar-se a somiar és la màxima de les perversions”, diu—, com un joc per intentar alleugerir el rancor de la seva vida, d’una visitant habitual: “És freda com un racisme nou. És melancòlica. És la veu d’un cantant mort en un accident. És un bus que busseja sense escafandre. Algú que ha après a comunicar-se sense paraules sota l’aigua”, escriu Cristina Garcia Molina, i el lector agraeix que en moltes altres pàgines del llibre —no en totes: la trampa de la prosa poètica és un horitzó que a Els irredempts sempre es veu o se sent com el desvari d’una intimitat massa íntima— hagi evitat la temptació de fer transitar la prosa pels racons dolços de la sentimentalitat.

Categoria: Cicuta, Col·leccions, Diaris, Premsa, Rotatori  |  Etiquetes: , , , , , , ,

fragment del llibre de relats EN ELS SOMNIS COMENCEN LES RESPONSABILITATS de Delmore Schwartz a Vilaweb

· Deixa un comnetari  

fragment del llibre de relats EN ELS SOMNIS COMENCEN LES RESPONSABILITATS de Delmore Schwartz a Vilaweb:

Acaba d’arribar a les llibreries l’aplec de contes En els somnis comencen les responsabilitats, de l’escriptor nord-americà Delmore Schwartz, un llibre traduït per Andreu Gomila i publicat per LaBreu Edicions que recopila la seva narrativa breu i que inclou un prefaci del músic Lou Reed. El primer relat, que dóna títol al volum, narra la història d’un jove que assisteix a una sessió de cinema en què projecten un documentari sobre com es van conèixer els seus pares. La peça porta al límit el concepte de realitat, de somni, i fa aparèixer, en forma d’espectres, tot un seguit de personatges: els seus pares, l’acomodador del cinema, la resta de públic… “El món és un casament”, “La nit de Cap d’Any”, “El dia del discurs de graduació”, “El campionat d’atletisme”, “El fill dóna sentit a aquesta vida” i “Screeno” són la resta de relats que s’inclouen en el volum.

Llegiu el conte “En els somnis comencen les responsabilitats”de Delmore Schwartz (LaBreu Edicions).

Delmore Schwartz va néixer el 1913 a Brooklyn i es va morir el 1966 a Nova York. Els seus pares, tots dos jueus romanesos, es van separar quan Schwartz tenia nou anys i el seu divorci li va causar un efecte profund. Just després de graduar-se a la Universitat de Nova York, va escriure el seu relat més famós “En els somnis comencen les responsabilitats” (1937). L’any següent, el recull de relats amb el mateix títol va tenir una rebuda excel·lent. La seva obra rebé l’elogi d’alguns dels literats més reconeguts, incloent-hi T. S. Eliot, William Carlos Williams i Ezra Pound, i va ser considerat un dels escriptors més prometedors de la seva generació. Es va casar dues vegades, el músic de rock i ex-alumne seu Lou Reed va ser dels pocs amics que va tenir i Saul Bellow també ha reivindicat l’escriptura de Schwartz.

Andreu Gomila, traductor dels contes de Schwartz, ens en parla:

“El responsable que hagi traduït In dreams és David Castillo. Me’n va parlar un dia i jo sabia de l’existència de Delmore Schwartz perquè havia llegit El llegat de Humboldt, de Saul Bellow, però poca cosa més. Així que em vaig comprar el llibre en anglès i vaig quedar aclaparat, sobretot pel primer conte, el que dóna títol al recull.

Més tard, vaig investigar una mica, i vaig conèixer la seva relació amb Lou Reed, l’admiració que sentien per ell John Ashbery (traduir els poemes de Schwartz estaria molt bé) o Robert Lowell, que li va dedicar un poema inclòs a Life Studies. I que va ser el ‘típic’ poeta maleït nord-americà, de carrera fulgurant i mort en l’anonimat en un hotel de Nova York per generar, un cop desaparegut, una mena d’idolatria… Bé, en aquest aspecte, vaig trobar que podria ser ben bé qualsevol poeta català.

Traduir-lo ha estat una tasca àrdua. És el primer llibre que traduesc de l’anglès i m’ha costat molt, ja que Schwartz no és un autor fàcil. Admirava Joyce i això es nota. Escriu frases llargues, complexes, i alhora té un gran sentit de l’oralitat. Defineix molt bé els personatges per així com parlen… De fet, l’he hagut de traduir dues vegades. La primera, penosa. La segona, la que surt finalment al carrer, espero que digna. Els poetes Melcion Mateu i Xavier Mas Craviotto han ajudat força a la forma final del llibre.

Tampoc no ha estat fàcil de trobar un editor. El vaig passejar uns quants anys per diferents editorials fins que vaig topar amb els editors de LaBreu, que van ser els únics que es van llegir el llibre, i van saber valorar-lo. No el coneixia ni Déu, al bo d’en Delmore. I mira que el llibre és extraordinari. D’entrada, té un dels millors contes de la literatura nord-americana del segle XX, segons els experts, i la resta són autèntiques perles que descriuen els anys de la Gran Depressió, cosa que fa que els relats ens siguin molt pròxims. Descriu famílies jueves de Nova York, els seus somnis avortats, l’esperança en un futur millor estroncada. Són contes sovint tristos amb moments hilarants. Per mi, el millor és ‘El món és un casament’, que és pràcticament una novel·la breu, en què explica la relació i vivències d’un grup d’amics que es troben cada dissabte nit a casa de la germana d’un d’ells. És d’una brillantor esclatant.”
Andreu Gomila

Vilweb https://www.vilaweb.cat/noticies/fragment-en-els-somnis-comencen-les-responsabilitats-de-delmore-schwartz/

 

Categoria: Blogs, Col·leccions, La intrusa, Premsa, Rotatori  |  Etiquetes: , , , , , , , ,

LaBreu Edicions a Indilletres 2022 de La Bisbal d’Empordà (3 i 4 de desembre de 2022)

· Deixa un comnetari  

El cap de setmana del 3 i 4 de desembre ens trobareu a la Fira Indilletres de La Bisbal d’Empordà amb les novetats i els nostre fons editorial. i hi celebrarem aquests actes:

Dissabtes 3, a les 18 h, farem entrega del Premi Francesc Garriga 2022

Diumenge 4, a les 13 h, presentació d’ELS IRREDEMPTS de Cristina Garcia amb Marc Salgas a la Biblioteca Lluïsa Duran.

Serà al Pavelló Firal de la Bisbal d’Empordà

 

Categoria: Agenda, Alabatre, Banda Ampla, Cicuta, Col·leccions, La intrusa, Rotatori  |  Etiquetes: , , , , , , , , , ,

FORMENTERA LADY de Jordi Cussà a Pati Blau Llibres de Cornellà (01.12.22)

· Deixa un comnetari  

Dijous 1 de desembre, a les 18.30 h, a”Lectures perifèriques” conversa al voltant de 

FORMENTERA LADY de Jordi Cussà 

a Pati Blau Llibres (c/Verge del Pilar, 24 Cornellà de Llobregat)

 

Categoria: Agenda, Cicuta, Col·leccions, Rotatori  |  Etiquetes: , , , , , , ,

· Deixa un comnetari  

presentació del llibre ELS IRREDEMPTS de Cristina Garcia a Guimerà 76 de Llagostera (24.11.22)

 

Categoria: Cicuta, Col·leccions, FotoBlog  |  Etiquetes: , , , , ,

· Deixa un comnetari  

presentació del llibre EN ELS SOMNIS COMENCEN LES RESPONSABILITATS de Delmore Schwartz amb el traductor Andreu Gomila, David Castillo i la lectura d’Iván Morales a l’Atzavara (22.11.22)

Categoria: Col·leccions, FotoBlog, La intrusa  |  Etiquetes: , , , , , , , , ,

“Canvis de llum” UN GRAPAT DE PEDRES D’AIGUA de Manel Ollé a LaLectora (22.11.22)

· Deixa un comnetari  

Canvis de llum

 

Cet instant où la beauté, après s’être longtemps fait attendre surgit des choses communes, traverse notre champ radieux, lie tout ce qui peut être lié, allume tout ce qui doit être allumé de notre gerbe de ténèbres. (René Char, «À une sérénité crispée», dins Recherche de la base et du sommet, Gallimard, 1955)

Un grapat de pedres d’aigua s’encén a l’instant de l’alba. Els epígrafs inicials, de Calvino i René Char, obren la possibilitat d’interpretar el llibre com un gest de recerca de la bellesa en les tenebres, o d’allò que no és infern enmig de l’infern. Davant la disjuntiva del final de Le città invisibili de Calvino entre «acceptar l’infern i fer-se part d’ell fins al punt de no veure’l més» o trobar-hi allò que «no és infern, i fer-lo durar, i donar-li espai», el jo poètic d’Ollé batalla incessantment per decantar-se cap a la segona opció.

La forma del haibun, ja treballada a Catalunya per autors com Francesc Prat o Abraham Mohino, connecta Un grapat de pedres d’aigua amb la tradició oriental, i especialment amb Camins d’Oku1, de  Bashō —el diari de viatge compost entre el detall narrat i la il·luminació del haikú— a qui se cita al tancament del llibre. Com  Bashō, Manel Ollé descriu un recorregut per llocs, temps diferents i estats d’ànim amb la combinació del haikú i la prosa aparentment més explicativa. Les proses d’Ollé, però, beuen molt d’occident: el surrealisme sui generis de Foix, pintures, metàfores de Bachelard, motius de Paul Celan —també ens en recorda alguns que no es fan explícits: motius de Bauçà al Carrer Marsala, algun vers de Ferrater…—. No només les proses; alguns haikús s’allunyen de la il·luminació de Bashō i ens recorden més aviat algun Foix, o William Carlos Williams, fins i tot Celan, entre d’altres.

Les proses descriuen un món fosc, que sovint pren la forma d’un setge: «fa mesos que no pots sortir de la ciutat» (p. 38) —literalment o metafòrica. El setge no és determinat —tot i que s’esmenten uns guerrillers. Pot simbolitzar la pandèmia, durant la qual fou escrit el llibre, i alhora qualsevol mal històric, individual o col·lectiu, o l’experiència angoixada de l’entorn del subjecte postmodern i postpostmodern —o com en vulguem dir—: l’excés de pantalles, imatges, soroll, la immediatesa i el desdibuixament entre presència i absència2 També hi ha un sentiment de setge personal, encarnat en un jo poètic que veu el món a través de persianes que es tanquen: la pèrdua del passat, del sentit i de la connexió entre el mot i la cosa, un cert sentiment de degradació, la presència d’un fet tràgic inexplicable, les tenebres. Sovint és difícil veure-hi o adonar-se de la vida —«quan s’encén l’alba | rere la persiana: | no n’ets al cas» (p. 11), fa el primer haikú del poemari, que sembla contraposar-se expressament a Cambra de tardor de Ferrater: «La persiana, no del tot tancada, com | un esglai que es reté de caure a terra, | no ens separa de l’aire». S’arriba a esmentar la presència d’uns «fils invisibles d’un joc travat que de lluny creus que t’exclou» (p. 41), quelcom que, com a l’últim de Les irreals omegues de Foix, «No ens deixa veure la llum». Hi ha, però, moments de llum: la imatge d’un personatge femení estimat en el passat, el color blau, el negre, els canvis de llum, les «pedres d’aigua», instants concrets, els propis haibun.

El ritme del llibre és complex, molt particular, a causa en part del xoc entre els poemes sense majúscules, sovint amb una sintaxi inacabada —a la manera més acumulativa dels ideogrames xinesos—, i la correcció lingüística de les proses que, paradoxalment, més que aclarir, amplien les possibilitats de significació dels poemes. A això s’hi suma la impossibilitat de saber quan el haikú anirà d’acord amb la prosa o si la contradirà o n’alterarà el simbolisme dels motius —hi entrarem més endavant. Més enllà, podem considerar que l’alternança entre frases llargues i curtes, les pauses i la manca de connexió estilística directa entre un haibun i l’altre són significatives per a la proposta complexa de reflexió sobre el temps que presenta el poemari.

El temps és un dels eixos que estructura el llibre. Tenim, d’una banda, un passat que retorna, ja sigui idealitzat a través dels records agradables, sovint associats a un «ella» o en forma de miratge dolorós, com una ombra traumàtica que les paraules no saben referir. De tot, en resta la sensació que «entres i surts del temps» (p. 64). El present, amb poca projecció cap al futur, es construeix des de la sensació onírica, la consciència efímera de l’entorn —com el «món flotant» de la tradició japonesa del segle xvii— i la memòria recuperada.

Podem establir un diàleg amb la temporalitat que proposa el llibre partint de la distinció entre els tres temps de la cultura clàssica. Cronos —el temps que avança— seria el setge, l’avenç del llibre i el pas del temps indeturable que crea una escissió entre passat i present. Hi ha, també, Aión, un temps cíclic que es manifesta en la rutina, en la impossibilitat de resoldre la batalla entre llum i foscor, o de progressar d’alguna manera i en el retorn constant del passat: hi ha matins immòbils, «un cercle de fang negre (on fas entrar) la por que hi ha amagada dins dels calaixos del pis» (p. 74), l’encapsulament en un «temps giratori» (p. 74). També la recuperació, el retrobament amb el passat. Tots dos convergeixen, finalment, en Kairós, l’instant precís, oportú, que predomina en moltes de les proses, en els moments de llum, i en molts haikús —l’ús dels quals ja duu implícita una filosofia vital molt arrelada a l’instant—: «just ara i just aquí la música glaçada del metall incandescent del temple de l’instant insospitat» (p. 38).  Aquest instant és el que sol contenir els canvis de llum, la memòria involuntària, la bellesa cercada —«Ara que ja no et pertany l’hora, en dius en veu baixa tots els colors sota la ventada nòmada» (p. 47)—, i cristal·litza en el moment de l’escriptura. No venç, però, l’instant —tampoc la bellesa—; no hi ha una redempció possible més enllà dels petits parèntesis: «No l’atrapa l’instant: n’escapa per fer-ne un de nou» (p. 60). Tampoc l’escriptura no pot captar l’instant sinó tan sols el buit que deixa: «El fred esvaneix l’ideograma de l’instant, però l’absència en roman» (p. 65). Retrobem la idea amb què Ollé havia tancat Bratislava o Bucarest (Edicions 62, 2014) —i en què ressonen uns versos d’Ausiàs March—: «de camí cap a casa | a la pràctica dels vius | només el ressò en perdura» (p. 49).

En aquesta tensió existencial, res no es resol, tot roman heraclitianament contradictori, en tensió. Presenciem constantment l’oscil·lació irresolta entre llum i foscor, entre visió i ceguesa, blanc i negre, solidesa i liquiditat, presència i absència, il·lusió i record. Hi ha uns motius que retornen —alguns, d’obres anteriors del mateix Ollé—: una arma esmolada, el vidre, el glaç, la llum, els núvols, el foc, la lluna, la música quotidiana, frases com «El món vol imaginar-se a través teu i t’hi resisteixes» (p. 11, 74). El llenguatge quotidià és incapaç de donar sentit a un món on «res vol dir res» (p. 33, 34, 74), i els símbols poètics només poden apropar-s’hi des de l’ambivalència, la impossibilitat, l’oxímoron: el foc líquid, el casc rovellat, els miralls negres, les ales fòssils dels àngels. En aquest sentit, les pedres d’aigua del títol s’omplen de significacions: hi ha pedres blanques i negres —les negres no estan connotades negativament— en el riu, en la platja, pedres que reboten en la superfície de l’aigua i hi dibuixen ones, i pedres figurades, símbols que s’hi associen. La descripció dels «imperceptibles replecs tectònics de les ones» (p. 60) que dibuixa en l’aigua un grapat de pedres llançades reprodueix l’estructura del llibre; els poemes emergeixen com cercles el·líptics a partir del cos que s’entrega a escriure, els records emergeixen com miratges efímers des d’un element del present que en desperta la memòria involuntària. Sovint, però, tot pren la forma d’un miratge. Com els cercles de l’aigua, el món esdevé reiteradament inaccessible per al jo poètic: no el pot dir, ni entendre, ni veure, i ni tan sols hi és del tot (p. 49, 62) —llavors, xoca amb si mateix. L’oxímoron entre la solidesa de les pedres i la fluctuació de l’aigua s’extrapola a altres motius del llibre: la recerca de solidesa o un punt de gravetat en la transitorietat i el caos absolut —«el centre de l’univers» (p. 66), encara que sigui al fons d’un bar del passat—, la unió en el present del record entre allò que s’esvaeix i allò que roman, els mots fossilitzats que fluctuen de significat i de simbologia.

El canvi de significació dels objectes que fan de metàfora ens recorda la importància atribuïda pel pensament oriental —més que l’occidental— a allò que fluctua. L’instant efímer, el dao com un esdevenir constant o el joc de contradiccions en la sospita taoista cap al llenguatge podrien servir com a claus de lectura d’aquest llibre. El mateix Manel Ollé, en el pròleg a la seva antologia de poesia xinesa traduïda Pedra i pinzell, hidescriu la importància que aquells poemes donen a les imatges i a allò sensorial més que a la claredat dels mots, el desdibuixament gramatical que permet noves relacions rítmiques i texturals entre les paraules de la composició —«Un poema és bo quan l’últim vers fa que el pensament s’estengui sense fi» (Wang Changling, citat a Pedra i pinzell, p. 14). És clar que també podem relacionar-ho amb filosofies que van des del «panta rei» d’Heràclit fins a la idea d’«esdevenir» tal com la defineix Deleuze. L’ambivalència de l’espai literari, de fet, o la concepció del llenguatge poètic com aquell que escapa a les definicions fixes, és un tòpic que entronca amb autors que van des de Nietzsche, Bakhtín, Blanchot, Foucault, Kristeva i Zambrano fins a la teoria literària implícita en tantes obres al llarg de la història de l’escriptura.

Una recurrència d’Un grapat de pedres d’aigua que ens remet tant al taoisme com al budisme és al motiu de la buidor. Malgrat que sovint s’ha associat a una idea de pau mental, en Ollé sol associar-se a la manca de sentit i a un cert distanciament entre el jo poètic i el món. Si per al taoisme la buidor és la condició necessària per deixar fluir el curs de l’ésser i per al budisme és essencial en la naturalesa de tot, Ollé hi atorga una ambivalència. La buidor es fa present en diverses imatges del llibre: en el miratge sense matèria, en el llenguatge sense referent, les coses sense sentit, la mà que no pot aferrar quelcom, o una «bossa buida» (p. 70) que —com en la bella escena d’American Beauty— ens recorda la bellesa del detall, la seva llum o color en la forma fràgil d’un material pobre. Al haikú final d’Un grapat de pedres d’aigua, els «canvis de llum» emergeixen quan és «buit el món de buits». El buit, si bé a vegades angoixant, pot ser creador. En aquest sentit, sí que podem veure-hi punts en comú amb, per exemple, François Cheng quan a La escritura poètica china (2007, Pretextos) veu el buit com el punt d’unió entre l’art i la matèria: «Por la presencia del vacío, suerte de la quinta dimensión, el pintor aspira a unir el tiempo y el espacio, lo exterior y lo interior y, a fin de cuentas, el sujeto –de quien procede por cierto el verdadero vacío– y el mundo.» (p. 28)  De la mateixa manera, la buidor de les paraules o dels sentits incapaços de veure-hi no remet sempre a una percepció angoixada sinó a una altra forma de consciència del món. No hi podem veure sempre, però podem escriure encara que res no vulgui dir res.3. El buit i la negror no són negatius sinó els complements que equilibren el blanc i la matèria. Aquí és on se situen els haibun.

L’ús de la tradició oriental que, com diu el mateix autor al final del llibre, es mescla del tot amb l’occidental, dona una veu molt singular al poemari. El jo poètic fa palpable la contradicció que descriu Chantal Maillard a Contra el arte y otras imposturas: «me confieso occidental y asumo mis contradicciones: aspiro a la simplicidad del haiku, pero abogo por la lucidez hiriente de la conciencia postmoderna» (p. 298). Un grapat de pedres d’aigua presenta una certa voluntat d’elidir els pronoms personals —en aquest aspecte, es diferencia dels haibun de Francesc Prat i es mostra més pròxim a la tradició poètica xinesa— i de disgregar el jo, operació que es materialitza precisament en la fusió de diferents tradicions: surrealisme foixià, orientalisme, visionarisme proper a René Char… Predomina, però, l’ús de la segona persona —que ja vèiem en el poemari anterior d’Ollé Bratislava o Bucarest—, que permet expressar l’experiència d’un «jo» menys tancat en el cercle narcisista que el de gran part de la tradició lírica occidental. Hi ha una voluntat de desaparèixer, de fondre’s amb el caos —de ser, potser, pedra d’aigua— en tensió amb l’angoixa davant del caos i la desaparició d’allò més personal. La segona persona, des de la particularitat d’un cos que es perd per Barcelona, que rememora la seva història d’amor i que ens presenta la seva rutina, ens convida a buscar els canvis de llum d’allò que ens és més quotidià a cadascun de nosaltres. Així, l’intent de permanència, el record i la tristor del «jo» ajuden a apropar al lector la part més impersonal i filosòfica. No es parla a les pedres; és el subjecte particular, que llegeix des de la seva circumstància concreta, qui trobarà en el llibre el reflex del seu propi setge.

Aquesta segona persona és un altre dels elements que diferencia el llibre d’Ollé dels Camins d’Oku de Bashō,en què el poeta descriu el seu viatge circular per una zona concreta del Japó. El recorregut que descriu Ollé per Barcelona no està tan estructurat; és accidental, caòtic. D’una banda, hi trobem clares reminiscències del surrealisme: les imatges de Dalí, les proses de Foix al Diari de 1918 o els versos de Les irreals omegues. No caiem, però, en l’abstracció: els espais de Barcelona són recognoscibles —la Plaça dels Indians, la Meridiana, Glòries, La Sagrera, Sant Andreu, el Tibidabo… també Formentera i altres espais de fora de Barcelona, com la visita a Hualian—, i la sedimentació de temporalitats es refereix a records concrets i a subjectes concrets. La màxima universalitat a què s’aspira, doncs, només pot sorgir de la particularitat d’unes circumstàncies i d’un temps concret, del qual sembla emergir proustianament el subjecte.4 És significativa, aquí, la figura de la noia, que fa emergir en l’instant una epifania del passat (p. 63) i introdueix llum enmig de la tenebra del protagonista. L’escriptura permet plasmar la bellesa en el record d’un subjecte que s’escapa constantment.

El mapa espacial pren la mateixa forma que el temporal. Saltem d’un episodi a un altre, d’un temps a un altre, d’un lloc concret a l’altre: «La nit desplega estels: dir i desdir mapes no és cosa teva» (p. 51); «Si algun dia vas esgrafiar un mapa, ja no el recordes, ni saps on és» (p. 52). L’experiència actual, sembla dir-nos Ollé, no permet un relat ferm associat al progrés individual d’un subjecte racional perfectible; som petits cossos que inscriuen el seu recorregut caòtic enmig dels recorreguts planificats per la divisió del treball, l’excés de referències i de setges culturals, físics, temporals: «La música et mena endavant sense que trobis res a dir que faci el pes. Se t’endú el cos i la mirada cada cop de mar, però no hi confies prou, en les paraules (…) la música que es pon | no signa onades» (p. 57)5 El subjecte es mou per Barcelona i hi troba no-llocs —definits, segons Marc Augé, com espais intercanviables en què el subjecte es mou anònimament i, per tant, lluny de la lògica productora d’identitats. De la mateixa manera, el poemari dibuixa una temporalitat humana, oposada a la lineal i progressiva dels grans relats filosòfics, historiogràfics o ideològics que busquen atribuir externament un sentit a les nostres vides —probablement accidentals. El subjecte que en resulta, doncs, no és ni l’autorealitzat satisfet ni el romàntic, i resta allunyat del mite del progrés individual —fet que també es reflecteix en l’estructura no resolutiva del llibre.

La voluntat de passar la pròpia veu en segon terme i defugir el jo líric fort —ja sigui el romantitzat de certa tradició lírica o el racional del mite il·lustrat— es materialitza també en el gest de recuperar —«plagiar», com, juganerament, proposa el propi Ollé a Plagia millor! (Arcàdia, 2022) i explica Boixeda a l’article dedicat a aquest llibre— «imatges, paraules, motius o girs» (p. 79) d’altres autors. Ollé en cita 31 al final del llibre, i probablement podríem afegir-n’hi d’altres. A través de la inclusió de veus, de no-llocs i de records personals, el llibre reactiva tot d’imatges passades i les fa presents altre cop, les canvia de llum —dono per entès que, ja des de la postmodernitat, el paradigma de l’originalitat romàntica ha quedat desplaçat i que el retorn a la tradició no implica la caiguda en el folklorisme passat de moda ni és una mostra de pedanteria per part de l’autor; a Plagia millor! el mateix Manel Ollé exposa el tema de manera acurada i amb abundants exemples.6 Si bé el recurs de la citació fou típic de la postmodernitat literària, Ollé se’n diferencia pel to més humanitzat, adolorit i queixós —recordem l’acusació que David Foster Wallace et. al. van fer dels postmoderns, especialment Barth, d’haver caigut en la hiperracionalitat deshumanitzada. Si en el poemari anterior, però, les cites hi eren referenciades, aquí l’autor llança un grapat de noms al lector com si busqués dibuixar noves corbes en la superfície de les seves interpretacions. La seva tasca ens recorda la del «transcreador» que descrivia Haroldo de Campos: aquell qui agafa elements de les altres cultures i de contextos aliens i els absorbeix per reactualitzar-los des de la seva circumstància concreta. El viatge de la transcreació seria, en aquest cas, el d’algú que traça un recorregut no lineal, no resolutiu, que parteix sempre d’un punt fix i hi retorna incessantment.

Un grapat de pedres d’aigua sembla buscar, amb la voluntat de defugir els clixés o els mots fossilitzats, un punt de gravetat, una pedra contra la qual neixen les onades. I aquesta pedra no és, em fa l’efecte, el mateix poeta, ni cap metàfora pre-estructurada, sinó la composició del llibre. Els haibun transformen en matèria poètica tot allò que altrament romandria perdut en el caos. Els instants descrits cristal·litzen en l’escriptura i existeixen, potser, gràcies a ella. La mà pot trobar el grapat de buits que busca en l’espai que hi ha entre la prosa i el haikú, en el pas de l’escriptura a la lectura, en el salt de la pedra a l’aigua. El poemari repeteix l’acció del grapat de pedres que, en impactar contra l’aigua, la fan present.

