Activitat organitzada per l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) amb Mallorca Literària, amb el patrocini de Bodegues José L. Ferrer i la D. O. Binissalem en el marc del projecte Wine Days.
Dissabte 20, a les 18 h, XI FESTIVAL DE POESIA DE SANT CELONI amb Marina Miralles, Daniel Busquets, Víctor Bonet, Chantal Poch, Odile Arqué i David Caño.
a Can Ramis, Sala Bernat Martorell Pati interior (Plaça de la Vila, 24 Sant Celoni)
Dimecres 17, a les 18.30 h, dins el cicle «Ferits de lletra» conversa recital de Chantal Poch CREMAVEN a la Sala Segarra de l’Ateneu Barcelonès (c/Canuda 6 Barcelona).
A ‘Escala cap al foc’ (LaBreu), l’autora modera el seu erotisme, però no renuncia a endinsar-se en la psicologia dels personatges
Som a mitjans dels anys quaranta, després de la devastadora Segona Guerra Mundial, en un París que reneix com pot de les cendres, que a poc a poc deixen de fumejar. Toca tornar a esprémer la vida, les relacions humanes, l’amor i l’amistat.
L’escriptora francesa Anaïs Nin (1903-1977) –d’origen cubà i mig espanyol– ja no hi vivia en aquella època. Havia tornat als Estats Units després de gaudir allà dels anys vint i trenta en companyia de personalitats com Henry Miller i la seva dona June, amb els quals participà d’un triangle amorós que va inspirar Tròpic de càncer. Ja ha publicat els contes de Dins d’una campana de vidre –basats en la seva transgressora experiència parisenca–, quan el 1946 arriba a les llibreries Escala cap al foc. Aquí els tres personatges femenins protagonistes són sacsejats per atraccions semblants a les que trobem als contes. I és que la Lillian, la Djuna i la Sabina estan trenades per llaços que també tenen a veure amb l’experiència personal de Nin.
Transsumpte de l’autora, la Lillian és una pianista casada i amb fills que abandona la seva família per viure una existència lliure. No triga, però, a lligar-se al Jay, un pintor bohemi amb una retirada a Miller amb qui viu en un estudi de Montparnasse. I evidentment la Djuna de la novel·la no és Djuna Barnes –que també corria per aquell París quan Nin el va devorar furiosament–, sinó June. Pel que fa al personatge de la Sabina, reapareixerà en altres obres del mateix cicle narratiu, com Una espia a casa de l’amor.
Es diria que a Escala cap al foc l’autora ha moderat el seu erotisme gairebé mai mesurat, però de cap manera ha renunciat a la seva prosa arrabassadora ni tampoc a endinsar-se a matadegolla en la psicologia dels personatges com una espeleòloga d’infinita i malaltissa curiositat. L’arrancada de la novel·la és un magnífic crescendo que ens convida a enfilar-nos en una batussa de sentiments que van i venen sempre amb notable intensitat: “Totes dues havien entrat en contacte amb la part més profunda de l’altra: la Djuna amb la violència emocional de la Lillian i la seva compassió per la força que la destruïa i l’enviava de cap contra tots els obstacles, i la Lillian amb el poder clarificador de la Djuna. Es necessitaven mútuament”. La Lillian s’ofegava i la Djuna la salvava. “La Djuna veia la Lillian amagada rere la cota de malla i els bocins de malla al seu voltant, com bocins de metall cruel que, més que protegir-la de l’enemic, l’havien ferit. La cota s’havia fos i deixava a la vista la carn masegada”. Fins que apareix la jove Sabina: “Tinc la sensació que m’agradaria ser tu, Sabina. I no havia volgut mai ser ningú que no fos jo”.
Anaïs Nin va ser psicoanalitzada entre d’altres per Otto Rank –company de Freud– i fins i tot va treballar una temporada com a psicoanalista. Amb les eines d’aquesta disciplina intenta atrapar els misteris de la natura femenina, en una perenne confrontació amb la natura masculina. “La força mal dirigida i retorçada de les dones…”, diu.
Passem contes: III Jornada sobre Narrativa Breu L’oralitat en el conte
16.00 h Conferència inaugural de Biel Mesquida 17.30 h La veu que narra: diàleg, parla i punt de vista Amb Teresa Colom, Cristina Garcia i Joan Jordi Miralles. Modera Gemma Medina
19.00 hLa tradició intermitent: mite, folklore, quotidianitat i narració oral Amb Mònica Batet, Rafa Gomar i Inés Macpherson. Modera Blai Felip
Sala Segarra de l’Ateneu Barcelonès (carrer de la Canuda, 6, 5è Barcelona)
Victor Ardura, autor del llibre «Propósito y valores» Ester Andorrà, editora de l’editorial LaBreu Edicions Toni Ulled, periodista editor de la Beeletter
Un escriptor, una editora i un periodista compartint la seva experiència personal i professional ens permetran entendre que tant o més important que el que es fa, és el perquè es fa (propòsit) i el com es fa (valors).
A la terrassa del cafè de Laie Pau Claris (c/ Pau Claris, 85 Barcelona)
El cel dins un pou, publicado por La Breu Edicions y con un prólogo de Joan Todó, es el nuevo libro de poemas de Ramon Boixeda (Sant Julia de Vilatorta, 1981), uno de los,poetas más rigurosos y autoexigentes de su generación, que también es la mía. Boixeda escribe y reescribe sus poemas con la meticulosidad obsesiva de quien pule una joya, de quien poda una viña, y puede llegar a hacer múltiples versiones de un mismo poema, de un mismo verso. Lo sé porque yo hace casi dos años que leí una versión todavía in progress de este libro y por lo que recuerdo hay poemas que han cambiado tantísimo que son y a la vez no son el mismo texto, la misma obra.
Preocupado de un modo a la vez trascendental y juguetón con las posibilidades del verso, con las posibilidades formales de la métrica, la aproximación de Boixeda a la poesía tiene algo de científico pero también de metafísico y de exploración existencial, por eso sus poemas están retóricamente muy cuidados pero siempre dicen algo, siempre tienen una intención expresiva. Forma y fondo, fondo y forma: la cosa está manoseada y es conocida ya de sobras, pero no es tan fácil leer poemas en los que forma y fondo, o fondo y forma, encajan a la perfección, están compensados, se apoyan uno a otro sin enfatizarse innecesariamente y sin anularse peligrosamente.
He aquí unos cantos versos de un poema titulado Vilalleons que ejemplifican esto que trato de decir: «Hi ha, al llarg del cementiri ubicat a l’entrada, / xiprers sobresortint que semblen punts de llibre / clavats al passar página del món. I sempre / la mirada insistent que llances, que des-pertes /el que han vist els teus ulls mortals i irrepetibles». Podría reproducir unos cuantos más. Por ejemplo, estos de un poema sin título: «Diu l’aire d’un missatge fent-se un home sol errant a soles / que parla sol (qui sap què diu) / un home sol errant pel món / que és ja el seu lloc al món: parlar-li». ¿Es un poema que funciona como una poética? No lo creo. Diría que más bien es un autorretrato, o una declaración de principios creativos y existenciales.
Lo que más me gusta de la poesía de Boixeda -recuerdo ahora su anterior libro, titulado Les beceroles successives– es su capacidad para combinar de un modo efectivo y fuerte elementos o atributos aparentemente muy dispares, casi incompatibles: lo narrativo y lo reflexivo, lo pequeño y cotidiano y lo enorme y meta-físico, lo vulgar y lo preciosista, lo irónico y lo lírico, lo vital y lo metapoêtico.. Boixeda puede ser filosófico en el sentido más Indagador y conceptuoso del término, pero también lanza pullas, también es capaz de ser sarcástico, de buscar el matiz cómico que a la vez no está exento de una belleza concretísima: «Observo la llimona dins el got: / és un sol que es barreja amb
l’oceà».
Para terminar, he aquí la primera parte del poema titulado Raons del cor, que consta de tres partes y que muestra bien la naturaleza simultáneamente intelectual (autoconsciente y científica) de Boixeda y su ansia vital, su desasosiego anímico, su conflictivo y a la vez celebratorio estar en el mundo: «Que no s’aturi el cor ara ma-
teix. / És una cosa! Incomparable. Viure. / Que no s’aturi el cor ara mateix. / Que es va gas-tant i resisteix. El cor: / És déu que Refereix al sant tornar-hi?.
/ una ferida feta professió?, / un singular comerç del Nou i el Vell? / Potser saber-ho implica que s’aturi. // Tantes vides per a una sola vida, / el cor! Batega a cops i a cada instant / d-salla el seu efímer monument. / el cor, que es va gastant i re sisteix / fet pols que s’acumula a cor que vols. / Qui ho sap! L’enigma fa córrer la sang»
Bernat Dedéu: Aquesta setmana he llegit «Els irredempts» de Cristina Garcia Molina publicat a La Breu Edicions i que avui parlarem d’un dels textos sorpresa de l’any passat. Sí que anem una mica tard i que ens perdoni l’autora però ja sabeu que l’Illa de Maians tenim més parsimònia que molta altra gent, perquè tenim la delicadesa de llegir-los els llibres dels quals xerrem.
Singular en primer terme per l’estil d’explicar tres històries o lo pressió social la memòria dolorosa o el desig es mostren a través d’una prosa poètica d’aquella que els cursi s’anomenen minimalista i que a mi m’ha interessat bastant perquè barreja molt bé l’alçària abstracte amb l’art d’anar al gra. Cristina Garcia fa servir molt bé les imatges per buscar-lo un munt de sensacions ben particular tot i que algun lector trobarà a faltar més té que narrativa en un tríptic de poc més de 100 pàgines que podria haver donat lloc a moltes novel·les però, diria que aquesta renúncia a enrotllar-se és precisament el que fan aquests irredempts un llibre que va molt més enllà d’un exercici d’estil i camí i si més no m’ha regalat un autora que no coneixia.»
[…]
Marina Porras: «fins i tot les idees que m’està parlant el llibre, de coses molt grosses, però en realitat no sé si això explicaria (però és una cosa sempre passa en aquests llibres) millor baixant la història o sigui fer-la més concreta .Començar amb una precisió quirúrgica molt alta que hi ha molta feina.»
Jaume C. Pons: «Aquell que esperi una exuberància russa de prosa no és un volum recomanable. De cada història podria sortir una novel·la de tipus realista.
[…]
Bernat: «hi ha un moment d’aquest relat que els professors els integrants de la màquina de cafè o el microones o la fotocopiadora, ara no recordo quin és, i explica molt bé digué molt bé el trauma de que fins i tot els hi treguin això els mestres com em diguessin com l’enèsima prova de que ja no tenen res i una escena que podria ser firmada per l’Spielberg sentimentalisme de llàgrimes.»
Marina: «al principi et penses que podria ser una cosa del tipus El senyor de les mosques d’en Golding estació conflicte de tribu, però ho abandona. I també hi ha un moment en que hi ha una referència em Pasolini i també podria ser una novel·la dels desplaçats.»
Divendres 12, a les 19h · Can Manyé, Espai d’Art i Creació
Amb el teló de fons de l’exposició «Flor de lotus, seqüència d’aigua» d’Amparo Fernández, les poetes Glòria Coll Domingo (Premi de Poesia Jocs Florals de Barcelona 2022 per A través) i Laia Llobera (Premi Vicent Andrés Estellés 2022 per Paradísia) reciten acompanyades de l’artista sonor Maties Palau (també músic sota el nom artístic Mercuri).
Dissabte 13, a les 19h · Vil·la Martorell Poetada Recital i improvisació vocal
Meritxell Cucurella-Jorba, Raquel Pena, Paula S. Piedad amb l’actuació de Veus Lliures, Celeste Alías, Agnès Brava, Mercedes Delclós, Magda Garre, Diana Palau, Mariona Sagarra, Anna Subirana, Anna Tapia i Selina Worsley.
Us anunciem, amb una immensa alegria, la nominació al Premi Llibreter del llibre ELS IRREDEMPTS de Cristina Garcia Molina
Una obra amb una important acollida dels lectors i de la crítica, i que va fent camí.
«Obra d’una intel·ligència aclaparadora una proposta en què excel·leixen el
llenguatge, les idees, l’art. El ritme, les atmosferes i la prosa esmolada, d’estil
sobri i precís, doten el llibre d’un poder demolidor per a tractar tres històries
colpidores i ben diferents amb un denominador en comú, l’arrelament. Una
anomalia extraordinària en el panorama literari català.» Premi Llibreter
Per qui ens prenem Saint-Martin obre la porta a la construcció d’identitats lingüístiques superposades per mitjà de la superposició de llengües
L’escriptora i traductora Lori Saint-Martin.
Un llibre important ha passat inadvertit aquests dies, enderiats com hem estat amb Sant Jordi, els més venuts i els models de llengua literària. Es tracta de Per qui em prenc (LaBreu), el relat autobiogràfic de la canadenca Lori Saint-Martin (Lori Farnham de naixement; Kitchener, 1958 – París, 2022), escriptora, intèrpret i traductora que, agafant la frase que li engegava la seva mare pel fet de voler parlar francès (“Per qui et prens?”), explica el procés pel qual, essent com era parlant d’anglès, va fer seu el francès com a llengua materna. Però, és això possible? Pot ser que algú, de manera deliberada, substitueixi la llengua materna per una altra llengua i esdevingui, així, algú altre?
La de Saint-Martin és una història de desconstrucció de la persona i de reconstrucció ben bé sota una nova pell, fins i tot sota un altre nom. Un altre escriptor francòfon com és Édouard Louis (en origen Eddy Bellegueule; ell també va canviar de nom) narra un procés semblant a Canviar: mètode (Més Llibres), en què l’autor explica el seu trànsit de desidentificació d’uns orígens de misèria i violència a fi de reconstruir-se per mitjà de la cultura i el prestigi; encabat de la transformació, esdevé una altra persona. El procés de Saint-Martin és paral·lel a aquest i d’altres (com n’hi ha de gènere, per exemple), però prenent un element poc habitual en la construcció de la pròpia identitat (construcció conscient, s’entén) com és la llengua.
Nascuda en territori anglòfon, Lori Saint-Martin té el primer contacte amb el francès als deu anys, quan a l’escola se n’introdueix l’estudi; és l’assignatura més detestada per tots els seus companys, que no hi troben cap utilitat (de fet, no sembla que a ningú fora del Quebec li interessi gaire el francès) i és motiu constant de burles, però per a l’autora significa la porta oberta a tot un altre món, el vehicle a partir del qual imaginarà un futur fora de la seva ciutat i el trencament amb una realitat social i familiar que, sense ser angoixant ni violenta, és impermeable a les perspectives. El francès serà la coartada per cursar estudis universitaris en zona francòfona, i amb el temps n’assolirà la competència plena fins al punt de perdre l’accent propi. És llavors, quan només el cognom delatava el seu origen no francòfon, que Lori Farnham se’l decideix canviar triant un nom a l’atzar.
Lluny de situar-nos en el marc mental tant dels que consideren que les llengües són mers vehicles de comunicació intercanviables com dels que pensen que una llengua configura una identitat grupal o col·lectiva, Lori Saint-Martin obre la porta a la construcció d’identitats lingüístiques (i personals) superposades per mitjà de la superposició de llengües, fent un pas més enllà de la concepció naïf que el bilingüisme és enriquidor per permetre’ns esdevenir persones diferents en parlar llengües diferents, en una evolució inacabable que fa tantes giragonses com fa la vida i que és, per tant, eminentment líquida. De l’anglès al francès per esdevenir del tot francòfona, per tornar a l’anglès amb els fills a fi que la mare es pogués entendre amb els nets.
El llibre, però, té una llacuna important, en tant que situa la pugna per l’hegemonia al si de l’individu entre llengües dominants, llengües de prestigi, i no sabem què passa si una de les llengües és dèbil. No sempre el bilingüisme és una decisió conscient, ni tampoc és perquè sí que hi ha ciutats bilingües (al llibre esmenta com a tals Montreal i Barcelona), ni tampoc el fet d’abandonar una llengua i abraçar-ne una altra és resultat d’una tria; ella mateixa explica com la seva ciutat va abandonar l’alemany (Kitchener, a Ontario, va ser poblada sobretot per immigrants alemanys) arran de la Primera Guerra Mundial a causa del desprestigi que hi anava associat. Sense l’exercici del poder i de la propaganda a renunciar a la llengua materna (com n’hi havia), no s’explica que l’anglès resistís l’embat de les successives migracions als Estats Units.
El relat de Saint-Martin resulta fonamental per situar la llengua al centre de l’individu i equiparar el debat sobre el respecte per la llengua que parles amb d’altres trets de la condició humana que ens defineixen (gènere, color de pell, orientació sexual), malgrat que ometi el vessant polític del contacte de llengües i la càrrega de violència que sovint comporta l’abandonament de la llengua per una altra.
‘La Torre dels Russos’, de David Gálvez: Un capritx descarat
És el somni enyoradís de l’ambient i la trama no escrita d’una novel·la, amb dos matrimonis com a protagonistes, els warren i els Popov.
La Torre dels Russos del títol és un edifici que l’arquitecte Cèsar Martinell, deixeble de Gaudí, va construir el 1916 a Santa Coloma d’Andorra.
El punt de partida de La Torre dels Russos no s’aparta gaire d’una de les tendències preponderants de l’actual narrativa, i, en un principi, podria semblar que David Gálvez (Vilanova i la Geltrú, 1970), a la seva tercera novel·la, també es decanta per fer literatura a partir d’un teló de fons històric poc conegut i farcit de personatges pintorescos: la Torre dels Russos del títol és un edifici que l’arquitecte Cèsar Martinell, deixeble de Gaudí, va construir el 1916 a Santa Coloma d’Andorra per encàrrec d’un multimilionari i filantrop nord-americà, Fiske Warren (1862-1938), hereu d’una de les famílies notables de Boston, casat amb la filla d’una altra reputada família, Gretchen Osgood, graduada a Oxford i model d’un dels primers retrats de John Singer Sargent. L’objectiu que tenia Fiske Warren era l’organització a Andorra d’una mena de comuna socialista, i per tirar-la endavant va confiar els preparatius del projecte a un matrimoni rus, els Popov —d’aquí prové el nom popular de l’edifici—, però la il·lusió utòpica no es va acabar complint a causa en bona part de l’afer sentimental que van mantenir el nord-americà i la dona de Popov. Amb tots aquests ingredients —la brillantor aristocràtica i l’elitisme cultural de les famílies de Boston, uns personatges russos experts en el dur ofici d’aparentar el que no són, els aires bèl·lics de la guerra europea, la rutilant esplendor de l’arquitectura modernista, la singular idiosincràsia andorrana, la col·lisió entre el fons i la forma de les aventures utòpiques—, un escriptor que volgués assemblar-se a Jaume Cabré o Pep Coll hauria elaborat una documentada xarxa argumental pròpia d’una acolorida sèrie televisiva, i una escriptora que perseguís algun premi ben dotat s’hauria centrat, potser, en els privilegis de Gretchen Osgood, en les dissorts de la dona de Popov.
El lector es troba enmig d’unes escenes que podrien ser cabdals per a la trama i aquí només són inacabades o suggerides
Per sort, però, David Gálvez es manté fidel a la manera d’entendre la literatura desenrotllada a Cartes mortes i a Res no és real, i a La Torre dels Russos torna a situar-se en un lloc on la ficció, la història, l’autobiografia i la metaliteratura es mesclen equilibradament amb una interpretació tan personal de l’opacitat que qualsevol lector a la recerca de les peripècies vitals d’uns personatges dins d’un temps històric determinat no trigaran gaire a sentir-se decebuts, com si el primer capítol, en el qual Fiske Warren apareix recordant que el dia del seu casament Gretchen Osgood anava “abillada amb un delicat vestit de princesa fet de chiffon, amb vel complet i garlanda de fulles de taronja”, fos tan sols un fals esquer, una provatura narrativa deixada de seguida de banda per avorridament previsible i creativament poc fèrtil. En comptes d’observar de dalt a baix i de dreta a esquerra les vides i els fets a la vora del prodigi que s’aglutinen a La Torre dels Russos —la fecunda riquesa argumental dels familiars de Fiske i Gretchen seria tan abundosa com les conjectures sobre el passat i el futur de Popov i la seva dona—, David Gálvez opta per enfrontar-se a l’ingent material recopilat com si es tractés dels fragments ordenats despectivament d’alguna cosa sense importància i vista d’esquitllentes al passar-hi pel costat. I el lector, en comptes d’accedir a un edifici novel·lesc meticulosament construït, com si l’autor o recopilador s’anés decantant cap a l’obsessió d’un deliri, es troba enmig d’unes escenes que en unes altres mans esdevindrien cabdals per a la trama i que aquí només són inacabades o només suggerides; disposa d’uns documents d’arxiu que són narrativament muts; bada encantat davant de les múltiples descripcions de la fesomia dels núvols i el color del cel; riu amb l’embogiment del turisme de masses a Nova Anglaterra, i s’involucra en el relat dels dubtes i les incerteses d’una investigació en marxa per aconseguir atrapar alguna cosa pròxima al batec de la realitat. Per damunt de tot, La Torre dels Russos és un capritx descarat, el somni enyoradís de l’ambient i la trama no escrita d’una novel·la.
Per sort, també, David Gálvez no ha caigut en la temptació d’escriure una altra novel·la sobre la impossibilitat d’escriure una novel·la, sinó un exorcisme d’estil, una acrobàcia formal, un audaç experiment lúdic amb la imaginació literària que convida el lector a fabular sobre com s’hauria pogut materialitzar la novel·la oculta dels matrimonis Warren i Popov a la Torre dels Russos, a Andorra.
La Torre dels Russos David Gálvez
LaBreu Edicions
267 pàgines. 17 euros
Dissabte 29 d’abril, en sessió doble recital de Jèssica ferrer, Biel Mesquida, Carme Cloquells, Mireia Calafell, Bartomeu Obrador i Ramon Guillem al Festival de Poesia de Maó 2023
a «Quan arribin els marcians» del Canal 33 parlen de Biblioteques i li dediquen un espai a Charles Bukowski i l’antologia BUKOWSKI ESSENCIAL amb traducció de Marcel Riera i pròleg de Marc Romera
Ja el podeu recuperar a la web a partir del minut 17
Vaig escriure en algun lloc que pedralsià era, si fa no fa, una manera particular i catalana, única, de dir postmodernitat. També vaig escriure, en un lloc només indeterminat a efectes retòrics i de coqueteria (ho assenyala al lector hàbil la simpàtica, la malintencionada blavor de tres mots clicables), que no hi ha res de veritablement lateral ni d’ínfim en l’obra d’un bon poeta: d’entre l’automatisme, dit altrament, en l’aplicació més o menys militant, més o menys sistemàtica d’una norma hi apareix de sobte i amb sort sovint, com una llum sorprenent, el do de l’excepció –petita, si és vol, fins i tot fressada, però en tot cas trobada en el punt exacte, i diria més: retrobada amb el lector quan l’instant i el mot eren madurs. Hi ha, com en la física, la literatura de les coses grans i la de les coses menudes; es regeixen cadascuna amb les seves pròpies lleis i l’una i l’altra són, en l’encert, fenòmens igual d’extraordinaris. Amb la trilogia de Bolló (El romanço d’Anna Tirant, El Furgatori, Els límits del Quim Porta), Pedrals sembla que exhaurís o fes plena, que vol dir gairebé el mateix, una proposta poètica d’extensió, múltiple en la unicitat; des d’aleshores, des que clogué el 2018 un projecte endegat el 2006, la poesia pedralsiana s’ha realitzat els darrers anys a través d’una diversa lateralitat, com pautada per la circumstància: no la circumstància banal empresa amb banalitat sinó la circumstància potser banal agafada amb delit, podríem dir i tot amb joia –però no mai consumit per la desesma. Som en el segle sense centre. L’acefàlia de les literatures i ja no de les literatures sinó de la pròpia obra –l’obra capital, l’obra mestra són sintagmes que tenen avui dia un dring com de moneda vella, col·leccionable però sense vida útil– ha infós en molts dels nostres esperits poètics l’elegia erma, les poesies fades, la prosa retallada, les llistes de la compra espirituals, enyors fingits i l’obsessió pel cos, per la secreció abundant i rica de líquids de moltes menes. En d’altres, la decapitació del món i el temps, ni exultant ni trista, ha estat una invitació al joc, a la barreja: caminen com els altres sobre les brases, però no salten aterrits –ells ballen excèntrics.
Deixant de banda, i no tant de banda, Feiners festius (Universitat de Lleida), un recull de circumstància però no en tot circumstancial, la Confessió del Goliard (Vibop) i la novel·la en vers diguem-ne juvenil El joc del penjat, regides totes dues obres encara per la llei de la menudesa, orbitant pels marges i a l’espera potser romàntica de regir-nos novament per la llei de les coses grans, consolida Pedrals com el nostre poeta més narratiu, el narrador més rítmic i, amb tot, el menys prosaic dels nostres lírics.
En pocs mots
Cremaven (LaBreu), de Chantal Poch
Alguns poetes ens han demostrat sense voler que la brevetat pot ser prolixa. En l’afany de contenir-se, els ha trobat esmaperduts un excés pitjor que la llargada: desfetes per caprici en l’amorfia, les seves composicions tenen el do d’extenuar en pocs mots. Un gran amic va dir-me dins d’un núvol: «la brevetat és l’última batalla». Ara que cap dels dos no té cigars a casa, afegiria jo un matís al fum: «la brevetat no, la síntesi». Es pot ser molt concís en un poema de mil versos.
Poch no s’hi ofega i atrapa de vegades l’espurna d’una síntesi. Entre elements variats que no sempre cooperen, es diu en secret la història d’un amor marcit, fragmentada –perquè han cremat– en cent cinquanta dístics, que embolcalla gairebé sempre amb correcció formal i ritme. Algun d’aquests bocins d’amor sense biografia aconsegueix obrir-se més enllà d’ell mateix i descloure’n cantant els altres, com si dins de la grisor trista i postmoderna, del discurs típic i enquimerat sobre les paraules i les coses, hi aparegués de sobte una llum, el domini del verb i l’emoció, una gràcia encara només promesa però al capdavall la gràcia.
Chantal Poch | Foto: Laia Serch
Diguem-ho així: el millor poemari de l’any passat.
El cel dins un pou (LaBreu) de Ramom Boixeda
Que l’ha escrit Ramon Boixeda. I podríem deixar la cosa aquí, perquè el que dic és força clar, acurat, comprovable. Si la crítica fos una fórmula matemàtica, ara tindríem una xifra: us la donaria, encaixaríem les mans, potser ens abraçaríem i tot, li compraríem el llibre i tornaríem tots en pau a casa nostra. Ell seria ric i nosaltres també. Tanmateix, si amb justícia negligís el mal hàbit d’argumentar el que sigui, hi ha qui –inexplicablement– s’enutjaria amb el pobre crític, mal pagat i colgat de feina, mai no prou celebrat i mort de son –a saber: jo, que, en la meva humilitat extrema, he de suportar que entre els meus mots hi hagi sempre la cara d’algú altre, de vegades més d’un cop. En definitiva, si com el soldat gentil de l’Evangeli, acordés amb mi mateix que n’hi ha prou amb una frase –una frase, val a dir, salvadora–, totes les acusacions de prolix de sobte es farien mudíssimes i vindrien, transformant-se monstruosament, a fer-me l’escomesa inversa: ara m’acusarien, oh infàmia terrible, de massa breu. «¿Com? ¿I ja està? ¿Una sola frase? ¿Amb quin dret diu Boixeda i no el meu nom, sens dubte molt més eufònic? Al capdavall, jo ja t’ho deia que… i la crítica no és preceptiva, és clar. I mira què m’ha dit aquest altre, que és més savi i més just perquè sap valorar la meva clenxa fabulosa, ara mateix –mira-la: admira-te’n– al vent» i els ais i uis de sempre, que a hores d’ara trobo força simpàtics i tendres. Com el silenci glacial, altívol, ofès. Ves. Em sento, de vegades, un pare novell: equivocant-me gairebé en tot, però no més que les criatures. I hi haurà encara, no t’ho perdis, algun llenguaverinut que assenyalarà amb el dit índex i escopint sense voler que aquest paràgraf no diu res. Com de costum, tot són difamacions, calúmnies.
Així doncs, cal dir coses: fer-se responsable d’una frase, «el millor poemari de l’any passat», per torna de negreta, tanmateix introduïda per un «diguem-ho així» com de temor, que vulguis o no resta responsabilitat a la responsabilitat. Tant és: ens hi farem forts, sobretot per convicció i una mica per jugar. Al capdavall, no hi fa res que calgui parlar, que calgui escriure mots, un rere l’altre, l’altre rere l’un. Si alguna cosa m’agrada més que escriure, que jugar amb la sintaxi i el so i el sentit, és escriure coses que ja he escrit –repetir amb variacions una lliçó antiga. Que se’m dispensi la falta, que sé imperdonable: diré coses dites perquè tinc la mania d’estar d’acord amb mi mateix.
Érem aquí: el millor poemari de l’any passat, que l’ha escrit Ramon Boixeda. Al títol, El cel dins un pou, hi habita la paradoxa que articula el llibre. Massa carregat de símbols, de vida, de paraules, de coses, el cel ens podria deixar cecs o, el que seria pitjor, en mirar-lo sense obstacles el podríem trobar de sobte buit. Hom mira avall per veure l’amunt, hom mira l’aigua per veure l’aire. La sola observació és, al llibre, una experiència perillosa, una vivència límit, que reclama sempre un esforç d’especulació compensatori, ordenador. Una especulació que desvia la direcció normal de les coses, però que tanmateix en dona una: controla el sentit, hi interposa elements mediadors. L’observació i l’especulació, ull i cervell, són, de fet, les dues vies simultànies de la distància boixediana: l’observació d’un ull espectador, i la concepció cerebral de la poesia, que esdevé un dispositu, més que de comprensió, de complexificació del món. Dos pols en pugna es troben en aquest esforç per la distància, entre la intel·ligibilitat de la mirada, serena i per serena clàssica, i l’obscuritat d’un cervell contemporani que no confia en la realitat ni en la capacitat d’atrapar-la del tot o gens. En la mirada de Boixeda, en la recerca estètica però tanmateix inútil d’un sagrat que no acaba de ser tàctil, que no acaba de revelar-se als homes ni de guiar novament la intel·ligència, ni en forma de déu ni en forma de bellesa perdurable, hi plana un pessimisme ontològic, el dubte insistent, que en cap moment no esdevé afectació, excés, ni tan sols davant de la mort o l’agonia. Amb sensibilitat, mesura i cura per la forma, hi ha en l’obra de Ramon Boixeda un recorregut ascendent. I en els poetes com ell, cal esperar no només un nou llibre, que trigarà cal suposar a arribar, sinó una nova edició, i amb cada edició, el poeta en desacord amb ell mateix –a la recerca d’una artesania, d’una veritat o un so.
Va ser en l’antologia Màtria, noves veus dels Països Catalans (ed. Germania, 2013) que vam conèixer Glòria Coll Domingo, aleshores una poeta jove, ara convertida en una veu plenament consolidada de la literatura en català. Amb A través (la Breu Edicions, 2022) ha guanyat el premi Jocs Florals de Barcelona, una de les quatre dones que han aconseguit el guardó des de 1859.
Glòria Coll Domingo nascuda a Riudoms el 1988 és música i poeta, especialista en violoncel barroc i llicenciada en Filologia catalana, el seu palmarès poètic va començar amb el premi Amadeu Oller per a poetes inèdits amb Oda als objectes (Galerada, 2013), després vingué el premi Martí i Pol per Territori inhabitable (Edicions de la UAB, 2015) i el 2017 publicà Retorn en l’editorial Godall. A més a més ha participat en l’antologia de poesia escrita per dones Massa mare, literatura catalana a internet (a cura de Maria Callís i Raquel Tomàs).
El títol A través es pot entendre «com un moviment, una mena de gest que va travessant uns supòsits, uns pensaments, unes vivències per mirar de veure que les sosté» com ha explicat la mateixa poeta. És important remarcar-ho perquè la referència ja apareix en la cita de Luce Irigay que encapçala el poemari: «Ho travessarem tot, imperceptibles, sense abismar res, per retrobar-nos». L’altra cita remet a Czeslaw Milosz, un dels seus poetes de capçalera.
A través està dividit en tres parts, la primera està dedicada a la memòria del passat i al seu contrari, l’oblit com un fet no solament ineludible sinó, fins i tot, desitjable. La segona part aporta una mirada antiromàntica al joc de les relacions amoroses i la tercera, única que compta amb un títol propi, «Quadern de somnis» ompli el poemari amb imatges oníriques i elements que remeten a la psicoanàlisi, un exemple el tenim al poema [matar al pare]. Cadascuna d’aquestes parts estan relacionades per la sàvia utilització del lèxic, molt unitari, on paraules i expressions com «somni», «el son», «el jo qui somia i el jo somniat» apareixen del principi al final juntament amb altres mots clau com «memòria», «oblit» o el verb «Recordo».
Gonzalo Hermo en glossar l’obra va parlar de la carnalitat del llenguatge de Glòria Coll, en aquest sentit cal assenyalar el paper que ha tingut en la literatura catalana el que s’ha denominat «poesia del cos». Destaca en aquest sentit el poema «Com» de la segona part on trobem una llarga enumeració de parts del cos i els anem resseguint per un camí empeltat d’erotisme, es tracta d’un poema sense signes de puntuació que acaba amb aquests versos: «la meva esquena com s’omplia del gust / de tu com vam follar tantes vegades / i m’és igual per què i m’és igual / per què i m’és igual per què.» La poeta, però, transcendeix l’etiqueta de «poeta del cos» i, tal vegada, influïda per la seua formació musical juga amb diferents codis, així trobem poemes llargs, junt amb d’altres més curts i variacions d’un tema com si es tractara d’una peça musical. Per exemple en els poemes: «Vergonya I» i «Vergonya II» . O en «Mecanismes de l’oblit» que també disposa de dues versions.
En aquest poemari Glòria Coll no defuig els elements més obscurs o abjectes de la vida, fins i tot, elements que podem considerar «lletjos». Al seu poema «El grotesc» diu «Cal il·luminar el grotesc i dir-ne el nom», possiblement perquè si no diem el nom de les coses no existeixen. Un poema colpidor en aquest sentit és el que porta per títol «Pare», poema llarg que tracta de la malaltia, el pare ja no recorda, ja no sap ni tan sols els anys que té, ja no recorda els fills ni qui és ell. I això permet reflexionar a la poeta sobre la memòria, l’oblit i les relacions paternofilials. Sense memòria ni records no sabem qui som i per això el pare esdevé oblit.
Hi ha una gran varietat de temàtiques, jocs i influències que enriqueixen el poemari; Glòria Coll en reconeix moltes en l’apartat «Travesses» del final on cita les veus que li són més properes, de totes elles destacarem la veu de Gabriel Ferrater, poeta homenatjat al llarg de 2022, «Ferrateriana» és el poema més explícit amb un estil molt aconseguit que remet a l’autor de Les dones i els dies però també hi trobem altres com: «Fe» i «Posseir-me» que recorden títols com «Fe» i «Posseït» de Ferrater.
En conclusió, un poemari ric que té múltiples lectures i on trobem diverses claus per entendre l’Ars poètica de l’autora, per exemple en «Illa», un poema on es compara la poesia amb una illa i el jo poètic reflexiona sobre el per què de «l’hostilitat, de la inhabilitat de la poesia». Coll considera que per a enfrontar-s’hi «fa falta el coratge» i acaba afirmant de manera rotunda: «Només que no es tractava de la poesia». Podem aventurar que es tracta de la vida perquè en A través vida i poesia van lligades. «L’amor vola llis / com una fletxa: / penetra / la tenebra, il·lumina / els rebrecs del pensament. / Allí on habita la llum, el reflex dels secrets» (pàg. 198).
D’aquesta forma, el subjecte s’adreça a l’amor per sobreviure, i el canal a través del qual pot reproduir-se és l’amada: «La teva mirada omplia d’estels el firmament del migdia. […] Ombres que només s’il·luminaven si tu les miraves» (pàg. 204). La possibilitat de la seua existència justifica la vida: «La flor que voreja el camí / només existeix / quan tu la veus: / el seu color és pur / reflex d’una mirada / ‒si la mires» (pàg. 214).
La unió i la confrontació entre el que és i el que no és [re]significa l’existència. Existim a l’equilibri.
Dissabte 22 actes previs, recitals i signatura de llibres:
Diumenge 23 Sant Jordi! ens trobareu a Passeig de Gràcia, números 8-10, a la parada que fem els de LaBreu Edicions amb els companys d’AdiA Edicions, Edicions del Buc i Lleonard Muntaner
Durant tota la jornada, de 9 a 21 h, amb sorpreses, recitals, lectures i signatura de llibres🌹📚
Hi signaran llibres:
11-12 h Jèssica Ferrer SOM AQUÍ , Anna Gual ALTRES SEMIDÉUS, Jaume C.Pons Alorda TOTS ELS SEPULCRES
12 – 13 h Chantal Poch CREMAVEN, Maria Isern RUSC
13 -14 h Jordi Vintró INSUFICIÈNCIA MITRAL
16-15 h Cristina Garcia ELS IRREDEMPTS
18-19 h Glòria Coll A TRAVÉS i els traductors Marcel Riera BUKOWSKI ESSENCIAL de Charles Bukowski, Dolors Udina ANTIGUITATS de Cynthia Ozick, Antoni Clapés PER QUI EM PRENC de Lori Saint-Martin i Andreu Gomila EN ELS SOMNIS COMENCEN LES RESPONSABILITATS de Delmore Schwarts i ALCOHOLS de Guillaume Apollinaire.
I aquestes són altres signatures d’autors i traductors el dia 23:
Charles Bukowski (1920- 1994) és exactament el contrari dels poetes patricis americans a què al·ludia Gabriel Ferrater. Home de molts oficis i per tant pobre segur, com diu el refrany català, el que li va durar més va ser el de carter, fins que un benemerit editor, John Martin, l’en va rescatar amb una assignació de 100 dolars al mes per a tota la vida, que li va permetre dedicar-se només a escriure. Entre tornar-se boig a la feina o morir-se de gana jugant a ser escriptor, va triar això últim és com ho exposava ell mateix.
Va escriure molt i desordenadament, com desordenada era la seva vida. Novel·les, narracions, assaigs i poemes, molts poemes. Al principi en mitjans underground, com ara el setmanari Open City, de Los Angeles, que va durar dos anys, on mantenia una columna titulada «Notes of a Dirty Old Man». Entre nosaltres és conegut pels reculls de contes que Anagrama va començar a publicar als anys setanta. També en castellà. Visor n’ha anat publicant reculls successius, l’ultim dels quals és Abierto toda la noche, en traducció d’Eduardo Iriarte, que presenta poemes dels seus últims anys, a partir de 1980. En català, ara ens arriben de cop dues antologies: l’una publicada per John Martin el 2007. The Pleasures of the Damned, i l’altra per Abel Debritto el 2016, Essential Bukowski.
La primera, traduïda pel polifacètic Marti Sales, guanya en quantitat, 274 poemes, però no conté els textos originals- llavors el volum hauria superat les mil pàgines-ni cap nota com plementària. La segona, a càrrrec del traductor Marcel Riera que com a pocta acaba de treure Abans de la tempesta (Proa) són 95 poemes, en versió bilingüe, i esmenta on i quan es va publicar cada poema, cosa que ajuda a seguir-ne l’evolució. En tot cas, el web Bukowski net conté força informació fins i tot documents de l’FBI-sobre la vida i l’obra d’aquest escriptor de dimensions oceàniques.
La imatge que se’n té de beverri, poca-solta, malparlat i avesat a fer referències explicites al sexe és correcta, però el que fa que sigui un gran escriptor i continuiï atraient lectors és la seva capacitat de captar i transmetre la sordidesa de la vida, des de la ciutat on va residir sempre. Los Angeles; des del graó més baix de l’escala social, essent autodidacte de biblioteca pública «mentre els altres nois empaitaven les noies jo empaitava llibres vells». Amb més o menys intenció, ha sabut encarnar la figura de l’antiescriptor, que s’aparta de la societat literaria i abomina els xerraires-«enraona sobre les arts fins / que detesto les arts».
Els seus poemes ho són tot excepte poemes pròpiament dits: confessions, imprecacions, breus escenes domèstiques o de carrer; retrats de gent desgraciada, hi ha amargura i també pietat; escrits tal com raja, en prosa retallada a l’atzar de l’elocució. Així com no ens vol complaure retòricament, tampoc no ens vol consolar dels mals del món: som així i no hi ha res a fer. Per això Bukowski agrada, perquè no ens enganya. Marc Romera, en el pròleg a la traducció de LaBreu, es pregunta quan tardarà a patir «les croades de l’escola del ressentiment» No pas gaire. Quan ja han rebut autors com Mark Twain i Roald Dahl, no pot tardar una esmena a la totalitat a algú que, com n’ha dit algun crític, encarna una certa fantasia masculina, la del «solter desinhibit, desendreçat, antisocial i del tot lliure».
entrevista al Més324 dels traductors de dos dels llibres de la col·lecció de narrativa traduïda la intrusa:
Dolors Udina ANTIGUITATS de Cynthia Ozick
Andreu Gomila EN ELS SOMNIS COMENCEN LES RESPONSABILITATS de Delmore Schwartz
Graset: Andreu Gomila traductor del recull de d’aquests vuit relats En els somnis comencen les responsabilitats de Delmore Schwartz que és aquest d’aquí i que la veuen amb pantalles.Escriptor nord-americà traduït per primera vegada en Català. També Antiguitats De Cynthia Ozick Dolors Udina que és la doctora per la Universitat Autònoma, traductora. Per cert, dilluns que ve, 17 d’abril celebrarà el seu 95è aniversari.
Gomila: Schwartz era una figura rutilant de la literatura nord-americana dels anys 30 que es deia que anava després dels modernistes, Eliot, Joyce etcètera. Són grans noms i va començar un descens a l’abisme cap a els anys 40 que el van portar morir sol en un hotel de nova York. Fent una aportació a les noves generacions i essent un autor per a autors.
Udina: En canvi, Ozick diria que és una gran dona que realment és una autora de culte que ha escrit molt i ha opinat sobre literatura. No és tan famosa com els com els altres autors com Philip Roth. Va néixer allà els Estats Units els pares eren emigrants a Rússia. És una jueva i la cosa jueva és molt important. No la cosa jueva moderna que diguéssim sinó a la història antiga, i sempre als seus llibres hi ha molta història antiga del jueus. És una dona molt interessant que és una llàstima que no s’hagi traduït més. És una autora clau del postmodernisme literari.Té llengua molt bastant elevada sobretot perquè el primer conte d’Antiguitats tracta d’un home de també una edat bastant avançada. I té un projecte que és recordar èpoques passades i tot et posen un en un nivell bastant alt de llenguatge. No és la llengua de quotidiana d’ara sinó que has d’anar has d’anar inventar. Ficant-te en un món que no que no és l’habitual.
Gomila: Amb Schwartz el context és diferent. Perquè són el els seus pares que emigren al tombant del segle XIX i XX. Arriben a Nova York amb segona onada gran d’immigrants europeus el dia sobretot d’Europa de l’Est. A la seva obra hi apareixen personatges singulars, molt autodestructius, viuen en un ambient particular. El conte principal és que és molt important. Igual que El xal d’Ozick, ara ho deia la Dolors, és un dels 100 contes més importants del segle XX, En els somnis comencen les responsabilitats també ho és.
També hi ha una nouvelle que es diu “El món és un casament” i aquí es veu realment la desgràcia una mica de tots aquestes personatges que volen saber moltes coses i es queden allà on són. I s’han de conformar.
Quina hauria de ser la llargària d’un llibre de poesia? És, millor que no ens enganyem, una pregunta per passar l’estona, sense gaire transcendència; diguem el que diguem aquí, seguiran publicant-se totxos en vers inacabables i quadernets de haikus plens de pàgines en blanc, d’una mida a la vora de la plaquette. La indecisió, en el fons, és un signe que possiblement el format de llibre, tan ajustat a la novel·la o a una certa mena d’assaig, li resulta estrany a la poesia, basada en una unitat, el poema, tan breu que resulta difícil d’empaquetar a un preu assequible per al públic que sostingui el benefici de l’empresari. O, en altres paraules, que si ens cal agrupar els poemes en llibres d’una mida que va de les cinquanta pàgines fins allà on arribi la capacitat de l’autor, és pel capitalisme.
Tot plegat, però, no he pogut evitar de plantejar-m’ho en comparar la llargària de l’últim llibre de Glòria Coll Domingo, A través, amb la del penúltim, Retorn. El recull guanyador dels Jocs Florals de Barcelona del 2022 i publicat a LaBreu Edicions el formen tres seccions, dues d’elles sense títol i la tercera que es diu «Quadern de somnis»; cadascuna d’aquestes és tan llarga com aquell llibre publicat a Godall Edicions el 2017. I tanmateix, aquesta diferència volumètrica no ens hauria de convidar a fer deduccions fàcils, ni apressades, sobre la importància relativa de cada llibre. I per a evitar-ho cal realitzar un moviment no tan freqüent: considerar l’obra de Coll Domingo en el seu conjunt, examinar el seu arc vital fins ara.
Situem-nos, doncs: els dos primers llibres de la poeta, Oda als objectes (2013) i Territori inhabitable (2015), es movien a l’ombra familiar de Ferrater i Vinyoli, aquella lírica calmosa ancorada per les correlacions objectives (el primer títol és ben clar), per descriure una estada de l’autora a Utrecht (el segon, també). Amb Retorn, com el seu títol indica, l’espai és el Riudoms natal, però el primer poema reprèn el «Posseït» ferraterià i l’estrafà, el transforma en una mena de quequeig:
quan el meu cos
es converteixi en ruïnes
farta d’abonar amb absència
el terreny sempre àrid que em sóc
quan el meu cos
se’m ressequi en pedra
antiga com la de la teva pàtria desolada
quan el meu cos
ja no recordi l’enyor del teu
romandrà encara en ell
l’espera cicatritzada
Som, ara, en un poema en prosa retallada sense signes de puntuació, amb un ritme marcat per les repeticions, que recupera el tòpic inicial del poema ferraterià d’una manera que no fa més que accentuar la ruptura amb el model fornit pel poeta nascut a Reus. Unes pàgines més tard, llegirem que «no vull tornar a escriure poesia clara», poc abans de comparar la pròpia veu amb una riuada:
s’ha desbordat del tot
el pantà i s’emporta estratègia
precisió
prudència
L’estratègia, la precisió, la paciència de l’escriptora calmosa dels dos primers llibres és així abandonada. I això serà així fins i tot a la segona part del recull, el «contrallibre» format per un únic poema, relativament llarg, de versos tendents al decasíl·lab. Retorn és, així, el moment de la crisi d’aquella poètica inicial, el moment del canvi de pell, de l’abandó dels exercicis mimètics; per això amb 39 pàgines n’hi havia prou. Ara, A través és el pas següent, l’exploració del nou territori inaugurat pel llibre anterior. I dos lemes ens en donaran les coordenades: un vers de Czesław Miłosz, del poema «Què vol dir», traduït per Xavier Farré a Travessant fronteres, una frase de Luce Irigaray, de l’article «Quand nous lèvres se parlent», inclòs a Ce sexe qui n’en est pas un (1976). Per una banda, el poeta polonès que defensa la possibilitat de contradir-se, de moure’s entre diverses posicions («Tant de bo volgués ser no contradictori. Però no.»), per l’altra la teòrica francesa que anuncia el pas a través de tot («Nous traverserons tout, imperceptibles, sans rien abîmer, pour nous retrouver»); però també el poeta europeu de postguerra, que s’ha de fer càrrec d’un món en ruïnes, i la pensadora del feminisme desconstructiu de la diferència.
Res més clar, però, que llegir «El grotesc», el segon poema, una mena de sonet programàtic que proposa «il·luminar el grotesc i dir-ne el nom», assumir «l’horror de l’origen», la vida «abjecta, viciosa, excessiva», aprendre «a veure’ns així com som», a acceptar allò híbrid («l’empelt»), lleig, aliè a la norma. No deixa de ser una bona descripció d’allò que en la poesia de Coll Domingo separa els poemes posteriors a Retorn dels poemes anteriors. La pròpia forma externa del poema ho registra: són, certament, dos grups de quatre versos, seguits de dos grups de tres versos, alguns d’ells decasíl·labs (algun cop només s’hi aproximaran: «cal il·luminar el grotesc i dir-ne el nom»; algun cop jugarà amb accents forts a la cinquena síl·laba, tan desavinents), alguns d’ells fent assonància, dos d’ells (l’últim dels «quartets» i l’últim dels «tercets») fent una rima consonant: «saber-lo comú» i «som u». La forma del sonet és més un record que una presència; o, més ben dit, és una forma estrafeta, com el record de Ferrater al principi de Retorn. No hi ha forma perfecta possible perquè el poema se situa, d’entrada, en un terreny desolat, ple d’ossos, l’espai del primer poema del llibre, «Arqueologies».
El tercer, «Guarir el pa», agafa el seu títol del fragment 184 de les «Fulles d’Hypnos» de René Char, per referir-se als desastres del mitjan segle xx, la «farina blanca de la mort». Coll Domingo parla d’apropiar-se del «xiulet agut de la memòria», però n’extreu una responsabilitat («si no vam saber guarir el pa, si el vam pastar | amb la farina blanca de la mort»); el següent poema anirà «amb Jean Améry» per preguntar-se «quanta pàtria em cal?» Entre el poema a l’ombra de Char i el poema a l’ombra d’Améry hi ha, però, un pas fonamental, del plural al singular; una de les vies per llegir A través més profundament que no podríem fer aquí passarà ben probablement per l’examen de quins poemes es confien a un «nosaltres» i quins pengen d’un «jo» (és entre els primers, diria, que si anéssim a mirar trobaríem alguna nota falsa). Col·lectiva és aquí la memòria de la lluita antifeixista descrita per Char, amb aquest record que no és propi (com no ho era la pàtria d’Améry), per concloure, després d’una estrofa plena de contrastos, d’al·literacions («magma fosc», «flam magnètic») i d’anacoluts («Fundació de. | Destrucció de.»), en una metàfora:
Memòria: bastó corcat
sobre el qual no goso vinclar-me.
Un determinat control del to permet que tot plegat no s’enfonsi sota el pes de la seua pròpia pretensió, que no desemboqui en el kitsch. I també una certa flexibilitat: ben aviat els poemes abandonen tota aquesta temàtica greu per centrar-se en la memòria personal, aferrant-se a detalls concrets per no perdre peu; Coll Domingo, diríem, ha abandonat els exercicis d’estudi a la farga vinyolianoferrateriana però no n’ha oblidat les lliçons. Així, si a «Jo recordo» hi ha la mare, el pare té també un poema no ben bé d’aniversari; allà, les anàfores i els paral·lelismes, gairebé bíblics, poden arribar a recordar una pregària, tot i que (altre cop el to) la veu és entre distant i irònica:
Un mot buit,
un dia que sempre oblido.
Això ets per mi, pare.