Em vaig embarcar altra vegada (Bashō, Camins d’Oku)

  1. El tenim traduït per Jordi Mas López a Edicions de 1984 amb el nom de L’estret camí de l’interior (2012)i per Vicent Sanahuja a CCG Ediciones com Viaranys d’Oku (2008). ↩
  2. Calla i paga. Encontres entre política i psicoanàlisi (Periscopi, 2022)Inés Garcia López descriu aquesta experiència del present. Veu, des de la psicoanàlisi, com el procés de construcció del Simbòlic —és a dir, del llenguatge i del sentit— per part del subjecte passa per saber distingir entre la presència i l’absència —del pare, de l’objecte de desig. El desdibuixament entre aquests dos termes arran de les pantalles, en què tot és present perquè estem connectats amb tot, i alhora és absent físicament, és un dels símptomes de la dificultat actual de trobar un sentit al món, i un dels setges figurats a què podria referir-se Un grapat de pedres d’aigua. ↩
  3. De nou, Un grapat de pedres d’aigua ens recorda la filosofia del llenguatge d’algunes branques del taoisme: «Lo que oímos son palabras y sonidos. Para su desgracia, las gentes se imaginan (…) que esas palabras, que esos sonidos les hacen captar la realidad de las cosas, lo cual es un error. Pero no se dan cuenta de ello porque cuando se percibe, no se habla, y cuando se habla, no se percibe.» (Zhuangzi, a Billeter, Jean François, Cuatro lecturas sobre Zhuangzi, Siruela, 2003, p. 34) ↩
  4. L’anàlisi proustiana del temps enriqueix la lectura del llibre. Podem llegir, per exemple, el fragment de La rechèrche: «Du moins, si elle m’était laissée assez longtemps pour accomplir mon oeuvre, ne manquerais-je pas d’abord d’y décrire les hommes (cela dût-il les faire ressembler à des êtres monstrueux) comme occupant une place si considérable, à côté de celle si restreinte qui leur est réservée dans l’espace, une place au contraire prolongée sans mesure — puisqu’ils touchent simultanément comme des géants plongés dans les années, à des époques si distantes, entre lesquelles tant de jour sont venus se place — dans le Temps». Molts elements d’Un grapat de pedres d’aigua es podrien llegir sota la llum d’aquesta i d’altres oracions de Proust. ↩
  5. Deleuze i Guattari, a Mile Plateaux, anomenen «espai estriat» aquell que està planificat, teoritzat, calculat pel sistema —sigui el del treball o del mercat i el consum. S’hi oposaria el llis, més lliure, no quadriculat. Tanmateix, depenen l’un de l’altre; no podem pensar el llis sense l’estriat, i seria absurd connotar-ne un dels dos més positivament. Actualment, a més, l’espai estriat funciona com un espai llis, i la lògica del treball entra sense límits en la majoria dels aspectes de la vida quotidiana; els espais es confonen i les normes reguladores queden deslocalitzades. Contra el setge que aquesta lògica suposa pel jo poètic, el cos d’Un grapat de pedres d’aigua intenta inscriure l’accidentalitat dins d’aquesta lògica. Hi traça un camí localitzat en el cos d’un subjecte particular que, angoixat perquè no pot escapar, es nega també a participar del joc de producció d’identitats controlables que el seu entorn practica. ↩
  6. Hi ha un poema de Wen Fu (261-303d.C.), «El procés», un manual clàssic de poesia xinesa, que reivindica la recuperació de la tradició i la connecta amb la possibilitat de viure l’instant: «Haz acopio de palabras y de frases no usadas por más de cien generaciones. Escoje rimes perdidas y olvidadas desde hace miles de años. | Desdeña las flores marchitas, ya abiertas, del amanecer, y quédate con los brotes tiernos, aún cerrados, de la noche. | Así, verás pasado y presente en un único instante, y abarcarás los inmensos mares en tan sólo un abrir y cerrar de ojos.»  (dins Lu Ji, Wen fu. Prosopoema del arte de la escritura, Catedra, 2010, p. 65). ↩

Categoria: Alabatre, Col·leccions, Premsa, Revistes  |  Etiquetes: , , , , , , , , ,

ELS IRREDEMPTS de Cristina Garcia a Salt (28.11.22)

· Deixa un comnetari  

dilluns 28 de novembre, a les 17.30 h, presentació del llibre 

ELS IRREDEMPTS de Cristina Garcia

a Guimerà 76 (c/Àngel Guimerà, 76 Salt)

Categoria: Agenda, Cicuta, Col·leccions  |  Etiquetes: , , , , , , ,

ANTIGUITATS de Cynthia Ozick a Laie Pau Claris (29.11.22)

· Deixa un comnetari  

dimarts 29 de novembre, a les 19 h, presentació del llibre

ANTIGUITATS de Cynthia Ozick

amb la traductora Dolors Udina, l’escriptor Jordi Nopca, l’editora Ester Andorrà i el periodista Bernat Reher

serà a Laie (c/Pau Claris, 85 Barcelona)

 

Categoria: Agenda, Col·leccions, La intrusa  |  Etiquetes: , , , , , , , , , ,

· Deixa un comnetari  

recital presentació d’INSUFICIÈNCIA MITRAL de Jordi Vintró presentat per Marc Romera i  Joan Todó a la Documenta (18.11.22)

Categoria: Alabatre, Col·leccions, FotoBlog  |  Etiquetes: , , , , , , , ,

EN ELS SOMNIS COMENCEN LES RESPONSABILITATS de Delmore Schwartz a La Calders (28.11.22)

· Deixa un comnetari  

Dilluns 28 de novembre, a les 19 h, presentació del llibre de relats

EN ELS SOMNIS COMENCEN LES RESPONSABILITATS de Delmore Schwartz

amb el traductor Andreu Gomila, l’escriptor Jordi Puntí i la lectura d’Iván Morales

a La Calders (Passatge Pere Calders, 9 Barcelona)

Categoria: Agenda, Col·leccions, La intrusa  |  Etiquetes: , , , , , , , , ,

ANTIGUITATS de Cynthia Ozick a La Calders (26.11.22)

· Deixa un comnetari  

Dissabte 26 de novembre, a les 12 h, presentació d’

ANTIGUITATS de Cyntia Ozick

amb la traductora Dolors Udina, i els escriptors Míriam Cano i Borja Bagunyà

a La Calders (Passatge Pere Calders s/n Barcelona)

 

Categoria: Agenda, Col·leccions, La intrusa  |  Etiquetes: , , , , , , , , , , ,

“Grup de Lectura Subversiva amb Vi” LES QUATRE CAMBRES DEL COR d’Anaïs Nin a La Divina (25.11.22)

· Deixa un comnetari  

divendres 25 de novembre, a les 19.30 h, dins el cicle “Grup de Lectura Subversiva amb Vi”

LES QUATRE CAMBRES DEL COR d’Anaïs Nin amb Sílvia Ardèvol

a la Divina (Carrer de la Olivera, 12 Albons)

inscripcions a : https://www.ladivina.cat/activitats/grup-de-lectura-subversiva-amb-vi-divendres-mensual/

 

 

Categoria: Agenda, Col·leccions, La intrusa  |  Etiquetes: , , , , , , , , , ,

club de lectura LES QUATRE CAMBRES DEL COR d’Anaïs Nin a Molins de Rei (25.11.22)

· Deixa un comnetari  

divendres 25 de novembre, a les 19 h, club de lectura

LES QUATRE CAMBRES DEL COR d’Anaïs Nin

a la Biblioteca El Molí de Molins de Rei (Plaça de l’U d’Octubre de 2017, 2 Molins de Rei)

Categoria: Agenda, Col·leccions, La intrusa  |  Etiquetes: , , , , , , , , ,

XVIII Festival de Poesia d’Oliva amb Teresa Pascual i Josep Pedrals (25.11.22)

· Deixa un comnetari  

divendres 25 de novembre, a les 20 h, a la XVIII Festival de Poesia d’Oliva recital amb Teresa Pascual, Josep Pedrals, Raquel Lanselos, Raimon, Aurora Luque, Mario Obrero, Luís García Montero, Maria del Mar Bonet.

al Centre Polivalent de l’Oliva 

Categoria: Agenda, Alabatre, Col·leccions  |  Etiquetes: , , , , , , , , , ,

Cristina Garcia ELS IRREDEMPTS a Ràdio Silenci de La Garriga (17.11.22)

· Deixa un comnetari  

entrevista a Cristina Garcia ELS IRREDEMPTS a Ràdio Silenci de Ràdio La Garriga

“el llibre que en són tres també és un cop de puny, també és un balsam pel cos ferit, i escrit en una llengua bellíssima…” Jordi Costa

“m’hi he barallat molt amb l’estructura d’aquest llibre, jo diria que durant anys hem estat enemistats… la intuïció em deia que no podia ser una novel·la tradicional si no que el que jo volia explicar ho havia d’explicar en tres temps… mai dius el que vols dir exactament, mai expliques la història que vols explicar perquè el que funciona dins el teu cap quan es transporta al paper té una forma diferent…  va haver un moment que vaig veure que era molt lògic que aquesta novel·la, tríptic, barreja de coses que el que feia era presentar-nos uns personatges que són com figures atrapades en espais claustrofòbics havien de ser aquests irredempts del títol ” Cristina Garcia

https://www.radiosilenci.cat/programs/strogoff/radiosilenci_podcast_16237

Categoria: Cicuta, Col·leccions, Premsa  |  Etiquetes: , , , , ,

club de lectura ELS IRREDEMPTS de Cristina Garcia a Llagostera (24.11.22)

· Deixa un comnetari  

dijous 24 de novembre, a les 20h, tertúlia literària amb

Cristina Garcia ELS IRREDEMPTS

a la Biblioteca Julià Cutiller (Carrer Lleó I, 2  Llagostera)

Categoria: Agenda, Cicuta, Col·leccions  |  Etiquetes: , , , , , , ,

homenatge a Jordi Cussà a La Papasseit de Manresa (24.11.22)

· Deixa un comnetari  

dijous 24 de novembre, a les 19 h, Vespre Literari

Celebrem Jordi Cussà

amb Ester Andorrà, Llorenç Capdevila, Jordi Estrada, Jaume Huch i Sara Serrano

a La Papasseit (c/Barcelona, 25 Manresa)

Categoria: Agenda, Cicuta, Col·leccions  |  Etiquetes: , , , , , , , , , , ,

ELS IRREDEMPTS de Cristina Garcia a La Temerària (23.11.22)

· Deixa un comnetari  

dimecres 23, a les 19 h, presentació conversa d’

ELS IRREDEMPTS de Cristina Garcia

a La Temerària (Carrer de la Goleta, 7 Terrassa)

Categoria: Agenda, Cicuta, Col·leccions  |  Etiquetes: , , , , , , , , , , ,

· Deixa un comnetari  

alabatrada de tardor a l’Horiginal amb TOT PASSA BAIX de Teresa Pascual, INSUFICIÈNCIA MITRAL de Jordi Vintró, EL CEL DINS UN POU de Ramon Boixeda a LaRubia Horiginal (16.11.22)

 

 

Categoria: Alabatre, Col·leccions, FotoBlog  |  Etiquetes: , , , , , , , , , , , , ,

EN ELS SOMNIS COMENCEN LES RESPONSABILITATS de Delmore Schwartz a L’Atzavara (22.11.22)

· Deixa un comnetari  

dimarts 22 de novembre, a les 19.30 h, presentació del llibre 

EN ELS SOMNIS COMENCEN LES RESPONSABILITATS de Delmore Schwartz

amb el traductor Andreu Gomila, David Castillo i la lectura d’Iván Morales

a l’Atzavara (c/Escorial,100   Barcelona)

 

Categoria: Agenda, Col·leccions, La intrusa  |  Etiquetes: , , , , , , , , , , , ,

· Deixa un comnetari  

de l’homenatge a Jordi Cussà amb la lectura de FORMENTERA LADY i CAVALLS SALVATGES a la Deskomunal de Sants, organitzat amb La Ciutat Invisible (15.11.22)

 

Categoria: Col·leccions, FotoBlog  |  Etiquetes: , , , , , , , , ,

· Deixa un comnetari  

de la lectura del díptic novel·lesc de Jordi Cussà FORMENTERA LADY (LaBreu Edicions) i CAVALLS SALVATGES (Edicions de l’Albí) a La Irreductible (11.11.22)

  

 

 

Categoria: Cicuta, Col·leccions, FotoBlog  |  Etiquetes: , , , , , , , , ,

club de lectura ESCRIURE de Marguerite Duras a Vic (16.11.22)

· Deixa un comnetari  

Dimecres 16, a les 19 h, club de lectura ESCRIURE de Marguerite Duras

a la Llibreria Foster&Wallace (c/de la Riera, 20 Vic).

 

Categoria: Agenda, Col·leccions, La intrusa  |  Etiquetes: , , , , , , , , ,

ELS IRREDEMPTS de Cristina Garcia a SurtDeCasa (10.11.22)

· Deixa un comnetari  

‘Els irredempts’, de Cristina García Molina
Irredempt. “No alliberat”. Això són els protagonistes que Cristina García i Molina (Granollers, 1975) ens presenta a la seva primera novel·la. Personatges captius, atrapats en llocs físics o simbòlics, que intenten alliberar-se, tot i que no sempre ho aconsegueixen. ‘Els irredempts’, una de les novetats de tardor de la LaBreu Eidcions és un tríptic, és a dir, un llibre construït amb tres històries, espais i temps diferents, que aparentment no tenen res en comú però que connecten en aquesta idea de captivitat dels seus protagonistes.

A ‘Solar’, professors i alumnes es troben captius en un solar convertit en escola de perifèria; a ‘Linòleum’, uns fills se senten empresonats en una família superada pel llenguatge i la pèrdua dels seus progenitors; i a ‘Moll’, i tal i com explica la mateixa autora en diferents entrevistes, és l’empresonament que vivim nosaltres mateixos. Tres històries que parlen de desarrelament, del dol, d’aquells que busquen el seu lloc a la societat, dels que no ho aconsegueixen,…

Tot plegat amb un llenguatge depurat. Molt depurat, on cada paraula, coma, punt… tenen el seu lloc. Res fa falta. Res sobra. Una veu narrativa molt pròpia i identificativa i que a mi, personalment, m’ha encantat. De fet, per a mi, és el més destacable de l’obra. La mateixa autora reconeix, en les entrevistes que ha fet aquestes darreres setmanes, que quan escriu busca allò essencial, “tenir poques frases, però que siguin molt directes”. I ho aconsegueix. Molt. Llegint, m’he imaginat a Cristina -que va ser professora meua al Curs de Narrativa de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès- escrivint i reescrivint, editant, buscant la paraula justa. Eliminant allò superflu. I deixar aquests irredempts amb allò essencial. Fent un relat intens. Impactant. És això el que fa aquestes 144 pàgines una petita gran joia literària que us recomano llegir si voleu gaudir de la bellesa de la forma.

Una altra de les coses que més m’ha captivat de la lectura han estat les nombroses referències literàries que hi ha en els tres relats. Passolini, Bacon o Txèkhov són alguns exemples.

Tot i que ‘Els irredempts’ és la primera novel·la de Cristina García Molina, el primer llibre que va publicar va ser el recull de contes ‘Silenci a taula’, premi literària Ciutat de Badalona i publicat per Viena Edicions el 2014. Un recull que tinc pendent a casa i que caurà ben aviat.

Vanesa Adell , SurtDeCasa (09.11.22)

https://surtdecasa.cat/ebre/blogs/entrelinies/els-irredempts-de-cristina-garcia-molina

Categoria: Blogs, Cicuta, Col·leccions, Premsa  |  Etiquetes: , , , , , , ,

Jordi Vintró presenta INSUFICIÈNCIA MITRAL a la Documenta (18.11.22)

· Deixa un comnetari  

Divendres 18 de novembre, a les 19 h, recital presentació d’

INSUFICIÈNCIA MITRAL de Jordi Vintró

acompanyarà Vintró l’escriptor Joan Todó

a la Documenta (c/Pau Claris,144 Barcelona)

Categoria: Agenda, Alabatre, Col·leccions  |  Etiquetes: , , , , , , , ,

recital de Joan Vigó i Myriam Soteras a Granollers (17.11.22)

· Deixa un comnetari  

Dijous 17 de novembre, a les 19 h, CARTOGRAFIA DEL RASTRE

recital de Joan Vigó SAURÍ DEL NOM (LaBreu Edicions) i Myriam Soteras PAPEL DE LIJA (edicions Tremendes)

a Anònims (c/Ricomà,  57 Granollers)

Categoria: Agenda, Alabatre, Col·leccions  |  Etiquetes: , , , , , , , , ,

Teresa Pascual, Jordi Vintró i Ramon Boixeda a l’Horiginal (16.11.22)

· Deixa un comnetari  

Dimecres 16 de novembre, a les 20.30 h, alabatrada de tardor a l’Horiginal amb

TOT PASSA BAIX de Teresa Pascual

INSUFICIÈNCIA MITRAL de Jordi Vintró

EL CEL DINS UN POU de Ramon Boixeda

serà a LaRubia Horiginal (c/Ferlandina, 29 Barcelona)

 

 

Categoria: Agenda, Alabatre, Col·leccions  |  Etiquetes: , , , , , , , , , , , , ,

Homenatge a Jordi Cussà a La Deskomunal de Sants (15.11.22)

· Deixa un comnetari  

Dimarts 15, a les 19 h, homenatge a Jordi Cussà 

amb la lectura de fragments de FORMENTERA LADY i CAVALLS SALVATGES

a càrrec de Míriam Cano, Laura G.Ortensi, Núria Martínez-Vernis i Joan Vigó

a La Deskomunal (Riera d’Escuder, 38 Sants, Barcelona)

amb la col·laboració de La Ciutat Invisible

Categoria: Agenda, Cicuta, Col·leccions  |  Etiquetes: , , , , , , , ,

CELEBREM CUSSÀ a Tres tintes de Vilanova i la Geltrú (11.11.22)

· Deixa un comnetari  

Divendres 11, a les 19 h, CELEBREM CUSSÀ

conversa al voltant de l’obra de Jordi Cussà amb l’editor Jaume Huch d’Edicions de l’Albí

a la Llibreria Tres Tintes (c/ dels Caputxins, 5 bis, Vilanova i la Geltrú)

Categoria: Agenda, Cicuta, Col·leccions  |  Etiquetes: , , , , , , , , , , ,

CELEBREM CUSSÀ a La Irreductible (11.11.22)

· Deixa un comnetari  

Divendres 11, a les 19 h, CELEBREM CUSSÀ 
amb la lectura del díptic novel·lesc FORMENTERA LADY i CAVALLS SALVATGES 

a La Irreductible (carrer Jaume II, 7 Lleida)

Categoria: Agenda, Cicuta, Col·leccions  |  Etiquetes: , , , , , , ,

Joan Todó a Menorca ( del 9 a l’11 de novembre)

· Deixa un comnetari  

📢

Joan Todó, autor de LA VISTA ALS DITS, LLADRES, LA RECERCA DEL FLAMENC i A BUTXACADES va de gira menorquina #lletrescompartides

09 Biblioteca des Castell 19 h

10 IES Ma Àngels Cardona Ciutadella 12 h

10 Sala de Convencions des Mercadal 17.30 h

10 Biblioteca Pública Maó 19 h

11 IES Ma Àngels Cardona Ciutadella 10 h

11 Biblioteca Pública Ciutadella 20 h

Categoria: Agenda, Alabatre, Cicuta, Col·leccions  |  Etiquetes: , , , , , , , ,

“Paraula roent” un viatge per l’obra d’Antònia Vicens al Teate Principal de Palma (09.11.22)

· Deixa un comnetari  

🎭 Dimecres 9, a les 20 h, “Paraula roent” un viatge per l’univers oníric d’Antònia Vicens.
al Teatre Principal de Palma

entrades a : https://teatreprincipal.koobin.com/index.php?action=PU_evento&Ev_id=2678&idioma=ES&_ga=2.90043417.305440302.1667822380-1410835351.1664884127

Categoria: Agenda, Alabatre, Col·leccions  |  Etiquetes: , , , , , , , ,

· Deixa un comnetari  

presentació dels llibres EL SETEMBRE I LA NIT de Maica Rafecas (LaBreu Edicions) i DONES AL MARGE d’Ivet Eroles (Editorial Fonoll) al Casal Popular La Gueralda (04.11.22)

Categoria: Cicuta, Col·leccions, FotoBlog  |  Etiquetes: , , , , , , , , , ,

· Deixa un comnetari  

✨ recital de Mireia Calafell, Pol Guasch i la música d’Adriano Galante dins el cicle Edicions Musicals Limitades de la Ciutat Invisible de Sants (06.11.22)

 

Categoria: Alabatre, Col·leccions, FotoBlog  |  Etiquetes: , , , , , , , , , ,

· Deixa un comnetari  

MONOGRÀFIC ANTÒNIA VICENS A PALMA, a Can Alcover (4-5 de novembre 2022):

Recital d’Antònia Vicens amb Joana Abrines, Maria Antònia Massanet, Ester Andorrà i Laia MaLo.

Conversa: «(Re)editar Antònia Vicens». Amb Maria Muntaner (Lleonard Muntaner, Editor), Pau Vadell (AdiA Edicions) i Ester Andorrà (LaBreu).

 

Categoria: Alabatre, Cicuta, Col·leccions, FotoBlog  |  Etiquetes: , , , , , , , , , , , , , ,

ELS IRREDEMPTS de Cristina Garcia a Última Hora (06.11.22)

· Deixa un comnetari  

Los irredentos de Garcia Molina

Els irredempts de Cristina Garcia Molina (Granollers, 1975) tiene un referente plástico explícito, los trípticos de Francis Bacon, en concreto Tres estudios para una crucifixión, de 1944. En él se ven (en el panel de la izquierda) dos figuras masculinas de pie y bien vestidas al lado de dos trozos de carne como expuestos en una carnicería, una cama con sangre y dos cuerpos unidos y contorsionados (en el panel central), y un tórax desollado –medio humano y medio animal– colgando boca abajo y de resonancias rembrandtianas (en el panel de la derecha). Una virtud de los trípticos de Bacon es que funcionan como cuatro obras en una. Cada panel es autónomo en términos plásticos y expresivos, pero los tres paneles juntos –homogeneizados por un mismo estilo pictórico, una misma furia existencial, una misma visión desesperada y violenta del mundo y de la vida– forman una obra coherente y de sentido y expresividad superiores.

Lo mismo vale para el libro de Molina, que funciona como tres relatos independientes que están cohesionados por un mismo estilo de prosa, unos escenarios distintos pero con puntos en común y unos personajes que ocupan un lugar similar en el mundo. Es cierto que no podemos decir que Els irredempts sea una novela, pero tampoco es un libro de cuentos al uso. Es, digámoslo baconianamente, un tríptico: sobre el desarraigo, sobre las derrotas morales y anímicas, sobre la perplejidad impotente que genera ser víctima de la fatalidad (ya sea socioeconómica, ya sea existencial, ya sea física).

Tres partes, un lenguaje, una cosmovisión

La primera parte, titulada Solar, está ambientada en un instituto del extrarradio, tiene un narrador plural –un nosotros no mayestático sino solidario, compungidamente solidario y casi desesperado: la voz de los profesores del centro– y describe con una perspicacia y una fuerza expresiva tan insidiosas como pesimistas un paisaje humano –los alumnos– marcado por todas las crisis y defectos de una sociedad desigual.

Es un relato, un texto, un artefacto de lenguaje, que tiene el mérito enorme de funcionar igual de bien como propuesta poética que como radiografía sociológica. En este sentido, no hace concesiones. Explica las diferencias que hay en muchos institutos de secundaria multiconfesionales y superbabélicos –los adjetivos son de la autora– entre un alumnado atravesado por todo tipo de pobrezas, de traumas, de depresiones, de adversidades, y un cuerpo de profesores instalado en el privilegio precario de un cierto bienestar. Explica lo fácil que es que incluso los mejores alumnos se extravíen y no consigan construirse un futuro sólido y prometedor. Explica la negligencia, la indiferencia, de las autoridades. Y explica también el desánimo inextirpable que todo esto genera: “Necessitaríem fumigar-nos cada dia el desànim per continuar”.

Cuando digo que el relato “explica” todo esto no le hago justicia en términos literarios. Nada más lejos de la literatura realista sociológica que Els irredempts. Garcia Molina ha optado por abordar y reconstruir una realidad sucia y extremadamente prosaica con las herramientas del lenguaje metafórico, de las imágenes que sugieren en vez de decir, de un ritmo que tiene algo de desvarío hipnótico, de letanía amargada pero fascinante. Es un lenguaje lleno de anáforas y recurrencias, de frases cortas como cuchillos. Esto es lo que se nos dice sobre una alumna brillante pero condenada: “tenia la lucidesa dels que viuen amb unes tisores obertes a la cara”.

Diría que unos de los referentes de Els irredempts ha sido la Mercè Rodoreda de La mort i la primavera, ya casi un cliché de tanto como ha influido en la literatura catalana reciente, pero Garcia Molina ha tenido la astucia y la brillantez de aplicar la fórmula rodorediana –símbolos, sugestiones, profecía y alegoría, insinuaciones, ambigüedades, laconismo lírico–, no a un escenario natural y atemporal como el de Rodoreda, sino a un entorno urbano y realista. Fenomenal. Incluso diría que, en el modo de alimentarse de la tradición de un modo genesíaco y no seguidista, es ejemplar.

Familia, cuerpo

Si el espacio físico, mental y moral del primer relato es un instituto (o una escuela), los del segundo y el tercero son una familia y un cuerpo (y una ciudad), respectivamente. La familia está en descomposición –abandono de la madre, relación de amor-odio entre hermanos, padre carismático y monstruoso– y el cuerpo está contrahecho. Más breves que el primero, menos lúcidamente públicos, son también poderosos y están llenos de frases buenísimas. Garcia Molina también consigue con ellos algo literariamente muy difícil: dramatizar y narrativizar unos hechos, unas situaciones, unas emociones, a través de la poesía. Els irredempts ha sido publicado por Labreu Edicions.

Pere Antoni Pons, Ultima Hora

Categoria: Cicuta, Col·leccions, Diaris, Premsa  |  Etiquetes: , , , , , , ,

· Deixa un comnetari  

recital de Raquel Pena LA BREU HISTÒRIA DELS ESTATS UNITS i Silvie Rothkovic ALS LLACS  amb Marc Marginet i la música de Les Veus de Gironella al VIII Festival de Poesia Vila de Gironella.(04.11.22)

Categoria: Alabatre, Col·leccions, FotoBlog  |  Etiquetes: , , , , , , , , ,

· Deixa un comnetari  

club de lectura “Dones literàries” amb ESCRIURE de Marguerite Duras a Pati Blau Llibres (28.10.22)

Categoria: Col·leccions, FotoBlog, La intrusa  |  Etiquetes: , , , , , , , , , , ,

· Deixa un comnetari  

de la presentació d’ESCRIURE de Marguerite Duras a la Llibreria Foster&Wallace de Vic amb l’escriptora Míriam Cano i l’editora Teresa Florit (28.10.22)

Categoria: Cicuta, Col·leccions, FotoBlog  |  Etiquetes: , , , , , , , ,

Raquel Pena i Silvie Rothkovic al VIII Festival de Poesia Vila de Gironella (04.11.22)

· Deixa un comnetari  

Divendres 4, a les 20 h, recital de Raquel Pena LA BREU HISTÒRIA DELS ESTATS UNITS i Silvie Rothkovic ALS LLACS  amb Marc Marginet i la música de Les Veus de Gironellaal VIII Festival de Poesia Vila de Gironella.

Categoria: Agenda, Alabatre, Col·leccions  |  Etiquetes: , , , , , , ,

Monogràfic Antònia Vicens a Palma (novembre 2022)

· Deixa un comnetari  

MONOGRÀFIC ANTÒNIA VICENS A PALMA

 

JORNADA ACADÈMICA

Can Alcover, Palma

Divendres 4 de novembre

18 h Benvinguda i presentació de la jornada

18.30 h Projecció del documental ‘El paisatge sempre és interior‘d’Antoni Moreno

19 h Conferència inaugural de Sebastià Portell

20 h Recital d’Antònia Vicens amb Joana AbrinesMaria Antònia MassanetEster Andorrà i Laia MaLo.

 

Dissabte 5 de novembre

10 h Conversa: «Cures, afectes i violències en l’obra d’Antònia Vicens». Amb Lluïsa JuliàMaria-Antònia Massanet i Maria Palmer.

11.30 h Conversa: «Traduir Vicens». Amb François Michel DurazzoPere Joan Tous i Gabriel S.T. Sampol.

12.30 h Conversa: «(Re)editar Antònia Vicens». Amb Maria Muntaner (Lleonard Muntaner, Editor), Pau Vadell (AdiA Edicions) i Ester Andorrà (LaBreu).

 

Dimecres 9 de novembre

Teatre Principal de Palma

20 h ‘Paraula roent‘, espectacle sobre l’obra d’Antònia Vicens produït per Òmnium Cultural per a l’acte de lliurament del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

Enllaç al web del Teatre Principal: https://www.teatreprincipal.com/ca/ficha/detalle/639/paraula-roent/

 

Categoria: Agenda, Alabatre, Cicuta, Col·leccions  |  Etiquetes: , , , , , , , , , , ,

EL SETEMBRE I LA NIT de Maica Rafecas i DONES AL MARGE d’Ivet Eroles al Casal Popular La Gueralda de Vilafranca (04.11.22)

· Deixa un comnetari  

Divendres 4, a les 19 h, presentació dels llibres

EL SETEMBRE I LA NIT de Maica Rafecas (LaBreu Edicions)

i DONES AL MARGE d’Ivet Eroles (Editorial Fonoll)

al Casal Popular La Gueralda (c/ Sant Raimon de Penyafort, 7 Vilafranca del Penedès)

Categoria: Agenda, Cicuta, Col·leccions  |  Etiquetes: , , , , , , , , , , ,

EL CEL DINS UN POU de Ramon Boixeda

· Deixa un comnetari  

Títol_ EL CEL DINS UN POU
Autor_ Ramon Boixeda
Pròleg_ Joan Todó
Pàgs_ 96
Preu_ 13€
Isbn_ 978-84-125774-6-4

RAMON BOIXEDA (Sant Julià de Vilatorta, 1981) és llicenciat en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada, Arquitecte Tècnic i màster en Filosofia i Cultura Moderna, i és autor dels poemaris La pell fina (2013), El sedàs (2015) i Les beceroles successives (2019). Col·labora en diverses revistes literàries i està establert a Sevilla.
Com els altres llibres de Boixeda, aquest és el primer i l’únic. El cel dins un pou convoca els temes essencials que sacsegen la condició humana, sense que hi hagi una trama temàtica que treni el llibre, perquè la trena la lliguen els motius formals: les apropiacions que sampleritza buscant la complicitat del lector, la resemantització, i una subjecció a la mètrica que el vincula a una tradició que, des de Sevilla i al segle XXI, eleva el repte d’escriure en català. I com més elevat el repte, millor, perquè si cal caure, que sigui de ben amunt.

Altres llibres de l’autor a LaBreu:

EL SEDÀS https://labreuedicions.com/el-sedas-de-ramon-boixeda/

Categoria: Alabatre, Col·leccions, Novetats, Pública, ✭Catàleg✭  |  Etiquetes: , , , , , ,

CELEBREM CUSSÀ a la Foster&Wallace de Vic (03.11.22)

· Deixa un comnetari  

dijous 3 de novembre, a les 19 h, 

CELEBREM CUSSÀ

amb els editors de LaBreu i lectura de fragments de les novel·les 

FORMENTERA LADY (LaBreu Edicions) i CAVALLS SALVATGES (Edicions de l’Albí)

a Llibreria Foster&Wallace (c/ de la Riera, 20 Vic)

Categoria: Agenda, Cicuta, Col·leccions  |  Etiquetes: , , , , , , , , ,

Cynthia Ozick, ANTIGUITATS, fragment

· Deixa un comnetari  

Ozick ANTIGUITATS fragment

Categoria: Pública  |  Etiquetes:

· Deixa un comnetari  

dins la programació del Festival TOCATS DE LLETRA presentació d’ENCARNACIONS de Biel Mesquida a l’Espai Òmnium Manresa (29.10.22)

Categoria: Cicuta, Col·leccions, FotoBlog  |  Etiquetes: , , , , , , ,

LA BREU HISTÒRIA DELS ESTATS UNITS de Raquel Pena a la Revista Caràcters (18.10.22)

· Deixa un comnetari  

«I lliga’m un record al son»

Autoria: Raquel Pena Martínez
Títol: La breu història dels Estats Units
Editorial: LaBreu Edicions, Barcelona, 2021
Pàgines: 60

«O clava-me’l a les conques / i fes-ne parpella», diu el poema «Estima’m com la Barbra». El primer llibre de Raquel Pena (Barcelona, 1985) fa emergir una poètica ombriva i esberlant que, travessada per les múltiples històries i personatges que la trenen, parla des de les veus desfetes del segle passat. Escindit i alhora teixit en quatre parts (ʻEstepicursors’, ʻNeighbourhood’, ʻCartes a Carl Sagan’, i per últim, ʻAlenar’), es tracta d’un poemari nocturn, vertebrat com un cos híbrid que va revelant-se a manera d’un negatiu fotogràfic, d’un continu fet de fragments d’imatges, ciutats i nostàlgiques màscares. Un cos que s’esqueixa en fragments de cançons trencades, i serà tan sols en aquest trencament —de la història, del relat— on l’escriptura es fa possible creixent a força de solc i menant la lectura on s’inscriuen les veus dels cossos que prenen la paraula.

Les veus de les dones i dels subjectes que queden als marges s’assimilen amb la màscara de la feminitat i la manera de performar el gènere «amb mitges tornassolades / mirada feréstega i llavis grillats». La careta col·lectiva, trenada des del relat històric, duu a múltiples desvetllaments, sempre oriünds de l’ombra, com afirmava Hannah Arendt en un dels seus poemes d’exili: «Unsere Heimat sind die Schatten» («La nostra pàtria són les ombres»). Una llar obaga que el poemari desclou —la llar esquinçada del relat històric—, les ombres de la qual s’escolen pertot fins a tenyir les pròpies imatges: «l’anonimat quedà amagat rere el somriure de Buster Keaton». Reverbera l’escriptura automàtica i el collage: allò grillat, les flames que s’enrosquen, les parpelles de l’amor i el cos a destemps, els batecs a deshora —coetànies del Charleston dels anys vint. A l’inici de la segona part, ʻAscensorista nocturn’, el temps del treball s’inscriu en una cal·ligrafia impensada. Mrs. Lauper s’erigeix com una crítica que reverbera al text de Happy days de Beckett: la bellesa com a artifici, les formes i el relat fent caure el revers del vestit, per força, per sostenir —tan sols— el pes de la imatge. Pestanyes postisses, fermall, perles: tot allò que s’enrosca simbòlicament, tot allò que en cau i es despenja com gotes d’artifici. I enmig de l’artifici, creix l’amor com una molsa de cendres dolces: «Estima’m com la Barbra / que ho tenia molt clar / i lliga’m un record al son / o clava-me’l a les conques / i fes-ne parpella».