«Sobre la vergonya» pot lligar les dues perspectives obertes fins ara: la memòria dels horrors històrics, el record de l’entrada en el món adult. Però també ens dóna accés a la segona d’aquelles coordenades que situen A través: el món femení. Hi trobarem la protagonista entotsolada amb el seu passat, observant-s’hi a si mateixa (en tercera persona, com Annie Ernaux a Memòria de noia) abans de tornar al «nosaltres»:
Hereus encara de la por de ser carn,
hem foragitat la culpa
però vetllem aquest orfe,
tendre, impiu
torbament
La vergonya seria, així, un residu desarrelat d’una moral ja abandonada, una deixa de l’antic recel cristià cap a la corporalitat. Sobre tot plegat s’estén sobretot la segona secció del llibre, després de tancar la primera amb una sèrie diguem-ne metapoètica, en què «Illa» respon a la poesia anterior de Coll Domingo, tot al·legant que aquell «territori inhabitable» no era precisament la poesia (vet aquí el domini del to: la poeta, amb l’ofici de no dir-ho tot, té l’elegància de no precisar què era realment aquell territori), «Lírica ilírica» satiritza amb elegància el mundillo («l’estimadíssima farsa | de repetir vells patrons per no aturar l’engranatge») abans de contraposar-hi l’altra activitat de l’escriptora a «Som música». I, si al primer poema del llibre havia promès treballar la terra, a «Intent de càntic», l’últim de la primera secció, afirma:
Hem disseccionat mot a mot el vers
per arribar al fons: excavant,
excavant, i ja no ens queda terra.
A l’inici de la segona secció, «Encara de nit» reprèn un antic tema, l’amor, barrejant-lo amb dos símbols tradicionals, l’aigua i les abelles. L’aposta, però, serà aquí la recerca d’un nou lloc des d’on parlar del desig. Aquí i a «Posseir-me», de fet, l’amor és un impuls narcissista, un desig de si per molt que passi a través del cos de l’altre (amb qui la relació real és més aviat incerta). A «Fe», de fet, reprèn un títol ferraterià per recuperar-ne la mateixa incertesa: «i saps que és un somni | tot el que veus d’ella».1 I, de vegades, hi haurà altres presències, fantasmals, el record d’una munió d’actes amorosos, d’altres cossos. Tot serà, així, un simulacre. Però, respecte als poemes eròtics de Ferrater, a aquella mena d’escena primigènia amb un home i una dona sols en una cambra, hi haurà encara una altra diferència: ara qui parla és ella. Cosa que és, en realitat, un espai obert per Ferrater, encara que poc explorat pels seus seguidors més conspicus. Així, el poema central de la secció, diguem-ne l’acme, podria ser «Com»: una tirada sense signes de puntuació en què l’estructura anafòrica, insistent, hi reflecteix l’èxtasi eròtic, el moment en què la textura reflexiva pròpia de la resta de poemes deixa pas a l’abandó, al pur ritme.
Hi haurà també poemes de desamor. A «Balena» la bèstia marina esdevé una correlació objectiva de la protagonista, primer cantant i després embarrancada a la platja. O «Passions tristes», que intercala un incís autoreflexiu, una captació de benevolència irònica, que aparenta trencar la línia del poema però en el fons manté la coherència amb el seu fons metapoètic. A «Taulell verd, foradat, de la memòria» recupera una imatge vinyoliana (de «Joc», concretament), la de la bola de billar fent voltes per la taula: ara, les boles topant al taulell són records movent-se pel taulell de la memòria. «Ferrateriana» és un joc ben resolt de pastitx i homenatge, bastint el que els ferraterians de pro anomenen «reflexió moral» a partir de clixés que podem reconèixer com a ferraterians sense que la concreció d’on els havíem llegit ens vagi més enllà de la punta de la llengua (i, crucialment, també aquí les dones són substituïdes pels homes a l’hora d’enllaçar-los amb els dies).
Ferrater i Vinyoli eren influències explícites en la poesia primerenca de Coll Domingo. Aquí no són tan negades com digerides, passades pel filtre d’una veu que ja és la pròpia de l’escriptora. Des d’allà, ella mateixa respondrà a una tradició literària que, igual que feia que el comte Arnau de Maragall fos redimit per una noia pura, necessitava fer morir Riquilda per donar un sentit a la peripècia de Fra Garí. I és des d’aquesta veu ja definitivament personal que a «Quadern de somnis» es munta una suite onírica, més unitària que no suggereix el seu títol. Allà es reprendran temes i formes emprats en les anteriors seccions del llibre: la maduració personal, la relació entre els sexes i els gèneres, la relació amb la col·lectivitat i les seues cicatrius.
Aquesta reiteració, per cert, ens retorna al dubte inicial sobre la mida dels llibres. L’abast més ampli d’A través, en comparació amb Retorn, deixa espai a la redundància, al poema sobrer, a l’exercici d’estil, a una certa irregularitat. És, en realitat, un alè diferent. Si Retorn era un cop de puny que reflectia un moment concret de crisi, una sacsejada puntual, A través camina errabund, divagador, tot explorant aquesta illa aleshores descoberta, aquest territori inhabitable que, en realitat, no és ben bé la poesia. Diguem que hem passat de Swordfishtrombones, el disc en què Tom Waits descobreix com ser ell mateix, a Rain Dogs, el disc més extens en què va jugar a investigar totes les maneres de ser-ho. Un territori que, en qualsevol cas, ja no és el de la perfecció cristal·lina d’una petita peça ben feta, impol·luta, concentrada. I per això, sigui el que sigui el que decidim sobre si els llibres de poesia han de ser llargs o curts, el fet és que a alguns no els convindrà la mateixa llargària que a d’altres.
A l’últim número per ara de la revista Veus Baixes (http://veusbaixes.cat/6.html), de fet, és aquest el poema que comenta l’autora, tot connectant-lo amb «Teseu».
PER QUI EM PRENC de Lori Saint-Martin i la lectura entusiasta que en fan a RàdioDesvern
» És d’aquells llibres per sorprendre, ho té tot, és un assaig, una biografia, el pots llegir poc o molt com una novel·la en la que va explicant la vida d’una família de manera desordenada (una família d’orígen alemany que canvia a l’anglès i una filla que renuncia de l’anglès per anar al francès en el fons per unes raons personals molt íntimes). És un llibre preciós, és un llibre ple de poesia també i que us farà replantejar allò de «la llengua no és només allò que parlem» i en una societat bilingüe com la nostra crec que toca punts molt essencials , molt allò de dir «no ho hauríem de viure com un conflicte…plantejem-nos què és una llengua, quina és la relació que hi tenim, perquè val la pena parlar les llengües i anar-hi molt a fons, i no agafar-les com un mer objecte de comunicació» PER QUI EM PRENC, un llibre sensacional, agradarà molt i donarà molt debat.» Arnau Cònsul
entrevista a David Gálvez LA TORRE DELS RUSSOS al Més324
«és un edifici singular que en el moment que es construeix crida molt l’atenció, el 1916 a Andorra no hi havia cap edifici que s’assemblés a aquest, és una de les primeres construccions de Cèsar Martinell i crida molt l’atenció … tot és una mica misteriós. La casa i l’experiment aquest era més, no una excusa, però un epicentre per investigar d’altres coses: la casa, qui la fa, qui hi viu, què és aquest experiment… però també molts personatges que apareixen a la mínima, qui acompanya aquest senyor a Andorra, el propi arquitecte, aquesta senyora russa que no és russa, qui és aquest Nicolai Popov famós perquè es desconeixia tot a Andorra d’aquest personatge, havia quedat com un nom en l’éter i l’edifici. Hi ha coses que van lligant però no passa res, tot són excuses per fer una mica de recerca i una mica de joc per mirar d’interessar al lector.» David Gálvez
«En David Gálvez no ha fet una novel·la a l’ús perquè ens ofereix escenes aïllades, documents d’arxiu, diverses fitxes geneològiques, notes sobre els colors (això m’ha agradat molt) aquestes sèries que són marca de la casa, Un dels temes del llibre és el de la construcció, no sé si de la casa, però també els materials de construcció de l’obra literària» Xavier Graset
Precisament perquè sabem que l’existència pot pesar, juguem a jocs terribles com aquest
Jesse Ross
Em resulta hipnòtic, Trophy Dark: un joc de rol d’aventures, però de terror, explícit, intens, fosc i poètic alhora. “No és un joc de valents aventurers que maten dracs i s’emporten l’or”, diu la contracoberta. “És una història de terror sobre buscadors de tresors que trobaran el seu tràgic final en un bosc embruixat que no els vol allà.” Tan ben parit i tan ben il·lustrat per Jesse Ross. Tan ben farcit d’horrors i temptacions, que vertebren les vint-i-dues “incursions” (aventures) que conté. Tan ben enquadernat en negre per The Hills Press, gairebé un grimori, rar i bell. Tan fèrtil en escenes pertorbadores i pensaments retorçats. Els personatges patiran i acabaran morint gairebé segur: només es tracta, diu el joc, de fer-ho tan èpic com sigui possible.
Trophy Dark porta a l’extrem allò de “no ho donis tot mastegat, deixa que la imaginació faci la resta”, però és que el que suggereix és tan potent, que, en pots estar segur: la imaginació propagarà el missatge, escamparà el terror. I m’encanta tot, però sobretot les “instantànies” que inclou (entre deu i quinze en cada incursió): dues o tres frases en requadres negres, que són imatges llavor d’escenes que com a director de joc pots usar, o no, però que resulten, com a mínim, inquietants.
Vaig llegir Trophy Dark mentre rellegia el llibret tallant de Cristina Garcia Molina, Els irredempts (LaBreu, 2022), tres relats críptics en cent quaranta pàgines, res mastegat, tampoc: tres diamants al fons d’un pou fosc. I la cosa s’esqueia. Garcia Molina escriu: “Als homes bons els fascina la crueltat.” Escriu: “Jo volia cridar alguna cosa, però les rates rosegaven les meves frases.” I tot plegat semblava la conseqüència d’haver fallat, al joc, una tirada de Ruïna. Garcia Molina escriu: “Nosaltres podíem arribar a ser fastigosament realistes. No ens agradaven les llegendes. No ens agradava la fantasia. No érem els seus destinataris. Només sabíem que l’existència podia pesar. Amb això n’hi havia prou.” I aquí semblava que parlés dels buscadors de tresors condemnats a morir esclafats pel pes real de les llegendes.
Precisament perquè sabem que l’existència pot pesar, juguem a jocs terribles com aquest. Precisament perquè sabem que l’existència pot pesar, subratllem i recitem Els irredempts. Roberto Bolaño deia que hi ha moments per escriure poesia i moments per boxejar. I Joyce Carol Oates diu que, a la boxa, el més important és saber respirar. Perquè no pots esquivar els cops del rival, ni pegar-li fort, si ja no et queda aire.
El que fa Cristina Garcia Molina a Els irredempts és inventar-se una respiració estranya i fascinant: el ritme de la seva prosa. En aquest fragment hi descriu un personatge, però podríem ser nosaltres parlant d’ella, de com escriu, de com la llegim, de com la sentim: “Imposava respecte. Imposava rendició. Marcava el ritme. Tenia el control de l’aire.”
El bosc encantat de Trophy Dark també té el control de l’aire, vet aquí el drama a què estan abocats els personatges. Cristina Garcia Molina escriu poesia i boxeja alhora, sense perdre l’alè; passa que ho fa en prosa. I quina prosa. Quina fondària, quina estranyesa magnètica.
—Has barrejat Trophy Dark i Els irredempts?
—Sí. Dues meravelles.
Garcia Molina escriu: “Tenia una forma hel·lènica de comunicar-se. Cada frase que pronunciava o escrivia era el contorn d’un maluc tallat en marbre.”
Era qüestió de temps que el poeta, narrador, periodista, crític literari i, darrerament, traductor Andreu Gomila es decidís a traslladar els Alcohols de Guillaume Apollinaire al català. Indicis d’aquesta certesa? Que com a gestor cultural bategés el festival de poesia a la Sala Beckett de Barcelona, que ell mateix va dirigir, amb aquesta referència (al)química i poètica era una declaració d’intencions.
Dos anys de feina, i moltíssimes decisions perquè traduir no és trair sinó triar, ens permeten gaudir d’un dels moderns més moderns i transgressors, un autèntic avantguardista iconoclasta i provocador
Dos anys de feina, i moltíssimes decisions perquè traduir no és trair sinó triar, ens permeten gaudir d’un dels moderns més moderns i transgressors, un autèntic avantguardista iconoclasta i provocador que ja havíem pogut llegir en el nostre codi lingüístic gràcies a versions parcials de Marià Villangómez, Joaquim Sala-Sanahuja –i traductor del bell volum El Bestiari a Lleonard Muntaner, Editor– o el treball sensual i minuciós de Sergi Pàmies, que ens va fer gaudir, per a la col·lecció eròtica La Marrana, de Les onze mil vergues, d’un autor que s’havia deixat seduir pels perversos dictats del Marquès de Sade. No era el primer cop que llegíem el multidisciplinar erotòman a partir de la seva prosa llibertina: el venerat Jesús Moncada va encetar l’orgia tot portant-nos Les proeses d’un jove Don Joan, un volum que de ben segur va ser determinant perquè Josep Palau i Fabre reformulés el mite del salvatge fornicador dins del marc del teatre català. Però l’Apollinaire poeta ha estat possible fa poc gràcies a l’esforç d’Andreu Gomila i LaBreu Edicions, tàndem que també ens ha acostat als contes de Delmore Schwartz.
LaBreu (2021)
Wilhelm Apollinaris de Kostrowitzky va néixer a Roma el 1880 i va morir a París el 1918, fill d’una aristòcrata polonesa i d’un pare desconegut que, pel que sembla, o bé era un oficial italià o bé un príncep de l’església. Després de vagarejar per mitja Europa, mare i fill varen acabar a París, on el jove freqüentà els cercles artístics i literaris de la capital europea, esdevenint així un exaltador de les noves tendències, propulsades per fenòmens com són Picasso, Braque o Matisse.
una obra precursora per al moviment surrealista. Les imatges que proposa són extraordinàriament trasbalsadores, potentíssimes, inauguradores de corrents que encara ara se segueixen com ara el de la poesia mòrbida
Apollinaire va viure intensament, va crear amb voràgine i ànsia de revolucionar el panorama, fins que es va allistar com a voluntari a la Primera Guerra Mundial, en què va obtenir el grau de tinent i la Creu de Guerra. Tanmateix, una ferida de metralla al cap el va obligar a reposar pocs anys abans de la fi del conflicte: en el període de recuperació va escriure alguns dels seus textos més emblemàtics, com els Cal·ligrames o Els mugrons de Tirèsies, però és sens dubte Alcohols el seu volum més reconegudament immortal, escrit i reescrit durant setze anys a la recerca del futur a través dels versos, i és així com es considera una obra precursora per al moviment surrealista. Les imatges que proposa són extraordinàriament trasbalsadores, potentíssimes, inauguradores de corrents que encara ara se segueixen com ara el de la poesia mòrbida: «El sol s’exhibia aquell dia com un ventre / Maternal que sagnava lentament al cel / La llum és la meva mare oh llum sangonosa / Els núvols corrien com un flux menstrual».
El mateix Andreu Gomila, al pròleg que acompanya el volum, declara que en l’aventura de translació va intentar respectar la mètrica al màxim, però que va haver de renunciar a la rima en alguns casos per no forçar el resultat. El seu procés d’adaptació d’una llengua a l’altra, al meu entendre, ofereix un ric ventall de possibilitats formals però també expressives, seguint mestratges com els marcats per figures talment Antoni Clapés o Melcion Mateu. La curosa tasca ens permet celebrar ara aquesta festassa verbal que són els Alcohols, un convit a l’ebrietat, a l’experimentació, a la transformació química i alquímica. Si Charles Baudelaire ens va incitar a sadollar-nos, d’alcohol o de virtut o de poesia o del que fos, amb els poemes de Guillaume Apollinaire ho podrem aconseguir a la perfecció.
Jaume C.Pons Alorda a La veu dels llibres (08.04.23)
Vermut Literari +MOT “Parlem sobre literatura i por” amb Cristina Garcia ELS IRREDEMPTS i Ferran Garcia GUILLERIES moderat per Anna Nicolau a La Taverna d’El Foment ( 01.04.23)
A TRAVÉS de Glòria Coll Domingo a la tria poètica de FetaMidaTV
«Porto dos llibres premiats de Poesia. La Glòria Coll Domingo. La poeta de la ciutat fins a l’abril de 2023. Llibre amarat de pensament, crec que hi ha una connexió entre els poemes i de la filosofia. És un llibre molt viscut. Parla de la memòria, dels records i de la família. Una segona part que parla de l’amor, i del desamorament. I cap al final, plegat de reflexions sobre relacions humanes i amb l’espai. A Través, són les coses que l’han travessada a ella i com ha travessat. Reflexions molt humanes. El meu poema preferit és: «Mecanisme d’oblit II». Em recorda la pel·lícula «Olvidate de mi», i té tota la raó, podríem estar dotats d’aquesta possibilitat d’oblidar.» Míriam Cano
Dues editorials acaben de publicar dues seleccions diferents de poemes de Charles Bukowski, el poeta maleït que tots temen i molts pocs han llegit. Parlem amb Martí Sales, traductor de l’extensa Els plaers del condemnat(1951-1993) (Edicions de 1984), i Marcel Riera, autor de la versió catalana en la bilingüe Bukowski essencial (LaBreu).
alabatrada de primavera amb el recital de Jèssica Ferrer SOM AQUÍ Premi Francesc Garriga 2022 Chantal Poch CREMAVEN Maria Isern RUSC serà a LaRubia Horiginal (30.03.23)
la poesia de Charles Bukowski a L’Irradiador d’Icat (25.03.23)
«A mi em sembla, l’obra de Bukowski, no ha sortit mai il·lesa. Té la imatge de porc masclista i alcoholic, ara li pesa. Això és culpa dels anys 60 i 70. L’època que et trobaves Bukowski per tot arreu. (…) Resurrecció de Bukowski a les llibreries. «Els últims dies del noi suicida» amb traducció de Marcel Riera. Aquesta poesia que sempre és transparent i fonda, amb poques metàfores, directa i salvatge. Seleccions fetes per col·laboradors de Bukowski, seria possible fer una selecció dolça, o una de trencadora de la imatge que tenim d’ell.»
Brutal i delicat, sec i commovedor, nihilista i vitalista, Charles Bukowski és una figura major de la poesia nord-americana. Tres anys després de la celebració del centenari del seu naixement, arriben ara en català dues antologies dels seus poemes, la d’Edicions de 1984, amb traducció de Martí Sales, i la de LaBreu, a càrrec de Marcel Riera. Bukowski és molt més gran que la imatge prostibulària i alcoholitzada que dècades enrere li va anar a favor i ara segurament li pesa.» L’Adolf Beltran s’hi ha divertit i emocionat
Adoptar la llengua materna
Lori Saint-Martin relata com la llengua ha modelat la seva identitat a ‘Per qui em prenc’ (LaBreu Edicions, 2023)
És possible adoptar una llengua com a materna? Lori Saint-Martin explica que sí: ella va adoptar el francès quan l’anglès, la seva suposada llengua materna, no la definia. En el seu darrer llibre Per qui em prenc (LaBreu Edicions), traduït al català per Antoni Clapés, l’escriptora s’encara a aquest trencament dels lligams anglòfons, provocats en bona part per l’enamorament cap a una llengua i l’expectativa d’un futur millor.
Per qui em prenc és un llibre de reflexions vitals, que passen per enfrontar-se a vergonyes del passat que havien definit la personalitat de l’escriptora durant molts anys de la seva vida. A poc a poc, es va trobant de nou amb aquell passat i aconsegueix saltar les barreres per explicar com una llengua li donava un sentiment de pertinença que no sentia amb la materna. I tot això ho escriu després de la mort dels seus pares i germana, honorant-los i superant dècades de rebuig i negació dels seus orígens.
Podria definir la Lori Saint-Martin adolescent com la pick me girl, aquella noia que no vol ser com els altres. Crec que molts, ho vulguem o no, ens hem sentit així en algun moment. Tot el que la resta de gent fa —i en especial la seva família—, ella ho ha de fer a la inversa. La seva identitat es construeix ja de jove amb la màxima rebel·lia. Per Saint-Martin, la llengua materna no era la seva, la seva ciutat no seria mai casa i el seu cognom, massa anglòfon, no l’identificava. Havia de sortir d’allà, canviar, esdevenir francòfona totalment per sobreviure com a individu. I sentia que si això significava avergonyir-se i ocultar d’on venia i la seves característiques com a anglòfona, ho havia de fer.
L’amor innat pel francès i el refús per l’anglès va ser el seu motiu de fugida, de desprendre’s del passat. Més endavant, l’amor retrobat per l’anglès, el descobriment del castellà i els lligams amb l’alemany la fan reconciliar-se amb els orígens. Què és la llengua materna? És la llengua que aprens a casa, la que t’enamora, la que et retroba o aquella dels teus avantpassats alemanys que mai vas arribar a aprendre? Per a Saint-Martin, ho pot ser tot. Ella és bilingüe: és anglòfona de naixement, és francòfona de cor. I el castellà i l’alemany coexisteixen dins seu amb les altres llengües, de forma que es complementen unes amb les altres.
Per qui em prenc és el relat d’una vida travessada per les llengües. Lori Saint-Martin escriu aquest llibre autobiogràfic per mostrar com les diferents èpoques i circumstàncies —adolescència, joventut, ser adulta, ser mare i viure la mort de éssers estimats— estan fortament marcades per l’idioma que parlem. A ella, les llengües l’inunden el cos, totes tenen el seu racó. Al cap i a la fi, hi ha dedicat innumerables hores i ara aconsegueix posar, precisament, paraules a tot allò que mai havia pogut expressar.
a la XII Setmana de la Poesia de Sant Feliu de Llobregat BUKOWSKI ESSENCIAL de Charles Bukowski amb el traductor Marcel Riera a Llibreria Barra/Llibre (25.03.23)
doble presentació al voltant dels llibres ANTIGUITATS de Cynthia Ozick HOTEL INSOMNI de Charles Simic amb les traductores Dolors Udina i Marta Pera a Dòria LLibres (24.03.23)
homenatge a Zoraida Burgos en ocasió de la celebració dels 90 anys de la poeta a Tortosa, organitzat per la Institució de les Lletres Catalanes (23.03.23)
David Gálvez Casellas defuig la ficció convencional a ‘La Torre dels Russos’ (LaBreu Edicions), una novel·la ambientada a Andorra on conflueix tota una escena internacional
Ens enganyaríem si penséssim que La Torre dels Russos, de David Gálvez Casellas, és el relat que el seu títol promet: la història d’un edifici encara existent avui dia, a Santa Coloma d’Andorra, construït per Cèsar Martinell per encàrrec d’un milionari nord-americà, Fiske Warren, amb el propòsit d’organitzar-hi una mena de comuna socialista andorrana, que va ser encomanada a un matrimoni rus, els Popov, i que com si fos una espècie de Camelot casolà va acabar anant-se’n en orris, entre altres coses, després d’un complicat afer amorós entre el milionari i la muller de Popov. Tot el que aquest desenvolupament promet no hi és, en el llibre; no hi és, sobretot, la mena de novel·la que aquesta síntesi dels fets suggereix, la que sembla iniciar el seu primer capítol, “Anticipació de la Torre dels Russos”, que ens presenta Mister Warren meditabund a l’Enclau de Sant Jordi, recordant líricament l’època en què va conèixer la seva muller, Gretchen Osgood, més tard model per a un cèlebre retrat de Joseph Sargent.
David Gálvez Foto Laura Gálvez-Rhein
Gairebé tot en aquest inici sembla anunciar, per exemple (i en el millor dels casos), un apropament com el de Les altures de Sebastià Portell a un personatge coetani de Warren, Ismael Smith: un mosaic d’escenes que en donen un retrat oblic, des dels marges del relat oficial. Ambdós llibres, el de Portell i el de Gálvez, comparteixen de fet aquesta obliqüitat esquiva de l’acostament, potser heretada de La passió segons Renée Vivien, de Maria Mercè Marçal, com si els costés abordar el temps històric i els seus personatges d’una manera frontal. Només que en el cas de Gálvez l’obliqüitat és duta fins a un extrem de fragmentarietat aparentment arbitrària: com si sabés que la novel·la real mai no superarà la novel·la imaginada, Gálvez ens entrega els materials per a una novel·la possible.
Aquests materials seran escenes aïllades, documents d’arxiu diversos, fitxes genealògiques, notes sobre colors, detalls ínfims. L’apropament arriba a resultar abstracte, com en una pràctica de la cita pictòrica que, partint d’una zona de la tela d’un Vermeer, augmentada i retallada, n’extragués un Antoni Tàpies: mirada de prop, de molt a prop, la realitat resulta abstracta. Encara més: si fos per l’autor, els materials que ens presenta ni tan sols tindrien l’ordre determinat a què obliga el format actual, relligat, de llibre: podria ser una capsa plena de documents, com el número 2 de Carn de cap. I, d’aquesta manera, l’argument possible es descompon en una trama de textures, les de la realitat tal com perpètuament se’ns escapa. Més d’una vegada es convocarà aquí, explícitament o implícita, el fantasma dels cent pròlegs de Macedonio: La Torre dels Russos és una novel·la potencial, apta per al lector saltejat, que en lloc de segar espigola.
Que és tant com dir que La Torre dels Russos no és un llibre per a tots els públics: tothom qui esperi que l’hi donin el relat mastegat, amb una definició clara d’un protagonista en qui projectar-se, amb uns ganxos precisos on penjar els bons sentiments com qui penja l’impermeable (és a dir, el pitjor dels casos de la novel·la que s’hauria pogut fer a partir de la peripècia real de l’edifici), pot sentir-se’n decebut. Una decepció només possible, en realitat, si ignorava els llibres anteriors de l’escriptor, Cartes mortes o Res no és real, textos que defugen la ficció convencional. Aquí, de fet, s’apropa a una de les vies d’exploració més fecundes dels últims anys, a condició de deslligar-la de la xafarderia privada (és ben probable, però, que no sigueu capaços d’evitar córrer a Google, mentre la llegiu, a comprovar si allò que esteu llegint té alguna correspondència en el món real).
No es tracta tant de colar de contraban record autobiogràfics malgirbats com d’apropar-se a la realitat, d’adoptar-la com a model on anar a buscar noves formes narratives. I alhora, aquesta simple suggerència feta a partir de materials d’emprèstit serveix per suggerir novel·les de Henry James, contes de Howard Phillips Lovecraft, poemes en prosa de Charles Baudelaire. El text de Gálvez té un preu, el d’haver d’obrir-se pas en una espessor una mica redundant; pagat aquest peatge, el lector coratjós podrà descobrir-hi, a mesura que avanci en la lectura, meravelles sorgides d’una imaginació verbal prodigiosa, capaç d’extreure or d’una descripció del turisme a Nova Anglaterra que esdevé progressivament al·lucinada, o de fer una oda a la pústula que ens situa en les fronteres del lirisme més paradoxal.
BUKOWSKI ESSENCIAL de Charles Bukowski al Més324, Xavier Graset entrevista a Marc Romera (editor de LaBreu Edicions) i Laura Baena (editora de 1984) en ocasió de les publicacions de la poesia de Bukowski per primera vegada en català.
«Bukowski és un poeta maleït, i un maleït poeta. Bukowski és un tio que fins que a una edat bastant provecta no té una vida estable.. de petit va rebre un maltracte sàdic, injust, i recolzat per la mare. Ell destruïa molt el que escrivia, escrivia d’una manera compulsiva cada nit, arribava borratxo de l’hipòdrom havent perdut calers i es posava a escriure escoltant música clàssica, era un melònam absolut -això és molt sorprenent- perquè contrasta molt amb el seu tipus de vida i d’obra, ell detesta qualsevol altre tipus de música, la seva manera d’escriure era començar a beure, posar-se davant de la màquina d’escriure, però escriure maltrancant-la, la màquina, directament, escrivint més de 5000 poemes, una barbaritat!» Marc Romera
Sempre que em costa trobar llibres d’autors que m’agraden en català em queixo, i ho penso seguir fent, i de vegades sembla que em fan cas (ja sé que no, però fa il·lusió creure que sí) i des de Labreu han decidit que cal ampliar el material de Charles Bukowski disponible en català amb aquest Bukowski Essencial. Moltes gràcies!
Sóc un gran fan de Bukowski, per moltes coses, per com escrivia per sobre què escrivia i per com s’intuïa rere tota aquella mala baba algú real amb els mateixos problemes que tothom (poder arribar a final de mes en una feina horrible, alguna dona, les ressaques…). La cara fosca del somni americà, la cara dels que sempre perden, els desclassats… I Bukowski també era algú que no es prenia gaire seriosament, ni a ell mateix ni encara menys als qui anaven de poetes o de literats a qui considerava uns estirats que no tenien ni puta idea de la vida, per això el llibre s’obre (després del recomanable pròleg de Marc Romera) amb aquest poema:
CONSELL AMICAL A MOLTS HOMES JOVES,
I A MOLTS HOMES GRANS TAMBÉ
Aneu al Tibet.
Cavalqueu un camell.
Llegiu la Bíblia.
Tenyiu-vos les sabates de color blau.
Deixeu-vos barba.
Feu la volta al món amb una canoa de paper.
Subscriviu-vos a The Saturday Evening Post.
Mastegueu xiclet només amb el costat esquerre de la boca.
Caseu-vos amb una dona que tingui una sola cama i depileu-l’hi
amb una navalla d’afaitar
I graveu-li el vostre nom al cul.
Renteu-vos les dents amb benzina.
Dormiu tot el dia i enfileu-vos als arbres de nit.
Feu-vos monjos i beveu perdigons amb cervesa.
Aguanteu el cap sota l’aigua i toqueu el violí.
Balleu la dansa del vendre davant d’unes espelmes roses.
Mateu el gos.
Presenteu-vos per a alcalde.
Viviu en una bota.
Esberleu-vos el cap amb una destral.
Planteu tulipes sota la pluja.
Però no escrigueu més poesia.
I el primer que he de dir és que Charles Bukowski en català, la poesia de Charles Bukowski en català, sona bé, sona creible, sona a ell… per tant un reconeixement per la tasca del traductor Marcel Riera. I també hi ha un detall, m’he llegit els seus llibres de prosa, el que seria la seva biografia, per tant hi ha poemes que em resulta fàcil situar en la biografia de Bukowski/Chinaski, la noia rica de Texas, la mort del pare… els poemes es gaudeixen igual, però em fa gràcia aquesta capacitat, igual que els seus bons llibres els bons poemes de Bukowski surten de la realitat, de la seva vida.
A LA PUTA QUE EM VA PRENDRE ELS POEMES
hi ha qui diu que hauríem d’evitar els remordiments en el
poema,
deixem-ho en abstracte, i tenen part de raó,
però collons,
t’has emportat 12 poemes i no en guardo còpies i també tens
els meus
quadres, els millors; és anguniós:
em vols esclafar com a tots els altres?
per què no et vas endur els meus diners? és el que fan
amb els borratxos endormiscats i malalts de la cantonada.
la propera vegada emporta’t el meu braç esquerre o un bitllet
de cinquanta
però no els meus poemes:
no soc Shakespeare
i un dia senzillament
no n’hi haurà més, ni abstractes ni del que sigui;
sempre hi haurà diners i putes i borratxos
fins a l’últim moment,
però tal com va dir Déu
mentre creuava les cames,
m’adono que he fet un munt de poetes
però no gaire
poesia.
Un dels seus temes és el de les apostes, a l’hipòdrom, és una constant, s’hi va afeccionar quan va haver de deixar la beguda, després va tornar a beure però ja no va deixar d’apostar.
EL NÚMERO 6
em decideixo pel cavall número 6
una tarda plujosa
amb una tassa de cafè
a la mà
encara falta una estona,
el vent fa giravoltar
els ocellets
a la teulada de la tribuna superior,
surten els genets
per a una cursa de mitja distància
silenciosos
i el plugim fa
que tot
a la vegada
s’avingui amb
els cavalls calmats
els uns amb els altres
abans de la batalla arravatada
i jo estic sota la tribuna
i busco
on tinc el tabac
i em conformo amb cafè.
aleshores els cavalls passen
i s’emporten
els seus homenets…
és fúnebre i elegant
i alegre
com les flors
quan s’obren.
La ciutat, la seva Los Angeles, la megalòpolis californiana, un lloc estrany i desconcertant pels que no hi estem acostumats. No només era casa seva, hi havia treballat de carter, i això en aquella ciutat té molt mèrit.
UN POEMA ÉS UNA CIUTAT
un poema és una ciutat plena de carrers i clavegueres
plena de sants, herois, pidolaires, bojos,
plena de banalitat i de beguda,
plena de pluja i trons i èpoques de
sequera, un poema és una ciutat en guerra,
un poema és una ciutat que li pregunta per què a un rellotge,
un poema és una ciutat cremant,
un poema és una ciutat bombardejada
les seves barberies plenes de borratxos cínics,
un poema és una ciutat on Déu cavalca despullat
pels carrers com Lady Godiva,
on els gossos borden de nit i espanten
la bandera; un poema és una ciutat de poetes
que gairebé tots s’assemblen
envejosos i ressentits…
un poema és aquesta ciutat ara,
50 milles d’enlloc,
les 9 i 9 minuts del matí,
gust de licor i de tabac,
sense poliia, sense amants, caminant pels carrers.
aquest poema, aquesta ciutat, tancant les portes,
amb barricades, gairebé buida,
afligida sense llàgrimes, envellint sense compassió.
les muntanyes rocalloses,
l’oceà com una flama d’espígol,
una lluna falta de grandesa,
una musiqueta que ve d’unes finestres trencades…
un poema és una ciutat, un poema és una nació,
un poema és el món…
i ara ho encasto sota la lupa
perquè ho examini un editor boig i demacrat,
i la nit és un altre lloc
i dones grans de cabells grisos fan cua,
un gos segueix un altre gos fins a l’estuari,
les trompetes anuncien el patíbul
mentre uns homenets malaparlen de coses
que no poden fer.
Va ser un dels seus grans amors, amb un final tràgic, una història trista que ens va explicar en els seus llibres, i també en aquesta poesia, una Jane que ha tingut diferents noms, però que va deixar cicatriu en el dur cor de Bukowski.
PER A LA JANE: AMB TOT EL MEU AMOR, QUE NO VA SER PROU
cullo la faldilla
cullo el collaret negre
que brilla,
això que abans es bellugava
al voltant de la seva carn,
i li dic mentider a Déu,
dic que qualsevol cosa que es bellugués
com això
o que sabés
el meu nom
no podia morir mai
amb una mort corrent,
i cullo
el seu vestit
preciós,
ja sense la seva bellesa,
i m’adreço
a tots els déus,
déus jueus, déus cristians,
a miques de coses que parpellegen,
ídols, píndoles, pa,
arcans, riscos,
una rendició assenyada,
rates en la salsa de 2 sonats
sense remei,
la saviesa del colibrí, la sort del colibrí,
m’inclino sobre això,
m’inclino sobre tot això
i ho sé:
el seu vestit al meu braç,
però
ella
no me la tornaran.
I també surt el Bukowski d’èxit, el que feia lectures poètiques a les universitats, una part de la seva vida de la que en parla força al llibre Mujeres.
LECTURA POÈTICA
en ple migdia
i en una petita facultat prop de la platja
sobri
la suor que em regalima pels braços
una taca de suor a la taula
l’esclafo amb el dit
maleïts diners maleïts diners
déu meu es deuen pensar que això m’agrada com als altres
però és per al menjar i la cervesa i el lloguer
maleïts diners
estic tens patètic no em trobo bé
pobra gent no me’n surto no me’n surto
una dona s’aixeca
se’n va
clava un cop de porta
un poema groller
algú em va avisar que no llegís poemes grollers
aquí
és massa tard.
no puc veure alguns versos
llegeixo en veu
alta…
desesperat tremolant
patètic
no em senten bé
i dic,
me’n vaig, ja està,
plego.
i després a l’habitació
hi ha whisky i cervesa:
la sang d’un
covard.
aquest doncs
serà el meu destí:
guanyar una misèria a sales petites i fosques
llegint poemes dels quals fa temps que
m’he cansat.
i jo que em pensava
que els conductors d’autobusos
o els que netegen lavabos
o assassinen algú en un carreró eren
imbècils.
Molts poemes corresponen a moments, i d’aquesta manera també podem repassar la seva biografia, aquí explica una mica sobre la seva feina que més temps li va durar, carter…
BONA
estava bona, estava tan bona
que jo no volia que la cardés ningú més
i si no arribava a casa puntual
ella se n’aniria i jo no ho suportaria…
em tornaria boig…
era una bestiesa, ja ho sé, una criaturada
però em tenia enganxat, ben enganxat.
vaig repartir tot el correu
i aleshores en Henderson em va posar al torn de recollida nocturna
en una vella furgoneta militar,
aquella maleïda carraca es va començar a escalfar a mig camí
i es feia fosc
i jo vinga a pensar en com estava de bona la Míriam
mentre pujava i baixava de la furgoneta
omplint saques de correu
el motor que no parava d’escalfar-se
l’agulla de la temperatura a dalt de tot
CALENTA CALENTA
com la Míriam.
jo m’afanyava a dins i a fora
3 tres recollides més i ja seria
a l’oficina, el meu cotxe
m’esperava per dur-me fins a la Míriam que seia al meu sofà blau
amb el whisky i els glaçons
les cames creuades i bellugant els turmells
com acostumava a fer,
2 aturades més…
la furgoneta es va calar en un semàfor, em va costar un colló
que arranqués
de nou…
havia de ser a casa a les 8, les 8 era l’hora limit de la Míriam.
vaig fer l’última recollida i la furgoneta es va calar davant d’un senyal
a 1/2 cantonada de l’oficina…
no s’engegava, no hi havia manera…
vaig tancar les portes, vaig treure la clau i vaig córrer cap a
l’oficina…
vaig llençar les claus… vaig fitxar…
“la vostra fotuda furgoneta s’ha calat davant del senyal,
cantonada Pico amb Western…”
…vaig córrer pel rebedor, vaig posar la clau a la porta,
la vaig obrir… hi havia el seu got i una nota:
fill de puta: me asparat fins a les buit i 5 no mestimas fill de puta algú m’estimarà te asparat totel dia Míriam
em vaig prendre una copa i vaig deixar que s’omplís la banyera
hi havia 5.000 bars a la ciutat
i me’n faria 25
buscant la Míriam
el seu osset de peluix morat aguantava la nota
inclinat sobre un coixí
cvaig oferir un glop a l’osset, em vaig prendre una altra copa
i em vaig ficar a la banyera
calenta.
Charles Bukowski va tenir una filla, Marina, gairebé no es menciona a les novel·les o contes, però aquí apareix i trobo que és un detall de la seva biografia que val la pena recordar, no només va ser un ogre (tot i que moltes vegades sí) i no va ser sempre un misògin total, va rebre molt però també va ser un pare, com a mínim lleial.
POEMA D’AMOR A LA MARINA
la meva filla en té 8
i ja és prou gran per saber
una mica de
tot
o sigui que em relaxo a la seva vora
i sento algunes coses sorprenents
sobre el sexe
la vida en general i en particular;
de fet és molt
fàcil
però vaig ser pare quan la majoria dels homes
són avis, sempre he trigat molt
a fer les coses,
i m’estiro a l’herba i a la sorra
i ella arrenca lletsons
i me’ls posa
als cabells
mentre m’endormisco amb la brisa marina.
em desperto
em sacsejo
dic, “què cony és això?”
i les flors em cauen als ulls i al nas
i als llavis.
Me les espolso
i ella s’asseu al damunt meu
rient.
filla,
per a bé i per a mal,
t’estimo,
però a vegades em comporto com si
no hi fossis,
i és que hi ha hagut baralles amb dones
notes deixades als bufets
feines a les fàbriques
rodes punxades a Compton a les 3 de la matinada,
aquesta mena de coses que impedeixen que la gent
es coneguin els uns als altres i
encara
pitjor.
gràcies per les
flors.
Copiaria aquí el llibre sencer, destacaria els millors poemes i aquesta entrada no s’acabaria mai. A mi m’ha semblat un recull magistral, un molt bon volum de poesia, pràcticament com si Bukowski mateix hagués pogut fer un recopilator de grans èxits. Jo vaig arribar a Bukowski amb Mujeres, en un moment meu molt concret també, i me l’he anat llegint tot, però la seva poesia sempre era l’assignatura pendent tot i que algunes coses s’han publicat en castellà, però en català es mantenia inèdit, i aquest tros de llibre arregla això, i com! Si us agrada Bukowski i no en sabeu res de la seva poesia aquest és el vostre llibre, i no és una mala entrada a l’univers literari de Bukowski, però aquí ja entraria més el tema de gustos si sou més de prosa o de poesia. I Bukowski també fa autoficció, abans que ningú inventés la parauleta i aquest llibre pot servir d’una manera una mica (molt) lliure com a autobiografia.
Aquest llibre acabarà com el meu exemplar de Los detectives salvajes, amb mil paperets i notes repartits allà dins de la darrera lectura, serà un llibre al que aniré tornant perquè a Bukowski cal anar-hi tornant, sense reverència però reconeguent els seus mèrits, que no són pas pocs. I una nota de l’edició, és bilingüe, això vol dir que teniu en pàgines enfrontades la versió en anglès i en català, ideal per practicar anglès o per veure com sóna o… bé, és un llibre de poesia i la poesia va millor en original i estic molt a favor de les edición bilingües enfrontades. Res més, un molt recomanable llibre, espero més Bukowski en català!
DIA MUNDIAL DE LA POESIA
Tres poetes parlen de com han creat els seus últims llibres
De la foscor alguns en diuen misteri i decideixen entrar-hi per trobar els replecs de l’ànima. D’altres l’observen per contrastar-la amb la llum, trobar la guia i no estimbar-se o encara celebrar la vida. O per arraulir-se arran de la frontera i desdibuixar-la, descobrir que no n’hi ha. Indagar el misteri és, també, trobar la veu. Amb motiu del dia mundial de la Poesia quedem amb quatre poetes a la llibreria Calders de Barcelona per parlar dels seus últims llibres, però són tres perquè una grip ha deixat Ivette Nadal (Granollers, 1988) amb febre i poca veu. El seu últim llibre, Camí del text (Edicions Poncianes), passa d’una poesia més lírica a una més conceptual que beu molt de la filosofia a través de la concreció de la mínima expressió.
Els últims llibres de Chantal Poch (Cremaven, LaBreu), Esteve Plantada (Rastre quimera, Llibres del Segle) i Andreu Gomila (Joia, Cafè Central/Eumo) no tenen gaire a veure entre ells, i precisament per això mateix són representatius d’un moment sense grans tendències predominants. Però són, també, obres suposen un canvi en la seva trajectòria.
En el cas de Poch (Mataró, 1993), això és més evident perquè és només el segon, i aquests 150 poemes de només dos versos cadascun la porten a destil·lar la profunditat al voltant “del llenguatge i la seva impotència”, un repte que es va construir directament amb voluntat de llibre unitari. I va sentir-se prou lliure per fer el que volgués: “Tothom em deia que escrivia breu: doncs ara més”, diu. “Aquest llibre és el desig i el llenguatge. Al final interessar-se pel llenguatge és interessar-se per l’amor, perquè el llenguatge existeix per relacionar-se amb l’altre, i si t’interesses pel llenguatge és que t’interesses per l’amor i a l’inrevés”, rebla.
Plantada (Granollers, 1979) també construeix els llibres, i en aquest darrer hi va buscar la fragmentació i diversitat d’estils “des del versicle fins al sonet, poemes més llargs, o en prosa”, però treballat “com a obra en ella mateixa, amb un principi i un final, amb elements discursius”, explica. Quasi com si hi hagués narració: “Miro molt què va primer, quins clímax o quins punts d’inflexió hi ha. El jo poètic camina gairebé tota l’estona, fa un trànsit d’un inici en la realitat devastada que tenim, decrèpita, perquè anem a la destrucció, cap a un final amb una esperança, absolutament optimista”. Per Plantada, el llibre “tanca una manera de fer que comença el 2014, una manera d’aproximar-me al fet poètic i a com et relaciones amb el teu propi discurs”.
Per Gomila (Palma, 1977), el seu llibre es podria inscriure en el tríptic que forma amb els dos anteriors –de fet, està escrit entremig–, però “és un llibre molt diferent, perquè els poetes sempre ens rabegem en la misèria i aquí és el contrari, i això que m’agrada llegir poemes més aviat tristos i nostàlgics”. Joia, com diu el títol, és una obra lluminosa, escrita en positiu en un esclat: “Quasi tot és vers lliure, però el meu cervell es va anar encaminant cap al vers blanc”.
Per tots tres, el fenomen dels recitals de poesia que es va popularitzar a finals dels anys noranta ha tingut una certa importància. Fins i tot per a Poch, per a qui “són un tràngol, jo idealment estaria feliç escrivint i escric per ser llegida a casa. Però des que hi participo noto que intento jugar més amb la musicalitat, he intentat que m’influeixi positivament, i gaudeixo molt escoltant Maria Sevilla o en Guim Valls, però no és el tipus de poesia que faig”, diu. Gomila, que dirigeix el festival Alcools, Poesia en Escena a la sala Beckett, reconeix que ell n’ha hagut d’aprendre, perquè “avui dia si no recites estàs fora”. Plantada hi està d’acord a mitges, i cita Carles Dachs, que no s’hi prodiga. Ara bé, “tot són registres”: “A mi m’han influït molt, especialment pel que fa a la musicalitat, que és fonamental”. “Imprescindible”, hi insisteix Gomila.
Tot i que troben que avui no hi ha cap estètica ni grup predominant, sí reconeixen influències extenses i algunes de compartides, com ara la d’Enric Casasses –“ens ha ensenyat a tots a jugar i a no prendre’ns tan seriosament”, diu Gomila–, i van citant Dolors Miquel, Antònia Vicens, Maria Callís, Perejaume, Carles Camps, Jaume Pont, Teresa Pascual o Marta Pessarrodona. Gomila reconeix que “s’assemblen com un ou a una castanya, però al final d’uns agafes unes coses i d’altres unes altres”.
Ara bé, també beuen més enllà de la poesia: “Vivim envoltats d’estímuls, i potser m’ha influït més el cinema –diu Poch, doctora en Comunicació amb una tesi sobre cinema–, o la música i l’art”. Per Plantada, també “les contaminacions d’altres arts són constants, i de vegades més intenses que els poetes”. Poch recorda que per al cineasta Werner Herzog “la psicologia ha estat com la inquisició del segle XXI perquè ha il·luminat tots els racons de la ment, i quan una casa la il·lumines del tot ja no és acollidora. Penso en la foscor com el misteri, la llum de la racionalitat contra la foscor de l’emoció, del que no acabem de comprendre, i la gràcia de la poesia és que es mou entre els dos extrems d’aquest binomi tan marcat”. Entre la llum i la foscor.
Potser la celebració del dia mundial de la Poesia no il·luminarà el món, però si més no a Catalunya celebrarà el 400è aniversari de la mort de Francesc Vicenç Garcia, el Rector de Vallfogona. En l’acte central, que la Institució de les Lletres Catalanes celebra avui al CCCB –a les 18.30 h, amb reserva prèvia–, es recitarà en diverses llengües un dels poemes d’aquest autor cabdal del barroc català, en un espectacle amb la participació interdisciplinar de Flor Aliberti, Núria Florensa, Marc Torrent, Marc Rosich, Oriol Genís, Berta Giraut, Raül Garrigasait, Maria Garganté i P.A.W.N. Gang, a més de la Fundació Catalana Síndrome de Down i amb alumnes de la XarxaLlull.
A tot Catalunya s’han programat més de 250 actes, alguns dels quals també s’afegeixen a altres celebracions, com el centenari de Josep Vallverdú a Lleida, el 20è aniversari de la mort de Miquel Martí i Pol a Vic i Manresa o, a Tortosa, un homenatge a Zoraida Burgos, que acaba de fer 90 anys.
entrevista a Cristina Garcia Molina ELS IRREDEMPTS a L’Irradiador d’Icat FM:
«… les tensions -constantment- entre el que es diu i el que se silencia, entre la comunicació, l’absència de comunicació, la dificultat de ser, també lingüísticament , és una de les coses que m’han interessat més , no únicament d’aquest relat, jo crec que això també va fluint al llarg de tot el llibre… és el triomf de la forma sobre el fons… hi ha una treball d’orfebria finíssima, rodoníssima i compactíssima…» David Guzman
«la seducció és un conjunt d’estratègies, i tots volem seduir, i tots posem en joc aquestes estratègies a la vida, però no sempre funcionen, és el que li passa a ell o que ell mateix es provoca… penso en aquest personatge de «Moll» veig un personatge que vol ser un franctirador però al final no deixa de ser només un observador… si puc dir el que vull dir amb poc espai, doncs millor, tots tenim pressa i la vida és molt curta. hi ha molta reescriptura… al final l’omissió és una forma de creació» Cristina Garcia Molina
Títol_ Escala cap al foc Autora_ Anaïs Nin Traductor_ Ferran Ràfols Col·lecció_ Intrusa, 35 Pàgs_ 148 Preu_ 17 € ISBN_ 978-84-126659-4-9
Anaïs Nin aborda el paper de la dona a mitjan anys quaranta del segle passat. Escala cap al foc és una novel·la transparentment poètica i psicològica, amb tres dones que es relacionen amb el mateix home: la Lillian, la Djuna i la Sabina. A través de personatges femenins icònics, Nin examina el camí de la dona per donar espai a la seva pròpia natura. La Lillian, atrapada en un matrimoni convencional, viu aclaparada per l’angoixa i el patiment vital. La Djuna, des de l’amistat, cuida en Jay. I la Sabina, desacomplexada i ardent, manté una relació sensual no del tot reeixida. Una veu externa a les passions de les protagonistes les col·loca en un tauler perquè reflexionin sobre els seus veritables anhels i treguin l’entrellat dels enigmes de l’univers personal de cadascuna.
Nin entrellaça i defineix la teranyina de complicitats entre les tres protagonistes, amb un llenguatge preciosista i evocador que excel·leix en la poesia emocional i la visió psicològica d’uns personatges al límit de la seva sensitivitat. Nin escriu sobre una experiència emocional elevada, lluny de qualsevol visió general de seguretat i felicitat, una sensual utopia encarnada, on les fal·leres potser triomfaran.
Anaïs Nin, nascuda a Neuilly-sur-Seine el 1903, filla del compositor Joaquim Nin, de ben petita inicià una itinerància vital que la va dur de Barcelona a Cuba, Nova York, París i Mèxic —procés que li provocà un desarrelament geogràfic i lingüístic. A vint anys tornà a París on va fer amistat amb els escriptors Antonin Artaud i Henry Miller. A més d’Otto Rank, amb qui va aprofundí en la psicoanàlisi. Quinze anys després, a causa de la guerra, es veu obligada a tornar als Estats Units on escriu la majoria de les seves obres de ficció entre 1940 i 1960. El 1940 començà a escriure literatura eròtica per encàrrec d’un client anònim i aquestes peces van ser recollides a Delta of Venus i Little Birds. L’ampli reconeixement li arribà amb la publicació dels seus dietaris a la dècada dels seixanta que li donaren fama mundial i la convertiren en una autora reivindicada pel moviment feminista. Morí el 1977 a Los Angeles.
Divendres 24, a les 18.30 h, dins el cicle Lectures Perifèriques ELS IRREDEMPTS de Cristina Garcia Molina en conversa amb Santi de Villa Pati Blau Llibres (c/Verge del Pilar, 24 Cornellà de Llobregat).
Obertura institucional a càrrec de Victòria Almuni, directora dels Serveis Territorials a les Terres de l’Ebre, d’Izaskun Arretxe, directora de la Institució de les Lletres Catalanes, d’Albert Salvadó, delegat del Govern a les Terres de l’Ebre i de Meritxell Roigé, alcaldessa de Tortosa.