La guerra freda, el polsim de lluna. Un silenci que raja: white noise, el cor i les parpelles i el cos fet fragment que es desplaça a través dels solcs que es desvetllen: «I de tant ajuntar les parts caigudes, segons l’ordre d’apropament, ens vàrem quedar sense tu i jo». El jo poètic és col·lectiu, no s’encarna en un subjecte ni en un ésser concret, sinó que és efímer: transita per espais i navega endins del fossar de la història per arrencar-ne les fulles més fosques i les més tendres, les imatges i les contraimatges d’una nació que es pensa a si mateixa com una veu fragmentada. El desdoblament lingüístic es duu a terme en cada poema, dibuixa una figura. La cita de Jackie Kennedy ja assevera «I want to live my life, not record it» i s’endinsa en el rerefons de la història, un relat que es vela i que es trena en una escriptura fotogràfica que es vincla i s’esquinça. La poeta escriu com a cant a la reescriptura de la història des del concret, i sobretot, des d’un nosaltres possible, des de les cançons empeltades de silencis i d’una remor llunyana que oneja més enllà de la pròpia terra d’Estats Units. Si Adrienne Rich afirmava sobre la mirada que «uns nous ulls s’obren / dessota les parpelles», La breu història dels Estats Units es vincla, esgarrinxa i recull aquestes visions i les versa, recordant i advertint del pes de la memòria i de la brevetat fúlgida de poder-la escriure.

Mireia Casanyes Dalmau, Revista Caràcters (18.10.22)

https://revistacaracters-uv.es/i-lligam-un-record-al-son/

 

Categoria: Alabatre, Col·leccions, Premsa, Revistes  |  Etiquetes: , , , , , , , , , ,

UNA BONA ESTONA de Mavis Gallant a l’AraLlegim (29.10.22)

· Deixa un comnetari  

‘Una bona estona’ amb una estupenda protagonista passejant per París

La novel·la de Mavis Gallant va publicar-se el 1970 però sembla escrita abans-d’ahir

Torre Eiffel a París, França.

Una bona estona Mavis Gallant

  • LaBreu Edicions
  • Traducció d’Ignasi Pàmies
  • Barcelona, 2022
  • 357 pàgines. 22 euros

Una bona estona és una novel·la estranya, fascinant i estranya. Moderníssima tenint en compte que data del 1970 i explica una situació de principis dels anys 60. La fascinació prové de la protagonista, una jove quebequesa de llengua anglesa a París. Una noia ingènua; tanmateix, decidida i supervivent. Un dia es troba que el seu segon marit no és a casa (l’anterior és mort) i aquí comença l’excusa argumental que, a base d’anar acumulant situacions, va desenvolupant el to general de la novel·la. Surt a buscar el marit, que dona senyals de vida estranys, ara hi és ara no hi és. El cas és que la noia es passa uns quants dies amunt i avall de París. Frenètica, absorbida per la situació insòlita. Després, el temps passa ràpid, els mesos, les estacions. El marit no torna, no reapareix, i ella va fent, amb calma, sense rancúnia, en un París clarament previ al 68, conservadoríssim, estranyíssim, lletgíssim, amb cases inhòspites i famílies estranyes, amb parisencs supremacistes que la menyspreen.

La protagonista recorre zones perifèriques, el centre, es troba amb coneguts, coneix desconeguts, s’embolica amb un veí… París, i això és un dels grans mèrits, no apareix gaire, almenys el París de postal. Com que l’acció podria passar a qualsevol ciutat gran europea, l’autora no es preocupa gaire de l’entorn i se centra en la seva protagonista. Val molt la pena seguir-ne l’evolució com a personatge fins a arribar al final del seu viatge iniciàtic. El viatge iniciàtic, en literatura, ha donat grans obres literàries. Per esmentar la més gran, si es vol, El Quixot. Explica la història d’algú que es troba en una situació adversa (o és molt jove) i que després d’enfrontar-s’hi més o menys, al llarg d’un trajecte, físic o moral, on viu diverses peripècies, si se’n surt, acaba per prendre consciència d’ell mateix i veu modificat el seu caràcter, normalment per millorar. Aquí, tenim una protagonista típica d’un relat d’aquesta mena. Fins i tot en el sentit estricte de la paraula, ja que en molt poc temps va amunt i avall per París, sense parar, vivint experiències diverses.

Personatges secundaris molt ben dibuixats

Mavis Gallant (Mont-real, 1922 – París,2014) fa que la seva estupenda protagonista, amb el seu humor, amb el seu enfocament de la realitat, de vegades surrealista, de vegades ingenu, amb un punt de follia, però alhora ple de determini, vagi a la deriva sense angoixa per un París, fins i tot, desacostumadament asfixiant. Això fa que el lector no se separi mai d’ella perquè l’autora ja s’encarrega de fer-nos veure que no ens trobem pas davant d’una llunàtica extravagant. El centre de tot és, doncs, ella, la Shirley, i els personatges secundaris, molt ben dibuixats, imprescindibles, que l’envolten: té amics, amigues, té la mare al Canadà, amb qui manté una relació ambigua, i amigues de la mare que la visiten a París…

No cal dir que totes les anades i vingudes de la Shirley inclouen un punt de crítica social, cap a França, cap al Canadà, cap als seus, cap al mateix model familiar, que no es pot negligir. Una bona estona té cinquanta-dos anys i sembla feta abans-d’ahir.

Lluís Anton Baulenas, AraLlegim (29.10.22)

https://llegim.ara.cat/critiques-literaries/bona-estona-estupenda-protagonista-passejant-paris_1_4528342.html

Categoria: Col·leccions, Diaris, La intrusa, Premsa, Rotatori  |  Etiquetes: , , , , , , , ,

avançament editorial ANTIGUITATS de Cynthia Ozick a Vilaweb (29.10.22)

· Deixa un comnetari  

Avançament editorial: ‘Antiguitats’, de Cyntia Ozick

LaBreu presenta aquest volum, que conté cinc contes traduïts per Dolors Udina, amb un pròleg de Jordi Nopca

VilaWeb

L’escriptora Cynthia Ozick.

L’escriptora Cynthia Ozick va néixer el 1928 a Nova York en una família bielorussa d’origen jueu i actualment, a noranta-quatre anys, viu a Manhattan. Es va llicenciar a Nova York i després a la Universitat d’Ohio es va especialitzar en les novel·les de Henry James. La qualitat de la seva obra (relats, assaig i novel·la) n’ha fet un clàssic contemporani de la literatura anglosaxona. Ha estat descrita com “l’Emily Dickinson del Bronx”.

Sobretot ha destacat pels seus contes, cinc dels quals LaBreu Edicions ara presenta aplegats sota el títol Antiguitats, que és també el títol del primer conte. Els altres quatre: “La nissaga dels Alkana”, “Una sibil·la hebrea”, “Pecat” i “La costa de nova Zelanda”. La seva obra descriu les ombres de la immigració, les cicatrius de l’Holocaust i la construcció de la identitat individual quan tot està perdut.

Antiguitats forma part de la col·lecció la Intrusa, és traduïda per Dolors Udina i conté un pròleg detallat i extens de l’escriptor i periodista Jordi Nopca. Arribarà a les llibreries la setmana entrant. Fins ara, en català, tan sols s’havia traduït El xal (Viena, 2010) i totes dues traduccions les signa Dolors Udina.

Llegiu el primer conte del llibre Antiguitats, de Cynthia Ozick (LaBreu).

Els editors de LaBreu expliquen als lectors de VilaWeb:

“Antiguitats, títol del primer relat del llibre, se situa en un context antisemita; el protagonista, Lloyd Wilkinson Petrie, escriu un dietari en el qual reviu la seva estada al temple Academy for Boys. Els patiments del passat i els fantasmes de la joventut se situen en primer pla en un relat tenyit de certa ironia, que connecta amb la dimensió més universal de memòria, llegat i les renúncies d’ell com a jove. Recordant a les paràboles kafkianes, o a les narracions d’Hugo Von Hofmannsthal, pel que fa a la forma, i amb un estil destil·lat i impressionista.

Aquest volum que presenta LaBreu, inclou quatre relats més: ‘La nissaga dels Alkana’, ‘Una sibil·la hebrea’, ‘Pecat’ i ‘La costa de nova Zelanda’. En els relats, Ozick situa sempre l’acció en les veus més joves, que observen la decadència de l’estructura familiar, i sempre representant la figura paterna absent. En l’escriptura d’Ozick s’hi narren els dubtes i les pors dels protagonistes, que confonen el seu context més proper amb les maldats intrínseques del món.

L’art i la col·lectivitat per davant de la legitimació del talent individual. El passat en la seva dimensió més material, i la compassió que exigeix en el lector d’aquests diaris són aspectes clau per a comprendre l’estil d’Ozick. Autora clau del postmodernisme literari americà, porta al límit el gènere de la nouvelle i la forma.

Entre les seves novel·les destaquen The Cannibal Galaxy (1983) i The Messiah of Stockholm (1987), però Ozick és coneguda principalment per contes com els de The Pagan Rabin and Other Stories (1971), Levitation: Five Fictions (1982), Puttermesser Papers (1997) o El xal (1989). Ha fet crítica literària i ha escrit i traduït poesia. Ha estat guardonada amb prestigiosos reconeixements a la seva carrera, entre els quals destaquen el Rea Award for the Short Story (1986), el National Book Critics Circle Award (2000) i el PEN/Nabokov Award (2008).”

Montse Serra Vilaweb (29.10.22)

https://www.vilaweb.cat/noticies/avancament-editorial-antiguitats-de-cyntia-ozick/

Categoria: Col·leccions, La intrusa, Premsa, Rotatori  |  Etiquetes: , , , , , , , , , ,

· Deixa un comnetari  

presentació del poemari A TRAVÉS de Glòria Coll amb Magí Sunyer a l’Antic Ajuntament de Tarragona (28.10.22)

Categoria: Alabatre, Col·leccions, FotoBlog  |  Etiquetes: , , , , , ,

· Deixa un comnetari  

club de lectura del Casino de Vic amb la poesia d’Andreu Subirats GALTES DE PERDIU (27.10.22)

amb el suport de la Institució de les Lletres Catalanes

Categoria: Alabatre, Col·leccions, FotoBlog  |  Etiquetes: , , , , , ,

· Deixa un comnetari  

recital especial Jocs Florals al cicle de Poesia d’Ona Llibres

Glòria Coll A TRAVÉS Manel Ollé UN GRAPAT DE PEDRES D’AIGUA a Ona Llibres (25.10.22)

Categoria: Alabatre, Col·leccions, FotoBlog  |  Etiquetes: , , , , , , ,

entrevista a Cristina Garcia ELS IRREDEMPTS a ElPuntAvui (25.10.22)

· Deixa un comnetari  

CRISTINA GARCIA MOLINA 

“He après a respectar la meva escriptura”

  • Cristina Garcia Molina és professora de batxillerat en un institut de Girona i també imparteix classes d’escriptura a l’Ateneu Barcelonès QUIM PUIG.
No m’imagino els meus personatges en una pel·lícula o al carrer, sinó en un teatre, que és allà on passen les coses

Fa vuit anys, Cris­tina Gar­cia Molina (Gra­no­llers, 1975) va gua­nyar el premi Ciu­tat de Bada­lona amb els con­tes de Silenci a taula (Viena), des­ti­nats, com tants altres debuts con­de­co­rats, a pas­sar sense pena ni glòria. No va ser així: el lli­bre no només era boníssim, sinó que va ali­men­tar les expec­ta­ti­ves d’una segona obra que es creia immi­nent. L’espera ha estat llarga, quasi tor­tu­ra­dora, i per fi arriba Els irre­dempts (LaBreu), una novel·la en tres parts de no més de 140 pàgines que és més que la con­fir­mació d’un talent: és la urpada d’una bèstia literària.

Hi ha certa difi­cul­tat a defi­nir ‘Els irre­dempts’ com a novel·la, la mateixa que hi ha a defi­nir què és una novel·la.
Ja havia escrit un lli­bre de con­tes i tenia claríssim que ara tocava la novel·la. Des del prin­cipi volia jugar amb veus dife­rents, super­po­sant dues històries que ana­ven de bra­cet. I lla­vors en va sor­tir una ter­cera, i va ser quan em va explo­tar el cap. Jo era la pri­mera que no sabia iden­ti­fi­car el que tenia a les mans. M’hi vaig haver de bara­llar molt de temps. Si he tri­gat tant a publi­car és perquè no sabia què estava fent. No era un lli­bre de con­tes, ni tam­poc una novel·la en el sen­tit estricte, però neces­si­tava posar-hi un nom: al final sem­pre bus­quem els noms per aco­llir-nos a alguna cosa. La meva amiga Sil­vana Vogt em deia que era igual, que em deixés d’orgues. I de sobte va aparèixer la idea del tríptic. Estava expli­cant Èdip rei en una classe i vaig pro­jec­tar un qua­dre de Bacon; no era un tríptic, però les figu­res ja hi sor­tien molt des­mem­bra­des, i la lec­tura d’un lli­bre que li va dedi­car Jonat­han Lit­tell em va ser­vir en safata la idea. El que fa Bacon, al cap­da­vall, és no per­dre del tot la lògica nar­ra­tiva però des­mem­brar les històries. A par­tir d’aquell moment, el lli­bre ja em fun­ci­o­nava, sense saber com fun­ci­o­na­ria per als altres.
La forma del tríptic és tan antiga com l’art mateix. El que hi afe­geix Bacon és la defor­mació. Hi ha també la volun­tat d’esbu­de­llar una certa rea­li­tat?
També res­pon a això, Els irre­dempts. Té una forma de con cada vegada més des­car­nat, fins i tot visi­ble pel fet que l’extensió de cada part es va estre­nyent. Va ser molt vis­ce­ral també per a mi: quan vaig arri­bar a les últi­mes pàgines, ja no podia més. “Solar” és un món social, la veu és en plu­ral, i m’encanta que hi siguem tots, a la nar­ració. A “Linòleum”, aquest món queda aco­tat en el nucli fami­liar, i “Moll” és una part molt críptica, molt tan­cada, la més eixuta. Per tant, hi ha movi­ments suc­ces­sius cap a alguna cosa que rebenta i que s’esbu­de­lla.
Rebenta però també hi ha una resistència, tots s’arra­pen a alguna cosa.
Quan vaig publi­car Silenci a taula, tot­hom em deia que eren con­tes molt tris­tos, però per mi no ho eren. Jo no soc una per­sona trista; més aviat com Bacon: una nihi­lista opti­mista. La veri­tat és que no sé el que soc, però la tris­tesa segur que no és el que mou la meva nar­ració, ni tan sols quan he par­lat de la mort d’algú que estimo. Per tant, el títol és impor­tantíssim: estem atra­pats però resis­tim, que ho sapi­gueu. No diré que el lli­bre sigui vita­lista, però no és trist ni der­ro­tista. Al con­trari, el que volia era posar-hi una força que empenyés des de sota.
Té molt a veure amb la lite­ra­tura, aquesta força, com en la carta dels mes­tres de “Solar”, que invo­quen Txékhov, o quan diu que “par­lem molt de la mort però ningú no ens pre­para per a la poe­sia”.
En el fons sem­pre estic par­lant de lite­ra­tura. Sem­pre. Sense que vul­gui defen­sar una idea salvífica, és el que em fa viure, és el que res­piro. La meva vida no té cap sen­tit sense aquest ele­ment. La majo­ria de sacri­fi­cis, també en l’àmbit per­so­nal, han sigut per la lite­ra­tura, encara que hagi tar­dat anys a escriure. Els irre­dempts home­natja el que m’ha donat l’art, la lite­ra­tura, tot allò que fa que siguem aquí i que ens hi vul­guem que­dar.
L’estil és molt més cise­llat que als con­tes, una con­cen­tració radi­cal de la frase.
Evi­dent­ment hi ha hagut un canvi, perquè si no m’ho hau­ria de fer mirar. De tota manera, amb Silenci a taula ja apun­tava en aquesta direcció, però tenia por, ara ho veig claríssim. Tenia por de dir les coses com les volia dir. Ja m’hi apro­xi­mava una mica, però aquest és més des­til·lat, i la frase, més densa i directa, més des­car­nada, tot i que encara podia haver anat una mica més enllà. Hi ha tin­gut a veure la madu­ració per­so­nal, però també les lec­tu­res que s’hi han afe­git i que m’han permès accep­tar que les coses es podien dir d’aquesta manera i que no t’havies de sen­tir cul­pa­ble per voler com­pli­car o con­den­sar massa una idea. Al final, he après a res­pec­tar la meva escrip­tura, cosa que no sem­pre havia fet. Sovint he dub­tat molt i he eli­mi­nat tex­tos perquè no em res­pec­tava, perquè em pen­sava que s’havia de fer dife­rent. I quan he accep­tat que aquesta és la meva manera de veure el món i d’expres­sar-me, m’he que­dat molt més tran­quil·la.
Reque­reix un esforç no només tro­bar la veu, sinó també dei­xar-la par­lar. És el dilema de sem­pre, entre els que escri­uen fàcil i els que hi patei­xen?
Jo hi he patit, i molt. Em puc estar anys pen­sant alguna cosa abans d’escriure-la.
Pot­ser hi ha un res­pecte sagrat per la paraula escrita?
Sagradíssim! I hi ha aquell sen­ti­ment de ver­go­nya, que és hor­ri­ble. Quan dones a lle­gir alguna cosa teva, et vol­dries fon­dre. És una mica un mirall defor­ma­dor, perquè soc molt exi­gent i molt crítica amb mi mateixa: mai no en sé prou ni he arri­bat prou lluny. L’ori­gi­nal d’Els irre­dempts només l’havien lle­git l’Ester Andorrà, l’edi­tora, i la Sil­vana Vogt; ningú més en va saber res fins que ha sor­tit. Tam­poc volia tenir l’opinió de molta gent, perquè et pot satu­rar. Un cop ha sor­tit, la gent hi busca el lli­gam de l’argu­ment, que és ine­vi­ta­ble, ja ho entenc, però rela­xeu-vos, no passa res si no hi és.
Ben mirat, també hi ha uni­tat d’acció, i con­flicte, i una reso­lució.
És clar, hi són tots, aquests ele­ments, però en lloc de lli­gar-los amb l’argu­ment, la trama és Txékhov, Shakes­pe­are, l’art, la música. El fil és aquest, perquè per mi són essen­ci­als. Si ets pagès i escrius un lli­bre sobre la page­sia par­lant de plan­tes i adobs, ningú no t’ho dis­cu­tirà; en canvi, als escrip­tors ens diuen que som esnobs i pedants si esmen­tem refe­rents lite­ra­ris. No he posat aquests refe­rents per tirar-te’ls pel cap, sinó perquè aquesta és la meva terra, el mate­rial que llauro. No els puc evi­tar ni que volgués.
A “Linòleum”, la figura del pare és el dipo­si­tari del llen­guatge i la mare no té una vida visi­ble. Per què?
Quan moc els per­so­nat­ges, m’engruno en ells. Soc a tros­sets a tot el lli­bre. Que sigui la mare la vapo­rosa i el pare el fort no sig­ni­fica res. Ho podia haver girat, però sí que par­tia d’una història real. Al prin­cipi, jo volia par­lar de James Joyce i la seva família, però m’impo­sa­ven tant que ho vaig dei­xar. “Linòleum” d’alguna manera repro­du­eix la relació entre Joyce, Nora Bar­na­cle i els seus dos fills. Em va atra­par tant aquest món, que vaig anar dues vega­des a Tri­este, per fer la ruta de Joyce i d’Umberto Saba, i per visi­tar el Museo Civico, que surt a la part final. M’ho vaig pas­sar molt bé però no em vaig docu­men­tar gaire. Sí que me’n vaig endur la imatge del moll, i el cafè San Marco, pen­sant que m’hi tro­ba­ria en Clau­dio Magris. Tinc una foto meva allà, espe­rant que com­pa­re­gui… Tot aquest món és a la gènesi de “Linòleum”, però com que volia fer una cosa més meva, allò va anar tan­cat en un armari i em vaig que­dar amb el subs­trat de la història per bar­re­jar-hi la mater­ni­tat, la cre­ació, la cul­pa­bi­li­tat, la inca­pa­ci­tat de dir, una certa infe­li­ci­tat.
I el tea­tre, com en l’humor negre amb què els dos ger­mans esce­ni­fi­quen la con­versa que tin­dran quan es mori el pare. En el fons és assa­jar com posar parau­les a allò que no en tindrà. L’art ser­veix en part per a això?
“Linòleum” tenia un altre final, però se’m va morir el pare al febrer, quan estava aca­bant el lli­bre i no podia dei­xar-lo. El vaig tan­car en ple dol, i per això està modi­fi­cat, perquè ell hi pogués entrar. És molt curiós: tenia un pare de ficció, i de sobte perdo el de debò. Vaig haver de matar-lo també en el lli­bre.
La famosa frase de “matar el pare” no està dita perquè sí, i no implica necessària­ment odiar-lo.
Quan va morir la meva mare, fa tretze anys, va ser molt fort, però la bui­dor que m’ha dei­xat no tenir el pare és deso­la­dora. És un sen­ti­ment d’orfan­dat molt bèstia. Tan exa­ge­rat, que a vega­des tens la sen­sació que ningú no t’estima, perquè, és clar, les dues per­so­nes que segur, seguríssim que t’esti­ma­ven ja no hi són.
A “Moll”, el cos sofrent, el que no és nor­ma­tiu i no encaixa, com tam­poc els alum­nes de “Solar”, és una paràbola sobre el desig?
Sí, sí, és això. És un procés molt feri­dor: com fer que l’altre em miri com jo vull que em miri. Bart­hes en parla bas­tant. No havia pen­sat mai que l’amor no cor­res­post fos tan abso­lu­ta­ment estran­gu­la­dor. Acaba amb tu. Si ja ets un mons­tre, com el meu per­so­natge, o t’afer­res a alguna cosa, que és el que fa, o sucum­bei­xes. Sem­pre podem fer alguna cosa amb el que tenim. També se n’ha d’apren­dre, a pen­sar així, a apro­fi­tar el que tens, com el ballarí Rai­mund Hogue.
La seva defor­mi­tat podria no ser ni tan sols real, sinó tal com es veu a través dels ulls de la dona que estima. Quan no et volen, en efecte ets un mons­tre.
Si no et miren, no vals res. Per això la seva és una defor­mi­tat que pot­ser els altres no veuen, però ell sí. I no hi ha res al món que et con­venci que no ets aquest cos deforme que et retorna el mirall.
Quin pes té el tea­tre en la seva nar­ra­tiva?
En la meva ima­gi­nació, els per­so­nat­ges es mouen dalt d’un esce­nari, encara que pot­ser no es per­cebi en la nar­ració. No me’ls ima­gino en una pel·lícula o al car­rer, sinó en un tea­tre, que és allà on pas­sen les coses. No és que sigui un recurs, és que penso en el tea­tre tot el temps. M’he for­mat en dra­matúrgia a la Sala Beckett, on he tin­gut dos pro­fes­sors bru­tals, Simon Step­hens i Ser­gio Blanco, i a tots dos els he expli­cat que anava a classe a vam­pi­rit­zar tot el que pogués per a la meva nar­ra­tiva. M’enduc mol­tes coses del tea­tre, moltíssi­mes. Ser­gio Blanco també és de frase densa i curta, i m’ha aju­dat molt també pel seu atre­vi­ment a dir coses, a estri­par-te en escena.
En el marc d’això que en diuen la “nova lite­ra­tura feme­nina”, com encaixa un lli­bre com el seu?
No hi encaixa. Evi­dent­ment que soc una dona, però la meva mirada és de lec­tora, i davant de l’art i la lite­ra­tura pro­jecto una mirada ase­xual. No em dedico a comp­tar quants homes i quan­tes dones lle­geixo a l’any. Com tam­poc he vol­gut tenir mai una car­rera literària. Suposo que s’ha notat. El meu com­promís és amb el fet lite­rari, no amb l’èxit. Si volgués ser famosa, ja vaig tard, molt tard, i estic con­tenta que sigui així, perquè m’hi sento més còmoda. Si d’aquí a un temps tinc un altre lli­bre que con­si­dero que és honest, doncs enda­vant, i si no escric res que val­gui la pena, doncs que no surti i ja està. Durant tots aquests anys molta gent em pre­gun­tava per què no estava escri­vint, i la veri­tat és que sem­pre escric, fins i tot quan no escric.

Molt més que una promesa.Li poses un focus al davant, i es retreu com la banya d’un cargol. Si li parles de llibres (o de teatre, que l’atrau fins a l’obsessió), surt de la closca, però només una mica, perquè allà on Cristina Garcia Molina respira millor és dins de la literatura, forcejant amb la resistència d’una frase o llegint les que ja han abatut els autors que admira, es diguin Txékhov, o Anne Carson, o Pascal Quignard. Professora de literatura a l’institut Sobrequés de Girona i a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, on ella mateixa va formar-se, encaixa amb humor haver-se convertit en “la jove promesa de més edat de la temporada”, perquè ben mirat no se’n sap mai prou, no, d’escriure amb respecte per les paraules que poses en moviment? A “Els irredempts”, ha donat a cada una de les seves una densitat i una exactitud tan meditades, que molts lectors se l’han pres com un llibre d’aforismes (la brevetat és també una forma d’intel·ligència), dels quals n’hi ha, és veritat, de memorables: “els contes infantils només reforcen la injustícia”, “cada mudança és un regne perdut”, “als homes bons els fascina la crueltat”, “domèstic és un adjectiu ple d’odi”, “no pots dir al passat què ha de fer”, “que dòcils que ens acostumem a les coses tortes”. Però si algú necessita encara alguna raó més per entrar en el fulgor glaçador d’aquest llibre, la mateixa autora l’adverteix: “Aquest text ondulatori no és una història senzilla que agradi a la gent. Parla de les abdicacions de la vida.” I no s’abdica en línia recta.

Eva Vázquez, ElPuntAvui (25.10.22)

https://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/2208982-he-apres-a-respectar-la-meva-escriptura.html

Categoria: Cicuta, Col·leccions, Diaris, Premsa, Rotatori  |  Etiquetes: , , , , , , , ,

· Deixa un comnetari  

dins el cicle LECTURES EN RUTA NIT CUSSÀ amb Jaume Huch (Edicions de l’Albí), Ignasi Pàmies (LaBreu Edicions) Eva Sánchez (Anònim de Teatre) i Pep Espelt. al Konvent amb col·laboració amb Tramoia (21.10.22)

Categoria: Cicuta, Col·leccions, FotoBlog  |  Etiquetes: , , , , , , , , , ,

· Deixa un comnetari  

del recital presentació del poemari A TRAVÉS de Glòria Coll a la Llibreria La Trenca d’Andorra (21.10.22)

Categoria: Alabatre, Col·leccions, FotoBlog  |  Etiquetes: , , , , , , , ,

Silvie Rothkovic entrevistada a “Tots els matins del món” (20.10.22)

· Deixa un comnetari  

Silvie Rothkovic entrevistada a “Tots els matins del món”
“La poesia jo crec que està molt més emparentada amb la música que la prosa en el sentit que supera el llenguatge racional…la poesia trenca una mica més aquesta barrera d’haver d’entendre les coses i t’arriba per aquesta vessant més de meravella… meravellar-se sense haver de desxifrar una història o el tema més racional.
La música d’Arvo Pärt m’ha servit per crear atmosferes on escriure”
Silvie Rothkovic
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/tots-els-matins-del-mon/silvie-rothkovic-la-musica-darvo-part-mha-servit-per-crear-atmosferes-on-escriure/audio/1150156/

Categoria: Alabatre, Col·leccions, Premsa  |  Etiquetes: , , , , , , , , , ,

ELS IRREDEMPTS de Cristina Garcia a El Periódico (20.10.22)

· Deixa un comnetari  

 

‘Els irredempts’, de Cristina Garcia Molina: un tríptic elegíac i desbordant
L’autora catalana serveix tres relats independents marcats per la foscor de Bacon i la melancolia de Txékhov

En el panorama de noves veus de la narrativa catalana sobresurt per la seva contundència la de Cristina Garcia Molina (Granollers, 1975), professora de llengua i literatura amb relativament poca obra publicada, contes en antologies i a la revista digital ‘Paper de vidre’, els textos infantils ‘Plou…pero quin sol!’(La Meceua, 2013) i també va guanyar el 2014 el premi literari Ciutat de Badalona amb el volum de contes ‘Silenci a taula’ (Viena Edicions, 2014). Ara presenta no una novel·la a l’ús sinó el que defineix com un «tríptic», ‘Els irredempts’, que els editors de LaBreu comparen amb bon ull amb un de pictòric de Francis Bacon. La forma de la narració reflecteix una aproximació personal a la literatura i adopta un caràcter de tipus experimental. L’autora juxtaposa de fet tres relats que funcionen de manera independent, però que comparteixen una mateixa paleta de colors: ‘Solar’, ‘Linòleum’ i ‘Moll’.

Estem davant tons foscos i vermellosos, amb algun traç de blanc, una gamma àmplia de la desesperació i la descomposició de les formes. Els personatges de cada un d’aquests plafons literaris, tal com marca el títol, són irredimibles, estan perduts, sense salvació possible, atrapats en una existència hostil en la qual el llenguatge es dona per derrotat. A ‘Solar’, el relat que obre el tríptic i el més extens, Garcia Molina situa en una escola uns professors que han d’acollir en unes condicions deplorables uns alumnes que tenen noms de lletres. Només tenen el solar, que és pura intempèrie, i a poc a poc les dificultats pedagògiques es fan insuportables. No s’ha de pensar en un relat realista, sinó més aviat apocalíptic, gairebé elegíac. Garcia toca allà on dol, l’escola símbol del progrés il·lustrat, per descriure una societat desintegrada i sense esperança.

Un prodigi de llenguatge
A ‘Linòleum’, els irredempts són dos germans. Ella explica la història de l’«estranya» família que transita pel tríptic de La crucifixió de Bacon, amb un pare erudit que es queda afàsic i una mare embogida que els deixa amb «el que fa més mal»: una cita d’Anton Txékhov. L’autor rus habita aquestes pàgines com una divinitat per la qual es jura com per Al·là, Déu i Rama. A ‘Moll’ pren la veu narrativa un voluntari del Museu Cívic, que s’enamora a distància d’una visitant, un testimoni de la impossibilitat de l’amor platònic en un entorn envoltat d’art. Aquest «moll» de ciutat sempre convida a fer un pas més.

Fins aquí tenim, de manera sintètica, el què. I el que destaca en aquest llibre és el com, és la força magnètica que aconsegueix emanar amb una prosa hiperbòlica, amb un llenguatge que es retroalimenta de manera prodigiosa. Anàfores, enumeracions, el·lipsis, hipèrbatons i metàfores, la prosa de Garcia Molina, professora també a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, és també lúdica amb el mateix llenguatge, conscient del joc de significats i d’insignificats, una prosa que esgrimeix amb agilitat el tall de les frases. Frega la poesia. «Parlem molt sobre la mort, però ningú ens prepara per a la poesia» diu amb lucidesa un dels personatges.