Paraules de l’Hble. Sra. Natàlia Garriga, consellera de Cultura.
Interpretació musical de David Matheu Haskell-Bell.
Vida de Zoraida Burgos Matheu amb el poeta i assagista Albert Roig i l’homenatjada.
Lectura de poesia i prosa de Zoraida Burgos amb l’actriu Clara Mir i la poeta Juana Dolores.
a l’edifici de les delegacions de la Generalitat de Catalunya (Pça Gerard Vergés, 1 Tortosa)
Dijous 23, a les 19 h, dins el cicle «Cafè amb lletres» recital de
Mireia Calafell i Sònia Moya
a la Biblioteca Central de Cerdanyola (plaça d’Enric Granados, 1 Cerdanyola del Vallès)
Dimecres 22, a les 19 h, presentació de la novel·la PER QUI EM PRENC de Lori Saint-Martin conversa del traductor Antoni Clapés amb Bernat Reher a la Llibreria Foster&Wallace (c/de la Riera, 20 Vic)
Anna N. Schlegel: “Som molt emprenedors, a Califòrnia la meitat dels carrers són de catalans”
Entrevista a l’alta directiva a Silicon Valley, experta en globalització i autora del llibre ‘Veritablement global’ (laBreu Edicions).
Anna N. Schlegel (1968) és una de les altes directives de Silicon Valley. Nascuda a Olot, Anna Navarro Descals (Schlegel és el nom de casada) és l’actual cap global de Procore Technolgies, empresa que proporciona la plataforma on les grans constructores (Ferrovial, Exxon, etc.) guarden i gestionen la documentació dels seus projectes, que poden ser d’anys: inversió, arquitectes, enginyers, finançament, calendari, baixes i absències laborals, etc. A més, ha passat per les grans empreses de Silicon Valley, com Cisco o Netapp (2008-2021). Va ser Dona de l’Any a Silicon Valley (2018), Top Woman in Technology d’Analytics Insight (2020), Top Business Woman de CIO Look (2021) i Creu de Sant Jordi (2021). Ara ha publicat el llibreVeritablement global (laBreu Edicions). Aquest llibre, dedicat a empresaris i directius, explica concisament com aconseguir que les empreses venguin arreu del món i no pas a casa i prou. VilaWeb va entrevistar per videoconferència la senyora Schlegel, resident a Califòrnia.
—Què hi expliqueu al llibre?
—Explico l’orquestra de portar una empresa a fora del teu país. Què has de fer? El ritme que has de seguir, quin equip necessitarà. En el llibre explico què s’ha de fer i dono idees als empresaris i als equips per a fer-ho diferent. Coses molt importants, com l’enginyeria del producte. A vegades anem molt de pressa i es fa malament.
—De les empreses catalanes, quantes creieu que estan preparades per a globalitzar?
—N’hi ha moltes i amb molt d’èxit. Fluidra, Grífols, Hipra. I moltes d’estrangeres, amb sucursals a Catalunya, que tenen el mandat de globalitzar. Jo crec que els catalans, com que veiem tant els francesos i els espanyols, i tenim tanta gent de tot arreu, ho tenim més fàcil per a globalitzar. Els catalans venim dels fenicis i som gent molt emprenedora que sempre ha anat arreu del món. Ja es veu: sóc a Califòrnia i la meitat dels carrers són de catalans.
—Existeix la carrera universitària de globalitzador?
—No. Una de les organitzacions que vaig formar, Women in Localitzation, fa certificats. Però normalment vénen d’enginyeria, i coses de producte.
—Frase del llibre: “No posis en aquest càrrec el teu amic.” Una frase que m’ha sobtat la quantitat de vegades que surt al llibre. Per què tanta insistència?
—Perquè cal gent professional. I també perquè hi ha cultures que posen més els amics que unes altres. Aquí als Estats Units en els processos d’entrevistes a Amazon o Google, és superdifícil d’entrar-hi. Aquí no hi entra, un amic. A Procore, com Amazon, si no tothom diu que sí, i un o dos no ho veuen bé, la persona no entra.
—M’ha xocat de llegir que és molt habitual que la seu central no demana a la seu local on es volen expandir, com ho veuen, què necessiten, què opinen.
—Una de les primeres coses que faig a les empreses és mirar qui parla amb qui. I qui ha de parlar amb qui. I quin càrrec té, quantes trucades ha de fer, quants cops, si presencials o en línia, on s’han de trobar. Jo em llevaré a la nit per parlar amb el Japó o ho han de fer ells? Són molts de detalls que no pregunten. Funciona en aquest mercat. I en aquell? Et pagaran en iens, en dòlars, en euros? Jo faig molta feina amb Europa. “Et faig un Bizum”, em diuen. Doncs no. No ho doneu per descomptat. “Ah, descarrega-t’ho.” No. No ho vull descarregar. Aleshores veuen que als Estats Units no funciona així. Tots aquests detalls s’han de mirar.
—Si fas un servei informàtic que vols vendre a tot el món (una xarxa social, per exemple) el codi ha d’acceptar grafies àrabs, japoneses, o ciríl·liques. Quins altres exemples hi hauria en el món físic? Una cadira, unes vambes, s’han de dissenyar diferents si les vols vendre a tot el món?
—Jo treballo amb plataformes com Google. El producte sempre és programari. No he treballat mai amb un producte físic. No, un cop sí! A NetApp, que eren servidors. A NetApp eren importants els colors, les instruccions del producte del servidor, per exemple. Jo poso d’exemple els errors de Nike. Molta roba de les dones americanes o catalanes no les portarien les dones del Llevant. També es mira molt el disseny visual: els colors de la pàgina web, si són paraules curtes quan les tradueixes, si són fàcils d’entrar.
—Colors?
—El color vermell vol dir coses diferents a la Xina i en altres països. S’ha de mirar molt.
—Al llibre surten paraules tècniques, com “mapejar”. Què vol dir “mapejar”?
—Per exemple, decidir quins són els països del món nivell 1, 2 o 3. Perquè la gent no entén, i això ens passa molt als catalans, que hi ha països que et donaran el 80% dels ingressos que necessites. I són molt pocs: EUA, Japó, Austràlia, abans Anglaterra, ara Alemanya. I només hi ha quatre, cinc o sis països al món que et poden portar el 80% dels ingressos que necessites. Això s’ha d’entendre molt bé. Per això moltes empreses collen tant amb el xinès, l’espanyol, l’hindi, el japonès. Perquè són els països que portaran els ingressos.
—Defenseu el model d’empresa centralitzada i no la descentralitzada. Per què?
—Hi ha dos grans models. Que hi hagi un equip molt ben coordinat, amb les idees molt clares sobre els països en què entrem i aquells en què no, les instruccions per als enginyers i per a tothom. I controlant l’empresa. Entrem aquí i en sabem les receptes. I això, diria, és el model majoritari. Centralitzats. Alguns altres, però, ho fan completament descentralitzats. Per exemple, Apple. I això és així perquè són molt reservats. Gairebé no parlen amb aquell qui tens assegut al costat. Estan molt ben organitzats, des de dins, però no saben què fa l’altre equip. I cada equip té un equip de globalització diferent, i no es volen arriscar que un treballadors deixi un paper en un restaurant o que les novetats de productes vagin de boca a orella. Van molt amb compte.
—Hi haurà discriminació en el futur per tenir treballadors d’arreu del món (i no tan sols d’un sol país) per a globalitzar millor?
—Mira, aquest estudi el fem ara mateix, en el món dels globalitzadors. Qui és qui, estudis, sexe, gènere. El cap de globalització de Salesforce és una alemanya, la de NetApp és una polonesa, el d’Airbnb és un italià, el de Google un xinès, i de les que jo he portat, una catalana. Normalment, els caps de globalització del Silicon són immigrants, no americans. Són els immigrants que han vingut, que saben molt d’empatia, són molt diplomàtics, saben molt de portar dues cultures perquè ho hem hagut de fer. Jo m’he hagut d’adaptar. Jo parlo de diplomàcia. Has de convèncer els executius sobre com fer-ho anar. Saben què volen sortir a vendre. Però com no. I has de parlar amb la gent que parla amb l’executiu de finances, màrqueting, atenció client. I molt diplomàticament, perquè a la gent no li agrada que l’obliguin a fer coses.
—Dieu que hi ha empreses que tenen equip de geopolítica?
—I tant. Nosaltres tenim un fòrum i els consultem, perquè els necessites. Les empreses que han sortit a borsa, saben que no poden entrar segons a quins països, perquè les Nacions Unides et donen la llista i cada equip executiu et diu on no entraràs.
—Qui són els grans països globalitzadors? Els EUA?
—Ara per ara són els Estats Units i la Xina els grans globalitzadors.
—La Xina. A banda de TikTok, productes xinesos que ens hagin entrat?
—Huawei, que teniu vosaltres. Nosaltres el teníem, però amb un incident molt fort de geopolítica al Canadà i als Estats Units va tancar totes les oficines que hi tenien.
—Coses que pogués aprendre dels xinesos, quines hi hauria?
—Es pot aprendre com ho fan allà, però no crec que sigui possible a Occident. Allà hi ha un sol partit. Punt. A Catalunya quants en tenim? D’alguna manera, des de la part tecnològica, això és un avantatge brutal.
—Per exemple?
—Per exemple, el partit avala les empreses i les empreses ajuden molt els universitaris. La triangulació –govern, empresa i universitari– va molt i molt ben coordinada. No necessiten tants fòrums i tantes associacions, i tants consells com hi ha a tot arreu. Especialment a Catalunya, no sé quantes fundacions hi ha. Em sembla que dues mil. Hi parlava fa poc. Allò que es pot aprendre d’ells és centralitzar més les coses. Menys associacions i més a l’una. Tenen els objectius molt i molt clars i no estan distrets. No parlen tot el dia de política. Estan supercentrats. Una cosa per a aprendre. No parlen, fan. I el govern té uns objectius que explica cada tres anys. I són pocs, cinc o set, que tothom entén. Transport, tecnologia, seguretat. La Xina funciona com si fos una empresa. Però evidentment hi ha vulnerabilitat: tenen molta gent en contra del govern. No hi ha llibertat d’expressió. I aquestes parts són molt qüestionables. Molt.
—Treballeu per a empreses amb més pressupost que alguns països.
—Sí. De països petits. Pressupostos molt animals, els de Facebook, o Meta, o Microsoft. Per això han d’estar molt ben portades i tenir alta responsabilitat social. I diuen que tenen una part filantròpica molt forta. Perquè els treballadors, especialment el jovent, no volen treballar per a segons quines empreses. Hi ha molta gent que se n’ha anat de Google, i moltíssimes de Twitter després d’haver acomiadat els seus companys. I per raons ètiques. Jo també he fet coses per raons ètiques, com sortir d’equips.
—A quantes llengües s’ha traduït el vostre llibre?
—Al català. I prou. És en angles i català. M’ho han demanat en italià, en xinès. Però no tinc temps de buscar editor i traductor, i no m’hi he posat. Al català hi és perquè me l’estimo molt, perquè la meva millor amiga porta l’editorial i perquè la traductora és una noia que conec de fa molts anys. I per què no hi és, en castellà, em deien aquests dies? No ho sé. Perquè no…
—Hi afegiríeu res? —Molta gent em pregunta: els catalans podem ser el Silicon Valley? I això és una pregunta per als catalans. Ho volem ser? Doncs fes. Sembla que hi ha molta por, falta de confiança, i em sembla que anem una mica despistats, a Catalunya. Tantes preguntes, tant de debat. Sí que es fan coses, però potser el missatge es perd en tant i tant de debat. I tant qüestionar i tant criticar. A mi m’agradaria una mica més de transmissió d’allò que es fa. I que les qüestions obertes no tardessin tants anys. Com l’aeroport. Tanta conversa i tantes opinions està molt bé. Però finalment, què es farà? Aquí no tardem tant. Si ens espaviléssim més i anéssim una mica més a l’una, estaria molt bé.
Dimecres 8 de març, a les 19 h, presentació de la novel·la PER QUI EM PRENC de Lori Saint-Martin amb el traductor Antoni Clapés, la traductora Elisabet Ràfols, i la lectura de fragments dels actors Oriol Guinart i Antònia Jaume a la llibreria Jaimes (08.03.23)
conversa al voltant dels llibres ANTIGUITATS de Cynthia Ozick HOTEL INSOMNI de Charles Simic amb Bernat Reher, Marta Pera, Xènia Dyakonova, Pau Sanchisa la Llibreria Fan Set (C03.03.23)
Aquest llibre conté un pròleg força interessant i instructiu de Jordi Nopca
Cynthia Ozick va néixer a Nova York l’any 1928 i és una novel·lista i assagista d’origen jueu. Va créixer al barri del Bronx i va estudiar Literatura Anglesa, especialitzant-se sobretot en l’obra de Henry James. Després d’haver llegit els cinc relats que configuren Antiguitats (LaBreu Edicions, 2022), un volum magnífic, que ens dona a conèixer una autora de primer nivell, dotada d’unes qualitats narratives impressionants, potser cal demanar-nos com és possible que no ens hagi arribat en català fins fa relativament poc. Cal remuntar-nos al 2010 de la mà de la traductora Dolors Udina, la mateixa que ara ha fet possible la introducció d’aquest volum a la nostra llengua. Aquí és quan vertaderament hom s’adona de la importància que tenen els traductors per a qualsevol cultura, si més no a l’hora de donar a conèixer veus indispensables que escriuen en altres llengües. Antiguitats comença amb la història d’un personatge que se situa a mitjan segle passat amb l’objectiu de fer inventari, entre els murs de la Temple Academy for Boys, d’una institució en hores mortes que pretén mantenir viva la memòria per mitjà d’alguns antics estudiants. A continuació, per boca del fill, coneixem les peripècies existencials de la nissaga dels Alkana, una família marcada per un pare que lluita per ser considerat un gran poeta. Una jove viu les anades i vingudes del pare, que es dedica al comerç per via marítima, talment una odissea personal que ha d’acabar amb l’esfondrament de la família, al següent relat. Les dues darreres històries també desprenen un intens magnetisme: una jove artista es veu involucrada en la vida d’un pintor consagrat que guarda un secret; de joves, en George i tres companyes acorden quedar una vegada a l’any al mateix lloc. Cynthia Ozick fa gala d’un talent narratiu que atrapa el lector i l’endinsa en unes històries fascinants. Amb una prosa molt treballada, força descriptiva tant de les situacions com dels personatges, Ozick sap mesurar el virtuosisme literari de forma que quedam literalment atrapats dins els seus contes. Cal llegir-la!
Avançament editorial: ‘Per qui em prenc’, de Lori Saint-Martin
El traductor Antoni Clapés ens parla d’aquesta obra breu i intensa de l’autora quebequesa, compromesa amb la llengua francesa i la literatura quebequesa i amb les lluites feministes
L’autora, Lori Saint-Martin (fotografia: Isabelle Clément).
Aquesta setmana entrant arribarà a les llibreries un nou títol de la col·lecció la Intrusa, de LaBreu Edicions: Per qui em prenc, de Lori Saint-Martin, traduït per Antoni Clapés. D’aquesta escriptora i traductora quebequesa, que es va morir l’any passat, diu Cristina Garcia Molina al pròleg: “Saint-Martin s’ha mostrat al món: com a professora a la universitat –és especialista en estudis feministes– i com a traductora. Ha traduït una multitud d’obres, algunes amb el seu company Paul Gagné. Tres noms, tres entre molts: Naomi Klein, Maya Angelou, Margaret Atwood. A ella devem la traducció al francès de Los palimpsestos, el prodigi antàrtic d’Aleksandra Lun. També ha escrit unes altres ficcions, a banda del text mestís que està a punt d’abordar avui, aquí, a Madrid, al cafè Barbieri. Per això tecleja: ‘Hi haurà fricció, per tant, ficció.’ Fregar un pensament amb l’altre, un pensament contra l’altre. Percussió de pedres, fer fum amb les paraules. Al final, fabular quan la visió no és prou nítida.”Després de dècades de negació dels seus orígens, i després del naixement dels seus fills i de la mort dels pares i la germana, Lori Saint-Martin està preparada per a escriure sobre ella mateixa. Reflexiona sobre el sentiment de vergonya, sobre la necessitat de fugida i sobre la construcció de la identitat personal a través de l’abandó i l’ocultació de l’entorn natural: la família, la llengua, el lloc de naixença. Indaga sobre les arrels d’aquest canvi de llengua com a força que forma la identitat intel·lectual, social i vital de l’autora. Una història de trencaments per a construir una individualitat no tan llunyana dels secrets amb què s’arribarà a reconciliar.
El traductor de l’obra, Antoni Clapés, ens parla d’aquesta obra breu i intensa de l’autora quebequesa i del procés de traducció:
“A propòsit de Per qui em prenc Quan LaBreu em va proposar de traduir ‘un llibre en prosa d’una autora quebequesa’ vaig dir que sí tot d’una. Donava per descomptat que si ells havien decidit incloure aquest llibre a la Intrusa, ja no em calia saber gaires coses més. (I quan vaig llegir el PDF, vaig adonar-me que les expectatives que havia dipositat en el llibre s’havien complert del tot.)
El nom de Lori Saint-Martin (Kitchener, Canadà, 1959 – París, 2022) no m’era desconegut; però com que m’he dedicat més aviat a traduir poetes quebequeses, d’ella no en coneixia gran cosa. I vaig cercar ajut entre les meves amistats, que em van informar sobre la personalitat de la Lori, destacant especialment el seu compromís amb la llengua francesa i la literatura quebequesa, i amb les lluites feministes.
Per qui em prenc és un récit autobiogràfic en què l’autora explica què la va empènyer a canviar de vida i de llengua materna. De passar de viure en el marc d’una família de classe obrera d’una provinciana ciutat angloparlant de l’estat d’Ontario a viure amb llibertat a la francòfona ciutat del Quebec, la capital de la província francòfona del mateix nom.
En un moment donat Lori escriu que va prendre la decisió perquè ‘la meva mare no em pogués llegir’; més enllà explica que ho va fer perquè a casa seva, a la ciutat de Kitchener, s’ofegava, no podia respirar.
La llengua i la cultura franceses (i París, com a far predominant) seduïen d’una manera tan exagerada aquella adolescent que vivia un conflicte generacional permanent amb la mare, que li semblà que l’única manera de salvar-se era fugir, canviar de tot, canviar-ho tot.
Convertida en una destacada professora universitària, traductora en tres llengües, guanyadora unes quantes vegades de premis i honors literaris, instal·lada amb el marit i dos fills al cor de Mont-real, semblaria que totes li van pondre, a Lori Saint-Martin, que no parava de viatjar. L’èxit social –potser també el personal– la perseguien, i la seva literatura té un lloc destacat en la bibliografia del Quebec.
La traducció de llibre no ha estat pas senzilla. Va caldre anar amb compte amb algunes dificultats lexicals pròpies del francès quebequès; sovint també hi ha un ús poc clar dels temps verbals. Igual com els moments en què la Lori escriptora es converteix, dins un mateix paràgraf, en la Lori protagonista. De tota manera, aquestes particularitats sempre acaben per ser ben compreses pel lector.
Especialment en els diàlegs amb la mare, el llibre està ple de frases breus (i molt simples, ben entenedores) en anglès. Vam decidir, amb els editors, de deixar-les tal qual per no crear confusions o haver de fer notes de peu de pàgina. La solució va ser posar-les en anglès i en itàliques. De manera que els diàlegs resulten molt fluids i molt versemblants.
Per qui em prenc és un homenatge a les llengües (Lori dominava a la perfecció el francès, l’anglès i l’espanyol) i a com les llengües ens fan i ens perfan com a persones, com van creant el món, el propi món.
I com s’ha dit, el llibre és l’extraordinària aventura d’una dona que va gosar de travessar el mirall per veure què hi havia a l’altra banda.
Les qüestions relatives a aquesta mena d’autoexili que la Lori aborda al llarg del llibre: canvi d’identitat, de llengua, de país, d’amics, de feina, etc., ha de suscitar un gran interès entre els lectors catalans, que poden veure reflectits, en alguns moments i circumstàncies, alguns aspectes de la seva pròpia condició.”
Antoni Clapés
Maria Isern Ordeig (Vic, 1994) és graduada en Estudis Literaris i màster en Construcció i Representació d’Identitats Culturals per la Universitat de Barcelona. Actualment fa la tesi entre aquesta universitat i Paris 8 Vincennes-Saint Denis, i és docent a Télécom Paris. El 2017 publica Sostre de carn (Premi Francesc Garriga de poesia, LaBreu Edicions, AdiA, Cafè Central, Edicions del Buc), que parla sobre la fantasia de l’expansió infinita d’un cos i dels plaers i frustracions de l’experiment.
Rusc continua l’expansió i la trenca a estones. Abraça la interacció de moviments i paisatges, de trobades i distàncies entre els cossos d’un jo i un tu mutants. Casa fràgil i compacta, la seva arquitectura s’estira, elàstica, creixent per poliglòssia; també es condensa, viscosa, per la mel que circula travessant cada una de les seves bresques poroses. Erigeix ciutats-colònia i les enfonsa: també és una nova història de l’amor i altres monstres.
Chantal Poch (Mataró, 1993) és Doctora en Comunicació per la Universitat Pompeu Fabra amb la tesi Cineastes d’un món caigut: una interpretació de l’obra d’Andrei Tarkovski, Werner Herzog i Terrence Malick. Amb el seu primer poemari, L’ala fosca (Viena Edicions, 2020) guanya el Certamen de Poesia Salvador Iborra. Ha publicat en diverses antologies i revistes literàries i ha participat en recitals i festivals de poesia arreu del país. Fa vida a Berga.
Cremaven és un exercici de reducció poètica al voltant de la potència i la impotència d’un llenguatge que en algun moment va avivar les fogueres de la tribu. Entre la paraula sola, veu i grafia, i la paraula inflamada de l’amant, cos i significat, hi viu la paraula oberta del poeta, que prova d’il·luminar només un instant. Del delit i el poder d’aquesta ofrena escrita, en surten versos ressonants que destapen tot allò que esmorteeix la vida.
Un dels edificis més singulars de Santa Coloma és el punt de partida de l’última novel·la de David Gálvez, que va presentar-se ahir a La Trenca.
Presentació de la novel·la, ahir a la llibreria La Trenca.
La Torre (o Casa) dels Russos és un dels edificis més singulars del patrimoni arquitectònic del país. Situada a tocar de la roureda de la Margineda, la història d’aquesta petita mansió, projectada per l’arquitecte Cèsar Martinell i d’un estil a cavall entre el modernisme i el noucentisme, va ser el punt de partida de la darrera aventura literària de David Gálvez. El fruit d’aquesta recerca, la novel·la La Torre dels Russos, va presentar-se ahir al vespre a la llibreria La Trenca, a Andorra la Vella. Van acompanyar l’autor dos pesos pensants de la literatura andorrana: Iñaki Rubio, de qui Gálvez, per cert, ha traduït al castellà Morts, qui us ha mort?, i Albert Villaró.
La Torre dels Russos és el punt de partida, i des d’aquest punt de vista pot afirmar-se sense complexos que la novel·la és radicalment ultralocal. Però Gálvez recorda que a cada capítol el relat pren direccions inesperades, que fins i tot en alguns casos fan la volta al món.
Bona part d’aquestes giragonses s’inspiren en detalls biogràfics dels primers inquilins de la Torre dels Russos. Parlem dels impulsors de l’anomenat Enclau de Sant Jordi, un projecte utòpic (i, com tots, condemnat al fracàs) inspirat en les idees del reformador social nord-americà Henry George (1839-1897). L’experiment va tenir com a epicentre la Torre dels Russos entre el 1916, data de construcció de l’edifici, i la segona meitat dels anys vint.
L’intent d’aplicar el principi georgià que per assolir una societat més justa només cal aplicar un impost a la propietat de la terra no va reeixir enlloc. A Santa Coloma, però, va deixar un munt d’històries plenes de personatges pintorescos. “De cadascun”, va assegurar Gálvez al Diari, “se’n podrien escriure novel·les. Tenen biografies fascinants”.
Les figures més destacades són les dels pioners de l’Enclau de Sant Jordi, Fiske Warren (1862-1936) i Nikolai Popov, un rus blanc caigut en desgràcia arran de la revolució bolxevic del 1917. “Popov té una història extraordinària, i encara hi ha molts detalls de la seva que no sabem. Va ser un dels pioners de l’aviació a Rússia i de les expedicions per explorar l’Àrtic. És una mina, com la resta de personatges”, va apuntar l’escriptor.
David Gàlvez presenta la novel·la «La torre dels russos»
Un americà adinerat, un rus del qual poc se’n sap i un arquitecte, deixeble de Gaudí. Són els personatges que es troben relacionats amb una de les cases més misterioses d’Andorra, l’anomenada Torre dels Russos. En un intent de saber qui eren aquelles persones i que feien a Andorra enmig de la Primera Guerra Mundial. David Gálvez li vol donar un sentit novel·lat a la història que es presenta aquesta tarda de dijous a La Trenca.
Un americà amb una vida de luxe,WarrenFizke, que tria Andorra per implantar el georgisme. Un rus, NicolaiPopoff, i la seva dona, que regentaran l’enclavament que s’ha d’explotar segons aquest sistema i un arquitecte català molt jove que farà la casa, el deixeble de Gaudí Cèsar Martinell.
Tots tenen en comú la Torre dels Russos, una font d’inspiració que ha portat l’escriptor David Gàlvez a obrir capítols de la seva vida i a imaginar-ne una part. Així, el que ha fet també és recollir xafarderies del poble i recrear l’ambient per convertir-lo en el que ja semblava un relat de ficció. «M’imagino que podia fer aquest senyor nord-americà per aquí, a especular amb llegendes urbanes, les biografies dels personatges i dels entorns familiars perquè aquest FiskeWarren tenia quatre germans que tenien una vida apassionant», afirma l’autor.
Gálvez ha investigat sobre la nissaga Warren i hi ha trobat nombroses referències, com la propietat de la controvertida copa de l’imperi romà que porta el seu nom i té l’oportunitat d’encreuar informació sobre el més desconegut de tots, NikolaiPopoff. Gálvez explica com va iniciar la investigació. «Un historiador noruec va descobrir un paquet amb unes cartes que relacionaven Popoff amb Andorra es va posar a mirar qui era aquest personatge i es va posar en contacte amb mi perquè el forat que hi ha del que va fer aquest senyor aquí a Andorra és enorme».
Un article a la revista Portella va ser l’embrió del que ja és a les llibreries. Qui sap si algun dia la Torre dels Russos tindrà la seva seqüela.
ressenya d’ANTIGUITATS de #CynthiaOzick feta per Pere Joan Martorell a Cos de Lletra d’Ultima Hora Mallorca:
«Ozick fa gala d’una talent narratiu que atrapa el lector i l’endinsa en unes històries fascinants. Amb una prosa molt treballada, força descriptica tant de les situacions com dels personatges. Ozick sap mesurar el virtuosisme literari de forma que quedam literalment atrapats dins els seus contes. Cal llegir-la!»
Dissabte 11 de març ,a les 19.30 h, Xefla poètica amb Silvie Rothkovic, Chantal Poch i Pau Gener Galin a l’Ermita de Sant Amanç a Sant Feliu de Guíxols
“Encarnacions és un univers de veus intempestives que fugen de la vida correcta fent marrada per tota casta de músiques i silencis. El lector s’hi amara de contarelles que fan molta de companyia en aquests temps febrils i incerts de la gran crisi planetària”.
Així se’ns presenta Encarnacions, de Biel Mesquida, a la contracoberta del llibre. Sincerament, he hagut de recórrer a traslladar-ho textualment perquè em veia del tot incapaç de fer-ho amb les meves paraules. No sé definir el que he llegit. No em passa gaire sovint. Només quan la lectura se’n surt del que és classificable.
He gaudit molt, moltíssim, tot llegint Encarnacions. M’he deixat emportar, feliç, per aquesta torrentada, però també és cert que he hagut de reposar de tant en tant d’aquesta allau d’històries, somnis, evocacions, pensaments…
Fa més de quaranta anys que vaig llegir Puta marès, la primera novel·la de Biel Mesquida que va arribar a les meves mans. I ja llavors vaig tenir la mateixa sensació. Qualque cosa es trencava, qualque cosa diferent sorgia de les pàgines… Només podies acceptar ser atrapat si volies xalar de valent. Per a mi, això és el més important.
Tanmateix, us hauré de parlar de l’estructura de l’obra. Un centenar de narracions encapçalades, cada una d’elles, per una breu reflexió adreçada a un misteriós Dàior. Una espècie de preàmbuls sobre l’ofici d’escriure que, de qualque estranya manera, provoquen que qüestionem allò que es dona per sabut i acceptable.
Som ben conscient que no tinc els coneixements, ni la saviesa, necessaris per fer una lectura en profunditat d’aquesta obra, que per molt que faci em quedaré a la perifèria. Així i tot, el que sí que puc fer és intentar traslladar-vos tot el plaer que la lectura d’aquest llibre m’ha produït.
Una munió de personatges de tota mena que viuen situacions impossibles o sense límit, relats farcits de màscares i paranys, de tribulacions i moments d’èxtasi. I per sobre de tot, les reflexions, gairebé íntimes, que emplenen l’obra i que, sovint, esdevenen una mena de consells literaris.
“De vegades convé fer com si tu mateix fossis un estrany. La intel·ligència, la curiositat, la bellesa i l’amor estan amenaçades de desaparició. Que el teu somriure sigui el teu paraigua. El narrador escriu frases així per embragar.”
“Desconnexió: el narrador s’explica. No cal tenir por d’allò que sembla estrany o irrellevant en la contarella. Tot quant hi surt és gruix del relt, encara que els elements siguin explicats amb descripcions abruptes, llistes inconnexes, voltes i revolts d’accions que sembla que no duen enlloc. No oblideu allò de sempre: l’important és el camí.”
Encarnacions no et deixa indiferent. A vegades et fascina, d’altres t’aclapara, en tot moment t’arrossega. Tot llegint-ho t’immergeixes en històries d’amor, en relacions fatídiques, en seduccions quasi màgiques… És pertorbador i és euforitzant, ens enfonsa en la misèria i ens encimbella a l’Olimp dels herois, ens fa sentir el terratrèmol i l’amansiment, “… ens deixa endevinar l’inaccessible, el sentit fugitiu, i ens exposa a la fragilitat i a l’estranyesa del que és humà, de la carn sensible.”
Una veritable simfonia barroca i alhora un minuciós mosaic de tessel·les preciosistes. Un llibre que, sense saber on, et porta molt més enllà.
Com vàrem comentar amb una llibretera del Poble Nou, llegir Biel Mesquida és estar disposat a emborratxar-te de paraules. Brindem!
La Torre dels Russos és un casalot ubicat al solà de Santa Coloma, en un paratge bucòlic de rouredes i prats a mig camí de La Margineda. La casa es diu així perquè va ser encomanada el 1916 a l’arquitecte Cèsar Martinell pel rus Nicolas Popov, que s’hi va instal·lar amb la seva dona. El singular edifici era a tocar de l’enclavament Sant Jordi, un experiment utòpic de tall georgista impulsat pel magnat nord-americà Fiske Warren. La Torre dels Russos és també l’últim llibre de David Gálvez, publicat a LaBreu Edicions, i que al meu entendre connecta directament amb Cartes mortes (Males Herbes, 2014), la seva primera novel·la, una obra que va sorprendre tothom i va desconcertar qui no va saber llegir els jocs literaris, algun dels quals portat a l’extrem. La Torre dels Russos segueix la mateixa aproximació lúdica a la literatura, però aquest cop Gálvez ho posa una mica més fàcil al lector: capítols curts i sèries temàtiques fàcilment identificables estructuren el llibre. Això sí, alguns fils argumentals semblen gratuïts o molt allunyats del tema central i és fàcil sentir la temptació de saltar-se alguns d’aquests capítols, però sembla calculat perquè justament quan alguna sèrie esdevé desconcertant, Gálvez hi introdueix un gir nou i t’adones que l’autor t’estava enredant. Un autor, per cert, que acaba convertit en personatge d’un llibre que també es comenta a si mateix, des de dins. Aquest és un altre joc clàssic, però Gálvez el juga amb talent i domini dels recursos narratius, de manera que, amb naturalitat i sense necessitat d’explicitar-lo, ens suggereix un dels temes del llibre que és la construcció, no ja de la casa, sinó de la mateixa obra literària. He dit la construcció, però potser seria més exacte parlar de la desconstrucció del llibre. El que ha fet Gálvez és una no novel·la, com si hagués desmuntat el relat i ens presentés aïlladament els materials que el formen ⎯anècdotes, espais, descripcions, paraules o personatges (alguns de reals, altres d’inventats i alguns personatges en clau que cal endevinar qui són)⎯ de manera que ha de ser el lector qui vagi combinant peces per muntar el trencaclosques. La Torre dels Russos demana un lector arquitecte, un lector actiu disposat a jugar i a deixar-se enredar. Ja a les llibreries.
Divendres 3, a les 19.30 h, trobada amb Teresa Pascual TOT PASSA BAIX recital presentat per Mélani Revert amb la participació del Grup l’Altet de l’Aire a l’Auditori Municipal d’Agullent(Carrer Major, 4 Agullent, València)
Títol_ Per qui em prenc Autora_ Lori Saint-Martin Pròleg_ Cristina Garcia Molina Traductor_ Antoni Clapès Col·lecció_ Intrusa, 34 Pàgs_ 161 Preu_ 18 € ISBN_ 978-84-126659-1-8
La Lori, asseguda davant els miralls del cafè Barbieri de Madrid, comença a teixir i desteixir el fil d’una història, la seva i la del seus pares, la de la seva ciutat, la de la seva família, la de la seva classe social, la del seu cognom, la de la seva llengua, la història que es va a negar a viure i de la qual va renegar per tornar a néixer en un altre lloc escollint la cultura francesa per plantar cara al seu destí.
Després de dècades de negació dels seus orígens, i després del naixement dels seus fills i de la mort dels pares i la germana, la Lori està preparada per escriure sobre ella mateixa. Reflexiona sobre el sentiment de vergonya, sobre la necessitat de fugida i sobre la construcció de la identitat personal
a través de l’abandó i la ocultació de l’entorn natural: la família, la llengua, el lloc de naixença. Indaga sobre les arrels d’aquest canvi de llengua com a força que forma la identitat intel·lectual, social i vital de l’autora.
Una història de trencaments per construir una individualitat no tant llunyana dels secrets amb els quals s’arribarà a reconciliar.
Per qui em prenc és un text que parla de la família i de la llengua materna.
Trenca qualsevol visió plaent del bilingüisme, i situa en el llenguatge les tensions ètiques que travessen tota persona. Una història que ens situa en el camí d’una cerca identitària que porta l’autora a sobrepassar les fronteres i les limitacions imposades pels condicionaments socials i personals a través de l’elecció del francès com a llengua d’expressió i d’afecció.
Lori Saint-Martin, nascuda el 1959 a Kitchener, Ontario, va ser professora d’estudis literaris a la Universitat de Quebec a Montreal. Especialista en feminisme i literatura (sobretot quebequesa, però també francesa, nordamericana i anglocanadenca). Va coordinar l’Institut de Recerca i Estudis Feministes de la UQAM4 i va ser admesa a l’Académie des lettres du Québec poc abans de la seva mort l’octubre del 2022.
Va traduir més de cent obres de l’anglès al francès d’autors com Margaret Atwood, Carol Shields, Mordecai Richler, Naomi Klein, Maya Angelou, Alistair McLeod, Neil Bissondath y Lori Lansens.
De família de parla anglesa, de molt joveneta va desenvolupar una passió per la llengua francesa. Va fer els seus estudis de literatura encara a Ontario, el doctorat a la ciutat de Quebec, a la Universitat Laval i, després d’un temps a Toronto, el 1991 es va establir definitivament a Montreal.
Allà es va dedicar a l’ensenyament universitari, la investigació i la traducció, per la qual va rebre diversos premis. A més de Per qui em prenc, va escriure la novel·la Les portes closes i els reculls de contes: Mon père, La nuit i Mathématiques intimes: microrécits.
Dissabte 4, a les 20 h, dins el cicle «Vuitena setmana de poesia a les cases en homenatge a francesc garriga» recital presentació del VIIè Premi Francesc Garriga
SOM AQUÍ de Jèssica Ferrer Escandell
a la Federació Obrera (c/Jacint Verdaguer, 48 Molins de Rei).
Divendres 3, a les 19 h, conversa al voltant dels llibres ANTIGUITATS de Cynthia Ozick HOTEL INSOMNI de Charles Simic amb Dolors Udina, Marta Pera, Xènia Dyakonova, Pau Sanchis i Benat Reher a la Llibreria Fan Set (Carrer de Sant Ferran, 12 València).
presentació del poemari guanyador del VII Premi Francesc Garriga SOM AQUÍ de Jèssica Ferrer Escandell amb l’autora i Marina Ribas a la Llibreria Sa Cultural (23.02.23)
Torna David Gálvez amb la tercera novel·la, ‘La Torre dels russos’, avui mateix a les llibreries. La presentàra el 2 de març a la Trenca.
Vostès potser no havien sentit a parlar mai de la maschalagnia. Nosaltres tampoc. Però això és perquè dit així, qualsevol es despista. ¿I si els parlem d’aquella mena de fetitxisme que focalitza quasi exclusivament l’interès sexual en les aixelles de l’estimada? La cosa canvia i potser ja no els sembla una pràctica tan marciana. En fi, cadascú se sap les seves i el bo del cas és que nosaltres sabem ara les de Fiske Warren (1862-1936), el pare espiritual de l’Enclau de Sant Jordi. I les sabem gràcies a David Gálvez: avui arriba per fi a les llibreries La Torre dels russos, la seva tercera incursió en la ficció de llarg recorregut i demà la presenta a la llibreria Documenta de Barcelona (a La Trenca haurem d’esperar fins al 2 de març).
Però tornem a la maschalagnia, aquesta pintoresca pulsió. És possible que recordin l’anècdota que explicava Pere Canturri, que li havia sentit explicar a l’arquitecte Cèsar Martinell: si la torre dels russos es diu així és perquè els seus inquilins més assidus, com a mínim als primers anys de l’experiment utòpic en què va consistir la colònia georgista de Santa Coloma, posem que entre el 1916, quan es constitueix l’Enclau, fins a la primera meitat dels anys 20, van ser Nikolai Popov i la seva esposa. Doncs bé, segons Martinell, la Popova era lletja com un pecat. Tant, que els nois de la Seu, rústics com eren, li llençaven pedres quan baixava al mercat. Qui sap. En paral·lel, una de les moltes llegendes que circula al voltant de la Torre dels russos és que el bon Fiske es va acabar fugant amb la Popova. I Gálvez aprofita aquest burdo rumor per donar ales a un afer d’alta volada sexual del qual, com ja han vist, ens hem quedat amb la dèria que sentia per unes aixelles que feien aroma de napalm, diu. Maschalagnia. Sempre s’aprèn alguna cosa.
En realitat, la Popova no era russa, sinó nord-americana, es deia Ellen i de lletja, res de res, segons l’historiador danès que està investigant la portentosa vida de Popov i que és també un dels secundaris amb línia –moltes, de fet– que ensenya la poteta per la novel·la. I el més curiós és que Popov amenaça de robar-li a Fiske el plànol cada vegada que treu el nas. Pensin que estem parlant d’un pioner de l’aviació que va exercir també com a explorador àrtic i com a corresponsal de guerra. I a qui la Revolució del 1917 va deixar amb una mà al davant i l’altra al darrere. Com el nostre altre rus honorífic, el gran Borís Skossyrref, d’altra banda.
Adverteix Gálvez, i és rigorosament cert, que molts dels personatges que pul·lulen per La Torre dels russos tenen una novel·la al darrere. La de Fiske, campió de tennis dels EUA el 1893, que va donar cinc vegades, cinc, la volta al món, i en qui Gálvez veu trets del gran Gatsby, l’ha escrit ell, i Popov la reclamava a crits. Però els altres Warren de la saga no es queden enrere: mirin Edward, un dels germans d’aquesta aristocràtica família bostoniana que s’havia enriquit fabricant. Format a Oxford, dandy, homosexual i col·leccionista d’art, el 1911 va adquirir a un antiquari de Jerusalem l’anomenada Copa Warren, una relíquia suposadament romana amb dues escenes homoeròtiques avui conservada al British Museum que ha generat una considerable literatura científica. Edward, Ned per als amics, i la Copa Warren tenen fugaces però sucoses aparicions al llarg de la trama, com també –i naturalment– la bella (i banyuda) Gretchen, l’esposa de Fiske, que va posar per a John Singer Sargeant, el gran retratista nord-americà del tombant de segle.
També hi ha els cameos, probablement el millor de tot, i això és molt dir en una obra que és com una nina russa, que a cada capítol obre una o unes quantes vies fins aleshores inesperades. Hi ha per exemple el (fals) rus Sodov, en qui fàcilment reconeixeran el nostre últim home del Renaixement. La Torre dels russos, en fi, és com diu el mateix autor una col·lecció de peces, de fragments, de sèries que posats un darrere l’altre van adquirint sentit. Hi ha les dèries clàssiques de Gálvez, començant per les etimologies i els excursos més o menys pertinents. Però no és, adverteix ell mateix, una novel·la. De fet, podria ser una molt particular forma de quest, amb Fiske en el lloc del baró Corvo: “En realitat, no crec que hagi escrit cap novel·la. Si t’hi fixes bé, tot el material que tinc és molt fragmentari, hi ha línies, sí, hi ha personatges i hi ha indicis de trames, però no soc un constructor de novel·les. Soc un escriptor de distància curta. Relats com a molt. El que s’allarga massa m’acaba avorrint”.
No li esmenarem la plana. El que sí que hem de dir és que amb La torre dels russos torna el gran Gálvez de Cartes mortes, amb què està estretament emparentada, i en certa manera el de Res no és real, amb què d’altra banda no té absolutament cap afinitat, ni temàtica ni estilística.
Tot i que la Institució Alfons el Magnànim va publicar la poesia reunida de Teresa Pascual, El temps en ordre, la seva obra continua creixent en quantitat i qualitat, ho fa ara a través d’un nou volum, concís i preciós, titulat Tot passa baix a LaBreu Edicions.
A través de les pàgines de l’assaig El mite de l’etern retorn, Mircea Eliade explica com els pobles arcaics creien, a través d’un arquetípic inconscient col·lectiu, en un temps circular que anava tornant implacablement al llarg de les eres. Bona part d’aquesta repetició s’originava a partir de centres geogràfics de caràcter mític i simbòlic, on normalment es trobaven les conegudes muntanyes sagrades. Des d’aquests nuclis s’originaven cercles concèntrics de poder, de rituals o de creences. Precisament, alguns cristians primitius tenien el convenciment que al turó Gòlgota als afores de Jerusalem, espai on Jesucrist fou crucificat, era un centre espiritual, ja que allà estava enterrat Adam. Va ser així com la sang del salvador va travessar la terra per anar a raure damunt del crani del primer home, que així obtingué el perdó pel pecat original.
En aquestes consideracions antropològiques, llegendàries i filosòfiques he reflexionat llegint el darrer poemari de Teresa Pascual (El Grau de Gandia, 1952), Tot passa baix, publicat per LaBreu Edicions. Perquè desafia la concepció prototípica del centre com a àmbit de certitud (“en el centre on l’incert / ha completat l’espai”) i perquè és una investigació de “la fissura invisible de les coses” i, alhora, de “la magnitud oculta de les coses”: de la força secreta de coses tan petites, i compartides, com un vers. No són els únics contrastos que persegueix l’autora, que fa xocar paraules, conceptes o les parts contràries de l’element dintre del mateix element. Útils són les cites inicials que la poeta tria per emmarcar el pòrtic d’entrada a les pàgines: Deleuze va a la recerca del plec dintre del plec, Tsvetàieva proposa la poesia com a forma de transfiguració (segurament en termes de psicologia i alquímia com ho predicava Carl Gustav Jung: el mot i la consciència talment matèries per arribar a una transformació interior) i Esquirol esmentant la frontissa a través de la qual pensament i ferida penetren la vida i li donen un sentit. Finalment, Pascual elimina la diferència per arribar a la veritat trobant una idèntica arrel sincrètica: “S’han ajuntat les aigües, / i els intervals del dia / i els de l’obscuritat / ara són els mateixos.”
En un món mancat de certeses, encara es poden trobar unions d’esperit. La poesia en mans de Teresa Pascual és una investigació sobre l’ésser humà no sempre sistematitzada sota un prisma racional. Si bé la seva formació filosòfica fa que el text esdevingui un espai de pensament, al final també deixa lloc per a la inspiració, l’inconegut o “la pregària”, com constata el poema “Ací”, que parla de l’harmonia no sempre fàcil d’assumir en qualsevol trajectòria. En aquest sentit de sentits, la majoria de poemes de Tot passa baix presenten idees complexes que són amplificades als poemes posteriors: hi ha distints fils conductors que lliguen les composicions com si fossin un assaig en vers i en marxa. Per exemple, el poema “Forn” acaba parlant del “pes, el pes”, que enceta el poema a continuació, “Efectes”.
Tot passa baix de Teresa Pascual és un intens, bell i mitopoètic volum de versos molt ben interconnectats que apunta els instruments condicionadors que intenten donar comprensió o un cert sotmetiment a la realitat de la vida (línies, amarres, certeses, punts de sutura, formes de confiança…) i reclama un retorn a la llibertat del poema com a fonament que s’allunya dels centres de control. Perquè és en l’escletxa, en la fissura, en l’enllà on s’uneixen totes les línies o en l’atmosfera subterrània on s’arriba al marge que fuig de les consignes imposades, territori on bastir noves cases comunals amb arbres de morera, plecs de memòria i cucs de seda: sangs de salvació escolant-se fins a assolir els cranis dels condemnats per redimir-nos globalment.
BUKOWSKI ESSENCIAL de Charles Bukowski recomanat per Marina Porras a El Suplement de Catalunya Ràdio (10.02.23)
«Un dels escriptors més crus i més mitificats de la història. La Breu ha publicat una gran antologia, traduïda per Marcel Riera. Trentena de llibres, 5.000 poemes a llarg de 50 anys. Ha provocat moltes discusions: gent que odia l’obra de Bukowski, d’altres que l’admiren. És una obra crua, directa i honesta. És dels primers en jugar amb l’autoficció. És el gran estàndard de l’antiheroi america. Ho ha totes les fases de la seva poesia. Hi ha el surrealisme de la generació Beat, també els poemes que ens ensenyen la imatge de poeta dirty old man, una etapa de vell calent que va cultivar molt, i una etapa meditativa. No és dels meus escriptors, però la poesia és dels millors escriptors i té grans frases. Ho recomano molt, entreu-hi.» Marina Porras
Ja fa vuit anys que l’enyorat mestre i amic Francesc Garriga es va endinsar dins l’infinit. Per re-cor-dar-lo, tornar les coses al cor segons Blai Bonet, tenim la memòria i la seva poesia completa, el blau volum Cosmonauta a la col·lecció Alabatre. A més a més, les editorials AdiA Edicions, LaBreu Edicions, Cafè Central i Edicions del Buc organitzen i publiquen anualment el premi que porta el seu nom i que dona a conèixer plomes encara inèdites. La darrera vencedora és Jèssica Ferrer Escandell amb Som aquí, un llibre de llibres excel·lent que sorprèn per la seva força i per la veu fresca que presenta.
El volum té un fil conductor (la importància de l’arrel com a fundació essencial de l’ampla identitat complexa del subjecte líric) i consta d’una estructura molt pensada en tres parts: Som a la terra (un cant tel·lúric), Som als corrals (monòleg fragmentat en què la poeta es fica en la pell del porc durant la festa de matances) i Som a la carn (un tractat amorós i eròtic). Tot i que la majoria de poemes són molt breus, volgudament sintètics per generar un impacte aforístic, Som aquí comença i acaba amb dues composicions més llargues, més prosaiques i més narratològiques: ofereixen un context espiritual. L’arquitectura poemàtica és efectiva, impecable. El que proposa Jèssica Ferrer Escandell és un inventari de veus per copsar tant la potència de la vida en un espai psicogeogràfic concret com la clau de volta de tot plegat, que és la consciència plena d’un carpe diem actualitzat al segle XXI. Un discurs així d’una veu tan jove fecunda esperances.
Som a la terra dialoga molt bé amb l’obra de Perejaume i aconsegueix generar impacte estètic a través de la contundència de mots genuïns, ancestrals i ultralocals que proposen una crítica luterana contra el ciment. Com Damià Huguet, Jèssica Ferrer Escandell poetitza entre fites i rostolls: “Llauràreu camps de conreu / els piconàreu / i en diguéreu progrés”. Som als corrals presenta el flux de consciència de l’animal quan és sacrificat (el neologisme ‘sobrassar-me’ em sembla sensacional) i ofereix un altre punt de vista per al monòleg Acorar de Toni Gomila. Som a la carn disposa d’una sensual sonoritat casassiana, o cucurella-jorbesca: “Jo t’agaf, / quan m’arruf, / t’esborrif / i espellof (…) M’aplatuf / i t’aixaf, / t’empastif, / m’escarruf”.
El conjunt és una cosmovisió valuosa farcida d’oxímorons, escrita en un llenguatge quotidià i refulgent alhora. L’autora s’havia donat a conèixer, abans, com a traductora al català del poeta maleït Lois Pereiro, però els seus materials propis posseeixen tons lluminosos que fan tremolar en dialecte. Som aquí de Jèssica Ferrer Escandell és una joia que augura futurs esplèndids.
La mort com riu
En la mirada de Ramon Boixeda, en la recerca estètica però tanmateix inútil d’un sagrat que no acaba de ser tàctil, que no acaba de revelar-se als homes ni de guiar novament la intel·ligència, hi habita un pessimisme ontològic.
No s’hi pot fer res, cadascú ha tingut un somni primerenc, fos ideal, fos immediat, i perquè hem somniat hem estimat –els altres, les paraules, les coses, els llocs. En la tendra adolescència, quan arribava el temps del Tarraco Viva, agafava tot sol l’autocar i passava la tarda escoltant ara professors d’universitat d’aquí, d’allà, ara diletants apassionats; parlaven tots d’un passat que em fascinava tan ingènuament, tan íntimament, que semblava, més que no un vendrellenquet passejant per Tarragona, un nòrdic del set-cents que anava cap a Roma i remot creuava els Alps amb el llibre de Winckelmann a les mans, amb les idees de Winckelmann als ulls. El trajecte de prou feines dos quarts em semblava una expedició plena d’atreviment, una iniciació en el que fos; devia ser en una d’aquelles anades tarragonines que vaig sentir parlar per primer cop del defalliment d’Octàvia. Germana d’August i en un altre temps esposa de Marc Antoni, mare d’un fill qui sap si emmetzinat, no va defallir sinó en sentir com Virgili recitava els versos del llibre sisè de l’Eneida. No la guerra civil ni la mort va venir i que vindria, no l’amor, no la vida; la va aterrar el poeta, el vers.
Ramon Boixeda _ Foto Xevi Pona
Tornant cap a casa, embadalit potser i mirant un arc –era de nit– o les estrelles a través de la finestra del cotxe de la mare, que sofria amb un somrís entre irònic i d’orgull les meves dèries saberudes, va començar a agafar forma un d’aquests somnis primerencs: l’esperança impossible però vibrant de ser allà, a casa d’August, i sentir al cos la potència, el fibló de mil anys emparaulats, d’un Vigili ample d’espatlles i rostre pagès que diu el meu dolor no en una sala de marbre sinó en el marbre de l’eternitat: tu Marcellus eris.