‘Els irredempts’
Autora: Cristina Garcia Molina

Editorial: LaBreu

154 pàgines. 15 euros

Valeria Gaillard, El Periódico

https://www.elperiodico.cat/ca/oci-i-cultura/20221021/els-irredemps-cristina-garcia-molina-77550715

Categoria: Cicuta, Col·leccions, Diaris, Premsa  |  Etiquetes: , , , , , ,

ENCARNACIONS de Biel Mesquida al Tocats de Lletra (29.10.22)

· Deixa un comnetari  

Dissabte 29 d’octubre, a les 13 h, dins la programació del Festival TOCATS DE LLETRA presentació d’

ENCARNACIONS de Biel Mesquida

a l’Espai Òmnium Manresa (c/de Sobrerroca, 38 Manresa)

Categoria: Agenda, Cicuta, Col·leccions  |  Etiquetes: , , , , , , ,

CELEBREM CUSSÀ a Llibreria Isop (29.10.22)

· Deixa un comnetari  

Dissabte 29, a les 12 h, CELEBREM CUSSÀ amb els editors de LaBreu Edicions i Edicions de l’Albí.

Presentación i lectura de l’obra de Jordi Cussà

a la Llibreria Isop (pça del Mig, 12 B Olot)

Categoria: Agenda, Cicuta, Col·leccions  |  Etiquetes: , , , , , , , , , ,

INSUFICIÈNCIA MITRAL de Jordi Vintró

· Deixa un comnetari  

Títol_ Insuficiència mitral
Autor_ Jordi Vintró
Pròleg_ Joan Todó
Col·lecció_ alabatre, 123
PVP_ 15 euros
Pàgs_ 112
ISBN_ 978-84-125774-5-7

Jordi Vintró (Barcelona, 1943) és autor del llibre de relats Eugeni i altres (1986) i dels poemaris Cançons per a en Jaume (1985), Ludwig (1992), Poemes (2001), Cartes de sotamà (2006), La bassa de les oques (2010) i Poesia Laica, en coautoria amb Aleix Cort (2015).

El 1996 va guanyar la IV Convocatòria del Premi Aula de Poesia de Barcelona amb Insuficiència mitral (Lumen, Barcelona, 1997), que de seguida es va convertir en un dels llibres de culte del canvi de mil·lenni. L’edició requeria una versió en castellà que es converteix en un germà ja inseparable de la versió catalana, amb la que avancen plegades i dialoguen oferint al lector un joc exquisit de saviesa, destresa poètica i genialitat creativa. 25 anys després del naixement d’aquest desbordament verbal esdevingut un clàssic modern, és el moment de celebrar-ho tornant al lector aquesta grandesa que encara perdura i ens emociona i desafia a la vegada.

Altres llibres de Jordi Vintró a LaBreu Edicions:

CARTES DE SOTAMÀ https://labreuedicions.com/cartes-de-sotama-jordi-vintro/

LA BASSA DE LES OQUES https://labreuedicions.com/la-bassa-de-les-oques-jordi-vintro/

NOVES IMPRESSIONS D’ÀFRICA de Raymond Roussel, traducció de Vintró  https://labreuedicions.com/noves-impressions-dafrica-de-raymond-roussel/

LES VOLUNTÀRIES Sebastià Bonet i Jordi Vintró https://labreuedicions.com/voluntaries-de-sebastia-bonet/

POESIA LAICA Jordi Vintró i Aleix Cort https://labreuedicions.com/poesia-laica-de-jordi-vintro-i-aleix-cort/

Categoria: Alabatre, Col·leccions, Novetats, Pública, ✭Catàleg✭  |  Etiquetes:

EN ELS SOMNIS COMENCEN LES RESPONSABILITATS de Delmore Schwartz

· Deixa un comnetari  

Títol_ En els somnis comencen les responsabilitats
Autor_ Delmore Schwartz
Prefaci_ Lou Reed
Traductor_ Andreu Gomila
Col·lecció_ la intrusa, 33
PVP_ 22 euros
Pàgs_ 294
ISBN_ 978-84-125774-4-0

Delmore Schwartz va néixer el 1913 a Brooklyn. Els seus pares, ambdós jueus romanesos, es van separar quan Schwartz tenia nou anys i el seu divorci li va provocar un efecte profund. Just després de graduar-se a la Universitat de Nova York, va escriure el seu relat més famós «En els somnis comencen les responsabilitats» (1937). L’any següent, el seu recull de relats amb el mateix títol va tenir una excel·lent acollida. La seva obra rebé l’elogi d’alguns dels literats més reconeguts, incloent T. S. Eliot, William Carlos Williams i Ezra Pound, i va ser considerat un dels escriptors més prometedors de la seva generació.
En les següents dues dècades escrigué relats, poemes i teatre; i edità les revistes Partisan Review i The New Republic. Es casà i divorcià dues vegades. El 1959 guanyà el Premi Bollingen pel seu poemari Summer Knowledge. Donà classes d’escriptura creativa a Princeton i Kenyon College. Va morir el 1966 d’un atac de cor, alcoholitzat i amb problemes de salut mental, en una habitació d’hotel on vivia aïllat del món feia temps.

Els vuit relats de Delmore Schwartz, un dels més importants intel·lectuals del Nova York dels anys 30 i 40, són una joia oblidada i fins ara inèdita en català. El llibre s’obre amb el relat que ha donat fama a Schwartz: en un cinema un noi mira una pel·lícula en què els protagonistes són els seus pares abans de ser els seus pares, el fill és testimoni de l’enamorament de la parella, de les seves il·lusions i dubtes davant el compromís; i veu com es descompon la parella davant la impotència i el perill de no existir.

Schwartz captura els conflictes generacionals, la sornegueria dels joves educats a Amèrica, en desacord amb els seus pares immigrants de la vella Europa. Retrata amb una qualitat quasi cinematogràfica la intensitat emocional d’una ciutat en plena era del canvi. Traça una mirada domèstica i onírica cap els ancestres i les falses esperances que provoquen la desil·lusió en les famílies. Esdevé el cronista de les ombres dels destins fracassats i l’abisme de la relació amb els altres. Una obra sobre el reconeixement de la pròpia individualitat entesa com a ficció, amb una escriptura lluminosa i de gran alçada poètica.

PREMSA

Avançament editorial a PAPER DE VIDRE https://pdvcontes.wordpress.com/2022/11/22/delmore-schwartz/

Vilaweb https://www.vilaweb.cat/noticies/fragment-en-els-somnis-comencen-les-responsabilitats-de-delmore-schwartz/

Categoria: Col·leccions, La intrusa, Novetats, Pública, ✭Catàleg✭  |  Etiquetes: , , , , , ,

A TRAVÉS de Glòria Coll a Tarragona (28.10.22)

· Deixa un comnetari  

Divendres 28, a les 19 h, presentació del poemari 

A TRAVÉS de Glòria Coll

acompanyarà l’autora Magí Sunyer

a l’Antic Ajuntament de Tarragona (carrer Major, 21 Tarragona)

Categoria: Agenda, Alabatre, Col·leccions  |  Etiquetes: , , , , , , , , ,

ANTIGUITATS de Cynthia Ozick

· Deixa un comnetari  

títol_ Antiguitats
autora_ Cynthia Ozick
traductora_ Dolors Udina
pròleg_ Jordi Nopca
col·lecció_ la intrusa, 32
pvp_ 21 euros
pàgs_ 236
isbn_ 978-84-125774-3-3

Cynthia Ozick va néixer el 1928 a Nova York en una família bielorussa d’origen jueu i viu a Manhattan. Es va llicenciar a Nova York. A la Universitat d’Ohio, s’especialitzà en les novel·les de Henry James. La qualitat de la seva obra —relats, assaig i novel·la— n’ha fet un clàssic contemporani de la literatura anglosaxona. Se l’ha descrit com «l’Emily Dickinson del Bronx».

Entre les seves novel·les destaquen The Cannibal Galaxy (1983) i The Messiah of Stockholm (1987), però Ozick és coneguda principalment per contes com els de The Pagan Rabin and Other Stories (1971), Levitation: Five Fictions (1982), Puttermesser Papers (1997) o El xal (1989). Ha fet crítica literària i ha escrit i traduït poesia. Ha estat guardonada amb prestigiosos reconeixements a la seva carrera, d’entre els quals destaquen el Rea Award for the Short Story (1986), el National Book Critics Circle Award (2000) i el PEN/Nabokov Award (2008).

La seva obra descriu les ombres de la immigració, les cicatrius de l’Holocaust i la construcció de la identitat individual quan tot està perdut. Cynthia Ozick teixeix uns enigmàtics relats, amb un estil virtuós, sobre la naturalesa efímera de la memòria i la fugacitat de la vida.

Antiguitats són cinc relats tocats d’una ironia inquietant que capturen els significats canviants del passat i com la nostra experiència els acoloreix de matisos: un vidu rondinaire escriu unes memòries que indaguen sobre una capsa de tresors egipcis i l’enigma familiar que amaguen; dos poetes pivoten entre la competitivitat, l’èxit efímer i l’enveja; una sibil·la atea d’antany transforma els seus orígens en un ideari; el magnetisme d’un secret compartit per un artista i una jove; la necessitat de companyia d’uns individus aparentment adients de qui més valdria fugir corrents. Situacions amb el sabor d’una paràbola kafkiana amb la veu brillant i singular d’Ozick, trenant mite i mania, història i il·lusió.

«Antiguitats», el primer relat que dona títol al llibre, se situa en la plena decadència institucional d’una acadèmia que amb el pas dels anys està en ple declivi. El protagonista, Lloyd Wilkinson Petrie, escriu un dietari en el qual reviu la seva estada al temple Academy for Boys. L’enveja manifesta cap a Ben-Zion Elefantin, en un exercici d’expiació vinculat a l’herència de pertànyer al llinatge llegendari dels elefantins. El context antisemita connecta amb la dimensió més universal de memòria i llegat d’aquest ascendència menystinguda. Com diu, al pròleg, Jordi Nopca, «[Lloyd] Viu presoner d’una doble negació: la de pertànyer al poble estigmatitzat i perseguit per excel·lència durant segles, i la de no ser reconegut com a tal pels seus». En els altres relats, vistos des del punt de vista dels fills, els pares envejosos cerquen validar el seu talent, a través de l’art que és sempre un eix temàtic dels personatges d’Ozick. L’art i la col·lectivitat per davant de la legitimació del talent individual. El passat en la seva dimensió més material, i la compassió que exigeix en el lector d’aquests diaris són aspectes claus per comprendre l’estil d’Ozick.

Autora clau del postmodernisme literari, porta al límit el gènere de la nouvelle i la forma, i és recurrent en certs temes com l’herència present en tota l’obra de l’autora. Aquest volum que presenta LaBreu, inclou quatre relats més: «La nissaga dels Alkana», «Una sibil·la hebrea», «Pecat» i «La costa de nova Zelanda».

En els relats, Ozick situa sempre l’acció en les veus més joves, que observen la decadència de l’estructura familiar, i sempre representant la figura paterna absent. En l’escriptura d’Ozick hi destil·la gran tècnica per narrar els dubtes i les pors dels personatges que focalitza la narradora. Elements mitològics, així com bíblics, jueus i clàssics, s’entrellacen amb els personatges i les seves històries.

LA TRADUCTORA
DOLORS UDINA és traductora literària i professora de traducció. Per la seva tasca ha rebut el Premi Crítica Serra d’Or (2014), Premi Ciutat de Barcelona (2017) i la Creu de Sant Jordi (2018). Al català havia traduït El xal de Cynthia Ozick l’any 2010.

EL PROLOGUISTA
JORDI NOPCA és periodista i escriptor. Actualment, redactor del Diari Ara. El 2012 va publicar la seva primera novel·la, El talent, amb LaBreu Edicions. Ha publicat 6 llibres, el darrer dels quals és La teva ombra (Proa, 2019).

«En tot el que escriu, Cynthia Ozick es mira el seu país amb el recel de qui la sap llarga» Ali Smith

«Indiscutible és l’exquisit art d’Ozick de representar un altre relat reverberant i inquietant.» The Washington Post

 

PREMSA

Vilaweb https://www.vilaweb.cat/noticies/avancament-editorial-antiguitats-de-cyntia-ozick/

Categoria: Col·leccions, La intrusa, Novetats, Pública, ✭Catàleg✭  |  Etiquetes: , , , , , , , ,

homenatge a  Antònia Vicens a la Llibreria Documenta (28.10.22)

· Deixa un comnetari  

Divendres 28, al Vè cicle Port de Poesia Barcelona homenatge a 

Antònia Vicens

amb Eduard Carmona, Emili Bou, Carles Fabregat, Joan Duran, Mª Teresa Ferrer i Rubén Luzon

amb l’actuació musical de Miquel Tur

a la Llibreria Documenta (c/Pau Claris, 144 Barcelona)

Categoria: Agenda, Alabatre, Col·leccions  |  Etiquetes: , , , , ,

ESCRIURE de Marguerite Duras a la Llibrerai Foster&Wallace (28.10.22)

· Deixa un comnetari  

Divendres 28, a les 19 h, presentació d’

ESCRIURE de Marguerite Duras

amb l’escriptora Míriam Cano i l’editora Ester Andorrà

a Foster&Wallace (c/ de la Riera, 20 Vic)

Categoria: Agenda, Col·leccions, La intrusa  |  Etiquetes:

ESCRIURE de Marguerite Duras al Pati Blau (28.10.22)

· Deixa un comnetari  

Divendres 28, a les 18.30 h, dins el cicle Dones literàries

ESCRIURE de Marguerite Duras

amb la llibretera Susana Álvarez i l’editora Ester Andorrà 

al Pati Blau(Carrer de la Verge del Pilar, 24 Cornellà de Llobregat)

Categoria: Agenda, Col·leccions, La intrusa  |  Etiquetes: , , , , , , , ,

recital especial Jocs Florals amb Glòria Coll i Manel Ollé a Ona Llibres (25.10.22)

· Deixa un comnetari  

Dimarts 25, a les 19.30 h, recital especial Jocs Florals al cicle de Poesia d’Ona Llibres 

Glòria Coll A TRAVÉS

Manel Ollé UN GRAPAT DE PEDRES D’AIGUA

a Ona Llibres (c/Pau Claris , 94 Barcelona).

Categoria: Agenda, Alabatre, Col·leccions  |  Etiquetes: , , , , , , , , , , ,

club de lectura de poesia amb PARE QUÈ FEM AMB LA MARE MORTA d’Antònia Vicens a La Fatal (24.10.22)

· Deixa un comnetari  

Dilluns, 24 octubre, a les 19 h, club de lectura de poesia amb

PARE QUÈ FEM AMB LA MARE MORTA d’Antònia Vicens

Coordinadora: Àngels Marzo

a la Llibreria La Fatal (Vallcalent 65  Lleida)

 

Categoria: Agenda, Alabatre, Col·leccions  |  Etiquetes: , , , , , , , , , ,

ELS IRREDEMPTS de Cristina Garcia a LRP (15.10.22)

· Deixa un comnetari  

Aforismes de l’estupor

En un gremi en què les edi­to­ri­als cada set­mana pre­sen­ten un bon gra­pat d’obres mes­tres, sobta al lec­tor tro­bar nar­ra­ci­ons sense afany comer­cial i amb l’únic objec­tiu de la qua­li­tat i la intros­pecció. Aquest és el cas d’Els irre­dempts, de Cris­tina Gar­cia Molina, un nou des­co­bri­ment de l’edi­to­rial literària laBreu. Molina, nas­cuda a Gra­no­llers el 1975 i resi­dent a Girona, ja havia obtin­gut el Premi Ciu­tat de Bada­lona pel recull de con­tes Silenci a taula, que també des­ta­cava com a exer­cici for­mal pel tre­ball de síntesi, l’ela­bo­ració amb paciència i l’eco­no­mia de llen­guatge. Amb Els irre­dempts fa un pas enda­vant i se’ns pre­senta, encara jove per a la novel·la, com una de les rea­li­tats més esti­mu­lants de la nar­ra­tiva actual.

Què és Els irre­dempts? Difícil sin­te­tit­zar-ho sense xocar con­tra un mur de parau­les. La novel·la, en la línia d’escrip­tors d’alt vol­tatge com Peter Handke i Tho­mas Bern­hard, s’inter­roga sobre la vida des de la mateixa arrel del llen­guatge. Això ens ho pre­senta a través d’una prosa sintètica, en què la frase breu se sus­tenta amb l’al·lite­ració per cons­truir una mena de poe­mes en prosa sobre l’angoixa de viure i la des­es­pe­ració. No s’alar­min perquè tot això ho fa amb una gran natu­ra­li­tat i domini de l’espai temps. Mai no resulta car­re­gosa, mai cansa, perquè la seva pro­posta és un exer­cici de llum en què els per­so­nat­ges dava­llen i s’ele­ven.

Divi­dit en tres parts, el lli­bre és ple d’estam­pes quo­ti­di­a­nes de gran bellesa, en què les des­crip­ci­ons s’aca­ben con­ver­tint en el reflex d’una lent mullada o les llums en un ull miop. Hi ha, però, l’ele­ment dis­tor­si­o­na­dor, la pulsió de la bru­ta­li­tat de l’espai, que con­trasta amb la recre­ació de l’afo­risme enmig de les situ­a­ci­ons, en què els per­so­nat­ges poden volar o sim­ple­ment caure: “Car­re­gats de psi­codèlia, de drama i de comèdia bufa, de des­ba­lles­ta­ment de totes les coses que coneixíem i con­trolàvem d’abans.” Les imat­ges pode­ro­ses obren els clímaxs, com quan ens ofe­reix aquest vers pes­cat, res­ca­tat dins la prosa: “Córrer per anes­te­siar el dolor de l’esquer cla­vat a la llen­gua.” Només pels llam­pecs poètics, els tex­tos, apa­rent­ment incon­ne­xos de Gar­cia Molina ja ens omplen els pul­mons, ja ens per­me­ten de nou sen­tir-nos orgu­llo­sos de lle­gir. La nar­ra­dora en pri­mera per­sona es con­fessa contínua­ment, ens posa a l’abast les seves cui­tes i vicis­si­tuds, sobre­tot dins la mateixa lite­ra­tura, que és, en defi­ni­tiva, el tema del lli­bre: “He lle­git molt. També he obli­dat molt. Podríem dir que no m’ha ser­vit de res. El món és el que és. Un exer­cici con­tinu de des­memòria. Impos­si­ble supor­tar el pes de tan­tes cons­truc­ci­ons sobre nos­tre for­mant piles…” Tot és així, incan­des­cent, ple de racons on l’ànima prega des­es­pe­rada com als relats de Bern­hard. Molina ens ofe­reix un relat esfi­la­gar­sat, però embas­tat amb cura. L’argu­ment és el mateix dring de les parau­les, o el seu xoc fatídic con­tra la rea­li­tat, sem­pre per sobre del lament.

Els irredempts
Autora:
Cristina Garcia Molina
Editorial: LaBreu Edicions
Preu: 15 euros
David Castillo, LaRepública (15.10.22)
https://www.lrp.cat/lrp-arts/article/2204655-aforismes-de-l-estupor.html

Categoria: Cicuta, Col·leccions, Diaris, Premsa  |  Etiquetes: , , , , , ,

NIT CUSSÀ al Konvent (21.10.22)

· Deixa un comnetari  

divendres 21, a les 22 h, dins el cicle LECTURES EN RUTA

NIT CUSSÀ

amb Jaume Huch (Edicions de l’Albí), Ignasi Pàmies (LaBreu Edicions) Eva Sánchez (Anònim de Teatre) i Pep Espelt.

al Konvent amb col·laboració amb Tramoia

http://www.konvent.cat/lectures-en-ruta/

Categoria: Agenda, Cicuta, Col·leccions  |  Etiquetes: , , , , , , , , , ,

ELS IRREDEMPTS de Cristina Garcia a CUENTOS Y DESENCUENTOS (17.10.22)

· Deixa un comnetari  

Els irredempts, de Cristina Garcia Molina (LaBreu Edicions)

«La nostra escola era un solar. Un rectangle a l’extraradi. Un paisatge de fuita. El croquis d’un desert». Així comença el primer dels tres espais que trobarem a Els irredempts, de Cristina Garcia Molina (Granollers, 1975), publicat per LaBreu Edicions. Dic espais, però també podrien ser tres temps, tres episodis, tres mirades, tres maneres de moure’s i de ser al món. Quan llegeixes aquest llibre, tens la sensació d’estar en un univers híbrid, un lloc on batega la poesia, el relat, fins i tot la novel·la, però sense tancar-se del tot sota cap d’aquestes etiquetes. De fet, la pròpia autora va explicar, al diari digital Núvol, que va ser treballant i llegint sobre Francis Bacon que va tenir clar el que tenia entre mans: un tríptic. «Si considerem com funciona un tríptic pictòric veurem que tenim tres panells amb tres imatges on apareixen personatges. Aquests estan atrapats en el seu espai, però tots junts conformen un tot. Potser no és una narració sencera, però construeixen una narració sense que la relació entre ells hagi de ser lògica…».

Aquestes tres narracions potser no entren dins del clàssic concepte que podem tenir d’una narració, però ens expliquen tres històries que ens conviden a acompanyar tres personatges, tres maneres de ser, d’entendre el món, el llenguatge, l’art, la poesia. Tres espais, el solar, el linòleum, el moll. Tres llocs físics que són paisatge i en molts moments també metàfora, indret que s’escola entremig de les històries per impregnar-les del que ells també representen. La simbologia del solar es pot respirar en el conjunt del relat que porta aquest títol, aquest espai on la cruesa de la realitat es mostra de moltes maneres, perquè la veiem així, nua, sense construccions, directe, com aquest desert que apareix al principi. «Necessitaríem fumigar-nos cada dia el desànim per continuar. Circumcidar-nos cada dia la memòria. El futur reculava i s’aclofava sobre els nostres peus», ens diu la veu que ens porta pels passadissos en construcció i en destrucció d’aquest solar.

Les tres parts del tríptic estan escrites amb un estil de frase curta, contundent i poètica; frases que ens donen informació, però que no ens ho expliquen tot i ens demanen que hi entrem, que ens deixem portar per aquest ritme que genera cadència i alhora dibuixa un quadre pictòric i social, un retrat d’una realitat que ens deixa veure les seves inicials i ens convida a observar-la, a trencar-nos amb aquells que l’habiten. Són aquests irredempts del títol, personatges que estan en lluita amb el món, amb ganes d’enfrontar-s’hi, però també de fugir, perquè estan atrapats en una realitat que ofega, hostil, però on hi ha escletxes; personatges que es mouen pels marges, que observen les línies, que viuen i lluiten i fugen, encara que sigui entre paraules, per amagar-se o sortir, per imaginar, per crear, per continuar.

Les tres històries que conformen Els irredempts es mouen, com deia al principi, en tres espais.  El primer és “Solar”, un lloc físic i emocional, però també social en la seva manera d’exposar el món que batega entre els barracons escolars que intuïm a poc a poc entre les línies que dibuixa la Cristina Garcia. En aquest solar en construcció, com ho estem tots en realitat, veiem la falta de mitjans, els problemes socials, les condicions d’alguns nens i joves, les vivències dels professors, les ganes de crear alguna cosa… «A la força vam crear entre tots una ràfega de família. La ràbia i l’abandó poden ser molt cohesius». També trobem alumnes amb inicials, mai amb nom, que poden plantejar reflexions que ens diuen molt sense necessitat de dir-ho obertament: «Els de fora vistos a través de la reixa són romboides, va escriure una vegada, però quan nosaltres sortim al carrer, tenim quaranta-dues possibilitats més que ens pari la policia: això vol dir que les figures amb angles desiguals no són ells, som nosaltres».

 A “Linòleum” l’espai és físic, però sobretot relacional, perquè ens movem entre les parets d’una família i els seus vincles. Curiosament, comença davant d’un tríptic de Francis Bacon, i ens porta a un viatge íntim pel dolor i la pèrdua. Aquí batega una relació molt interessant amb la creació i el llenguatge, la poesia i la paraula. «Parlem molt sobre la mort, però ningú no ens prepara per a la poesia», llegim en un moment, i la paraula es torna una manera de rescatar, de recordar, de recollir el que queda.

L’últim espai, “Moll”, ens presenta un lloc físic, però l’espai en el fons és més personal, íntim, amb un vigilant de museu com a protagonista que ens proposa un petit viatge per les trampes que ens posem a nosaltres mateixos per no moure’ns. «Jo li parlo com si sempre estigués venint, però ella em parla com si estigués sempre marxant. M’emplaça al futur. Ja es veurà. Un dia t’ho diré. Ho descobriràs quan torni. És amarg. Tota ella és parcial. Fugitiva». El cos i el desig ens saluden entre aquestes pàgines: «… i es pot ferir amb el cos que desitja i no és desitjable i amb el cos que és desitjable i que no desitja. Els cossos són això. Són per a això».

Estem davant d’un d’aquells llibres on hi pots tornar, llapis en mà, conscient que amb cada lectura et fixaràs en una frase diferent, perquè totes elles tenen alguna cosa interessant. Entre les seves línies, a més, trobem referencies a autors i artistes. Txèkhov apareix, i també ho fa Pier Paolo Pasolini, Shakespeare, o el ja esmentat Francis Bacon. No sé com classificar el llibre, no crec que calgui. És un viatge fascinant, un petit tríptic on el llenguatge i la poesia estan molt presents, però on la realitat física i palpable també ens saluda entre solars, linòleums i molls… «Arribem als molls i fugim pels molls. La resta és estupor».

Bon dilluns i bones lectures!

Inés Macpherson, ENCUENTOS Y DESENCUENTOS (17.10.22)

https://encuentosydesencuentos.wordpress.com/2022/10/17/els-irredempts-de-cristina-garcia-molina-labreu-edicions/

Categoria: Blogs, Cicuta, Col·leccions, Premsa  |  Etiquetes: , , , , ,

TOT PASSA BAIX de Teresa Pascual a LRP (15.10.22)

· Deixa un comnetari  

“L’ÀNIMA ES QUEIXA DE NO HAVER SIGUT CARN”

  • Teresa Pascual (el Grau de Gandia, 1952) AELC.
La poesia de Pascual és una reflexió sobre la ferida del viure, la ferida mortal

Les primeres poesies d’aquest llibre –aplegades sota el títol Amb la punta dels dits– posen l’accent en “una franja on la llum / decideix la fractura”. No són gaires versos, però sembla com si la poeta hi hagués volgut deixar l’esquelet d’una ontologia personal: “Ens hem permés el món / sobre una superfície / que no hem triat.” Es tracta, doncs, de l’espai on es produeix i desplega l’ésser (els versos m’han dut a la memòria un aforisme de Ramón Andrés: “La tierra acoge y el mundo expulsa”). La suite inicial aprofundeix, encara, la comesa de l’ésser humà en aquesta franja, on té lloc el miracle del llenguatge: “En ella hem completat / l’escriptura dels llavis; hem pressentit el so.” A tots aquests versos, hi escau la citació de Josep Maria Esquirol del frontispici, que lliga “reflexió i vulnerabilitat”. Hi ha dues citacions més, de Marina Tsvetàieva i Gilles Deleuze. La poesia de Pascual sempre s’ha desenvolupat a la riba del pensament.

L’entrada en l’obra, per tant, demana un cert esforç. La valenciana fa una poesia d’una gran densitat, en què el concepte sempre sembla a punt d’esdevenir símbol. La següent composició, Forn, magnífica, ens parla del pes de la mort: “Ho sabíem tu i jo, que estaves morta.” Més que saber-ho, se’n té el pressentiment: “Ens hem mirat, t’arrimes al meu muscle; / va ser-ne a penes un, un sol segon. / Res diferent. Però sí el pes, el pes.” El títol ens recorda, d’una manera extrema, la consumpció. Les dues protagonistes de la poesia es troben habitualment en una fleca, però el pes final ens permet d’imaginar l’opció del crematori. Efectes es refereix a la consciència de la desaparició: el color lila en sembla un avís (“aquell lila / que pren alguna cosa de les flors”), però, sobretot, els tres versos finals: “I la terra de sobte entre els cabells, / i de nou encegar-te com la terra / que es desborda i se n’entra dins dels ulls.” Imatge diàfana de la mort, aquesta terra evoca uns versos de Quasimodo, traduïts per Ponç Pons, que tinc sempre molt presents: “Et veig: tens violes entre les mans / creuades, tan pàl·lides, i líquens / devora els ulls. Per tant, ets morta.”

La poesia de Pascual és una reflexió sobre la ferida del viure, la ferida mortal. Tornem a la filosofia d’Esquirol –de manera particular, al seu darrer llibre: Humà, més humà– i, abans que a la del penedesenc, a la de Levinas: “Si hagués tingut ferida […] / amb uns punts de sutura / hauria unit les capes. // Però l’ànima es queixa / de no haver sigut carn”, escriu Pascual. On, una altra de les peces majúscules del llibre, dibuixa un encadenament per la darrera paraula de cada estrofa, que insinua, a parer meu, l’atzarosa sintaxi de la vida i la memòria. Aquest procediment es reprèn –però ara les baules s’ajunten vers a vers– en el sonet blanc, final, titulat Coda: “Cada lloc, els espais i una llibreta; / la llibreta, l’escala i un retorn; / cada retorn, la casa i la morera.”

La gravetat dels assumptes tractats troba una expressió allunyada de recargolaments barrocs. En un article sobre el llibre Vertical (2019), definia la poesia de Pascual com a “essència de l’inefable”. Aquí, però, els versos sobre la mort són d’una concreció més severa. A vegades, una extrema senzillesa sembla abeurar-se en la tradició oriental: “Amb el sol de novembre, / el llampec de les fulles / és d’un roig avellana.” El vermell –el roig, tota la gamma de terres– és el color definitori d’una obra que aborda la claror crepuscular: “Les rectes vermell òxid de les bigues”, llegim en Pantalà a la casa del riu.

En un assaig recent –Inclinacions. Crítica de la rectitud–, la filòsofa piemontesa Adriana Cavarero sosté que la història de la filosofia s’ha fonamentat en la verticalitat, autàrquica i orgullosament masculina, mentre que la inclinació representa el tarannà femení, sol·lícit, que té cura de l’altre. Pascual sembla respondre-hi amb De l’infinit al plec, tot defensant la línia corba. Tornar a casa parla, de bell nou, de la mort: “Hui tornen ells, / els nostres morts.” Com el títol, tan suggeridor, Tot passa baix, que jo llegeixo d’una manera similar al de Màrius Sampere Ens trobarem a fora. En tots dos, els conceptes espacials prenen una volada transcendental.

TOT PASSA BAIX Autora: Teresa Pascual Editorial: laBreu Edicions Pàgines: 74 Preu: 14 euros
https://www.lrp.cat/lrp-arts/article/2205172-l-anima-es-queixa-de-no-haver-sigut-carn.html
Jordi Llavina, LRP (15.10.22)

Categoria: Alabatre, Col·leccions, Diaris, Premsa  |  Etiquetes: , , , , , , , ,

ESCRIURE de Marguerite Duras a AraLlegim (15.10.22)

· Deixa un comnetari  

Entrar al clos del desconegut amb Marguerite Duras

‘Escriure’, publicat per LaBreu i traduït per Blanca Llum Vidal, és el testament literari de l’escriptora francesa

L'escriptora Marguerite Duras

BARCELONAMarguerite Duras tenia una presència inquietant: la mirada inquisidora i un punt desconfiada, el rictus horitzontal, desafiant, la barbeta aixecada, amb una certa arrogància. Si en sou lectors, sabreu que aquesta cuirassa amaga tot el dolor per les barbàries del segle XX, per la mort, per la pobresa i pels amors perduts; i, alhora, tota la determinació que cal per tirar endavant amb tanta fermesa com sigui possible.

Escriure va publicar-se el 1993, només tres anys abans de la seva mort i és, en certa manera, el seu testament literari més conscient, malgrat que a C’est tout (P.O.L., 1995), Yann Andreás hi recolliria algunes de les converses que va mantenir amb ella durant els últims anys de la seva vida, quan Duras ja estava molt malalta.

Tot i que Escriure és només el primer dels cinc textos que conformen el llibre, és, sens dubte, el que dona sentit al llibre. Duras hi presenta l’espai de l’escriptura des del lloc físic de casa seva a Neauphle i el trena amb l’espai íntim del pensament per tornar de nou a la materialitat del propi cos. En tots tres àmbits, l’escriptora hi desgrana l’experiència necessària, deliberada i de vegades dolorosa de la soledat, un tema sempre present a la seva obra. És, segurament, des d’aquest clos tan particular que es pot entendre el gest desafiant de Duras que descrivia al principi: la memòria acumulada sota la pell converteix el cos en una mena de baluard des d’on explica el món alhora que se’n protegeix. La casa és la constatació física, el refugi, la segona pell evident als altres.

Escriure Marguerite Duras hi expressa la soledat des d’un lloc que té poc a veure amb la malenconia i molt amb construir a consciència un estat des d’on poder enfrontar-se a la incertesa del full en blanc. Ho fa des del gest i l’observació conscient i minuciosa del seu entorn –”s’escriu per veure com mor una mosca”– i des de l’assumpció de l’escriptura com un ofici que demana una voluntat ferma –s’ha de dir: no es pot. I s’escriu.

Un espai des d’on mirar-se el món

Arribar a la resta de textos que componen el llibre després de llegir detalladament des de quin lloc escriu Duras pot ser un bon exercici per copsar, de manera pràctica, totes les particularitats que introdueix Escriure. I, tot i que la preocupació pel procés creatiu continua a Mort d’un aviador anglès i el seu estil particular ressona en tots els textos, és difícil deixar anar el text que obre el llibre i es fa gairebé impossible no enyorar-lo mentre llegim la resta. I és normal, el que se’ns ha donat no és poca cosa: Duras ens ha fet partícips, amb una franquesa devastadora, d’una ètica de l’escriptura que acaba sent una ètica vital sobre el lloc que algú decideix ocupar al món i tot el que hi ha posat d’ell mateix per bastir l’espai per ocupar-lo i des d’on mirar-lo.

Potser també per aquesta ètica de l’escriptura que diria que la traductora, Blanca Llum Vidal, comparteix, i que ha expressat tan bé en els seus propis llibres, Duras sona en català tan tallant, tan macada i tan cairada com en el francès original. Fràgil i determinada, conscient del seu gest i de la potència d’un pensament i una mirada profundament femenins. Escriure és un compendi del saber acumulat durant anys, que barreja el més prosaic i natural de la vida amb la solemnitat, amb la imperiosa necessitat d’asseure’s, quan cau la nit, i endinsar-se en el desconegut d’un llibre obert o una pàgina per estrenar.

https://llegim.ara.cat/critiques-literaries/clos-desconegut-marguerite-duras-labreu-edicions_1_4507325.html?utm_campaign=echobox&utm_medium=social&utm_source=Twitter#Echobox=1665767566

 

Míriam Cano , AraLlegim (15.10.22)

Categoria: Col·leccions, Diaris, La intrusa, Premsa  |  Etiquetes: , , , , , , , ,

“Vetllada apoteòsica” al Konvent (22.10.22)

· Deixa un comnetari  

Dissabte 22, a partir de les 17 h, Joan Vigó SAURÍ DEL NOM participarà a la “vetllada apoteòsica” recital col·lecció poetes i músics (in)acabats, trobada de poetes i músics i l’art de Jordi Pagès
al Konvent (Cal Rosal, Berga)
http://www.konvent.cat/poetes-i-musics-inacabats/

Categoria: Agenda, Alabatre, Col·leccions  |  Etiquetes: , , , , , , , , ,

recital Joan Vigó a Gironella (21.10.22)

· Deixa un comnetari  

Divendres 21, a les 20 h, recital de Joan Vigó SAURÍ DEL NOM amb Ton Armengol i Balma Badal al

VIII Festival de Poesia Vila de Gironella.

Categoria: Agenda, Alabatre, Col·leccions  |  Etiquetes: , , , , ,

A TRAVÉS de Glòria Coll Domingo a La Trenca d’Andorra (21.10.22)

· Deixa un comnetari  

Divendres 21, a les 19 h, presentació del poemari guanyador del Premi dels Jocs Florals de Barcelona 
A TRAVÉS de Glòria Colll Domingo
a la llibreria La Trenca (plaça Rebés, 4 Andorra la Vella)

Categoria: Agenda, Alabatre, Col·leccions  |  Etiquetes: , , , , , , , , ,

celebrem Jordi Cussà a l’Espai MercArt (20.10.22)

· Deixa un comnetari  

Dijous 20, a les 19 h, dins el cicle “El món utòpic” presentació del díptic novel·lesc de Jordi Cussà format per
FORMENTERA LADY (LaBreu Edicions)
CAVALLS SALVATGES (Edicions de l’Albí)
a l’Espai MercArt (Passatge del Mercat, 20 Sant Just Desvern)

Categoria: Agenda, Cicuta, Col·leccions  |  Etiquetes: , , , , , , , , , , , ,

conversa sobre LaBreu a Llibreria Fahrenheit 451, on som l’editorial del mes (19.10.22)

· Deixa un comnetari  

Dimecres 19, a les 19.30 h, conversa al voltant de LaBreu Edicions amb l’editora Ester Andorrà a la Llibreria Fahrenheit 451, on som l’editorial del mes.

(Carrer de la Sal, 5 Barcelona)

Categoria: Agenda, Alabatre, Banda Ampla, Cicuta, Col·leccions, La intrusa  |  Etiquetes: , , , , ,

club de lectura FORMENTERA LADY de Jordi Cussà a La Gralla (17.10.22)

· Deixa un comnetari  

Dilluns vinent, 17 d’octubre, a les 19 h, Club de Lectura amb Jordi Sánchez
FORMENTERA LADY de Jordi Cussà
tota una oda a una generació crescuda als marges.

a La Gralla (Plaça dels Cabrits,Carrer de Santa Elisabet, 5 Granollers)
inscripcions a activitats@lagralla.cat

Categoria: Agenda, Cicuta, Col·leccions  |  Etiquetes: , , , , , ,

· Deixa un comnetari  

conversa al voltant de CAVALLS SALVATGES (Edicions de l’Albí) i FORMENTERA LADY (LaBreu Edicions) de Jordi Cussà amb l’escriptor Pere Maruny i l’editora Ester Andorrà a la Siglantana (08.10.22)

Categoria: Cicuta, Col·leccions, FotoBlog  |  Etiquetes: , , , , , , , ,

· Deixa un comnetari  

presentació d’ELS IRREDEMPTS de Cristina Garcia amb Esther Suriñach i Ester Andorrà a la Llibreria 22 (06.10.22)

Categoria: Cicuta, Col·leccions, FotoBlog  |  Etiquetes: , , , , ,

ESCRIURE de Marguerite Duras a LRP (08.10.22)

· Deixa un comnetari  

“LA SOLITUD NO ES TROBA, ES FA”

  • Duras, al rodatge de ‘Nathalie Granger’ (1972) LRP.

Greu pro­blema per als que ens agrada subrat­llar els lli­bres. Amb l’últim de Mar­gue­rite Duras, Escriure, o no podrem o l’hau­rem d’empas­ti­far total­ment. Pre­sen­tat com un tes­ta­ment, el volum, divi­dit en cinc capítols, és una poètica plena d’encerts, no només sobre el fet lite­rari, sinó sobre la difi­cul­tat de viure; en defi­ni­tiva, el tema que va tocar Duras en la majo­ria de les seves novel·les, amb un peu en l’exis­ten­ci­a­lisme, l’altre en el nou­veau roman i, sobre­tot, amb aquest estil des­pu­llat carac­terístic que va esde­ve­nir la seva marca. Si no ha estat la nar­ra­dora més impor­tant del segle XX, que ens diguin qui ho ha estat.

Sig­nat el 1993, tres anys abans de la seva des­a­pa­rició, Duras explica en una intro­ducció breu que tres dels tex­tos pro­ce­dei­xen de qua­derns pre­pa­rats per fer pel·lícules. No hem d’obli­dar que al cos­tat de la cin­quan­tena de lli­bres que va publi­car, també va par­ti­ci­par en més de vint films. L’estil frag­men­tari, les notes, reve­len que eren qua­derns d’idees, però també amb notes de die­tari i refle­xi­ons a prop de l’afo­risme i l’epi­grama. El fet cen­tral és la sole­dat i l’escrip­tura, eixos vitals d’una cre­a­dora que ho va sacri­fi­car tot per tirar enda­vant el seu pro­jecte. O que el pro­jecte la va fer tirar enda­vant: “Vaig enten­dre que jo era una per­sona sola amb la meva escrip­tura, sola molt lluny de tot.” El tes­ti­moni és com sem­pre impac­tant, amb els matei­xos recur­sos de la ficció no fic­ci­o­nada que va pro­po­sar en lli­bres de xoc com L’amant, que no va dei­xar indi­fe­rent cap lec­tor.

Les referències que fa a lli­bres o pel·lícules ens per­me­ten situar-nos en períodes deter­mi­nats, amb col­pi­dors comen­ta­ris sobre el preu de la inde­pendència de l’escrip­tor, lluny dels escrip­tors de fireta que es pas­sen el dia de festa en festa: “La soli­tud no es troba, es fa. La soli­tud es fa sola. Jo la vaig fer. Perquè vaig deci­dir que era allà que havia d’estar sola, que estava sola per escriure lli­bres.” En una soci­e­tat ridícula, en què la sole­dat es pre­senta com un dels grans mals, el tes­ti­moni de Duras té encara més valor. Pre­senta dolor, plaer, sole­dat i cre­ació dins d’un paquet indis­so­lu­ble, un xoc per a la nos­tra soci­e­tat anes­te­si­ada.

El mètode per acon­se­guir-ho té les ins­truc­ci­ons ade­qua­des: “Tro­bar-se dins un forat, al fons d’un forat, en una soli­tud gai­rebé total i des­co­brir que només et sal­varà l’escrip­tura.” Aquest sal­va­ment va més enllà de la vida. Duras ho pre­senta d’una manera dramàtica, tal com és ella, però la con­fessió té efec­tes terapèutics, i sabem el que implica estar sol per als par­ti­da­ris del plaer d’escriure. Cela deia que la sole­dat és el preu de la inde­pendència. I Duras la des­criu en el que ella ano­mena “un estat de dolor sense pati­ment”, sense que com­porti cap con­tra­dicció. La fero­ci­tat i l’espe­rit lli­ber­tari del lli­bre es mani­fes­ten quan diu “un lli­bre obert també és la nit”. Els capítols vin­cu­lats als guions són més flui­xos, però també resul­ten una mina. Escriure és de lec­tura obli­gatòria no només per als soli­ta­ris.

Escriure
Autora:
Marguerite Duras
Editorial:
Labreu
Preu:
15 eurosç
David Castillo, LRP (08.10.22)
https://www.lrp.cat/lrp-arts/article/2198253-la-solitud-no-es-troba-es-fa.html?cca=3

 

Categoria: Col·leccions, Diaris, La intrusa, Premsa, Rotatori  |  Etiquetes:

ELS IRREDEMPTS de Cristina Garcia a Vilaweb (07.10.22)

· Deixa un comnetari  

Enlairar-te llegint

Temps per pensar: això demana la prosa de Cristina Garcia Molina, tant de temps com puguis, que no el perdràs

VilaWeb

“Llegir no és resoldre enigmes, és més aviat… enlairar-se” (collage de ZikkiArt).

M’agrada molt quan un llibre em deixa sense paraules, quan em deixa sense paraules i alhora amb totes les ganes de dir-ne coses, quan es crea aquest buit de mots perquè els he de trobar, perquè no és fàcil, perquè el que acabo de llegir ho tenia (gairebé) tot. I he posat el gairebé entre parèntesis, és un gairebé tènue, difuminat, petit i domesticat, li he dit que es posi aquí perquè després ningú em vingui a renyar perquè exagero.

No exagero si dic que Els irredempts de Cristina Garcia Molina (LaBreu, 2022) ho té (gairebé) tot. Hi ha tot el que ha de tenir un llibre perquè m’agradi, m’interessi, tingui ganes de parlar-ne. No parlo de tenir-ho tot com a sinònim d’assolir la perfecció –la perfecció no m’interessa, no estem fabricant res–, parlo de tenir-ho tot en el sentit de no sobrar-hi res, per exemple, o de trobar-hi més coses de les que l’autora hi ha posat explícitament, de poder-m’hi entretenir a buscar i remenar sense por de quedar-me amb les mans buides per molt que hi torni i hi torni.

Que si Els irredempts són tres relats o tres nouvelles o un tríptic o un trio de contes o què, mira, tant me fa, de veritat, qui vulgui etiquetes que se les pensi. I amb això no vull pas endinyar a Cristina Garcia Molina el gomet d’inclassificable, eh, que això sí que deu ser una condemna, com quan et diuen que tens una prosa ambiciosa, que sempre té aquell deix perdonavides ni que sigui al fons del fons del got on t’ho serveixen, o quan et diuen que el que fas és molt personal, que és com venir a dir, no sé quina etiqueta posar-te però et vull elogiar i tiraré pel dret perquè no tinc temps per pensar. Temps per pensar: això demana la prosa de Cristina Garcia Molina, tant de temps com puguis, que no el perdràs.

Una altra cosa que podem fer per intentar classificar-la és buscar-li parents. És inevitable pensar en Tavares i les seves Breus notes sobre literatura Bloom i no seré la primera que l’emparenti amb Thomas Bernhard o Fleur Jaeggy. Si això et serveix per llançar-t’hi, doncs endavant. Si això et fa girar cua, doncs enrere. Però si pots fer el salt dins del text sense encomanar-te a res ni ningú, millor, perquè crec que com que hi ha de tot, dins d’Els irredempts, hi trobaràs la teva lectura. I arribaràs a la pàgina 113 i llegiràs: “perquè en una narració no s’ha d’entendre sempre tot”, i si fins llavors contenies la respiració perquè anaves acumulant buits, respiraràs, que aquest llibre no és fàcil però és accessible, només hi has d’entrar decidit a dedicar-hi temps, ment i una certa resignació.

Resignació perquè no ho entendràs tot, o ho entendràs però d’una manera que només serà la teva, perquè Garcia Molina a banda de confiar, com ja hem apuntat uns quants cops per aquí, en la intel·ligència del lector, també sap que hi ha tantes lectures com lectors i llegir per a ella no és resoldre enigmes, que és més aviat… enlairar-se. Ho diu a la pàgina 87: “Llegir m’enlairava”, i en acabat amb aquelles seves pinzellades impressionistes convertides en lletres, en paraules, deixa anar una descripció d’una mena de timidesa que a mi personalment m’ha enfrontat a un mirall que no tenia cap ganes de mirar. No m’agrada la literatura mirall, o més ben dit: no m’agrada la literatura que vol ser mirall. Garcia Molina no va per aquí, i si tu ensopegues amb un mirall, és cosa teva. Llavors, si ets com jo, que no llegeixes per sentir-te identificada, que no llegeixes per entendre què et passa, que no llegeixes per veure que hi ha més gent que està com tu, sinó que llegeixes precisament per trobar altres maneres de dir el que tu sents o penses o vius, Els irredempts és (gairebé) el que busques: seguiràs sense entendre què et passa però hauràs trobat noves maneres de dir, i no serà gens terapèutic ni balsàmic ni et permetrà parlar d’empatia fins que et surti escuma per la boca, però serà benzina per al cap, perquè Garcia Molina dibuixa escenes fent parelles de paraules que mai no s’havien trobat juntes en una pàgina i descobreix colors nous, colors nous que ja teníem a la vida real, però que damunt d’un full ningú no havia estat capaç de capturar-los.

I a hores d’ara potser pensaràs, però no en penses dir res, del llibre? Si has pensat això, deixa’m que em posi categòrica i et digui que Els irredempts no és per a tu. Ja ho he mig apuntat més amunt que són tres relats o contes o nouvelles, que tenen en comú el que he intentat explicar fins ara, però entrar a detallar de què va cadascun dels relats seria com esborrar tot el que he escrit fins ara i, cosa que és més greu, fer que et perdessis la millor manera d’entrar en el llibre de Cristina Garcia Molina: sense saber-ne gaire res del Què i absolutament preparada per entomar un Com que a la pàgina 117, quan llegeixis “Parlem molt de la mort, però ningú no ens prepara per a la poesia”, et farà fer que sí amb el cap amb devoció i amb aquell pòsit de resignació que et deia abans, perquè ningú no està preparat per llegir aquestes 144 pàgines i tots els que intentem parlar-ne fracassarem irremeiablement, i quin plaer llançar-se a escriure sabent que el més possible és que no te’n surtis (gairebé).

Tina Vallès  a Vilaweb (07.10.22)

https://www.vilaweb.cat/noticies/enlairar-te-llegint/

Categoria: Blogs, Cicuta, Col·leccions, Premsa, Rotatori  |  Etiquetes: , , , , , ,

Festa 20 anys de Paper de Vidre a l’Obaga (14.10.22)

· Deixa un comnetari  

Divendres 14 d’octubre , a les 19 h, Festa 20 anys de Paper de vidre
amb Cristina Garcia, Xavier Ballester i Ferran Ràfols
a Llibreria Obaga (c/Girona,179 Barcelona)

Categoria: Agenda, Cicuta, Col·leccions, La intrusa  |  Etiquetes: , , , , , , , , ,

ESCRIURE de Marguerite Duras a Catorze (06.10.22)

· Deixa un comnetari  

Filles d’un silenci antic

Tillie Olsen va escriure sobre els silencis forçats que t’impedeixen escriure

Il·lustració: Eva Armisén

“Com que jo escrivia, calia evitar parlar de llibres. Els homes no ho suporten: una dona que escriu. És cruel per a l’home”. Són frases de l’autora francesa Marguerite Duras. Com aquestes: “Tot i així, malgrat el desesper, escriure. No: amb el desesper” (Escriure, LaBreu, traducció de Blanca Llum Vidal). S’escriu per veure com mor una mosca. S’escriu perquè la mosca ja és morta però qui ho explica encara no. “La mort d’una mosca és la mort. És la mort fent camí cap a una determinada fi del món, que amplia l’àmbit del darrer son”.

“Sempre he volgut escriure com si no hi hagués de ser quan publiquessin el que he escrit –admet una altra escriptora francesa, Annie Ernaux–. Escriure com si m’hagués de morir a l’acte i ja no hi hagués jutges”.

Evitar parlar de llibres. Escriure com si no hi hagués jutges. “Jo mateixa he arribat a emmudir i he hagut de deixar morir una i altra vegada l’escriptura que portava dins”, confessa la nord-americana Tillie Olsen. Una autora que no va publicar el primer llibre fins als cinquanta anys. Abans va criar quatre filles mentre treballava fora de casa a jornada completa.

En el volum Silencios (Editorial Las Afueras, traducció de Blanca Gago), Olsen va escriure sobre els silencis forçats que t’impedeixen escriure. Va escriure per recordar tantes i tantes dones que mai van arribar a escriure res. Ella es considerava una supervivent: malgrat tot, havia escrit. I se sentia cridada a ser testimoni de les altres, les que s’havien enfonsat, les que havien hagut de callar.

“Encara al nostre segle, els llibres escrits per dones, per més valuosos que resultin, continuen catapultats cap al desconeixement general o bé, en el millor dels casos, cap a un eclipsi peculiar que supera de llarg la xifra dels textos escrits per homes que tenen un destí similar”.

Costa molt convertir-se en escriptora. Creure-s’ho, domesticar les pors, procurar-se temps, capejar el menyspreu. I posar paraules a la mort d’una mosca.

Escriure

© Marguerite Duras, 1993
© Editions Gallimard, París, 1993.
© De la traducció: Blanca Llum Vidal
© D’aquesta edició: LaBreu Edicions, 2022

 

Silencios

© 1965, 1972, 1978, Tillie Olsen
© de la traducció: Blanca Gago, 2022
© d’aquesta edició, Editorial Las afueras, 2022

Pots comprar Silencios a través de Bookshop, una plataforma que dona suport a les llibreries independents.

Eva Piquer a Catorze (06.10.22)

https://www.catorze.cat/biblioteca/contracoberta/tillie-olsen-filles-silenci-187795/

Categoria: Col·leccions, La intrusa, Premsa, Revistes  |  Etiquetes: , , , , , , ,

recital de Joan Vigó i Myriam Soteras a Mitja Mosca (13.10.22)

· Deixa un comnetari  

dijous 13 d’octubre, a les 19.30 h, recital

CARTOGRAFIA DEL RASTRE

amb Joan Vigó SAURÍ DEL NOM i Myriam Soteras PAPEL DE LIJA

a Llibreria Mitja Mosca (carrer d’Ignasi Iglesias, 48 Badalona)

Categoria: Agenda, Alabatre, Col·leccions  |  Etiquetes: , , , , , , , , ,

“AMB JAZZ POTSER M’ENTENDRÀS MILLOR”recital musicat al Centre Cultural Llibreria Blanquerna de Madrid (13.10.22)

· Deixa un comnetari  

dijous 13 d’octubre, a les 19 h, recital

AMB JAZZ POTSER M’ENTENDRÀS MILLOR

amb Jaume Pont, Antònia Vicens, Mireia Vidal-Conte, Blanca Llum Vidal, Sebastià Alzamora, Maria Josep Escrivà, i la música de Berta Sala

al Centre Cultural Llibreria Blanquerna (c/ de Alcalá, 44, Madrid)

 

 

Categoria: Agenda, Alabatre, Col·leccions  |  Etiquetes: , , , , , , , ,

recital de Jaume Pont i Àngels Marzo a Vilafranca del Penedès (11.10.22)

· Deixa un comnetari  

dimarts 11 d’octubre, a les 20 h,  al Festival La Vila en Vers recital poètic amb els autors

Jaume Pont i Àngels Marzo

presentat per Teresa Costa-Gramunt.

a La Biblioteca Torras i Bages (Plaça de l’Oli, 20 Vilafranca del Penedès,)

organitzat per la llibreria La Cultural

 

Categoria: Agenda, Alabatre, Col·leccions  |  Etiquetes: , , , , , , , , ,

ESCRIURE de Marguerite Duras llegit per Eva Vázquez a ElPuntAvui (03.10.22)

· Deixa un comnetari  

Una casa per escriure-hi

Escriure, per Mar­gue­rite Duras, comença en una casa. Però en una casa on esti­guis sola, com ella, deu anys en la soli­tud de Neauphle, per escriure no com ho havia fet fins aquell moment, sinó com ni sabia que era capaç de fer-ho. Deu anys és el temps que va estar espe­rant Robert Antelme, depor­tat a Buc­henwald i Dac­hau, després del retorn del qual, diu, “no he comp­tat res més”. Hi ha la casa buida, doncs, i la sole­dat, “sense la qual l’escrit no es pro­du­eix”, com tam­poc sense una deter­mi­nada fines­tra, una taula amb els teus papers escam­pats, i la cadira vella que et reco­neix el cos i t’aguanta quan ja no saps què més escriure. La major part del temps em sento més a prop de Duras que de Vir­gi­nia Woolf, perquè men­tre ets a l’obra, no pen­ses pas en les gui­nees que et donarà, sinó en aquesta taula, aquesta cadira, el tros de vida que reta­lla la fines­tra, cada dia el mateix i, a pesar de tot, vet aquí la roba estesa que ahir no hi era, i l’espera, sem­pre l’espera, la sen­sació que tot això només té sen­tit si és perquè algú torni, que ho fas perquè tot allò que havia des­a­pa­re­gut es redreci. Però la mateixa Duras admet que hi ha el soroll de la cuina, del tele­vi­sor, dels pisos del cos­tat, d’una mosca que et dis­treu abans de caure morta. I, de fet, quan no vius sol, la soli­tud la bus­ques a fora, que és allà on ella diu que hi ha ocells, hi ha gats i, una vegada, fins i tot un esqui­rol. Men­tre cami­nes, no gar­go­te­ges res, però no dei­xes d’escriure. Aga­fes la sole­dat i la poses a par­lar com si la gramàtica no existís, i quan tor­nes a la teva casa plena de gent, fas una moi­xaina al gat i et poses a fer el sopar.

Eva Vàzquez, ElPuntAvui (03.10.22)

https://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/2199695-una-casa-per-escriure-hi.html

Categoria: Col·leccions, Diaris, La intrusa, Premsa, Rotatori  |  Etiquetes: , , , , , , ,

ELS IRREDEMPTS de Cristina Garcia a AraLlegim (01.10.22)

· Deixa un comnetari  

Com estàtues dins l’aigua

Cristina Garcia Molina confirma, a ‘Els irredempts’, que és una veu personalíssima que cal tenir en compte

Una noia fent immersió aprop de l'estàtua del Crist de l'abisme al golf de Key Largo, Florida.

BARCELONAEls llibres petits i exquisits són un una mena de subgènere literari. Si, a més, són d’una autora com Cristina Garcia Molina (Granollers, 1975), que ja va causar una molt bona impressió amb el recull de contes Silenci a taula (Premi Ciutat de Badalona 2014) i que no havia publicat res des d’aleshores, les ganes de llegir-los es multipliquen. I no hi ha decepció, sinó confirmació que és una veu personalíssima que cal tenir en compte, una autora que es pot posar en consonància amb noms com els de Flannery O’Connor, Thomas Bernhard o, sobretot, Fleur Jaeggy . Sota un títol que ja és tot un resum de l’esperit del llibre –Els irredempts– trobem tres històries de lluita col·lectiva contra un monstre vaporós i subtil que a vegades s’assembla perillosament a aquest turbo-capitalisme que ens té a tots aferrats pel coll i, a vegades, a les tragèdies que són les famílies o les feines: “Tinc una feina de monstre que em va com un guant”.

Tots tres estan escrits en un estil cisellat, de frase curta i contundent, molt difícil de mantenir sense caure en el retop de tambors o, directament, en el ridícul. No ho fan perquè el substrat és ferm: hi ha una idea del món i de les persones que l’habiten. Hi ha frustració, també, i un discurs gens complaent amb les capacitats i virtuts de la literatura: “He llegit molt. També he oblidat molt. Podríem dir que no m’ha servit de res. El món és el que és”. Els personatges i els narradors de les tres històries són com les estàtues d’un soterrani inundat que mantenen indemne la part superior del cos mentre la de sota se’ls està florint.

En el primer dels tres relats, un grup de persones ha de fer front a un seguit d’inclemències i contrarietats. Són en un solar, en una construcció que a poc a poc anem identificant amb uns barracons escolars. Podrien no ser-ho, també: el mecanisme literari funciona de manera perfecta per preservar l’ambigüitat necessària per al lector. La falta de mitjans materials, les ordres incoherents provinents de les autoritats, les desastroses condicions en les quals viuen alguns dels nens, els intents de rebel·lió del grup de suposats professors… Tot es descriu de forma el·líptica i a la vegada claríssima. El segon, un retrat familiar que comença davant d’un tríptic de Francis Bacon i que en podria ser la versió literària, és una baixada brutal a l’infern d’una petita família on la tragèdia ha decidit instal·lar-se de forma quotidiana. El tercer és el de ressonàncies més bernhardianes, i tothom que hagi llegit Mestres antics no podrà sinó recordar el mític vigilant de museu quan es topi amb el personatge que treballa al Museo Cívico. “Aquest text ondulatori no és una història senzilla que agradi a la gent”: a la gent en general potser no, però a la gent que entén la literatura com una de les ondulacions més apassionants del llenguatge sí que els agradarà, i força.

Marina Espasa, AraLlegim (01.10.22)

Categoria: Cicuta, Col·leccions, Diaris, Premsa, Rotatori  |  Etiquetes: , , , , , , ,

FORMENTERA LADY i CAVALLS SALVATGES de Jordi Cussà a La Bisbal (08.10.22)

· Deixa un comnetari  

Dissabte 8, a les 19 h, presentació de les novel·les
FORMENTERA LADY CAVALLS SALVATGES de Jordi Cussà
amb l’escriptor Pere Maruny i els editors de LaBreu
a La Siglantana de la La Bisbal.

Categoria: Agenda, Cicuta, Col·leccions  |  Etiquetes: , , , , , , , ,

FORMENTERA LADY i CAVALLS SALVATGES de Jordi Cussà a la Llibreria Fahrenheit 451 (07.10.22)

· Deixa un comnetari  

Divendres 7, a les 19.30 h, trobada lectura del díptic novel·lesc
FORMENTERA LADY i CAVALLS SALVATGES de Jordi Cussà
a la Llibreria Fahrenheit 451 de la Barceloneta.

Categoria: Agenda, Col·leccions, La intrusa  |  Etiquetes: , , , , , , , , ,

ELS IRREDEMPTS de Cristina Garcia a la Llibreria 22 (06.10.22)

· Deixa un comnetari  

dijous 6 d’octubre, a les 19 h, presentació del llibre

ELS IRREDEMPTS de Cristina Garcia Molina

amb Esther Suriñach i Ester Andorrà

a la Llibreria 22 (c/Hortes, 22 Girona)

Categoria: Agenda, Cicuta, Col·leccions  |  Etiquetes: , , , , , , ,

ELS IRREDEMPTS de Cristina Garcia a la revista Détour (27.09.22)

· Deixa un comnetari  

Cristina García Molina. Carnage: los desposeidos, por Gema Monlleó

“Una herida despide su propia luz
dicen los cirujanos.
Si todas las lámparas de la casa se apagaran
podrías vendar esta herida
con el resplandor que de ella surge.”

La belleza del marido, Anne Carson

Hay libros-trama, hay libros-estilo y hay libros-bisturí. Cristina García Molina (Granollers, 1975) no sólo ha escrito un libro con Els irredempts, ha practicado una operación a corazón abierto a la literatura cuyo resultado es un tríptico de historias que bombean felices ante la mirada del lector, a pesar de la aflicción y la casi-total-desesperanza que contienen.