El somni virgilià encara em mareja, no s’hi pot fer res. Potser pel relat de Donat, potser perquè hem sentit el vell Carner suportant, fins en la tremolor de l’esperit, la catedral del vers, hem acabat per confondre el poeta amb el rapsode. Les pràctiques socials de la poesia, les lectures escolars, una certa intuïció pansida o bé la secreta passió romàntica, imaginativa, que hi ha rere tot lector enamoriscat de les paraules, ha construït el raonament diguem-ne popular, i això vol dir difós i difús, que la manera més pura d’arribar al poema és per boca de l’autor, que compositor i intèrpret és si fa no fa la mateixa cosa: en un vespre posem que d’hivern, mal asseguts en cadires incòmodes i entre lleixes, mentre el poeta coetani se’ns alça, obre el llibre i abaixa els ulls, els vells i els postmoderns –que són joves amb idees que comencen a ser velles– s’esforcen a pensar que florirà, com en un Carner, com en un Virgili, als llavis el poema. I fins i tot jo, corsecat per la ironia i la distància, en aquell instant que separa el silenci i el primer so, retorno a l’esperança primicera, l’esperança de ser tocat per la paraula, que l’art em travessi no l’intel·lecte sinó tot, i defallir com Octàvia, germana d’un Cèsar.
Ara que som on volia arribar, deixeu que l’escorpí faci d’escorpí, només un instant. Ramon Boixeda és un mal rapsode, i no ho dic per fer sang: respecta el vers, no el mastega com d’altres perquè en coneix la morfologia, el metre, la distribució accentual, però hauria d’haver estat molt atent, molt impertèrrit i mental, perquè el text recitat m’hagués atrapat com m’ha atrapat la tinta, el paper. Si el poeta Boixeda fes mals llibres, no us donaria la llauna amb virgilis i octàvies: entendríem, tot d’una, que és normal que algú que no sap què és un vers i que no n’ha escrit mai cap faci figa en recitar-lo. Però com que el poeta Boixeda cal prendre-se’l seriosament, la qüestió –cadascú s’entreté amb el que vol– m’ha tingut veritablement obsedit, ha endarrerit l’article. Reconec que no és gens important per llegir Un cel dins un pou (LaBreu), però trobo que sí que és important per llegir, que col·labora en l’esforç d’assajar la poesia i d’assajar-m’hi.
No és banal, per més que ho sembli. Al poeta se li exigeix d’habitud que es reciti, se li exigeix desmaiar octàvies, un bon poeta mal rapsode sembla com si fos tan sols mig bon poeta; se li demana que s’interpreti a les presentacions, els recitals formen part de la promoció i un etcètera semblant d’exigències actorials –més que no autorials. Per una qüestió gairebé de salut no sovintejo les presentacions llibresques, però el fet és que em sona que als novel·listes no se’ls demana ser rapsodes; seria rar, gairebé exòtic, que la presentació d’un novel·lista esdevingués un recital –que no fos de l’ego. No hi ha un Horiginal de prosistes, encara que més d’un vespre s’hi llegeixi prosa retallada. És com si en poesia hi hagués encara molt interioritzat el fantasma indeleble del trobador, com si costés especialment separar la dimensió textual de la performativa –totes dues són artístiques, ¿però també són totes dues literàries? tota resposta m’insatisfà.
Jean-Auguste Dominique Ingres Tu Marcellus Eris – Musée des Augustins
La prosa, i parlo socialment, encara que aquest socialment repercuteixi en pràctiques, en models de prosa empobrits o mandrosos –com si fossin la conseqüència atzarosa d’un acte comunicatiu–, ha decidit allunyar-se de tota olor de música. La prosa ha sabut distingir amb més contundència totes dues dimensions –el text, la il·locució– i potser per aquesta contundència la distinció no és del tot feliç. Ens equivocaríem, trobo, si penséssim que la diferència és intrínseca a la naturalesa de cada gènere; Dickens, l’exemple famós, va ser gairebé tan conegut pels personatges que va escriure com per les actuacions que els infonien vida amb la veu, on llegia adaptades les seves novel·les tot fent gira. Potser hi perdem entaforant-los sistemàticament la barretina de rapsode, obligant a cantar el poeta –fins aquell qui ho faria millor que cap– que no vol cantar, però també hi perdem quan s’escindeix la novel·la i no sols la novel·la de l’actuació, del mot llisquent i dramàtic. Potser en aquelles lectures públiques, no era més Dickens perquè per ell mateix es llegia, sinó simplement perquè Dickens era llegit davant d’un públic.
Compositors, intèrprets o totes dues coses. Hi ha cops que bones interpretacions sostenten, al llarg de tota una carrera literària, obres defectuoses –tot un tema–, però ara això no m’interessa: no m’interessa si ens agradaria més, si ens agradaria menys en funció de com es recita. Posem exemples extrems, de consens, en què interpretació i obra són igualment remarcables: si no haguéssim sentit Casasses o Pedrals recitar-se, ¿no trobeu que els llegiríem altrament? Tenim, quan ens aboquem a la pàgina, infiltrada la veu de l’autor, que diu per nosaltres els versos. Ara bé, quan fem això, més que no llegir la partitura com cal llegir-la, ens restringim més aviat a una interpretació, potser ara per ara en tots dos casos la millor o la que més ens obre el poema o la que ens és més propera però en cap cas la sola possible. Si per fortuna (i en seria molta, perquè en general hom esqueixa el vers) un actor (impossible: no se’ls entén) recités Casasses o Pedrals d’una manera que fos tota diferent, ¿no trobeu que entendríem coses noves del poema, que hi descobriríem textures, colors, significats i tot, fins aleshores velats? I anant més enllà: ¿no els descobriria també el poeta? No debades parlo d’interpretació. Tothom voldria saber com tocava Mozart, però ¿i si, fins amb la gravació impossible a les mans, trobéssim que el Mozart de Mozart no és el nostre preferit? ¿Seríem mals melòmans, o hauríem deixat tan sols de ser romàntics?
Però en la fragilitat de les notes també hi ha poesia. Dic que és un mal rapsode, però no sé si hi renunciaria, si renunciaria a saber com recita el vers Boixeda. En la tensió d’una veu que s’aprima, que trencadissa gairebé quequeja, i recorda l’esforç adult sobre la parla infantil, també hi sé trobar alguna cosa que m’il·lumina potser un vers, un gir, fins quan la llum ve de l’absència absoluta de semblança amb res; el món de l’intel·lecte i el físic en tensió, la divergència estranya entre les possibilitats de l’esperit i les del cos. La feblesa no sempre és una falta. Hi ha certa bellesa poètica en la fragilitat, en la interferència, en la dicció no prou clara de Boixeda; em fa buscar-hi, de vegades, no el que ens dona sinó el que no ens pot donar, aquella veu impossible i segura que canta el poema per dins i que només coneix ell, aquella veu que sap traslladar el poema als dits però no a la llengua –el poeta era Homer, no Ió.
Al llindar
Després de tot aquest revolt, arribem al llindar del llibre. Escrit per Joan Todó, el pròleg no cau en el vandalisme amical, perfumat d’estofat literari, a què ens ha habituat una mica tothom. Hi ha un assaig, abans dels poemes, d’atènyer altrament la poesia i un poeta. Todó no juga al cosmopolitisme barat ni a l’arqueologisme gesticulador, folklòric; medita esforçadament una literatura, una tradició en qui confia, que pensa civil i viva amb una tranquil·la inquietud intel·lectual –hom pot somniar, en les pàgines de Todó, la serena normalitat d’un poble, d’una literatura. A través de la dicotomia del segle XX català, encarnada en aquell «Carner o Riba» en aparença oximorònic (i fa no tant trinxera més social que no poètica), parla de la revisió, de la revisió constant d’un autor que, dos mil anys després de Virgili, més de cinquanta després de Carner, encara llepa els versos, donant forma al que és informe, pare d’una obra perfectament, perpètuament inacabada: Boixeda revisa, revisa incansablement. La publicació no és per als poetes com Boixeda el límit, el darrer alè del poema, sinó un estadi, el fotograma d’un vers en moviment. El seu lector fidel bé haurà de fer-se, a poc a poc, amb cada nova edició de cadascun dels seus llibres i, agafant un llapis no gaire dur, posem que un dissabte al matí, un diumenge al vespre, podrà entretenir-se a ser, variant a variant, una mica filòleg, un explorador en el temps.
Un procés creatiu ni millor ni pitjor –i sembla infantil fins haver-ho de dir, i dir-ho així– que el que emblematitza Riba, defensor del poema entès com a data, com un estat de l’esperit imprès en un temps concret –el moment que, un cop dit, de sobte s’aquieta en el jo i en la història. Ni tan sols així el poema no emergeix ingènuament: neix, creix també en la revisió, però una revisió que s’atura en l’instant que el vers toca el paper, en l’instant que la tinta fixa el poema en alguna cosa més que el paper. La posició de Riba, i és un recordatori i una advertència, no té res a veure amb la d’aquells que postulen la generació espontània dels poemes; ell mateix escrivia, en una carta a l’amic i il·lustrador Josep Obiols: «Si López-Picó hagués traduït H[ölderlin], i s’hagués preocupat com ell de l’estil, i hagués refet tres o quatre vegades les seves composicions, L. P. fóra un nom europeu». Però és Riba, l’històric o bé tan sols el Riba que emprem si més no com a eina retòrica, qui fa d’estendard d’aquell noli me tangere textual: no s’ha de tocar allò donat al lector, allò que la poesia ha donat al poema, i que, en el millor dels casos o no, el lector ha fet seu. A aquest Riba retòric tot sovint li fem dir:
–És clar que no t’agrada el que vas escriure a vint anys o en fa només cinc o dos o un, perquè tu eres un altre i el món era un altre món: el poema roman allà on era, arrossegat potser pel riu del temps però intacte. T’has transformat tu, no la paraula.
La posició de Boixeda és la carneriana, la dels relats que ens han pervingut de Virgili. Aquesta mena d’escriptors són aquells qui es deleixen, fins quan el delit es fa dolor, a confondre el text amb l’aigua.
A l’interior
El cel dins un pou (LaBreu Edicions) du inscrita al títol la paradoxa que articula el llibre. Vaig llegir no sé on que Pasolini, en el seu Vangelo, quan enregistrava l’escena del baptisme al Jordà, va sentir certa incomoditat diguem-ne fílmica i que incòmode va començar a fer el que fan els autors, és a dir, pensar –problemes, i el problema era una mica inefable. Tenia la sensació que estava sent massa pictòric, que era massa endins de la icona, del text, massa endins d’un tresor de símbols suggeridors i rics, i que corria el perill que l’engolissin. El sagrat, i si no és veritat farem veure que sí, va espantar-lo –com a artista. Temptat de barrejar-s’hi, amb el perill de confondre-s’hi, ell i el càmera van enfilar-se a un turó, i des del lluny va enregistrar el profeta, els neòfits, Crist; s’hi acostaven a través del mecanisme –el zoom– però no amb el cos. Tota forma de llunyania és una forma crítica; des d’allà dalt, des d’aquella distància, pensar era possible. El cel dins un pou, el títol mateix, no és aliè aquest gest més intel·lectual que no visual, més cerebral que no físic. És un llibre que prova d’emparaular el sagrat, però d’emparaular-lo distantment, potser no del tot amb recel, però amb compte sí: el cel no és esguardat directament, nu i pelat i immens, sinó mediada, a través del reflex de l’aigua, de l’espai que limita en el cel –com un ull, com un forat– el pou.
La intel·ligència li demana un filtre, un vel o uns quants, i alguna cosa que l’emmarqui; la intel·ligència vol ser no del tot lluny per poder ser temptada, no prou a prop per no ser engolida. Si els místics sempre limiten pels costats però no per dalt, Boixeda s’enfronta al sagrat sense cap obstacle lateral, flexible, sensible, capaç de recórrer la quotidianitat i el món, però sense permetre’s de ser endut –no debades– al cel. Ni endut tampoc en ascensió pel desig o la bellesa o la vida. Tendeix a l’especulació, a la troballa indirecta, d’alguna manera sobtada i vinculada a l’ull, a l’expectació, i a la reformulació de la realitat a través no pròpiament de la poesia sinó d’una intel·ligència poetitzant. Ull i cervell són, de fet, les dues vies simultànies de la distància boixediana: l’observació d’un ull espectador, i la concepció cerebral de la poesia, que esdevé un dispositu, més que de comprensió, de complexificació del món. Dos pols en pugna es troben en aquest esforç per la distància, entre la intel·ligibilitat de la mirada, serena i per serena clàssica, i l’obscuritat d’un cervell contemporani que no confia en la realitat ni en la capacitat d’atrapar-la del tot o gens.
Exercitem l’abstracte en la concreció, en el poema. D’habitud Boixeda comença essent tot ell un ull, que capta la imatge, el moment trobat que engega l’engranatge poemàtic (‘Maneres sevillanes’, vv. 1-5):
Un matí de diumenge pels carrers
l’assaig d’un pas processional que va
sense el faldó –i es veuen els portants–,
sense imatges sagrades –i el seu lloc
l’ocupa un embigat de formigó.
La realitat és en el trànsit d’esdevenir símbol. L’esguard és serè, però intranquil: lluitant amb l’observació hi apareix –entre guions– la intel·ligència, que assenyala la contradicció, la incomoditat: què es veu i no hauria de veure’s, què no hi ha i hauria d’haver-hi. Desapareix la màgia del moviment com d’espectre d’un pas processional perquè davall de la maquinària sobrenatural hi hem descobert els homes, i els homes duen, per accident, gairebé un ídol informe, sense significat, absurd. Del sagrat en queda tan sols un aire, el reflex d’una estructura a la qual s’ha despullat grotescament dels atributs que li són propis –el faldó, les imatges– però que fins essent una imatge grotesca vehicula l’ombra d’un sagrat perdut. Si a partir del tercer vers l’ull i el cervell es barallen, sense que la violència violenti ben bé el vers –el comentari entre guions irromp en la descripció, sobtada, però respectant-ne els còlons–, a partir del sisè la imatge es fon en l’especulació, esdevé no tant l’objectiu del poema com el pretext de la intel·ligència, que ho llegeix tot i ho reformula, i perquè ho reformula torna parcialment al primer vers (‘Maneres sevillanes’, vv 6-15)
Un matí de diumenge en què la imatge
del pas processional et representa:
hi veus les bigues del cel, tot el pes
del seu silenci en processó que va
per dins. I a dins, no tant la veritat
sinó aquelles mentides transparents
que permeten que hi vegis a través,
un matí de diumenge en què passeges
badoc, mans a l’esquena. Poses cara
de saber coses que no sap ningú
Allà on hi havia un ull, ara només hi ha cervell. Quan la imatge podria enlairar-se, quan la imatge podria esdevenir una mena de desolació mística, silent o no, el cervell obliga la forma a aterrar i atenuar-se irònicament. El poeta es resisteix a una imatge ingràvida, a matar el poema en aquells cinc primers versos, i en necessita deu per lligar-lo ben bé a terra, per dominar la imatge i frenar-ne el trànsit; de vegades, la corda permet que els peus no toquin, mal que sigui per molt poc, el terra. Permet que els peus s’envolin, però que s’envolin poc.
Vibren especialment, per la seva simplicitat, els poemes del conjunt “Viatge iniciàtic, I-IV”. Potser és en aquest seu conjunt grec –hi ha més Grècia, més Roma dispersa al poemari, i no només als títols– que la intel·ligència descansa més, cal menys; ho exigeix aquest «iniciàtic», que permet suspendre una estona el seny alertat. L’itinerari grec és, no podia ser altrament, un itinerari en el sagrat –el pelegrinatge de tot occidental a la segona pàtria. És clar que el jo poètic no pot visitar Grècia amb els ulls il·lusionats del romanticisme, mal que ho provi i n’ironitzi l’assaig–«jo destil·lava gravetat | que m’exagerava el jo, sí» (I, vv. 6-7)–, però el fet és que la bellesa àtica colpeix la sensibilitat del poeta i del poema, hi penetra veritablement, amb Winckelmann o sense; sigui veritat o només «la […] broma inacabable del món» (I, v. 4), el cant esdevé possible i de la bellesa en surt no la llàgrima sinó la rialla entusiasmada (I, v. 9-10):
que no era jo el qui reia,
que era la gràcia la qui reia en mi
I en la simplicitat la recerca esdevé esguard amorós, clar i en somrís (III):
De tant buscar la llum
de Grècia va i la trobo
a l’ombra d’unes runes
asseguda, pren l’aire
però a l’última secció del poema, l’observació serena esdevé altre cop estranyada per la intel·ligència, que apareix en forma de pregunta, demanant-se el sentit del viatge: no pot aturar-se en la gràcia que ha rigut a través d’ell, en la visió amorosa d’una –posem per cas– noia a l’ombra d’unes runes; sempre hi ha aquesta distància, l’obstacle contemporani, entre la percepció i la cosa en la poesia de Boixeda, entre el jo i la felicitat o la plenitud. Grècia no és un lloc, no es pot transitar a la goethiana manera, perquè «[a] tot arreu els llocs són dins el crani» (IV, v. 10). Hi ha hagut un viatge iniciàtic, una certa experiència –si bé també ironitzada, rebaixada– però sempre amb el risc que la vida sigui també un miratge, un joc de l’intel·lecte que no pot sinó, per confirmar-ne l’existència, fer-se paraules, paraules, paraules. Ningú no ha trepitjat grècia –l’ha somniada.
També al centre del poemari, hi ha una seqüència, de fet un tríptic, dedicada a la mort de la mare (‘Sol d’hivern’, ‘Comiat’, ‘L’eternitat i un dia’), que té la gran virtut de mig anar esborrant el jo, d’amagar-lo, gest que augmenta l’eficàcia dels poemes. L’experiència de la mort de la mare reverbera en l’ull, que acumula més imatges que no acostuma a fer, i en una raó que tremola carregosa; es remou, pateix, i blasma la indiferència de la terra, del sol que fa el camí acostumat, però el plany de seguida esdevé un gest poètic, relatiu i tanmateix sagrat en què ironia i sensibilitat es troben en l’harmonia del que és quotidià (‘L’eternitat i un dia’, vv. 5-10).
Guardada en el congelador
temps fa cuinada per la teva mare,
en pau descansi,
una última ració
de les seves boníssimes croquetes:
no te les menjaràs
En la mirada de Boixeda, en la recerca estètica però tanmateix inútil d’un sagrat que no acaba de ser tàctil, que no acaba de revelar-se als homes ni de guiar novament la intel·ligència, ni en forma de déu ni en forma de bellesa perdurable, hi habita un pessimisme ontològic, el dubte insistent, que en cap moment no esdevé afectació, excés. El sense sentit s’expressa planament, en l’absència de la rima, en les formes breus i en algun encavalcament violent, en la necessitat constant de la paràfrasi, de la intervenció cerebral. I barrejat amb el sense sentit, l’esperança del poema, «[…] Per si un cas, | no creient-hi, el faig parlar» (‘Fer parlar el cel’, v. 7), la curiositat, la cura per mètrica, la sensibilitat i un poeta ascendent. És pessimista la intel·ligència però no l’ull, no la poesia de Boixeda, que se situa sempre en una distància intermèdia enfront de la realitat que li va passant davant –naturalesa, objecte, lloc–, enfront de la pròpia tasca poètica i fins de la mort, que és tan a prop del poeta que és dins del poeta i el poeta mateix, que és dins del lector i el mateix lector; malgrat ser irònica i terrible, és el que hi ha al final del llibre, encetat amb un capvespre, quan es fa de nit i el poeta mira el cel (‘Pinyol de l’aire’) –que no es veu. Feta d’estrelles, la mort riu, però no terroríficament: és la mort, em sembla, coneguda i riallera, ni de bondat ni malvestat sinó la mort, veritat irrefutable i potser per això capaç del sentit. Només en l’assumpció de la mort, havent estat capaç el poeta de mirar a l’últim el cel nu i pelat i immens, s’hi promet la plenitud de la rima, una rima paradoxalment de vida i somrís. Al capdavall, sempre riu més ella, tan humana, i nosaltres amb ella:
Descriu el fons
de tots els cims
la calavera
pel ser i no ser
del nostre viure
descriu la nit
plena d’estrelles
la calavera
ella ben sola
amb el seu riure.
entrevista a Cristina Garcia Molina, ELS IRREDEMPTS, a Mentrimentres
«la redempció no sé fins a quin punt hi és en aquest llibre… a mi Pasolini m’interessa en molts aspectes però sobretot per aquesta barreja: la crueltat i la bellesa, i col·locar aquest espai pasolinià en el «Solar» em va sembla un homentage molt bonic a un grup d’alumnes que jo havia tingut durant uns anys de la meva vida i que es mereixien entrar en un univers literari, que el seu univers no fós un univers mundà, el món absurd en què vivim…»
presentació recital de l’antologia BUKOWSKI ESSENCIAL de Charles Bukowski amb el traductor Marcel Riera i l’editora Ester Andorrà a la Llibreria Foster&Wallace (09.02.23)
Títol_ La Torre dels Russos
Autor_ David Gálvez Casellas
Col·lecció_ Cicuta, 28
Pàgs_ 267
Preu_ 17€
ISBN_ 978-84-125774-9-5
La Torre dels Russos sorgeix de la curiositat d’explicar la raresa que significa per l’Andorra del 1916 un edifici tan singular a les Valls com la Torre dels Russos. Edificada prop d’una zona de prats i rouredes, la Torre es diu així perquè va ser encomanada al llavors joveníssim arquitecte Cèsar Martinell pel misteriós rus Nicolas Popov. Misteriós perquè fins al moment en què es va fer el llibre, poc o res se sabia d’ell del cert. La Torre o Casa dels Russos es diu així, precisament, perquè allí hi van viure Popov i la seva dona (una teòrica russa que arrossegava una llegenda urbana força escandalosa sobre les espatlles). I tot això ben a prop de l’anomenat «enclau de Sant Jordi», un experiment de tall georgista impulsat pel magnat estatunidenc del paper Fiske Warren.
Aquests indicis, que suposen l’inici d’una recerca i d’un voler saber, deriven en una llarga llista de personatges, llocs, objectes, colors i paraules que intersequen, transcorren en paral·lel o es perden en sentits oposats. Hi trobem una multitud d’amants, amics, parents, cònjuges, investigadors, periodistes i veus narratives. Persones, personatges i veus que neixen, viuen o viatgen a Boston (o per tota Nord-Amèrica), a Oxford, a Irlanda o a Santa Coloma, per exemple. Hi desfilen veus que parlen de les històries dels altres personatges o de les pròpies o que enfilen dèries: importància dels colors, mites recurrents, descripcions literàries del cel o comentaris sobre el fet d’escriure o sobre el llibre.
Aquest llibre és, per tant i per sobre de tot, una investigació (entre fictícia i real, entre seriosa i purament lúdica) que, sota forma de capítols molt breus (de vegades endreçats en sèries), mira d’apuntar molts dels misteris que rodegen un eifici peculiar, avui perfectament conservat, símbol d’una època i una gent.
David Gálvez Casellas (Vilanova i la Geltrú, 1970) és un narrador, articulista i traductor andorrà, que ha fet també incursions puntuals en la poesia i l’assaig. Va ser fundador i membre del consell editor de la revista cultural Portella. Actualment és un dels editors de Medusa. Ha practicat la narrativa (Cartes mortes, Res no és real, Arnes), el columnisme ficcionalitzat (L’obra articulística d’Arseni Sugranyes), la divulgació (Gravats rupestres d’Andorra, l’Alt Urgell i la Cerdanya), el gènere híbrid (Forma), la prosa poètica (Fragments de paisatge, Allò que som) i el fals dietarisme (Carrer del Bosc). Ha traduït Rudyard Kipling (La millor història del món), Janice Pariat (Seahorse), Daniel Defoe (El capità Misson), Jonathan Swift (Una proposta modesta) i Iñaki Rubio (Muertos, ¿quién os ha muerto?).
Títol_ Veritablement Global
Autor_ Anna N. Schlegel
Traductora_ Núria Juhera
Col·lecció_ Banda Ampla
Pàgs_ 140
Preu_ 17€
ISBN_ 978-84-126659-0-1
ANNA N. SCHLEGEL és vicepresidenta de Producte, Mercats Internacionals i Globalització de l’empresa Procore Technologies. Ha dirigit equips de globalització, cicle de vida del producte, infraestructura global i estratègia de contingut en empreses com VMware, VeriSign, Cisco, NetApp i Xerox. Els seus treballs s’han publicat a Forbes.com, Fortune.com, Gala-global.org, Multilingual.com i altres fòrums de la indústria de recerca.
És cofundadora de Women in Localization (W.L.), una organització mundial sense ànim de lucre amb 8.000 membres. El 2020 va rebre el premi Top Woman in Technology d’Analytics Insight i el 2021 Top Business Woman de CIO Look. El 2018 va ser nomenada Silicon Valley Woman of Influence. També és la fundadora d’Imagine Educating Everyone, una organització sense ànim de lucre amb seu a Kenya, i va ser la patrocinadora executiva global de Women in Technology (WIT) durant el seu mandat a NetApp. El 2021 va ser guardonada amb la Creu de Sant Jordi. Sovint imparteix conferències, seminaris web, i taules rodones a universitats, grans fòrums de la indústria i organitzacions sense ànim de lucre d’arreu del món.