El hilo que une las tres historias es la condición común de sus personajes, los irredentos del título (del latín in y redemptus, participio pasado de redimĕre: “redimir”): los no liberados, los que permanecen sin redimir. Personajes en los márgenes (voluntariamente o no), cautivos que no se conforman con su condición, que no llegan a rendirse pero tampoco consiguen despegar(se) de un-su mundo-entorno asfixiante. Personajes en los que permanece una constante mirada de extrañeza, como si palpasen lo raro-inquietante y quedasen irremediablemente marcados en la piel por pigmentos baconianos deformados.

Solar, Linòleum, y Moll son los tres títulos del tríptico (del griego τρίπτυχος tríptychos “plegado tres veces’), denominación-homenaje para “1.Pintura, grabado o relieve distribuidos en tres hojas, unidas de modo que puedan doblarse las de los lados sobre la del centro. 2.Libro o tratado que consta de tres partes.” (“Els meus pares es van conèixer davant d’un tríptic de Francis Bacon. Era un tríptic sobre la crucifixió. Primer es van trobar al panell dels carnissers. Després al llit on el cos en contorça. Després al tórax invertit que davalla de la creu”). La contorsión baconiana es una constante en las historias, la contorsión para encajar o para escaparse, la contorsión para deformar(se), la contorsión-transformación en un continuo non-stop.

Solar (“La nostra escola era un solar. Un rectangle a l’extraradi. Un paissatge de fuita. El croquis d’un desert”) contiene intrínseca una polisemia maldita: el solar en el que se puede edificar, lo relativo al sol (luminosidad), y el solar del linaje (casi cinismo en un texto sobre desarraigados: “érem pura provisionalitat (…) Fills de setembres roncs. Fills de setembres repetits”). Una historia social, el solar con módulos prefabricados para una escuela-frontera, la escuela de los inmigrantes recién llegados, los que son inventariados en los informes administrativos con la misma frialdad que Bolaño inventarió los nombres de las mujeres muertas en el desierto de Sonora (2666): “material combustible, material inflamable, còssos pneumàtics, però només eren nens”. Un estallido contenido (“infart categòric”) en el que profesores y alumnos, impotentes (“vam caure de genolls a la banda de la impotència”), mienten como Pino Pelosi (el asesino de Pasolini) intentando construir una realidad a medida (“no érem capaços de sobreviure tots precisament perquè cada día perpetràvem una plétora de mentides?”) desde la que resistir (“Fora de nosaltres, els llimbs. Els afores. L’univers larval”). Profesores y alumnos irredentos, pero que como el rinoceronte de Ionesco (ese Solar como teatro del absurdo), deciden que no capitularán y se conjuran para ello: “Ho jurem. Per Al·là, per Déu, per Rama. I per Txékhov”.

En Linòleum (“1.tela fuerte e impermeable, formada por un tejido de yute cubierto con una capa muy comprimida de corcho en polvo amasado con aceite de linaza bien oxidado”) el nudo de argamasa es la familia, la familia por acción, la familia por omisión. El Padre (“impetuós i infatigable, feia servir paraules desgraciades: ataraxia, moral, impertorbabilitat. També llegia libres desgraciats. Contemplava obres d’art desgraciades (…) Als homes bons els fascina la crueltat”), la Madre (L’hermetisme i la severitat del rostre. La gràcia inaccessible. Una corona feta de peces provisionals. Un nucli de silenci. Un cos fluid. Imprevisió. Emergència”), y dos hijos gemelos: Bosco (“Va arribar al món inmadur i boquejant. Era un Vell precoç, un discordant. Va costar mesos amarrar-lo a la vida”) y ella, la innominada que cuenta, la que habla, la que recuerda, la que de niña “llegia per anèmia i per manca d’oxigen”, la que quería salvar y salvarse con/a-través-del conocimiento. Una familia extraña (“Nosaltres podíem arribar a ser fastigosament realistes. No ens agradaven les llegendes. No ens agradava la fantasia. No érem els seus destinataris. Només sabíem que l’existència podía pesar. Amb això n’hi havia prou”), lastrada por el abandono materno: cometa al viento con cita de Txékhov (otra vez Antón Pávlovich) en la cola: “Un gos afamegat només pensa en la carn”. Una familia (“tragedia àtica”) tan deforme como los personajes del tríptico de Francis Bacon frente al que se conocieron los padres (“no pots dir al passat què ha de fer”).

Moll, otro juego polisémico entre “1.Obra de piedra, hierro o madera, construida en dirección conveniente en la orilla del mar o de un río navegable, y que sirve para facilitar el embarque y desembarque de cosas y personas. 2.Pieza elástica dispuesta de modo que pueda utilizarse la fuerza que hace para recobrar su forma natural cuando ha sido modificada por presión. 3.Adorno compuesto de varios relicarios que las mujeres de distinción llevaban pendiente a un lado de la cintura”. Moll, la historia de un jubilado voluntario en el Museo Civico (“Soc un cos marginal. Un cos en combustió. La meva esquena és una paissatge circumflex. Sota els ulls hi tinc amfiteatres. Davant el mirall, saludo al còmic depressiu”) quien, a través de la contemplación de una mujer (“L’observo. Soc un fanàtic. Intento desarticular l’artefacte. És freda com un racisme nou. És melancólica. És la veu d’un cantant mort en un accident. És un bus que busseja sense escafandra”), lucha contra su mismiedad, en un deseo de cambio, de ser otro, de modificar su vida (“obligar-se a somniar és la máxima de les perversions”) consciente de sus infértiles paranoias (“la barbàrie comença en un mateix”). Ella, triptinómana, (“Visita el Civico una estona cada matí. Mira els tres passis del documental, un després de l’altre, en els tres idiomas”), con un relicario invisible a la cintura, ajena al anonidismo vital de él, es sólo una excusa, un motivo para palpitar, un deseo de deseo: el de él por germinar, por alejarse de cierto animalismo básico y gritar “Rilke ens estima!”.

Tríptico de anhelos incumplidos en el que los momentums se intensifican hasta rozar la (auto)combustión. Microcosmos de plomo, de pesos que lastran pero no ahogan. Radicalismo sutil en esta Bíblia baconiana venerable. Lectura sensorial, en la que el mundo del arte se desborda sigilosa y discretamente (con referencias explícitas e implícitas a Matisse, Pasolini, Derek Jarman, David Wojnarowicz, Pina Bausch, David Bowie o Nick Cave) provocando un impacto estético más allá del literario. Prosa lírica en la que la exactitud, el mínimum expresivo, la condensación, son la singularidad del libro y, a la vez, rasgos que la autora reconoce como propios (Solar: linaje). “Cristina escribe como quien huye” (en palabras de su editora), y sí: el houdinismo es empíricamente palpable en la obra.

¿Novela, relatos, actos teatrales, poesía? Regreso al principio: libro-bisturí, libro-afilado, libro-disección-continua: “Parlem molt de la mort però ningún no ens prepara per la poesía”. Después de leer Els irredempts, yo me siento un poco más preparada para ambas.

(*) Definiciones extraídas del Diccionario de la lengua española de la RAE.

Gema Monlleó a Détour (27.09.22)

https://diarios.detour.es/literaturas/cristina-garcia-molina-carnage-los-desposeidos-por-gema-monlleo

Categoria: Cicuta, Col·leccions, Premsa, Revistes  |  Etiquetes: , , , , , ,

Cristina Garcia ELS IRREDEMPTS entrevistada a Ràdio Tordera (25.09.22)

· Deixa un comnetari  

L’escriptora Sílvia Jané entrevista Cristina Garcia al podcast ‘Dones de paraula’ de Ràdio Tordera
arran de la publicació d’ ELS IRREDEMPTS

“escrita sota la noció de tríptic, un conjunt pictòric que s’organitza en tres panells diferents… la desubicació és un dels temes recorrents en el que escric… aquest llibre té aquest títol perquè els personatges que viatgen en les tres històries són una mena de captius, és a dir persones que viuen en l’adversitat, que porten una càrrega, ja sigui social, familiar o personal, que viuen en un context dèbil o difícil, però mai són desesperançats del tot…neix en ells un impuls de solució o superació”

https://open.spotify.com/episode/4VLOjWWH2Ro3ThbxBRlDsF

Categoria: Cicuta, Col·leccions, Premsa  |  Etiquetes: , , , , , ,

· Deixa un comnetari  

presentació d’ESCRIURE de Marguerite Duras amb les escriptores Míriam Cano, Laia Carbonell i la lectura de Nú Miret a Laie (28.09,.22)

Categoria: Col·leccions, FotoBlog, La intrusa  |  Etiquetes: , , , , , , ,

ESCRIURE de Marguerite Duras mencionat a AraBalears (25.09.22)

· Deixa un comnetari  

“La felicitat d’un amic ens encanta. Ens fa créixer”. Ho va escriure el francès Jean Cocteau a La dificultat de ser (trad. d’Antoni Clapés. Quid Pro Quo Edicions, 2018) i és una màxima que he pogut demostrar, molt afortunadament, amb una mica de temps. Fer l’amistat i que arreli ja és difícil entre, posem-hi, botigueres i electricistes o advocades i infermers –que les gelosies i els egos viuen a totes les cases–; però és que en el món dels escriptors, els músics, els artistes, hi sol haver una dosi extra d’aquestes tares que fa que, com diu Antonina Canyelles, “si hi haguessin doblers, hi hauria punyalades”. La llengua esmoladíssima de la poeta palmesana, que aquesta setmana celebra 80 anys, esculpeix versos d’on broten rialles com aigua fresca, pensaments fondos com el pou i una sensació meravellosa de no estar sols en aquesta absurda existència.

Canyelles no està d’acord a donar la importància transcendental al fet d’escriure que se sol estilar avui dia: escriure és com fer qualsevol altra cosa, és una activitat com qualsevol altra, diu. D’escoltar-la, em ve al cap una altra mestra de l’ofici, Marguerite Duras: “Puc dir el que vull, mai no arribaré a saber per què s’escriu i com no s’escriu”. A l’assaig Escriure (trad. de Blancallum Vidal. Labreu Edicions, 2022), Duras desplega una altra reflexió que l’agermana amb Canyelles: es planteja que potser si hagués continuat estudiant música –tocava el piano– no hauria escrit mai, així com n’Antonina especula si s’hauria o no lliurat a la paraula, en cas d’haver acabat els estudis de violí. Com Duras i com Marina Tsvetàieva, gairebé l’única recança que de tant en tant els retorna com un all mal paït és aquest abandó de l’art més màgica; i tanmateix, en totes tres autores, el ritme, la melodia i els silencis trenen els poemes (els componen) amb una naturalitat que fora impossible en escriptores sense sensibilitat musical. La francesa i la russa teclegen mots; la mallorquina, els frega. “Jo som un Stradivarius./ Jo, un Guarnerius. / Jo, un Amati./ Sense dues mans sàvies / sou tres merdes”.

L’any 1979, Antonina Canyelles va guanyar el Premi Marian Aguiló amb Quadern de conseqüències. Tot i que el jurat del premi estava format per alguns dels escriptors amb més influència d’aleshores –Miquel Bauçà, Vicent Andrés Estellés, Josep Maria Llompart, Llorenç Moyà i Jaume Vidal Alcover–, cap d’aquests poetes il·lustres no li va estendre una mà per a aconseguir de publicar el llibre. Això no va aturar la poeta, que gràcies a Rafel Jaume –llibreter de Cavall Verd i, això ja en dona fe, activista cultural i cor gegant–, va sortir-se’n d’autopublicar l’obra guanyadora. Aquesta mala experiència va curar-la d’espants, li va adobar la pell (que tornà de cocodrila); d’una manera semblant a com el cel fastigós de Barcelona –metàfora d’un món literari aviciat– va repel·lir la jove Antònia Vicens, quan acabava de guanyar el Premi Sant Jordi de novel·la. Talment totes dues escriptores, llestes com són, haguessin intuït rapídissimament l’única necessitat vital que té l’escriure: la solitud.

D’ençà d’aquell primer llibre, Canyelles ha construït una obra amb fonaments sòlids i una mena d’arquitectura minimalista de marès i paret seca, elegant com n’hi ha ben poques. Una casa habitable, que tothora és plena de lectors ben diversos amb un tret comú: tothom és bona gent. Basta veure la munió de persones que es van aplegar a la seva festa d’aniversari, aquesta setmana, a Can Balaguer, organitzada pels seus llibreters de confiança (na Glòria i en Xesc d’Embat), uns quants amics de birres i cigarros, i uns quants antics alumnes. Perquè Canyelles, que també va estudiar Educació Social i va capgirar els esquemes a les agrupacions d’escoltes, s’ha dedicat encara a una altra tasca desagraïda i vital –ho va assenyalar, durant la festa, l’actriu Mercè Sampietro–: la d’ensenyar. Amb ella, els seus alumnes no només aprenien la nostra llengua maltractada i preciosa, sinó que a més aprenien a estimar, i treballaven per poder treballar en allò que els fes feliços.

Laia Malo, AraBalears (25.09.22)

https://www.arabalears.cat/opinio/l-amistat-laia-malo_129_4498201.html

Categoria: Col·leccions, Diaris, La intrusa, Premsa  |  Etiquetes: , , , , , ,

MINOTAURE de Dürrenmatt a Mentrimentres (23.09.22)

· Deixa un comnetari  

podcast de Mentrimentres dedicat a  l’escriptor Friedrich Dürrenmatt en conversa amb l’editor i traductor Ignasi Pàmies MINOTAURE

https://open.spotify.com/episode/5airHhwf0axg0cTWR7ySdO?si=56JyqifkRzmH3ZTIA8Dnqg&nd=1

Categoria: Alabatre, Col·leccions, Premsa  |  Etiquetes: , , , , , ,

TOT PASSA BAIX de Teresa Pascual a Núvol (23.09.22)

· Deixa un comnetari  

L’or i el cant

Al poemari ‘Tot passa baix’ (LaBreu), l’últim llibre de Teresa Pascual, hi ha la tibantor del problema, la tensió d’una inquietud.

El nostre no és el temps del cant. La innocència de la lírica, de la lírica en el sentit més pur, limita amb l’altivesa, gairebé entristida, de la malfiança en tot. Una malfiança històricament enraonada que ens ha dut a enraonar, a enraonar pels descosits, però que ens ha robat el cant. Som, en definitiva, en una època de prosa, i si voleu prosaica.

Havent perdut el cant, el poeta coetani n’invoca l’ombra, prova de resseguir el rastre d’un cos perdut; tota activitat poètica és, ara per ara, una mena de nostàlgia. Forfolla, crida o xiuxiueja però el poeta ja no pot imitar els ocells. L’impediment, com sempre, ha obert tot de camins i cadascú el fressa a la seva manera. Hi ha qui, en ressegint el pas de l’impossible, juga. La ironia el salva de la desesperació, i fa música rient; prova de recuperar amb el somrís, feliçment infant, el mot melòdic, la innocència lírica. També hi ha qui, paradoxalment cercant la poesia, d’alguna manera s’exilia del poema: prova de trobar-la en la novel·la o en el conte, en la frontera imprecisa dels gèneres o bé retallant frases. I encara hi ha qui, encallat en el jo, limita amb el problema i s’expandeix a través del problema; ha renunciat, potser intraquil·lament, al cant: és una poesia de preguntes, una poesia de tensions i fronteres, de trencaments, de moviments traquetejants –i, si no de reflexions, de to reflexiu.

A “Tot passa baix” (LaBreu), l’últim llibre de Teresa Pascual, hi ha la tibantor del problema, la tensió d’una inquietud. Un dels nuclis de sentit del poemari, un nucli que suggestiona més que no articula, és el plec: el punt d’inflexió mig esborradís que hi ha entre dos estats oposats, mal que sigui tan sols en aparença –una aparença verbal–: dia i nit, somni i vetlla, llengua i silenci, vida i mort. «Entre el dia i la nit | no hi ha paret | ¿on és la ratlla?», adverteix de bell antuvi el llibre. En el dinamisme del trànsit, internat en aquella línia imaginada, el poemari prova de trobar-hi una quietud: s’instal·la en una mitjania, en una observació desconfiada però serena, que prova de captar la síntesi tanmateix irresolta d’una realitat closa en ella mateixa –com la poeta, altrament, sembla closa també en ella mateixa.

Potser per aquest afany de recercar en el moviment, en la confrontació entre opòsits, el valor essencial i quiet –una veritat poètica–, els poemes funcionen per acumulació: s’hi van llençant constantment imatges, com qui prova una vegada i una altra d’encertar per tempteig, enquimeradament, la clau que a l’últim obri la porta de la realitat. Aquest procediment, si es vol justificable però en cap cas exclusiu de Pascual ni del seu propòsit, tot sovint dona als poemes un cert aire d’ortopèdia: la frase, tanmateix versificada amb correcció, constitueix d’habitud una sola imatge; deslligades les unes de les altres, generen només per juxtaposició una certa fantasia d’unitat, en definitiva, la il·lusió d’un poema. Aquest ús de la frase, que no és sinó la formalització d’una experiència d’observació, interior i exterior, agafa necessàriament la forma de l’enmeració; el poeta, en desconèixer-ne la clau, només pot palpar l’estricta superfície de les coses, enumerar-les. Un ús acumulatiu, enumerador, que pot funcionar esparsament, aïlladament, però que en conjunt es fa repetitiu, com si hom hi llegís constantment una poemàtica llista de la compra, encara que sigui la llista de la compra de l’esperit. És en aquests moments en què la quietud té el perill d’esdevenir garratibament.

El llibre, deia, s’instal·la en una mitjania, en una mediocritat –mot redimit per Horaci–, que ho amara tot: realment, tot passa baix. Aquest passar arran de les coses, aquesta disponibilitat, pacifica d’alguna manera el misteri inexplicable de la realitat, que no esdevé angoixant, encara que continuï essent problemàtic en tota la seva dualitat irresolta. El conflicte esdevé una ponderació serena del misteri que, i és d’agrair, no es deixa endur mai pel perill, ara tan habitual, de la desmesura ni la grandiloqüència. Una mediocritat, tanmateix, que a diferència de la clàssica ja no es pot revestir d’or perquè ja no parteix del cant, sinó d’una època prosaica. El llibre clou amb un poema que potser es podria llegir de plenitud, i si el llegíssim així potser el llegiríem erradament i encertadament alhora: es parla de la casa, el camp i el fruit, però hi ha «el plec», «l’escletxa» i un retorn impossible. Ni tan sols la mediocritat feliç és, en el nostre temps, gaire daurada.

Albert Gener, Núvol (23.09.22)

https://www.nuvol.com/llibres/lor-i-el-cant-275761

 

Categoria: Alabatre, Blogs, Col·leccions, Premsa, Rotatori  |  Etiquetes: , , , , , ,

· Deixa un comnetari  

recital de Teresa Pascual TOT PASSA BAIX  amb Àngels Gregori a LA VALL DE LLIBRES 2a Fira d’editorials independents i de proximitat de la Valldigna al Monestir de Santa Maria de la Valldigna, on hem fet parada el cap de setmana  (25.09.22)

Categoria: Alabatre, Col·leccions, FotoBlog  |  Etiquetes: , , , , , ,

· Deixa un comnetari  

presentació d’A TRAVÉS de Glòria Coll Domingo amb Joaquim Mallafré i Maria Eugènia Perea serà al Centre d’Estudis Riudomencs Arnau del Palomar (23.09.22)

Categoria: Alabatre, Col·leccions, FotoBlog  |  Etiquetes: , , , , , , ,

conversa entre Cristina Garcia ELS IRREDEMPTS  i Ada Castells a l’ACEC (21.09.22)

· Deixa un comnetari  

conversa entre Cristina Garcia ELS IRREDEMPTS  i Ada Castells a l’Assocació Col·legial d’Escriptors de Catalunya (comença al minu 4:44)

https://www.youtube.com/watch?v=DjrUbz4CNmc&t=1s

 

Categoria: Cicuta, Col·leccions, Premsa  |  Etiquetes: , , , , , ,

LES QUATRE CAMBRES DEL COR d’Anaïs Nin (LaBreu Edicions) al Suplement (18.09.22)

· Deixa un comnetari  

LES QUATRE CAMBRES DEL COR d’Anaïs Nin (LaBreu Edicions) – a partir del minut 11.12 – al Suplement de Catalunya Ràdio ( acompanyant PURA PASSIÓ d’Annie Ernaux publicat per Angle Editorial)

“Anaïs Nin, com l’Annie Ernaux, fa molt això de sobreexposar-se, que parlava de les seves relacions poliamoroses – ara molt freqüents, no gens freqüents a la seva època- tinc relacions ambivalents a aquesta senyora … els seus llibres sempre parlant d’enamoraments, li agradava experimentar, jugar amb la gent, i a l’hora es donava completament a les seves relacions, podria haver triat molts llibres però trio el darrer que ha publicat LaBreu LES QUATRE CAMBRES DEL COR on s’explicar la història d’un embolic entre dues parelles i com ningú troba mai el que necessita en l’altre completament tota l’estona… no volen deixar anar quan estaven al núvol de l’enamorament” Marina Porras

https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/el-suplement/marina-porras-reivindica-els-enamoraments/audio/1146499/

Categoria: Col·leccions, La intrusa, Premsa  |  Etiquetes: , , , , , , , , ,

ESCRIURE de Marguerite Duras, recomanat a FetAMida (20.09.22)

· Deixa un comnetari  

ESCRIURE de Marguerite Duras traducció Blanca Llum Vidal
lectura recomanada per Míriam Cano a FetAMidaTV

“les seves relacions han marcat profundament el seu art… un llibre amb una estructura que voreja la carta, el dietari… convida a ser llegida en calma… és d’aquells llibres que semblen curts d’entrada i pesen molt… traduït per Blanca Llum Vidal amb un català molt viu, un català molt especial, això fa que la traducció d’ESCRIURE de la Marguerite Duras funcioni d’una manera molt plaent…”

https://www.alacarta.cat/fetamida/tall/novel-les-en-que-la-literatura-i-la-vida-tenen-un-paper-important

Categoria: Col·leccions, La intrusa, Premsa  |  Etiquetes: , , , , , , , ,

· Deixa un comnetari  

presentació d’ELS IRREDEMPTS de Cristina Garcia amb Olga Jornet a la Documenta (20.09.22)

Categoria: Cicuta, Col·leccions, FotoBlog  |  Etiquetes: , , , , , ,

· Deixa un comnetari  

presentació d’EL BOSC DE LA NIT de Djuna Barnes amb la traductora Laia Malo i el poeta Damià Rotger a VadLlibres (16.09.22)

Categoria: Col·leccions, FotoBlog, La intrusa  |  Etiquetes: , , , , , ,

ESCRIURE de Marguerite Duras a Laie Pau Claris (28.09.22)

· Deixa un comnetari  

Dimecres 28 de setembre, a les 19 h, presentació del llibre

ESCRIURE de Marguerite Duras

amb les escriptores Laia Carbonell i Míriam Cano

i la lectura de l’actriu Nú Miret

a Laie Pau Claris (c/Pau Claris, 85 Barcelona)

 

Categoria: Agenda, Col·leccions, La intrusa  |  Etiquetes: , , , , , , ,

TOT PASSA BAIX de Teresa Pascual a LA VALL DE LLIBRES i parada de LaBreu (24 i 25 setembre 2022)

· Deixa un comnetari  

El cap de setmana del 24 i 25 de setembre ens trobareu a la LA VALL DE LLIBRES
2a Fira d’editorials independents i de proximitat de la Valldigna
al Monestir de Santa Maria de la Valldigna
Diumenge 25, a les 19.30 h, presentarem el poemari
TOT PASSA BAIX de Teresa Pascual
amb Àngels Gregori, a l’escenari L’Almàssera de la Fira

Categoria: Agenda, Alabatre, Col·leccions  |  Etiquetes: , , , , , , , , ,

entrevista a Cristina Garcia Molina ELS IRREDEMPTS a Núvol (16.09.22)

· Deixa un comnetari  

Cristina Garcia Molina és escriptora i professora de llengua i literatura. També fa classes d’escriptura a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. Fins ara ha publicat el llibre de contes Silenci a taula (Viena), que va rebre el Premi Literari Ciutat de Badalona, o dels textos infantils Plou… però quin sol! (La Meceua). Amb el seu últim llibre, Els irredempts (LaBreu), ens ofereix la seva particular exploració pels gèneres de la novel·la i la poesia mentre es desferma la seva capacitat d’establir relacions i connexions amb els seus referents literaris. Hem conversat amb ella sobre tot el que carrega aquest llibre.

Cristina Garcia Molina. Foto: Laia Serch

Com sorgeix la idea del llibre?

Bé, és un camí difícil perquè realment la primera imatge de Els irredempts em va venir d’una manera estranya. Em van venir al cap tres històries i jo pensava que acabaria triant una i l’acabaria desenvolupant. Tenia pensat escriure una novel·la —o volia intentar escriure una novel·la— i la veritat és que no, no les vaig poder deslligar mai. Això em va provocar certs dubtes, perquè, si jo el que volia era lligar tres històries —o no lligar-les del tot, perquè expressament no estan del tot lligades—, allò que jo tenia a les mans, què era? En qüestions de gènere, era una novel·la o era un llibre de relats? Què era? I això em va fer aturar molt l’escriptura del llibre perquè no sabia ben bé on anava a parar allò que jo tenia al meu cap i que no podia separar de cap manera. Va ser un procés curiós. Va arribar un moment que vaig arribar a la conclusió que era igual: aquesta la forma definitiva. I una vegada tenia la forma, ho vaig tirar endavant. Però em va costar.

Els irredempts no és ni novel·la ni poesia: per mi és un llibre que des del principi va imposar la forma del tríptic.

M’ha semblat que hi ha molta experiència personal al darrere del llibre? Voldries explicar quines experiències personals hi has vessat?

No. I et diré per què. Sí que hi ha vivències meves, però el que passa és que, una vegada aquestes vivències passen al terreny de la ficció, allò es converteix en una cosa molt diferent. Per tant, ara m’és difícil saber on soc en aquest llibre. Jo crec que estic en diversos llocs. Trec el cap en diversos moments, però no et podria dir que cap de les tres històries sigui una vivència directa meva. N’hi ha una que sí, més que les altres, que és la primera, el “Solar”, però tampoc la vull fer passar per la meva experiència personal. Això és una cosa que a mi m’interessava especialment a l’hora de parlar del llibre: no dir “això és una cosa que m’ha passat”, sinó “això és una cosa que jo he viscut i que transporto al terreny de la ficció de diverses maneres: mentint, tergiversant i deformant”. A mi em sembla interessant aquest procés, no el que a mi m’hagi passat.

Els irredempts està ple de referents. Quins són els teus referents principals? Què signifiquen per a tu?

He fet aparèixer volgudament diversos autors o artistes que signifiquen molt per mi perquè són tots ells artistes que generen la seva pròpia iconografia. Si vaig en ordre amb les històries, al “Solar” apareix Pier Paolo Pasolini, que per mi és essencial perquè és un autor absolutament consagrat a la seva feina, a viure la poesia i l’escriptura, i també a viure la creació com a font única d’existència. Després van apareixent altres autors, Francis Bacon, que apareix a “Linòleum”; Txèkhov, evidentment; Shakespeare i d’altres que em deixo. Altres estan per sota el text, és a dir, que no apareixen explícitament i que només sé jo que són allà.

Crec que una de les grans preguntes sobre aquest llibre és si és novel·la, un llibre de relats o poesia. 

Jo tampoc sabia què dir què era exactament. Quan vaig començar a parlar amb l’editorial LaBreu els vaig dir que era una novel·la. Després vaig dir “com veieu, no és ben bé una novel·la —perquè no és ben bé una novel·la— però tampoc és ben bé un llibre de relats”. Treballant i llegint sobre Francis Bacon vaig arribar a la conclusió que això era un tríptic. Si considerem com funciona un tríptic pictòric veurem que tenim tres panells amb tres imatges on apareixen personatges. Aquests estan atrapats en el seu espai, però tots junts conformen un tot. Potser no és una narració sencera, però construeixen una narració sense que la relació entre ells hagi de ser lògica ni conseqüencial. Aquesta imatge del tríptic em va ajudar molt a assimilar la forma de Els irredempts. No és ni novel·la ni poesia: per mi és un llibre que des del principi va imposar la forma del tríptic.

La poesia com a representació de tota la literatura és un exili. Tots aquells que vivim molt lligats a la literatura o a l’art sabem que aquesta és una vida paral·lela.

Al final, els personatges recorren a la poesia com una forma d’exili de la realitat. 

En un moment es diu que la poesia és un exili. Sí, perquè la literatura també ho és. La poesia com a representació de tota la literatura és un exili. Tots aquells que vivim molt lligats a la literatura o a l’art sabem que aquesta és una vida paral·lela. És la vida que ens dona elements que no acabem de trobar a la vida diària. Per tant, també és una fugida. Però no ho dic en cap sentit negatiu ni pejoratiu. No. Aquesta és la millor de les fugides, o el millor dels exilis. La poesia, entesa com a representació d’allò que és magnífic, és per mi essencial, és el tot.

Cristina Garcia Molina. Foto: Laia Serch

Tots els personatges es troben en el límit de fugir de la realitat i de tornar-hi, d’enfrontar-s’hi o refugiar-se fora. L’exili de la literatura t’ajuda a sentir-te reconfortat a fora o de reconciliar-te amb la realitat? 

És clar, per això són els irredempts: són uns captius. Un irredempt és algú que està atrapat en un lloc, per exemple, per mi el “Solar” és la captura social i històrica que podem viure; “Linòleum” és la família; i “Moll” és la captura que es fa un mateix, de quina manera ens empresonem nosaltres mateixos. Llavors, aquests personatges sempre intenten sortir, però no poden o no volen. No ho sé això exactament, si els personatges no poden o no volen. I és que la poesia, la lectura i l’escriptura és una manera d’intentar sortir, però no estic segura que acabem sortint d’aquest cau on a vegades ens hem posat nosaltres mateixos. No hi ha ningú que ens ho hagi imposat: som irredempts perquè volem, moltes vegades per decisió pròpia.

Intentes sempre buscar connexions amb el món de la literatura, però mantens una veu molt pròpia. Com descriuries la teva mirada d’escriptora?

El com m’expresso no és una cosa que hagi pogut decidir. Per començar, tots som el producte involuntari de les nostres lectures. A més, crec que la meva manera d’expressar-me té molt a veure amb el meu caràcter. Jo soc una persona força introvertida i, a vegades, puc ser una persona de poques paraules. Aquesta manera de ser crec que s’ha transportat a l’escriptura amb aquesta frase curta, la juxtaposició, no dir-ho tot, buscar la paraula exacta… Hi ha una recerca del que és essencial en l’escriptura. Jo necessito tenir poques frases, però que siguin molt directes.

Fas una feina de depuració extrema.

A vegades és dur escriure així perquè t’estàs censurant tota l’estona. És a dir, tens una frase i et dius: “La necessito realment? És absolutament vital aquesta frase aquí?” Això provoca que l’escriptura a vegades sigui molt lenta. Molt i molt lenta. Hi ha un llibre del filòsof Roland Barthes que es diu La preparació de la novel·la. És un recull de conferències i de seminaris que va impartir en què distingeix entre l’escriptura ràpida i l’escriptura lenta. L’escriptura ràpida és molt muscular i l’escriptura lenta t’imposa molta censura perquè es necessita, diu ell, prémer molt sobre el paper cada vegada que s’escriu i fa que moltes vegades s’aturi aquesta escriptura, perquè no estàs segur, perquè busques la perfecció que no arriba mai, etc. Tots aquests elements han conformat l’estil o la veu que apareix aquí.

A vegades també m’agrada arribar a ser crua, quasi brutal. Bé, més que m’agradi, crec que ho he de ser.

A mi els adjectius que em venen a la ment és “intens”, “dens”, és a dir, quan es redueix el text, augmenta la seva intensitat i densitat. 

Exacte. I és un procés que com a escriptor és dur. Evidentment, tota mena d’escriptura, si la fas de manera conscient i honesta, hi ha d’haver una feina al darrere i hi ha d’haver moltes hores. Escriure d’aquesta manera tan tensa m’agrada molt perquè la trobo sensual, però fa que escriure sigui esgotador, perquè necessites que tot sigui essencial i que tot vagi cap allà mateix. A vegades també m’agrada arribar a ser crua, quasi brutal. Bé, més que m’agradi, crec que ho he de ser.

El món sembla un mar de frustració i les petites guspires d’èxit ens omplen d’esperança. És al voltant d’aquestes guspires on sorgeix la poesia i la poètica. La vida és crua, però aquestes petites guspires l’omplen de sentit.   

Amb el llibre anterior m’havien dit moltes vegades que jo escrivia contes molt tristos. Sempre deia que no, que no és veritat, perquè una cosa és ser cru, és dir la veritat, i l’altra cosa és que les coses siguin tristes. Per mi és diferent. Per mi els personatges de Els irredempts poden tenir un context hostil, però no hi ha rendició. Per això jo crec que sí: hi ha aquestes guspires d’esperança. No són textos destructors, el que passa és que pot ser que la realitat que hi aparegui no sigui del tot plaent.

Són molt conscients d’on pot sorgir la bellesa i la poesia. No són banals, pàmfils o innocents.

Això mai! Això és impossible perquè jo, com a autora i com a persona, no he vist mai la vida així. Per exemple, vaig considerar que el pare havia de morir i la poesia s’havia de quedar. I així ho fem tots, nosaltres morim, però la poesia queda. Aquesta és la meva visió: tot i que tenim la certesa que morirem, hem de gaudir sempre de la vida i de la poesia.

Cristina Garcia Molina. Foto: Laia SerchSuplement Faves Tendres de Núvol (16.09.22)
https://www.nuvol.com/llibres/cristina-garcia-molina-som-irredempts-perque-volem-273727

Categoria: Blogs, Cicuta, Col·leccions, Premsa, Rotatori  |  Etiquetes: , , , , , , , , , , ,

A TRAVÉS de Glòria Coll Domingo a Riudoms (23.09.22)

· Deixa un comnetari  

divendres 23 de setembre, a les 19 h, presentació del poemari guanyador del Premi dels Jocs Florals de Barcelona 2022

A TRAVÉS de Glòria Coll Domingo

acompanyaran la poeta Joaquim Mallafré i Maria Eugènia Perea

serà al Centre d’Estudis Riudomencs Arnau del Palomar (Av.Pau Casals, 94 Riudoms)

Categoria: Agenda, Alabatre, Col·leccions  |  Etiquetes: , , , , , , , , , , ,

· Deixa un comnetari  

presentació ELS IRREDEMPTS de Cristina Garcia Molina a Cal Llibreter (14.09.22)

Categoria: Cicuta, Col·leccions, FotoBlog  |  Etiquetes: , , , , , ,

lectors d’EL COBRADOR de Rubem Fonseca, bloc último fragmento (setembre 22)

· Deixa un comnetari  

El cobrador de Rubem Fonseca

Pel que fa a mi, el que em manté viu és el risc imminent de la passió i els seus coadjuvants: amor, odi, goig, misericòrdia

La Praça da Sé és el centre geogràfic de Sao Paulo. Una plaça desgavellada, amb la catedral i una concentració de sense llars considerable, superior encara als nivells ja alts del centre de Sao Paulo. Creuàvem, sense gaire interès en aturar-nos, mentre la gent feia la seva. Alguns cridaven, d’altres feien glops a la botella. La majoria simplement seia en grupets. Hi havia furgonetes de la policia a cada cantonada. Quan sortíem, J. em va dir que fa temps hi va haver una matança.  Grups paramilitars van entrar de nit i van començar a matar sense llars. A bastonades, rebentant caps. Molts es van salvar tancant-se a la catedral. Ha passat a la història com la Massacre de Sé (Chacina da Sé), al 2004.

L’odi del poder envers al pobre, a la faula més feble del sistema, és organitzat i sistemàtic. Normalment dissimulat, o emparat legalment. De tant en tant passen aquestes explosions d’odi on un grup de gent simplement es dediquen a matar tots els que passaven per allà. Perquè eren testimonis que calia esborrar, perquè son una carrega pel sistema o simplement perquè no son com ells i no els admeten. Però aquest odi i aquesta violència és real, no és metafòrica ni simbòlica. Per contra, la revenja del oprimit te poquíssimes opcions, i només dos per esquivar la repressió; prendre el poder o la ficció.

A ‘El cobrador’, l’últim conte del llibre de Fonseca i el que li dona títol, el narrador va al dentista a que li treguin un queixal podrit i quan li passen factura, explota com el personatge de Michael Douglas a ‘Un dia de fúria’: ‘Ja no pago més, estic cansat de pagar! Li he cridat. Ara soc jo el que cobro!’. I enceta la seva venjança contra tots. Vàzquez Montalbán ho feia sovint als seus llibres; matava un especulador immobiliari o un secretari general del PCE. Aquest Cobrador és més directe. Com el protagonista de ‘Baile con serpientes’ de Castellanos Moya, surt a la ciutat i descarrega una fúria folla i espontània però selectiva . Tots aquells que es va trobant i que li han estat cobrant la vida, aquells que se’n porten, però no donen res a canvi. Enmig de la seva nova vida, el Cobrador tindrà temps d’enamorar-se i fins i tot de jugar a futbol tres hores, abans de immolar-se. Violència, amor, catarsi i contradiccions. Aquí, a ‘El cobrador’ i a la resta de la obra de Fonseca. Autor molt conegut a Brasil i molt poc a casa nostra, la Breu va recuperar aquest recull de contes de 1979 magníficament traduït per en Josep Domènech Ponsatí. Fonseca té una obra extensa, sobretot de contes, i algunes novel·les, un parell traduïdes al castellà. ‘Bufo & Spallanzani’ la va traduir el tot just traspassat Basilio Losada al 1998, titulant-la ‘Pasado negro’. Com alguns dels contes de ‘El cobrador’, Fonseca escriu literatura negra molt heterodoxa, fins i tot autoparódica, on la trama i la violència es deixen retorçar per uns personatges i una narrativa molt original, que sota un traç gruixut mostra una habilitat tècnica i una voluntat de furgar els racons extraordinària.

A la primera lectura de Fonseca hi trobarem el que mencionava. Sexe, neurosi, mort i poder. El determinisme social i vital de la novel·la negra, on tot passa perquè no hi ha més remei i els homes son durs i les dones submises. Però si seguim, trobarem un mon malalt i una narració que es porta a ella mateixa al límit a base de contradiccions, que ens fan rebotar d’una banda a l’altre en una mena de joc macabre i que en textos com el conte que obre el recull, ‘Pierrot de la caverna’, arriben al nivell d’obra mestra.

El conjunt de contes de ‘El cobrador’ es notable, i té peces excel·lents com ‘El joc del mort’ (negre a l’estil Borges) o ‘Trobada a l’Amazonas’. Però ‘Pierrot a la caverna’ és excepcional. La historia no és gaire més que un escriptor misantrop i esgotat, un depredador sexual que va passant d’amant en amant fins la Sofia, una nena de dotze anys de la que s’enamora i deixa prenyada. El conte té dos elements que el fan ser molt més que una simple reescriptura de ‘Lolita’. Per una banda, les contradiccions. Per començar, el narrador ens diu que no pensa escriure, que tot ho dictarà a un magnetòfon. Que, entre d’altres motius, tot allò que dirà ‘no ho podria escriure’. I doncs, ¿què estem llegint?. ¿Com estem llegint?. Un text a l’estil Fonseca, frases curtes i polides, a velocitat de vertigen però sense una coma de més o de menys. Res més llunyà que el monòleg d’un neuròtic que ens presenta el propi narrador. Un escriptor que no escriu, que qüestiona el sentit o el destí de l’escriptura però està fent un conte gairebé perfecte. Les escenes del passat i del present es succeeixen sense pausa. La voluntat del propi narrador és tan contradictòria com la seva pròpia idea de la literatura.

Voler produir frases que facin bonic es tan absurd com voler ser coherent cada dia, cada setmana. Soc contradictori, bast, sensible, cruel i generós, comprensiu i despietat. Aquesta confessió no la faria mai per escrit.

L’altre element és la repetició. A ‘El cobrador’ és el ‘Aquesta si que es bona’. A ‘Pierrot a la caverna’ son dos expressions que el narrador va deixant anar rítmicament, cada poc, com un cop de martell damunt del text. El ‘Que em mossegui un mico’  (‘M’agrada dir ‘que em mossegui un mico’ perquè era el que el meu pare deia quan es quedava de pasta de moniato’) i el ‘Ordre i Progrés’ de la bandera brasilera (‘Ordre i Progrés soc jo mateix’). Tot plegat un monument al sarcasme i la distància narrativa i una lliçó de com construir en vint pàgines un personatge a l’alçada dels desastres morals de les novel·les de Nabokov.

Rubem Fonseca, El cobrador, Barcelona, la Breu, 2010

https://elultimofragmento.wordpress.com/2022/09/13/el-cobrador/

Categoria: Blogs, Col·leccions, La intrusa, Premsa  |  Etiquetes: , , , , , , ,

ELS IRREDEMPTS de Cristina Garcia a Documenta (20.09.22)

· Deixa un comnetari  

dimarts 20 de setembre, a les 19.00 h, presentació del llibre

ELS IRREDEMPTS de Cristina Garcia Molina

amb Olga Jornet i Ester Andorrà

a la Llibreria Documenta (c/Pau Claris, 144 Barcelona).

hi sou tots convidats!

Categoria: Agenda, Cicuta, Col·leccions  |  Etiquetes: , , , , , , , ,

CELEBREM CUSSÀ a La Calders (08.09.22)

· Deixa un comnetari  

CELEBREM CUSSÀ lectura que celebrà Cavalls salvatges i Formentera Lady, amb  Matthew Tree,  Joan Vigó, Míriam Cano, Martí Sales, Jaume C.Pons Alorda, Llorenç Capdevila, Toni Gol, Anna Pantinat, i els editors de LaBreu Edicions i Edicions de l’Albí a la Llibreria Calders (08.09.22)

 

 

Categoria: Cicuta, Col·leccions, FotoBlog  |  Etiquetes: , , , , , , , , ,

EL BOSC DE LA NIT de Djuna Barnes a vaDeLlibres (16.09.22)

· Deixa un comnetari  

16 de setembre, a les 20 h, presentació d’

EL BOSC DE LA NIT de Djuna Barnes

amb la traductora i poeta Laia Malo i el poeta Damià Rotger

a vaDLlibres (c/ Sa Carnisseria 24 Ciutadella de Menorca)

Categoria: Agenda, Col·leccions, La intrusa  |  Etiquetes: , , , , , , , , , ,

ELS IRREDEMPTS de Cristina Garcia a Cal Llibreter (14.09.22)

· Deixa un comnetari  

dimecres 14 de setembre, a les 19.30 h, presentació del llibre

ELS IRREDEMPTS de Cristina Garcia Molina

acompanyaran l’autora  l’escriptora i llibretera Silvana Vogt i l’editora Ester Andorrà

serà a Cal Llibreter (c/Bonavista, 81 Sant Just Desvern)

 

Categoria: Agenda, Cicuta, Col·leccions  |  Etiquetes: , , , , , , ,

LaBreu a la caseta 48 de la 40a Setmana del Llibre en Català ( del 9 al 18 de setembre 2022)

· Deixa un comnetari  

Arriba La Setmana del Llibre en Català del 9 al 18 de setembre i serem a la caseta 48 al Moll de la Fusta, amb els companys de Lleonard Muntaner, Adia Edicions i Edicions del Buc.
🖊 Els horaris de signatures són:
BEN BÉ Josep Ramon Roig dissabte 10 a les 19 h a la caseta 4, i mitja hora després a la 48
A TRAVÉS Glòria Coll Domingo Premi Jocs Florals de Barcelona 2022 divendres 16 a les 18.30 h caseta 48
ELS IRREDEMPTS Cristina Garcia Molina dissabte 17 a les 19 h caseta 48
Hi trobareu les novetats de setembre, que ja han arribat a llibreries:
ESCRIURE de Marguerite Duras traduït per Blanca Llum Vidal
https://labreuedicions.com/escriure-de-marguerite-duras/
ELS IRREDEMPTS de Cristina Garcia Molina
https://labreuedicions.com/els-irredempts-de-cristina-garcia-molina/
TOT PASSA BAIX de Teresa Pascual
https://labreuedicions.com/tot-passa-baix-de-teresa-pascual/
📚I gran part del nostre catàleg editorial.
Sí, aquell llibre que busqueu i del qual queden poquíssims exemplars també.

Categoria: Agenda, Alabatre, Banda Ampla, Cicuta, Col·leccions, La intrusa  |  Etiquetes: , , , , , , , , , , , , , , , , ,

ELS IRREDEMPTS lectura recomanda al Servei de Biblioteques de la Diputació de Girona (01.09.22)

· Deixa un comnetari  

“Els irredempts”, de Cristina Garcia Molina. Ressenya.

Cristina Garcia Molina. “Els irredempts”. Labreu, 2022

Quedem a una plaça amb nom de poeta.

L’espero al bar de vidre, la veig creuar el semàfor amb aire d’escriptora maleïda carregada de paciència i de dimonis interiors. D’un cistell enorme en treu un llibre menut i me’l dona de pressa, com una mare que abandona el seu nadó. Sembla tendre, preciós, indefens, però em temo que l’apariència enganya i trepitjaré un camp de mines. Fingeixo indiferència i li agraeixo poc, una reacció típicament gironina.

Xerrem de tot durant una hora, per dissimular el nerviosisme i les ganes de tenir a les mans “Els irredempts” i les ulleres de prop. Set anys llarguíssims esperant aquest moment, des que vaig descobrir l’autora amb el seu “Silenci a taula”. Primer error: comparar les criatures. No tenen res a veure, nosaltres ja no som les mateixes.

La seva prosa s’ha depurat, depurat, depurat: pell i os, mestratge absolut i mala bava, punta d’un iceberg inabastable ple de referències culturals i d’experiències personals i col·lectives. Paraules tallades meticulosament fins a la perfecció, diamants d’una joia mai vista que no aconsegueixo definir. És prosa? És teatre? Es poesia? És realitat o ficció? Segon error: classificar-lo. En aquest cas, no es permeten etiquetes. És Cristina Garcia Molina en tot el seu esplendor. L’única certesa és que és refotudament bo.
Té poques pàgines, però el cos em demana lentitud. Li dedico tres dies intensius. Tres relats, tres obres mestres, tres cops de puny calculats.
Llegeixo ben concentrada, asseguda, amb els cinc sentits. No és un text de platja ni de llit. Malgrat la meva postura, quan acabo he estat fent puènting: confio la meva vida a una corda i un baudrier, salto al buit, reboto, xisclo i quan torno a tocar el terra soc conscient que tenim gent prodigiosa que ens sacseja i ens transforma (simplement?) amb un teclat.
El llibre surt avui. Sempre he estimat el setembre.

Escrits així fan possible que els lectors no ens conformem amb merdeta facilona, que ens atrevim a volar i apostem per literatura de qualitat com un bé de consum massiu. Nosaltres tenim l’última paraula i ella encara no.

https://www.bibgirona.cat/blogs/llibresicompanyia/posts/2022/8/30/els-irredempts-de-cristina-garcia-molina-ressenya?fbclid=IwAR0TJUn2XSqK79Tr8vb1UaZMkzArTj_xoS6dXZaX4fFLGeQ7xrugtv4eqkE

Categoria: Blogs, Cicuta, Col·leccions, Premsa  |  Etiquetes: , , , , , , , ,

Jordi Cussà a La Calders: CELEBREM CUSSÀ (08.09.22)

· Deixa un comnetari  

dijous 8 de setembre, a partir de les 19 h, una lectura que vol celebrar els dos títols de Jordi Cussà que ens van fer lectors incondicinals seus: Cavalls salvatges i Formentera Lady, per a la qual necessitarem de la vostra col·laboració: tota aquesta gent que apareix a la invitació d’aquí baix passarà pel nostre micro i en llegiran fragments.

Hi ha espai per a tothom: si hi voleu participar, escriviu al mail de La Calders  indicant el vostre nom i us apuntarem a la llista de lectors: info@llibreriacalders.com
Visca Cussà!

 

Categoria: Agenda, Cicuta, Col·leccions  |  Etiquetes: , , , , , , , , , ,

ELS IRREDEMPTS de Cristina Garcia Molina

· Deixa un comnetari  

Títol_ Els irredempts
Autora_ Cristina Garcia Molina
PVP_ 15 euros
Pàgs_ 154
ISBN_ 978-84-125774-0-2

2a Edició

Cristina Garcia Molina (Granollers, 1975). Viu a Girona. És professora de llengua i literatura i fa classes d’escriptura a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. Va guanyar el Premi Literari Ciutat de Badalona amb el recull de contes Silenci a taula (Viena Edicions, 2014). També és l’autora dels textos infantils de Plou…però quin sol! (La Meceua, 2013). Ha publicat contes en diverses antologies i al portal Paper de Vidre.

Els irredempts és una narració en tres temps. Com en els tríptics de Francis Bacon, els personatges es regiren en els seus panells i generen la seva pròpia iconografia. És un tríptic de diapositives en fuita: un solar per a una escola de la perifèria on bastir un simulacre de vides; una família superada pel llenguatge i per la pèrdua dels pares, que obre una falla vital; i una ciutat escindida com a testimoni de la desfeta de l’amor platònic enmig de l’art.

La divisió en tres espais de diversitat narrativa s’unifica en una sola, intensa, experiència de llenguatge. Aquests episodis de situació i condició humanes, que per si mateixos agiten la passivitat distant del lector, s’eleven a través d’un manierisme contingut, que allunya la complaença en la bellesa per enfrontar el lector a una sensació d’abisme situada en el territori del sublim.

Hi podeu llegir espais d’exili, de desarrelament, de dol, històries de renegats i de fronteres —socials, familiars, personals. D’integracions i de desintegracions. I, al final, sempre un anhel: tornar al lloc d’on venim. Si aconseguim recordar quin era.

PREMSA

Entrevista al youtube de l’ACEC amb Ada Castells  https://www.youtube.com/watch?v=DjrUbz4CNmc&t=1s

Suplement Faves Tendres de Núvol
https://www.nuvol.com/llibres/cristina-garcia-molina-som-irredempts-perque-volem-273727

Entrevista a Ràdio Tordera  https://open.spotify.com/episode/4VLOjWWH2Ro3ThbxBRlDsF

Revista Détour https://diarios.detour.es/literaturas/cristina-garcia-molina-carnage-los-desposeidos-por-gema-monlleo

AraLlegim  https://llegim.ara.cat/critiques-literaries/estatues-l-aigua_1_4500997.html

Vilaweb https://www.vilaweb.cat/noticies/enlairar-te-llegint/

ENCUENTOS Y DESENCUENTOS  https://encuentosydesencuentos.wordpress.com/2022/10/17/els-irredempts-de-cristina-garcia-molina-labreu-edicions/

LRP https://www.lrp.cat/lrp-arts/article/2204655-aforismes-de-l-estupor.html

ENTREVISTA A ELPUNTAVUI http://admin.elpunt.cat/cultura/article/19-cultura/2208982-he-apres-a-respectar-la-meva-escriptura.html

SURT DE CASA https://surtdecasa.cat/ebre/blogs/entrelinies/els-irredempts-de-cristina-garcia-molina

ENTREVISTA A RÀDIO SILENCI DE LA GARRIGA https://www.radiosilenci.cat/programs/strogoff/radiosilenci_podcast_16237

EL QUADERN D’EL PAÍS https://elpais.com/quadern/2022-11-26/els-irredempts-de-cristina-garcia-molina-tallant-i-incisiu.html

Categoria: Cicuta, Col·leccions, Novetats, Pública, ✭Catàleg✭  |  Etiquetes: , , , ,

ESCRIURE de Marguerite Duras

· Deixa un comnetari  


.

Títol_ Escriure
Autora_ Marguerite Duras
Traductora_ Blanca Llum Vidal

2a edició

Col·lecció_ la intrusa, 31
PVP_ 15 euros
Pàgs_ 100
ISBN_ 978-84-125774-1-9

 

Marguerite Duras va néixer el 1914 a Gia Dinh (prop de Saigon) i va morir a París el 1996. Visqué la infància i l’adolescència a la Indoxina francesa fins que el 1932 es traslladà a França, on va estudiar Ciències Polítiques i Dret a la Sorbona. Treballà com a secretària del Ministeri de Colònies de 1935 a 1941. És una de les escriptores i cineastes europees més influents de la segona meitat del segle XX, amb cinquanta-sis llibres, entre novel·les, reculls periodístics, obres de teatre, dinou pel·lícules i una desena de guions cinematogràfics i una vasta producció en el camp televisiu.

El 1943 publica la seva primera novel·la, Les Impudents. Durant l’ocupació nazi col·labora activament a la Resistència i s’afilia al Partit Comunista, que deixa el 1955. Del trasbals de la Segona Guerra Mundial en neix el recull El dolor (LaBreu Edicions, 2019). Contacta amb l’existencialisme de Sartre i Beauvoir, però se’n distancia per apropar-se al nouveau roman amb al relat La tarda del Sr. Andesmas de 1960 (LaBreu Edicions, 2015). Guanya el Premi Goncourt amb L’amant (1984), amb el que assoleix un èxit mundial.

La pròpia vida és una font d’experiències sobre la qual va escriure de manera incessant: una història tempestuosa des del seu naixement. La soledat, l’escriptura, l’alcohol, el narcisisme, els desitjos fulgurants i la justícia conflueixen en una obra clarivident i ineludible.

 

Escriure és el recull de cinc textos que podem considerar un llibre-testament de Duras. L’autora hi ofereix confidències relacionades amb la seva vida, les imatges i les històries que l’han perseguida, la creació literària. També hi planteja una àmplia reflexió sobre l’escriptura i sobre l’essència del llenguatge.

Els textos d’Escriure llisquen, entre pauses, per la casa de Neauphle, completament envaïda per l’acte de l’escriptura, on troba l’entorn idoni per aprofundir en la reflexió contínua que la sedueix i l’habita. El títol anuncia el llibre que, en un infinitiu il·limitat, s’obre a la profunditat de les edats de la paraula durassiana per lluitar contra les pors, els mites, els dolors i la solitud que l’enderien.

«A Escriure, s’hi percep una constant relació al·legòrica entre casa i cos a través de l’element comú que és la soledat.» Victoria Cirlot

 

PREMSA

ElPuntAvui (01.10.22) https://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/2199695-una-casa-per-escriure-hi.html

Catorze (06.10.22) https://www.catorze.cat/biblioteca/contracoberta/tillie-olsen-filles-silenci-187795/

LRP (08.10.22) https://www.lrp.cat/lrp-arts/article/2198253-la-solitud-no-es-troba-es-fa.html?cca=3

AraLlegim (15.10.22) https://llegim.ara.cat/critiques-literaries/clos-desconegut-marguerite-duras-labreu-edicions_1_4507325.html?utm_campaign=echobox&utm_medium=social&utm_source=Twitter#Echobox=1665767566

Categoria: Col·leccions, La intrusa, Novetats, Pública, ✭Catàleg✭  |  Etiquetes:

TOT PASSA BAIX de Teresa Pascual

· Deixa un comnetari  

Títol_ Tot passa baix
Autora_ Teresa Pascual
Col·lecció_ alabatre, 122
Pàgs_ 72
PVP_ 14 €
ISBN_  978-84-125774-2-6

 

Teresa Pascual (El Grau de Gandia, 1952) es va donar a conèixer amb el poemari Flexo (1988) i fins ara ha publicat els reculls: Les hores (1988), Arena (1992), Curriculum Vitae (1996), El temps en ordre (2002), Rebel·lió de la sal (2008), Herències (2011, amb Àngels Gregori), València Nord (2014) i Vertical (2019). Recentment ha publicat la versió bilingüe català-castellà Rebelión de la sal (2020) amb traducció i pròleg de Lola Andrés i El temps en ordre. Poesia reunida 1988-2019 (2020). Ha guanyat diversos premis, entre ells el Premi de la Crítica Serra d’Or i el Premi Nacional de la Crítica Catalana de poesia. Ha estat traduïda a diversos idiomes i la seva obra està present a diferents antologies.

 

Tot passa baix Dos presents, l’avui i l’ahir, convergeixen en aquest llibre de maduresa de Teresa Pascual, on els matisos de la llum, i la importància de les finestres, s’imposen a la dualitat foscor-claror i el dins i el fora es comuniquen com a parts d’un mateix espai on el concepte de llindar, de lloc de pas, ajuda a relativitzar la importància de les coses. Aquí, la matèria pesa però tot és relatiu, i es relaciona amb l’oblit i el silenci dels altres. Instants i traç que va deixant la vida configuren aquest llibre d’una poeta que a través d’una aparença de paraula menuda es confirma com a una de les nostres veus més essencials.

 

PREMSA

Núvol  (23.09.22) https://www.nuvol.com/llibres/lor-i-el-cant-275761

LRP (15.10.22) https://www.lrp.cat/lrp-arts/article/2205172-l-anima-es-queixa-de-no-haver-sigut-carn.html

Categoria: Alabatre, Col·leccions, Novetats, Pública, ✭Catàleg✭  |  Etiquetes: , , , , , ,

A TRAVÉS de Glòria Coll Domingo a La República (05.08.22)

· Deixa un comnetari  

TRAVESSAR EL TEMPS

Glòria Coll escriu una poesia desperta, amb una gran tècnica, hàbil, que diu coses. Dir coses no és el mateix que dir paraules

El pri­mer poema és reve­la­dor. Neix del plaer de l’autora mateix, del plaer de lle­gir, del plaer d’escriure un gran poema. És un poema demo­li­dor que segu­ra­ment li ha resul­tat sufi­ci­ent per obte­nir el premi Jocs Flo­rals de Bar­ce­lona 2022. Parla d’una ossera que ha tro­bat al bosc, fent lli­gams arqueològics entre els som­nis, les pedres, les ero­si­ons i les vides estron­ca­des. Ella sap que neces­sita els seus ossos per viure. Els ha neces­si­tat tant que els ha dei­xat sense carn ni pell. La imatge és elèctrica. Et parla i et diu el que fa. Furga el man­tell, l’escorça i des­co­breix que les fati­gues huma­nes, que les arrels que s’han enfon­sat esde­ve­nen els nos­tres som­nis. Men­tre el lle­gia una i altra vegada, anava pen­sant que si tots els poe­mes man­te­nien aquest nivell, ja no estaríem par­lant d’un altre premi més: estaríem par­lant d’una obra colos­sal, amb una gran influència dels grans poe­tes euro­peus i de les grans poe­tes ame­ri­ca­nes de la segona mei­tat del segle XX.

El següent poema, sobre la rea­li­tat gro­tesca, més curt i limi­tat, agafa un altre per­fil, com la resta de poe­mes que el van seguint, una vari­ació molt més sub­jec­tiva i més opi­na­ble. De fet, quan un poema es torna opi­na­ble, els impac­tes can­vien i el risc es fa evi­dent. Són poe­mes que et toquen, que emo­ci­o­nen perquè toquen la rea­li­tat. Glòria Coll escriu una poe­sia des­perta, amb una gran tècnica, hàbil, que diu coses. Dir coses no és el mateix que dir parau­les. El verb tra­ves­sar és el verb que con­juga el temps de tot el lli­bre. A mesura que el lli­bre avança, van can­vi­ant l’enfo­ca­ment i l’ambició. Hi ha un altre poema extra­or­di­nari sobre l’ani­ver­sari del seu pare, un poema que ens acaba inqui­e­tant perquè no ho explica tot. És un poema sin­cer i molt dur.

En diver­sos pas­sat­ges, té la tendència als sig­ni­fi­cats con­tra­ris, amb algu­nes esclet­xes iròniques quan parla de l’amor. Ens parla del desig, del desig de pos­seir el desig, amb com­po­si­ci­ons con­tra­po­sa­des i línies que sal­ten i espais tex­tu­als en blanc. L’autora valora l’amor com un simu­la­cre, per bé que expressa el plaer que evi­dent­ment li dona. Pot sem­blar una para­doxa, però no. La post­mo­der­ni­tat enfoca la rea­li­tat d’aquesta manera. Hi ha una acti­tud dis­sol­vent, crítica i con­va­les­cent davant el món, un punt de sutura dolorós, amb referències a la música (“hi ha el so: som música”), a la família (“Mare, treu el cali­dos­copi de l’ull amorós”), a les seves històries amo­ro­ses (“En una mà el cor, en l’altre el sexe”), a la seva ado­lescència (“el pèl púbic encara no arris­sat”), a la cul­tura (“No hi ha audiència, no hi ha tea­tre en el tea­tre”).

La imatge esca­brosa de com el cor li va bom­bant fins a tenir-lo a la boca i posar-li els dits i la mà sen­cera és impac­tant: “Inten­tava dibui­xar un cor i em sor­tia un puny”. A mesura que vas lle­gint, et vas endin­sant en una tris­tesa estruc­tu­ral, en la tris­tesa que molts dies pots veure pels car­rers. El desig d’obli­dar l’empeny i, per tant, esdevé una pri­o­ri­tat, una obsessió. Glòria Coll plan­teja tocs sur­re­a­lis­tes, molt ben escrits, engi­nyo­sos, que poden sem­blar cínics, però que no ho són, perquè tenen molta càrrega. El poema sobre la balena, amb remi­niscències de Maria Mercè Marçal, acaba deri­vant cap a la queixa. L’autora neces­sita expres­sar-se i demana ajuda en el poema Ben­ga­les. Té des­crip­ci­ons dures que es podrien enten­dre com històries vis­cu­des, dolo­ro­ses. El dubte com a lec­tor que sem­pre tinc amb el dis­curs de la tris­tesa és si el relat té fona­ment exis­ten­cial o no. La tris­tesa plan­teja un altre debat: es pot ser hon­rat amb la poe­sia? Es pot ser hon­rat amb la tris­tesa? Es pot ser con­seqüent amb la infe­li­ci­tat expres­sada?

https://www.lrp.cat/lrp-arts/article/2174855-travessar-el-temps.html?cca=3
Autora Glòria Coll Domingo Editorial: LaBreu Edicions, 2022

Pàgines: 85 Preu: 14 euros

Santi Borrell, LaRepública (05.08.22)

Categoria: Alabatre, Col·leccions, Diaris, Premsa, Rotatori  |  Etiquetes: , , , , , , , , , ,

UNA BONA ESTONA de Mavis Gallant i LA VISTA ALS DITS de Joan Todó a Mentrimentres (juliol 22)

· Deixa un comnetari  

els editors de LaBreu Edicions parlen de la novel·la UNA BONA ESTONA de Mavis Gallant

i de LA VISTA ALS DITS de Joan Todó al podcast Mentrimentres, en entrevista amb Bernat Reher

https://open.spotify.com/episode/29m30K4keaFeuFG4DPQ523?si=4TMeeEapTEqK8PoCoIhdqg&nd=1

 

Categoria: Alabatre, Col·leccions, La intrusa, Premsa, Rotatori  |  Etiquetes: , , , , , , , , , , , ,

EL BOSC DE LA NIT de Djuna Barnes a La tarda de Catalunya Ràdio (25.07.22)

· Deixa un comnetari  

Esteve Plantada ha recomamat a La tarda de Catalunya Ràdio
llibres sobre passió, amor i pèrdua.
i ha encapçalat la tríada EL BOSC DE LA NIT de Djuna Barnes
podeu escoltar l’espai en aquest enllaç
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/la-tarda-de-catalunya-radio/tres-llibres-que-parlen-de-lamor-i-que-no-et-pots-perdre/audio/1142584/

Categoria: Col·leccions, La intrusa, Premsa  |  Etiquetes: , , , , , , , , ,

UNA BONA ESTONA de Mavis Gallant llegit per Olga Merino a ElPeriódico (06.07.22)

· Deixa un comnetari  

UNA BONA ESTONA (LaBreu Edicions) / UNA VIDA ACEPTABLE (Impedimenta), de Mavis Gallant: una elegía envuelta en sátira

En la orfandad y extrañamiento de la protagonista, se embosca mucho de la propia autora, quien se instaló en París en 1950 con lo puesto para consagrarse a la literatura

En una amplia entrevista que le dedicó ‘Granta’ en 2009, la canadiense Mavis Gallant (Montreal, 1922 – París, 2014) ensanchó una frase de Marguerite Yourcenar para moldear lo que parecería una divisa de su forma de entender la ficción: «Un caos inútil; en eso consiste». Más que inútil —la reconvendríamos—, se trata de un caos chispeante y confortador por la profundidad que a veces alcanza su escritura, como se desprende de ‘Una vida aceptable’ / ‘Una bona estona’ (1970), la segunda de las dos únicas novelas que escribió. La primera, Agua verde, cielo verde (1959), también la rescató Impedimenta del limbo hace cuatro años. Gallant es mucho más conocida por sus cuentos, con los que sus compatriotas Alice Munro y Margaret Atwood se sienten en deuda.

La protagonista es una canadiense anglófona de 27 años, reciente viuda que ha rehecho su vida —en un decir— en el París de los años 60, casándose con un periodista francés llamado Philippe. En el segundo capítulo, la joven ha pasado la noche en casa de una amiga que ha intentado suicidarse y, de camino al domicilio conyugal, no encuentra una excusa verosímil para contarle al marido. De todas formas, él está ausente: a Shirley le llevará buena parte de la novela darse cuenta de que la ha abandonado. En su deambular, se tropieza con amigos, familiares, vecinos y desconocidos que parecen menospreciarla o vivir en un mundo paralelo, donde Shirley, tan cándida como sarcástica, devora libros y ajena a las convenciones sociales, parece compartir la confusión de Alicia en el País de las Maravillas. Su torbellino vital se mimetiza con la estructura narrativa, donde conviven cartas, fragmentos de una novela, apuntes, pensamientos, recuerdos, digresiones. Pero nada sobra. Cada frase está afilada por una psique especialmente hábil en la observación («se sentó como su suegra, como una viuda de Vuillard, como alguien que lleva sus ahorros en una bolsita cosida al corsé»).

En el extrañamiento del personaje hay mucho de la propia autora, quien se instaló en París con lo puesto en 1950 para convertirse en escritora y con cuya madre mantuvo una relación muy distante, igual que la protagonista. Gallant perdió a su padre a los 10 años y su progenitora, que volvió a casarse enseguida, se desentendió de ella, dejándola a cargo de un tutor y, luego, en varios en internados. Así, la sensación de orfandad impregna la novela. A pesar del sarcasmo, de las situaciones disparatadas, de las exhibiciones de ingenio, ‘Una vida aceptable’ Impedimenta / “Una bona estona” LaBreu Edicions resulta una elegía disfrazada de sátira. En el camino hacia la madurez, Shirley encadena pérdidas: su madre, su primer marido, muerto en un estúpido accidente («supe que mi único triunfo en la vida, mi único logro, sería ese matrimonio»), y el desengaño con el segundo, un ser gélido, incapaz de empatía. Pero no hay tragedia ni autocompasión, porque así es la vida. Ahí es donde cobra pleno sentido el epígrafe de Edith Wharton que encabeza el texto: «Si te decides a no ser feliz, no hay motivos para no llevar una vida aceptable».

https://www.elperiodico.com/es/ocio-y-cultura/20220706/mavis-gallant-una-vida-aceptable-una-bona-estona-critica-14012482

Olga Merino, El Periódico (06.07.22)

 

Categoria: Col·leccions, Diaris, La intrusa, Premsa, Rotatori  |  Etiquetes: , , , , , , , , , ,

entrevisten a Joan Todó a “Domini màgic” (21.07.22)

· Deixa un comnetari  

Joan Todó al podcast literàri-musical DOMINI MÀGIC

” Anna Ballbona: el conjunt del llibre proposa una relació particular amb el temps…

Joan Todó:  tenia el títol del llibre LA VISTA ALS DITS però no tenia els poemes, vaig tenir un poema o dos, que em donava lo to del que volia fer allí, que era una cosa més rimada, més sensual, tàctil, tal i qual, però allò va costar molt d’arrencar… llavors en un moment determinat del 2016, estava a l’estació de tren de Cornellà de Llobregat parlant amb la meva editora i  vem començar a parlar del fet que s’estava esgotant LOS FÒSSILS (AL RAS) i si el reeditavem tal qual o el canviàvem, i vem anar ajuntant la cosa que al mateix temps tinc una cosa que no arriba a llibre, seria només una plaquette… finalment vaig poder fer una cosa que com a lector a mi m’agrada que és fer un llibre doble, contra més sucre més dolç, llavors la cosa es va enredar amb les cares B que és el quart “les cartes mortes” que són poemes de totes les èpoques…”

Categoria: Alabatre, Col·leccions, Premsa, Rotatori  |  Etiquetes: , , , , , , ,

Antònia Vicens, Joan Todó i Raquel Pena al RUSC de l’Espluga de Francolí (28 de juliol – 4 d’agost)

· Deixa un comnetari  

poetes d’alabatre al 10è RUSC

28 de juliol, a les 20 h, Acte central de la desena edició del RUSC Festival de Poesia de l’Espluga de Francolí, encapçalat per la 54a Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, la mallorquina Antònia Vicens. El recital comptarà també amb el poeta Amat Baró, Teresa Colom, Carles Dachs, Joan Todó. La vetllada la clourà la música de Maria Hein.

4 d’agost, a les 20 h, recital de Blanca Llum Vidal, Maria Callís Cabrera, Raquel Pena i Laia Carbonell; es clourà amb el concert d’Ivette Nadal.

als jardins del Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí.

La Guingueta del Museu estarà oberta i servirà menjar i beguda.

Categoria: Agenda, Alabatre, Col·leccions  |  Etiquetes: , , , , , , , , ,

· Deixa un comnetari  

tertúlia lectura al voltant de les darreres traduccions de la col·lecció la intrusa. dues novel·lasses!EL BOSC DE LA NIT de Djuna Barnes UNA BONA ESTONA de Mavis Gallantals jardins de Torre Maria de la Bisbal d’Empordà, amb la col·laboració de Llibreria La Siglantana (23.07.22)

Categoria: Col·leccions, FotoBlog, La intrusa  |  Etiquetes: , , , , , , , , , ,

tertúlia lectura EL BOSC DE LA NIT de Djuna Barnes & UNA BONA ESTONA de Mavis Gallant a la Bisbal (23.07.22)

· Deixa un comnetari  

dissabte 23, a les 19.15 h tertúlia lectura amb els editors de LaBreu al voltant de les darreres traduccions de la col·lecció la intrusa. dues novel·lasses!

EL BOSC DE LA NIT de Djuna Barnes

UNA BONA ESTONA de Mavis Gallant

serà als jardins de Torre Maria de la Bisbal d’Empordà

amb la col·laboració de Llibreria La Siglantana

Categoria: Agenda, Col·leccions, La intrusa  |  Etiquetes: , , , , , , , , , , ,

“Josep Ramon Roig, un poeta que va per lliure” a AraLlegim (16.07.22)

· Deixa un comnetari  

Josep Ramon Roig, un poeta que va per lliure
LaBreu publica el segon llibre de poemes de l’autor tortosí, ‘Ben bé’

uan en un cenacle sentim: “És que no sabem el que tenim!” Doncs demostrem per una vegada que sí que ho sabem! El títol de la ressenya prové de la citació d’Antonin Artaud que fa de colofó a l’obra, i que dona pistes d’interpretació. La represa en causa és feta a base d’”exclamacions, interjeccions, crits, interrupcions, interrogacions, proclamacions”, tots ells indicadors verbals d’intensitat que reconeixem com a elements essencials en la construcció d’aquesta obra. Josep Ramon Roig ha de ser “presentat”, no perquè sigui precisament un novell, sinó perquè és un poeta que ha defugit sistemàticament i de manera persistent l’anomenat “circ mediàtic”.

Roig ja es va convertir a la seva Tortosa natal, als anys 80, en un referent de la poesia escènica i oral catalana. L’Illa dels Bous, llibre col·lectiu, constituí una obra seminal. Roig, i d’altres poetes, hi mostraven un ús desacomplexat de tortosinismes, i ell ja apuntava la seva poètica fonda, feta de densitats orals que esdevenen metafísiques. Per posar en context el fenomen caldria remuntar-se a l’escola de Joan Brossa , dels Accidents Polipoètics d’altra banda, i del grup de caire més llibertari que inclouria Jesús Lizano, Enric Casasses i Joan Vinuesa, entre d’altres.


Proximitat amb la dansa i la meditació

Però Roig diríem que va per lliure. El fet és que ha deixat passar 23 anys des del seu primer llibre (Malbé, 1999), que li vaig presentar al Círcol Maldà, aquell mateix any. Em permeto (amb la vènia d’Andreu Subirats –l’autor–) de citar un estudi on descriu la seva poètica: “La poesia de J.R. Roig s’apropa al que coneixem com a poesia fonètica, en l’aspecte més formal, malgrat que en els seus poemes hi ha una clara voluntat de sentit complet partint del minimalisme més conceptual i no està per la desconstrucció postmoderna del sentit amb decorats fònics, sinó que més aviat els seus poemes fonètics són essencialitzacions basades en la repetició i la interpretació vocal i gestual. I aquesta manera de fer apropa el fet poètic a la dansa i la meditació, accentuant així el recital en directe com una experimentació del moment únic i irrepetible”.

El llibre, estructurat al mil·límetre, comença amb “l’Abans d’Ara”, segueix amb un poema megamix verdaguerià, que fou escenificat, i entra a les “Primeries de Ben bé”, on un dels temes és la consciència i la identitat: “Ni reconèixer. / Ni ser ja jo”. A “La promesa (parla Faust), reprèn el fil (“Sense jo, ja.”), i passa pel Dol, per l’Horror: “Oh! Ànima en nit! / Vida sense alè / Que faci sentit / D’acte, pensa, fe”. El “Sacrifici” (de Faust) és un dels grans poemes del recull. En “Lo rogle de la llum” torna a planar-hi la mort: “Art sense dia. / Me fuig lo món! / Boira, colga’m!” I tanca amb les “Raderies”: “Ganyols. /Plorinyol i llanto!” I a l’Epíleg fa l’exegesi sàvia, per cortesia. I una endreça on reconeix de forma perenne l’herència dels ancestres: “La seva memòria parlada és la saó dels meus poemes. Ells són la memòria de la meua memòria”.

Víctor Obiols, AraLlegim (16.07.22)

https://llegim.ara.cat/critiques-literaries/josep-ramon-roig-poeta-lliure-labreu-edicions_1_4430579.html

Categoria: Alabatre, Col·leccions, Diaris, Premsa, Rotatori  |  Etiquetes: , , , , , , , , ,

EL SETEMBRE I LA NIT de Maica Rafecas a Caràcters

· Deixa un comnetari  

Esferes inabastables en la desfeta del territori

Si bé ha estat un motiu de representació dominant en la literatura catalana contemporània, l’espai com a matèria narrable està rebent una atenció renovada en la novel·la recent. S’agraeix, a més, que es tracte d’espais narratius que no passen necessàriament per la centralitat de la —sobreliteraturitzada— Barcelona. L’atenció prestada a la urbs com a acumuladora de les virtuts del progrés es desplaça cap a espais-altres que, des de fa dècades i lluny de ser estàtics i endarrerits, estan sent desfigurats per processos de caire global. Ens trobem amb una literatura que es distancia de la foto fixa del món rural i que, si bé incorre ocasionalment en la nostàlgia del-que-era-i-no-és, mira el territori des de la materialitat que l’estructura i conflictivitza.

Maica Rafecas fa, d’El setembre i la nit (La Breu Edicions, 2021), la novel·la d’un paisatge, d’un territori i d’una terra. Situada a la localitat imaginada de Vilarer, al Baix Penedès, entre el setembre del 2006 i el del 2007, narra la lluita obsessiva i solitària de l’Anaïs per la defensa de la vinya Llobeta, amenaçada per la construcció d’un centre integral de mercaderies promogut per la Generalitat. La plataforma logística està arrasant aquesta plana de vinyes i, amb ella, l’escassa activitat pagesa. Anaïs és una dissenyadora de quaranta anys, acabada de separar i amb una filla, que, lluny de resignar-se, inicia un procés compulsiu de defensa de la vinya que es va tensant —un pèl exageradament— fins fregar una qüestionada bogeria. Una constel·lació de personatges completa aquest fresc d’actituds envers la desfeta del territori: el pare, que amb prou feines sosté el treball d’una vinya poc rendible; el germà, que lídia amb la precarietat laboral davant d’una crisi imminent; el tiet, que defensa el complex logístic en nom del progrés; l’Elisa, que fa de treballadora social implacable a qui el cas de l’Anaïs sotmet a un —també exagerat— procés de transformació; la plataforma contra el cim, que fa fallida malgrat reunions, signatures i manifestacions; i, sobretot, el difunt avi Pau, la memòria del qual ressona amb l’exigència de la custòdia de la terra.

Un dels aspectes més interessants és com la novel·la articula narrativament l’espai com a resultat de l’estratificació de diferents temporalitats. Anaïs solca la terra i remou tot un substrat que parla dels valors i les relacions que ens travessen, apuntalen i possibiliten una continuïtat. Estructurada circularment, la narració se sosté en el temps de la verema (contingut en el títol), però també en el temps d’un progrés a punt de saltar pels aires. El llenguatge del camp i la vinya farceix la narració, gest amb el qual Rafecas recupera i referma l’entorn. Si bé la trama presenta algun desenvolupament no justificat o moments d’un dramatisme desajustat, hi abunden passatges sòlids, esplèndidament construïts i d’una bellesa continguda, on es demostra l’esforç constant per llegir i explicar-se el paisatge. I és aquesta la gran proposta de la novel·la, plantejada en el moment climàtic: quan s’evidencia que l’Anaïs ha buscat com podia els recursos per portar a terme una lluita visceral «que no es podia explicar en paraules perquè començava en el passat més antic de les vinyes» (194). La novel·la reïx en la tasca de traslladar imaginativament la materialitat d’un territori format d’una densitat difícilment sintetitzable.

Merescudament seleccionada com a candidata a Premi Òmnium a la Millor Novel·la de l’Any 2021, El setembre i la nit presenta una necessària visió del camp en particular, però d’espais no urbans en general, com entorns que condensen transformacions i complexitats. Territoris que obliguen a pensar sobre processos de llarga durada que, sedimentats en espais concrets, són un reflex del món globalitzat. Entorns que, ara desencaixats, i malgrat les dificultats, estan tractant de ser adreçats narrativament per una nòmina d’autores i autors catalans en el que s’ha establert ja com una tendència literària.

Aina Vidal Pérez, Caràcters (maig 2022)

https://revistacaracters-uv.es/la-vida-des-del-fons-2/

Categoria: Cicuta, Col·leccions, Premsa, Revistes, Rotatori  |  Etiquetes: , , , , , ,

LA GRAN NÀUSEA de Xavier Mas Craviotto a Caràcters

· Deixa un comnetari  

L’últim ensorrament

D’aquest poemari vaig dir que era més interessant llegir-lo des del final fins a l’inici, o sia, tot just començant quan l’esperit ja està perdut, quan els canvis han culminat i el leitmotiv s’expressa com un cos íntegre, perquè és en aquest precís instant que coincideix amb l’estat real de les coses. Però l’obra, sense gaire culpa, no pot evitar caure en allò que coneixem de primera mà al món de la consigna política i les xarxes socials, on cada petit i últim canvi és exagerat fins a l’absurd i acaba esborrant la dura situació prèvia, que pren forma de bonança. És, d’aquesta manera, que l’statu quo s’assegura sempre la permanència forçant la dicotomia a encabir-se dins els seus límits.

I al mateix temps, m’agradaria ampliar tota aquesta apreciació dient que l’editorial hauria d’haver sospesat per a aquest llibre l’opció del text únic, és a dir, sense separacions entre poemes, donat que el seu estil, polisíndeton com a arma, s’hi abraona completament al concepte i els títols no hi fan cap funció rellevant. En afegit, els tres capítols que la componen («Repleció», «Antiperistalsi» i «Èmesi») només contextualitzen text i subtext en les fases de la nàusea, tot i que entenc que la metàfora que dona nom a l’obra ha d’estar present d’aquesta forma, complint amb els cànons literaris actuals. Penso, no obstant, que girar l’ordre d’aquestes fases hagués sigut igualment profitós tot forçant el contingut de l’obra a transitar moments inesperats, qui sap si afegint revestiments narratius addicionals.

La gran nàusea de Xavier Mas Craviotto s’inscriu a l’època literària del món que s’ensorra, forjada enèrgicament al si de la poesia catalana en els últims anys sobre la base de referents filosòfics que, d’alguna manera, exageren les conseqüències d’uns canvis culturals que fa anys que se succeeixen i que, en algun moment, es mouran en altres sentits fins i tot contraris als actuals. La contrapartida, a curt termini, és que en exagerar aquests canvis, s’exageren també els efectes, i es troba a faltar una exploració momentània dels perquès.

Malgrat aquest pecat, l’obra que ens ocupa és terreny nou i alhora últim en el seu gènere; deixa enrere l’ego de salvador a què ens té acostumada la poesia catalana i ens presenta un fil narratiu inevitable que, per una vegada, fa alguna cosa més que descriure’s a si mateix en formes diverses, obrint la porta a l’acció, encara passiva i en forma de resposta biològica anunciada a la portada del llibre, i que té la virtut per defecte de no venir acompanyada de cap judici moral. Malauradament, i quasi per sorpresa, tindrem en els últims versos una modificació d’aquesta partitura tot presentant molt breument una lluita que tothom esperava, un semifinal feliç, abandonant les possibilitats que la construcció de l’obra oferia a l’autor.

En termes d’utilitat crítica, La gran nàusea ofereix als poetes l’oportunitat per a superar la tendència en la qual pròpiament s’emmarca, essent així que el desplegament literari que Mas Craviotto porta a terme no deixa espai per a més recorregut poètic sense entrar en la còpia i la repetició. Assistim, doncs, a l’últim estadi comercial de la tendència literària de l’ensorrament del món, alhora que es posa un granet més de sorra per a una literatura activa (o antipassiva) que es farà a si mateixa tot just en desempallegar-se de l’àmbit biològic o psicologista per anar-se’n al social. No obstant això, aquest procés va per a llarg i no està prevista una conclusió ràpida, encara que sí que continuarà posant ingredients en la ment dels joves poetes, la cocció dels quals provocarà un esclat quan menys ho esperem.

I com a qüestió final, voldria plantejar la següent, sorgida de l’anàlisi integral d’aquest llibre: en quin moment hem convertit la poesia en una disciplina que no és capaç de renovar els seus símbols, o, si més no, en la dels autors que no ho volen fer? Fins a quan continuarem emprant la simbologia d’autors passats, resistint-nos a oferir combinacions originals i noves? Això és tot

Adrià Salcedo, Caràcters ( maig 2022)

https://revistacaracters-uv.es/lultim-ensorrament/

 

Categoria: Alabatre, Col·leccions, Premsa, Revistes  |  Etiquetes: , , , , , , ,

ressenya d’ENCARNACIONS de Biel Mesquida a Última Hora (13.07.22)

· Deixa un comnetari  

Les roses de Rilke

Com parlar de qui sempre va vestit de lletra i guarnit amb les randes més fines del llenguatge? Com parlar de qui no es despulla mai davant la mirada inquisidora del lector ni del crític? Parlar és utilitzar un codi, el mateix que utilitza el qui no comunica, però expressa. Davant d’aquesta dicotomia, ens cal fer una pregunta: En què es converteix el llenguatge poètic quan no descansa en una intenció clara? Doncs en això rau el misteri de la literatura. La no intenció pot ser a vegades més poderosa que la voluntat i esculpir l’estil de l’autor amb una geometria densa i tan aromàtica com subtil. Aquest és el poder d’Encarnacions, la darrera obra d’un Biel Mesquida en plena maduresa, que neda com un delfí entotsolat en l’oceà irreductible de la paraula. És dels pocs autors que conec que, amb una sola paraula, pot construir un univers, un esqueix de creació al qual té accés perquè li vessa la capacitat per a arribar-hi. No coneix les estacions, que humilien els límits del poetes, perquè s’està en el voraviu del temps i del clima. Això és Encarnacions, potser descarnades (permeteu-me la paradoxa): Una successió d’estats psíquics amarats de memòria, cultura, coneixement i amor. Els protagonistes són intèrprets d’una realitat construïda amb maons de somni i amb ciments de quotidianitat. Es barregen, es confonen, se succeeixen en una cadena d’esdeveniments no sempre previsibles: «L’agulla de la brúixola es mou en totes direccions».

L’omnipresent Dàior, guia dels relats i del relat, personifica la filosofia escèptica de l’autor, que va fitant els arguments, les proeses ínfimes dels protagonistes. La veu d’una consciència supranatural teixeix els fils de totes les vides. I sense saber massa bé el perquè aquesta intervenció continuada em condueix a Octavio Paz i els seus Signos en rotación. M’hi atansa la prosa fluida de Mesquida fins que arribo a La palabra edificante, on el poeta mexicà traça el progrés de la poesia, la que esdevé en el futur de la seva. I el poeta mallorquí segueix la línia d’arena, el pas marcat per la regularitat d’un sentit fràgil, incert: «L’atzar és una de les forces que més has de treballar», ordena Dàior a l’aprenent etern, a l’indecís, al narrador. La lògica ‘interior’ existeix però és inassolible en el món poètic. No hi ha dreceres, cal seguir les tres vies purgatives d’accés al temps i que Paz distingí: la primera, el descobriment sobtat (un paisatge, un cos, una música). Però l’obsessió és en el llenguatge i això és profundament simptomàtic. Qui vol escriure i ser escrit necessita entomar l’enigma dels signes, els impermeables significats que romanen rere l’escriptura. Així assolirà allò que només està permès a molts pocs: una poètica pròpia, que no està sotmesa als moviments temporals, a les efervescències efusives d’una dimensió única. Allò que amb melangia recorda un dels protagonistes (o tots alhora): «Les roses de Rilke són tan fresques com el primer dia».

Rosa Planas, Última Hora Mallorca (13.07.22)

https://www.ultimahora.es/opinion/tribuna/2022/07/10/1755763/les-roses-rilke.html

Categoria: Cicuta, Col·leccions, Diaris, Premsa, Rotatori  |  Etiquetes: , , , , , , , , ,

· Deixa un comnetari  

del cicle Maregassa de poesia a Ona Llibres amb els recitals de Mireia Calafell&Pol Guasch i Raquel Pena&Raquel Santanera (11 i 12 juliol)

 

 

Categoria: Alabatre, Col·leccions, FotoBlog  |  Etiquetes: , , , , , , , , , , , ,

· Deixa un comnetari  

recital al Poesia i + 2022 de Manel Ollé UN GRAPAT DE PEDRES D’AIGUA i concert de MuOMa l’Esglèsia de Santa Maria de  Caldes d’Estrac (07.07.22)

video a: https://twitter.com/i/status/1545411296664997890

 

Categoria: Alabatre, Col·leccions, FotoBlog  |  Etiquetes: , , , , , , , , , ,

club de lectura EL GRAN GATSBY al Club de Lectura Trípode (15.07.22)

· Deixa un comnetari  

divendres 15 de juliol, a les 19 h, Club de Lectura Trípode d’

EL GRAN GATSBY, de Francis Scott Fitzgerald
conductora Anna Pascual

format virtual amb inscripció prèvia https://www.tripode.cat/botiga/club-de-lectura/sessio-al-club-de-lectura/

Categoria: Agenda, Col·leccions, La intrusa  |  Etiquetes: , , , , , , , , ,

Poesia + Ona + Estiu = #Maregassa a OnaLlibres (11 al 14 juliol)

· Deixa un comnetari  

del dilluns 11 al 14 de juliol, a les 19. 30 h, cicle Maregassa de poesia a Ona Llibres (Pau Claris, 94 Barcelona)

diluns 11 Mireia Calafell i Pol Guasch

dimarts 12 Raquel Pena i Raquel Santanera

dimecres 13 María Callís i Maria Sebilla

dijous 14 Blanca Llum Vidal i Oriol Sauleda

Categoria: Agenda, Alabatre, Col·leccions  |  Etiquetes: , , , , , , , , , , , ,

· Deixa un comnetari  

presentació recital d’ALCOHOLS de Guillaume Apollinaire amb el traductor Andreu Gomila i l’actriuSílvia Bel a L’Atzvara (05.07.22)

Categoria: Alabatre, Col·leccions, FotoBlog  |  Etiquetes: , , , , , , , , , , ,

PARE QUÈ FEM AMB LA MARE MORTA d’Antònia Vicens a la revista Caràcters

· Deixa un comnetari  

El darrer llibre de poesia d’Antònia Vicens (Santanyí, 1941) és una ossada de records —avortaments vitals, experiències traumàtiques, incerteses i malsons—, espargits en una memòria que és cementiri. Els poemes s’enfilen en un diàleg escapçat, una conversa frustrada entre una veu poètica i un pare sord, inflat de silenci, quiet fins al punt de fer-nos-en dubtar de l’existència. A mesura que la veu narradora ens parla, insisteix més i més en el fet que tota engruna de vida sorgeix del ventre d’una mare tan fèrtil com devastadora, la qual contrasta amb la impassible i eixorca mudesa del pare. Hi ha altres personatges que transiten els poemes i hi escampen significances denses i variades: la fornera, el llanterner, l’infant que esclata, les ànimes voladores, afamades, perdudes, en zel. Els àngels morts i els insectes: cucs, grills, libèl·lules, escorpins… La imatgeria que desplega Antònia Vicens és tan trasbalsadora com les visions que esclaten durant la lectura de la seva obra poètica anterior. Pare què fem amb la mare morta és el seu cinquè llibre de poesia. El primer, Lovely, va irrompre de manera sobtada l’any 2009, després d’una vida dedicada al conreu de la narrativa —d’una prosa formidable—. L’acadèmia ha reconegut la categoria de l’obra vicensiana i, entre els darrers guardons obtinguts, es poden comptar el Premi Cavall Verd, el Premi Joan Fuster i el Premi Nacional de Poesia. Indubtablement, Antònia Vicens és una escriptora d’una altíssima qualitat literària, creadora d’una bellesa exquisida i turbulenta.

Entre els poemes precedents i els que s’inclouen en aquest llibre sembla que hi ha una certa continuïtat estilística, més enllà de les divergències argumentals de la història que vertebra cada aplec. L’onirisme pendent d’un fil argumental molt dèbil, el simbolisme personalíssim, la plasticitat i contundència d’unes imatges originals… són elements detectables també als altres poemaris. I, sobretot, la violència: dones de boques esdentegades i entranyes buidades, cossos esqueixats i ulls encetats, sangonosos, extrets a cop de bec esmolat… La brutalitat que amara els textos poètics d’Antònia Vicens en contamina així mateix l’obra narrativa, en la qual n’és un tret omnipresent i molt característic. N’hi ha prou amb una primera lectura distreta per adonar-se de l’atmosfera tibant en què s’insereixen uns personatges travessats per forces virulentes que els fan xocar entre ells, amb ells mateixos i amb el món. I es tracta d’una violència que depassa la temàtica per esdevenir estètica. En aquest sentit, hom pot establir llaços entre aquests escrits i els d’autores excel·lents en l’escriptura fosca i magnífica, com Caterina Albert o Mercè Rodoreda.

Pare què fem amb la mare morta, a banda de manifestar una agressivitat pertorbadora, les imatges s’encavalquen abruptament, s’entrebanquen les unes amb les altres, tot apareixent sense un lligam conseqüent ni clar en corrues d’escenes de densitats completament oposades: unes suren, d’altres s’enfonsen, sense tocar-se, sense barrejar-se, allunyades per la incoherència i la sobtadesa de la seva successió. Amb tot, les imatges queden emmarcades en unes coordenades de surrealisme oníric —més que d’ensomni, de malson— i, a més, amb aquesta compareixença seguida i incoherent, hi té lloc un efecte multiplicador de la potència emocional de cada visió.

En definitiva, Pare què fem amb la mare morta és un intens assaig d’oradura, uns versos que volen dir la inconsistència, la bajanada, el dolor de carn i d’ànima. És un cant a l’absència, a allò que hi és sense ser-hi, amb una identitat vaporosa, imperceptible, lluminosa i qüestionable. És d’una bellesa massissa i d’un crit que esberla… Llegiu-lo i, sobretot, llegiu Antònia Vicens.

https://revistacaracters-uv.es/duna-claror-orada/

Maria Palmer Clar, Revista Caràcters (maig 2022)

Categoria: Alabatre, Col·leccions, Premsa, Revistes  |  Etiquetes: , , , , ,