VERITABLEMENT GLOBAL és ideal per a líders de corporacions internacionals, membres directius, treballadors i estudiants, explica des de dins com penetren les grans empreses als mercats internacionals per oferir amb èxit els seus productes als clients de diferents cultures i idiomes. Tracta de tot el que cal saber per a globalitzar l’empresa de dalt a baix, com ara qui cal contractar com a membres d’un equip de globalització, com integrar la globalització en tots els departaments i com utilitzar la recerca de l’equip per forjar la presència de la marca en nous mercats. Aquest llibre ajudarà la vostra empresa a tenir èxit en una economia global progressivament competitiva i a establir els fonaments per passar de ser una empresa nacional a una marca internacional de referència.
EN ELS SOMNIS COMENCEN LES RESPONSABILITATS de Delmore Schwartz a a L’irradiador d’Icat recull vuit relats de Delmore Schwartz, un jueu de Brooklyn que va retratar magistralment l’impacte moral de la Depressió dels anys 30 a Nova York. Entre els seus amics i admiradors hi ha gent com Saul Bellow i Lou Reed, que considerava el primer conte d’aquest volum com el millor que s’hagi escrit mai. L’Adolf Beltran no gosaria dir tant, però recomana molt convençut aquesta edició de LaBreu amb traducció d’Andreu Gomila.
«relats dels anys trenta i quaranta que són un retrat de jueus de Nova York atrapats per la gran depressió posterior al crack del 29 . la generació dels pares són inmigrants europeus el segle XIX, que se senten molt lluny ja dels costums d’aquelles generacions anteriors, i que estan tan agraïts al seu país… i vivien en un estat de meravella. a vegades el Delmore Schwartz pot ser molt divertit! … i hi ha els fills d’aquesta generació que tenia uns altres valors, volien ser artistes, atrapats en males feines… una gran capacitat psicològica – que li va remarcar Hannah Arendt, un dels grans cervells el s.xx – però també hi ha un retrat dels Estats Units, un retrat d’Amèrica, d’aquella època de gran depressió dels valors americans, d’èxit i de fracàs, que són les més importants a Amèrica… és important la idea d’honestedat… hi ha molt de freudià també en aquests contes, arriba a ser brillant» Adolf Beltran
Hi ha escriptors amb una obra tan esquerpa que són difícils d’apamar, però quan et mires la seva trajectòria en conjunt t’adones que són generadors de complicitats, connectors que preci-sament pel seu caràcter dispers conviuen amb els talents més diversos. És el cas de Delmore Schwartz, un nom que ja ha sortit més d’un cop en aquesta pàgina, i de qui ara l’editorial LaBreu n’edita una antologia de con-tes i novel·les curtes, En els somnis comencen les res-ponsabilitats, amb traducció d’Andreu Gomila.
Tot i que Schwartz va publicar en vida diversos reculls de contes, poemes i obres de teatre, que sovint funcionen com a vasos comunicants, amb temes i per-sonatges que salten d’un gènere a l’altre, se’l coneix sobretot per la narració que dona títol al llibre, En els somnis… Publicada el 1937, no hi ha cap antologia de la gran tradició del conte nord-americà que no inclogui aquesta dotzena de pàgines. Nabokov el va triar com un dels seus relats preferits, i en destacava el ritme impecable. A la història, el protagonista seu en un cinema i, de sobte, s’adona que a la pel lícula hi surten els seus pares quan festejaven. En el moment en què ell li demana a ella que es casin, el noi (el fill futur) crida des de la platea: «No ho feu. Encara no és tard perquè canvieu d’o-pinió, tots dos. No en sortirà res de bo, de tot això, només penediment, odi, escàndol, i dos nens amb un caràcter monstruós». Els seus crits semblen voler trencar la bombolla onírica que enclou el seu futur.
Tot i que són d’èpoques diferents, les proses del recull comparteixen aquesta mena de tensió vital i el pes d’una culpa heretada. Dos temes sobresurten en aquesta atmosfera: la relació entre mares i fills, i les discussions i vanitats entre amics que aspiren a viu-re de la literatura. El rerefons el defineix el contrast entre els pares, jueus emigrants arribats d’Europa, i els fills que ja han nascut als Estats Units i haurien de ser homes d’èxit. Som just després de la Gran Depressió i la crisi demana que les famílies acceptin «lentament la seva vida, les privacions, les comoditats, els consols i els succedanis», com escriu al conte El fill dona sentit a aquesta vida.
Més enllà de l’obra, la galàxia Schwartz s’expan-deix a través de les seves classes en diverses universi-tats, com a professor de creació literària, i com a crític. Ho veiem en el reconeixement de poetes com Robert Lowell, John Ashbery o John Berryman. Saul Bellow el va agafar com a model per a la seva novel·la El lle-gat de Humboldt, en què les seves fantasies paranoi-ques i peripècies humiliants l’ajuden a retratar les di -ficultats de ser un artista a l’Amèrica d’entreguerres. I en el seu llibre Quan Kafka feia furor, el crític Ana-tole Broyard veu Delmore Schwartz com una de les baules que uneixen les avantguardes europees amb l’esperit trencador de la generació beat, al Village novaiorquès dels anys 1960: «La seva era una generació perduda, com la de Hemingway i Fitzgerald, i en realitat més i tot. Mentre els escriptors dels anys vint només havien perdut les il·lusions particulars, Delmore, el típic intel·lec-tual novaiorquès dels quaranta, sem-blava haver perdut tot el món».
A la universitat de Syracuse, Schwartz va ser professor del jove Lou Reed i el va marcar amb el seu in conformisme, alhora que el va em -pènyer a escriure per verbalitzar els neguits interiors. Anys després, el 1982, quan Lou Reed ja era un dels supervivents de la seva generació sal-vatge i ho sabia, va encarar una mena de transició musical, amb lle-tres més narratives. Aleshores va publicar un disc excel lent, The Blue Mask, on sobrevola el fantasma de Delmore Schwartz. Lou Reed explicava que una vegada, parlant del seu futur, el mestre l’havia avisat que si es venia o escrivia porqueria, tornaria d’entre els morts per turmentar-lo. A la primera cançó del disc, «My house», l’esperit de Delmore s’ha ins-tal·lat a casa del cantant, però va amb bona fe i és descrit com «un esperit de pura poesia».
Per tot plegat, Delmore Schwartz va tenir una vida turbulenta. Va morir d’un atac de cor l’estiu del 1966, en una habitació d’hotel a Nova York, sol i alienat. El crític Alfred Kazin va remarcar que hi ha una mena de noblesa que traspassa tota la seva obra, amarada d’un patiment constant perquè «es decebia a si mateix». Se’n diu lucidesa.
Marina Porras reivindica la bogeria a El Suplement de Catalunya Ràdio
Marina Porras, llibretera, crítica literària i professora a la Universitat Pompeu Fabra, troba una excusa per reivindicar la bogeria: la publicació del llibre EN ELS SOMNIS COMENCEN LES RESPONSABILITATS de Delmore Schwartz, a partir del minut 10.44
«un recull de contes molt i molt interessant… un títol super poètic… és un llibre molt interessant que ens parla de joves americans dels anys quaranta, és un llibre de somnis trencats, d’expectatives buides, de com es desgasta el món i de com es desgasta el present en la joventut. a mi m’ha agradat molt perquè es presenta la vida de tot de nois que estan perduts, que s’han quedat sense propòsit, i es veu molt bé la vida errant de Nova York… són contes superteatrals amb diàlegs molt bons i és un món molt interessant de descobrir… una història fantàstica de desengany, de por i de com les veus es barregen unes amb les altres» Marina Porras
presentació del poemari TOT PASSA BAIX de Teresa Pascual a càrrec de Ricard Garcia amb presència de l’autora a la Biblioteca Jaume Vila i Pascual de Gelida (03.02.23)
presentació del poemari TOT PASSA BAIX de Teresa Pascual a càrrec de Jordi Llavina amb presència de l’autora a la Biblioteca Torras i Bages de Vilafranca del Penedès (02.02.23)
benvolguts poetes inèdits convoquem el Vuitè Premi #FrancescGarriga amb els companys d’Edicions del Buc, Cafè Central, Adia Edicions, LaBreu Edicions i el patrocini de Liberisliber de Besalú
podeu enviar els original al mail: premigarriga@gmail.com fins el 31 de maig
ELS IRREDEMPTS de Cristina Garcia Molina a el Diari El Segre
A mode de tríptic de Francis Bacon, la Cristina Garcia Molina dibuixa tres històries. Tres escenaris, a primera vista desvinculats, però, com si observéssim una de les obres pictòriques de Bacon, connecten la seva narrativa i els perquès dels seus personatges.
Aquest llibre publicat a La Breu edicions és tanmateix un tríptic, que no és novel·la, ni són relats, però són tres històries (Solar, Linòleum i Moll) tan poètiques que el lector s’endinsa i es capbussa en cada una d’elles i hi identifica les seves pinzellades pròpies.
A Solar, ens parlen aquells que venen dels marges, l’alumnat en la seva diversitat que recerca la mateixa escalfor, l’igual supervivència. On el professorat té cura de que no desapareguin més cadires, on el llenguatge és important, com ho són les espatlles carregades. L’escola són uns barracons, extrapolem-ho tot allà: la manera de viure, de relacionar-se i també d’aprendre.
A Linòleum, vivim el dol pels morts i també pels vius. De manera excepcional explica la història d’una família. Com són les famílies? Hi ha quelcom normatiu en elles? Aquesta és de les que creuen que “mentir no sembla gaire diferent d’estimar. Estimar no sembla gaire diferent de resistir”. Perquè sovint quan una mare deixa notes als fills en paraules de Txékhov (en paraules de Txékhov????!), una ha de resistir per descobrir quina part és de l’equació.
A Moll, trobem l’esperança i el contrari, l’exercici de la desmemòria per sobreviure, la il·lusió de la tornada. Per què? Doncs perquè “obligar-se a somiar és la màxima de les perversions” i només així un pot continuar vivint, treballant i transitant pel món.
Relats aparentment desconnectats, però que es teixeixen amb un mateix fil. On hi apareixen, amb una narració magnífica i ben cosida d’un vocabulari riquíssim, les relacions entre persones des de l’amor, la por, el desarrelament, la necessitat i la mort. On la set de saber i de trobar els perquès és un continu.
Cameos d’excel·lència fan que aquest poema plural s’arrodoneixi amb un repartiment de luxe. Es nodreix de Pasolini, de Rilke, de Txékhov, de Stravinsky, de Wojnarowicz, de Shakespeare, dels Pet Shop Boys!, entre d’altres. I tots, amb els protagonistes i amb nosaltres els lectors, acaben al moll. Perquè als molls és on tot pot succeir. Veniu?
Cristina Garcia Molina és escriptora i professora de llengua i literatura. QUIM PUIG.
La prosa de Garcia Molina no té gens de greix. Són textos breus, purgats de matèria. Escarits
JORDI LLAVINA
La coberta del llibre mostra la il·lustració d’un moll: quatre fanals i una filera de norais que es perd enllà, xuclada pel punt de fuga. És un dibuix d’una nuesa extrema. Sembla una punta seca. L’aigua reflecteix el fust tremolenc dels fanals. Res més. No hi ha cap altra ombra. Cap figura humana.
“El moll” és el títol del tercer dels relats aplegats a Els irredempts, tercer llibre de Cristina Garcia Molina (Granollers, 1975). El moll com a espai d’intersecció entre el mar i la terra, entre la vida i la mort. Tots hi serem, al Port, amb la Desconeguda (i qui diu port, diu moll). El segon relat, “Linòleum”, ja havia assenyalat aquest espai com a desguàs (com a engolidor de l’existència, com a escenari de la fi). Però és en el tercer on queda perfectament delimitat com a lloc, a la vegada, de l’hàbit i de l’esglai, del passeig consuetudinari i del salt. El protagonista és un home que té una “convexitat dramàtica a l’esquena”. La línia corba sobre la qual tant han reflexionat, en llibres recents, pensadors com Adriana Cavarero i Josep Maria Esquirol, en aquest cas més aviat insinua el tall d’una dalla, un funest averany. “Es pot ferir amb el cos que desitja i no és desitjable i amb el cos que és desitjable i que no desitja.” Leopardi, geperut com aquest personatge, sublimava la seva mancança enfrontant-se a l’univers, despenjant-ne fruits primorosos de poesia com qui abasta fruita d’un arbre. El dramàtic protagonista de “Moll”, que ha deixat de fer classes i ara treballa en un museu, entra en contacte amb una visitant, hi parla. Sembla que hi ha una certa atracció. Però la dretor d’ella no acollirà la curvitat de l’home. Ell du la memòria de la dona “en textos breus massa purgats de matèria”. Escriu als marges. De fet, tots aquests irredempts són, més aviat, escriptors marginals: expulsats del text de la vida calma i joiosa, n’ocupen el marge. També és un expulsat textual el personatge del Pare del segon relat: l’home que ha enviudat i s’ha quedat amb dos fills, l’home que viu del llenguatge. I que ja no és sinó llegat: el d’uns poemes que ha deixat en morir.
Els irredempts parteix d’una concepció poètica del relat. El que pesa no és tant el fil argumental, el desenvolupament de la història, sinó la impressió dels fragments. La forma és pròxima, també, a l’escriptura lírica. No sé si podríem assimilar-la a “l’acte muscular d’escriure”. Potser sí: la prosa de Garcia Molina no té gens de greix. Són textos breus, purgats de matèria. Escarits. Reflecteixen (i aprofundeixen) molt bé el territori erm amb què ens familiaritzen les tres històries. Què hi pot créixer en aquell lloc de pèrdua, diu la citació de John Berger. La primera, “Solar”, explica la construcció d’una escola a l’extraradi d’una ciutat. No hi ha gota d’esperança. El relat m’ha fet pensar en Ádám Bodor i les seves pàgines tan descoratjadores sobre el districte de Sinistra. “El solar era una protuberància, un sobrant del sistema.” També sembla un element sobrant del sistema la família atípica de “Linòleum”. Són, els uns i els altres, individus sense redempció: els dos bessons d’aquest darrer, la comunitat “multiconfessional i suprababèlica” que forma l’alumnat de “Solar”, però també els professors que s’estavellen, una vegada i una altra, contra la realitat, contra qualsevol possibilitat de canvi. “Per què totes les coses, que encara eren coses noves, ja tenien una capa de rovell?” També és un irredempt, algú a qui se li nega l’esperança, el protagonista de “Moll”, que segurament no subscriuria, com el narrador de “Solar”, que “la ràbia i l’abandó poden ser molt cohesius”. Ell, un solitari empedreït, no té ningú amb qui consumar el desig de cohesió.
En un text de María Zambrano que he llegit recentment, hi vaig subratllar el concepte d’entrañamiento, que no tenim en català. Molts dels personatges del llibre manifesten aquesta pruïja d’abismar-se en si mateixos, perquè la realitat els repel·leix. És com si la societat els convidés, o els comminés, a no immiscir-se en els seus afers. Els pares dels bessons de “Linòleum” s’han conegut davant el tríptic Crucifixió, de Francis Bacon. La Mare, una dona de vida estroncada, no és sinó una projecció en la ment de la filla: “Era la destructora de la meva pila baptismal i l’arquitecta de la meva pira funerària.” Literatura de l’especulació, de la gravetat. Ni un gram de greix.
entrevista a Glòria Coll Domingo al Més324 en ocasió de la publicació d’A TRAVÉS Premi Jocs Florals de Barcelona
«sentia que era moltes coses i que no es podien reunir…hi ha un intent de reunificació de les parts, els éssers humans a vegades sembla que estiguem entrenats a pensar la vida en compartiments, hem de ser excelsos en la part acadèmica, la professional, i emotiva i se’ns ha dividit però per a mi ha sigut important reunir totes aquestes parts.
hi hagut un procés de conscienciació de qui és que escriu, al final el que escrivim és el que llegim… per mi la poesia són aquelles coses que no poden deixar d’estar amb mi…
per exemple en el meu cas reflexiono sobre les relacions familiars i el passat propi familiar, l’oda als objectes. els temes no els triem ens trien, pensar els temes que m’obsedeixen i saber que no vull quedar-m’hi i saber que vull revisitar-los» Glòria Coll Domingo
presentació de l’antologia BUKOWSKI ESSENCIAL de Charles Bukowski amb el traductor Marcel Riera i l’editor Marc Romera serà a la Llibreria Documenta (26.01.23)
La poesia de Charles Bukowski arriba per primer cop en català, i per duplicat
Marcel Riera tradueix una antologia per LaBreu, i Martí Sales, per Edicions de 1984
Charles Bukowski, al programa de la televisió francesa Apostrophes, el setembre del 1978
Ulf Andersen / Getty
Fa fred. Volíem caldo, i en tindrem dues tasses. No deixa de ser paradoxal que per molt que pensem en Charles Bukowski (1920-1994) com a poeta, és la seva narrativa la que ha estat més a l’abast del lector, especialment en català. En castellà, amb tot, Anagrama ha publicat de la narrativa, i Visor, la poesia. Però en català amb prou feines s’han traduït quatre llibres, i cap de poesia, per molt que l’autor es definís essencialment com a poeta.
Això pot canviar ara, ja que l’editorial LaBreu acaba de publicar l’antologia Bukowski essencial, quasi cent poemes amb traducció de Marcel Riera. I no només això, sinó que Edicions de 1984 publicarà al març una altra selecció, Els plaers del condemnat. Poemes (1951-1993) en versió de Martí Sales, amb 274 poemes extrets de 21 llibres diferents, a més d’una vintena d’inèdits. Els avatars editorials han fet quasi coincidir aquestes dues antologies, una –la de LaBreu– destil·lada per Abel Debritto, un dels màxims estudiosos bukowskians, l’altra –la d’Edicions de 1984– a càrrec de John Martin, que a més de ser amic del poeta va ser el responsable d’editar quasi tots els seus llibres de poemes. Marcel Riera assegura que a Bukowski aquest fet segurament li faria gràcia, i “potser fins i tot en faria un poema”. La coincidència no és agradable però tampoc no espanta els editors: per Laura Baena, de 1984, en la majoria de mercats les diverses edicions de Bukowski conviuen sense problemes, perquè són diferents i, en certa manera, fins i tot complementàries. Per ella va ser en part un repte personal –fins i tot té un gos que es diu Bukowski–.
Les dues editorials s’hi van interessar i l’agència literària que en té els drets no els ho va advertir. Dues tasses. Pel poeta Ernest Farrés, “en una cultura amb tantes mancances com la nostra no hauria de suposar un problema, sinó un enriquiment”. Per Farrés és relativament sorprenent que un poeta com Bukowski, un dels més singulars per ell en la literatura nord-americana del segle XX, no tingués veu en català fins ara, i més comptant que sí que en tenen molts dels seus correligionaris com Robert Lowell o Anne Sexton. “Però fins i tot entre ells Bukowski és una rara avis”, assegura. Tant Farrés com els també escriptors i traductors Riera i Sales coincideixen que potser el prejudici sobre si l’autor és un borratxo arreplegat que escriu sobre alcohol, dones i la mala vida també havia contribuït a un cert bandejament.
És aquest mateix prejudici el que havia fet que Martí Sales quasi no l’hagués llegit fins que es va posar a traduir-lo (el 2021 va traduir la seva primera novel·la, Correus, a QuidProQuo). “Em va sorprendre perquè esquiva els arquetips i ho fa des d’un lloc més interessant que no em pensava. Quan t’hi capbusses veus que en la seva poesia hi ha de tot, és un poeta fondo que no encaixa en una capseta tan petita”, explica Sales, que també pensa que Bukowski era considerat “el poeta que llegeixen els que no llegeixen poesia, i això el feia estar considerat com de segona fila”.
Riera creu que això ha pesat, sí, però cal desmitificar l’autor i deslligar-lo d’una obra que “escriu en vers o fins i tot prosa retallada, uns poemes que sovint són petites narracions, com un conte concentrat, amb un estil molt identificable i directe, efectiu i versemblant: és molt autèntic”.
En el seu cas, va ser ell mateix qui es va dirigir a l’editorial per publicar-lo, perquè li semblava que “no podia ser que la seva poesia no estigués traduïda al català”. “Fa tres o quatre anys, estava conversant amb Joan Margarit: ‘És molt bo, Bukowski!, l’hauries de traduir!’, va dir, i un cop mort hi vaig tornar a pensar i ho vaig proposar a LaBreu”, explica. Per ell, “Margarit és un poeta molt bukowskià, encara que no ho sembli”. La poesia de Bukowski, continua, “és una literatura culta amb voluntat d’estil, amb moments propers a la prosa poètica i jugant molt amb l’argot de la classe obrera de la costa oest dels EUA de l’època, però ni és molt groller ni tira a l’escatologia com fa el tòpic”.
La dificultat ha estat potser trobar el to adient, acostar-se a la seva veu “fins que el sents ressonar dins teu”.
No tinc cap altra manera de començar la ressenya d’aquesta setmana que essent absolutament sincer: no sé com classificar-la. No us sabria dir si és una novel·la o un llibre de relats. Per altra part, tampoc cal, tant fa. Del que estic segur és que Els irredempts, de Cristina Garcia Molina és un llibre colpidor. Tres històries, lligades però no lligades, que et burxen, et sacsegen, et remouen per dins.
A la contracoberta del llibre hi trobem una descripció erudita que mai jo gosaria fer, però que us trasllat per si us clarifica allò del que estic parlant:
“Els irredempts és una narració en tres temps. Com els tríptics de Francis Bacon, els personatges es regiren en els seus panells i generen la seva pròpia iconografia.”
Tornem, tanmateix, a la meva molt més pedestre interpretació. Tres històries, tres escenaris, tres situacions aclaparadores. Un solar on s’aixeca una escola d’aules prefabricades i farcida de mestres i alumnes immergits en el desori i l’abandó, “Érem més intempèrie que interior, més desemparança que auxili”, una família superada per les circumstàncies, “Tots voldríem formar part d’una història millor”, i finalment un museu on l’amor es demostra impossible, “La barbàrie comença en un mateix”. Tres relats que ens aboquen a un mateix univers en què la poesia esdevé alhora alliberament i exili.
Potser ara aniré massa lluny, però no me’n puc estar de comentar-vos que si al primer relat de tríptic hi trobam ressonàncies explícites del Pasolini i els ragazzi di vita, al segon hi habita Txékhov i les seves famílies presoneres de si mateixes, i el tercer fa inevitable pensar en el teatre de Thomas Bernhard (fa una pila d’anys vaig assistir a la representació de Mestres antics).
Tanmateix, més enllà d’aquestes referències literàries un xic pedants, l’important és la impressionant força que l’autora, amb un llenguatge tan poètic com esmolat, imprimeix als relats. I això no us ho dic debades, les narracions d’Els irredempts són plenes de metàfores, símils, enumeracions. Així la desolació vestida de poesia aconsegueix immergir-nos dins aquests mons tancats amb tanta naturalitat com intensitat.
Ho he escrit altres vegades, hi ha llibres que t’atrapen i no et deixen mai. Aquest n’és un. M’he trobat a mi mateix repensant-lo, recordant frases i situacions en els moments més inesperats, revivint els sentiments que m’ha transmès. En definitiva, m’ha deixat la seva empremta. Potser és la millor recomanació per a qualsevol obra literària.
Em costa afegir-hi res més a la ressenya. No voldria banalitzar tot el que aquest llibre ens ofereix. Si més no, crec que no està de més repetir-vos que els tres panells del tríptic (Solar, Linòleum, Moll) tenen entitat pròpia, però, alhora, es complementen i s’expliquen mútuament. No hi ha, esclar, monedes de tres cares, sinó diria que són les cares d’una mateixa moneda.
Com sovint acostum a fer, clouré aquest escrit amb unes cites textuals que, per a mi ni que sigui a les palpentes, de qualque manera copsen el que la novel·la ens diu:
“Intentàvem fundar una societat de lleis severes, volíem fer-nos justos sota paràmetres injustos, així que mentir com qui havia matat la poesia era un crim dels més punibles, dels més fastigosos.”
“Parlem molt sobre la mort, però ningú no ens prepara per a la poesia.”
“Soc un glossador. Algú que escriu als marges. Afegeixo anotacions a la part obscura dels vostres actes, de les vostres gesticulacions, de les coses que crideu quan penseu que esteu sols i no us escolta ningú.”
Cal llegir Els irredempts, sense cap mena de dubte.
“Ens esperen per matar el porc”: amb aquest vers comença Som aquí, el primer llibre de Jèssica Ferrer Escandell (Sant Llorenç de Balàfia, Eivissa, 1993). Guanyador del VII Premi Francesc Garriga per a poetes inèdits (el qual ha descobert veus com les de Pol Guasch, Raquel Pena o Maria Isern) i publicat conjuntament per Adia, LaBreu, Edicions del Buc i Cafè Central, el llibre de Ferrer efectua un retorn als orígens per després esbudellar-los amb la ganiveta esmolada de la paraula. Com si fos un Acorar (valgui la redundància) líric, i alguna cosa més.
El llibre es divideix en tres parts: ‘Som a la terra’, ‘Som als corrals’ i ‘Som a la carn’. Les uneix aquest “som” ambigu, que, escrit en la forma dialectal illenca, qüestiona els límits entre la individualitat i la comunitat per endinsar el lector en nocions com el nostre lloc al món, el sacrifici de la carn com a ritual de vida i de mort i la carn com a vehicle per a la corporeïtat, la ràbia i el plaer.
La primera part, ‘Som a la terra’, comprèn un conjunt de postals breus d’escenes quotidianes i paisatges de l’illa: hi ha el motocultor, hi ha els goters, hi ha els caixons que acullen les ‘tomates’ una vegada les han collit. També hi ha el batec cíclic de la vida al camp (“Arrencarem els darrers rostolls de l’hort d’estiu. // Farem una pira, / obrirem espai per les sembres que vendran”), i la denúncia, a ‘Benirràs’, de la destrucció del territori: “Llauràreu camps de conreu / els piconàreu / i en diguéreu progrés. // Mirau aquest estiu: / les feixes més fèrtils són aparcaments”.
‘Som als corrals’, la segona part del recull, ens és presentada com un “breu interludi matancer en primera persona” i conforma d’alguna manera la part central del llibre. És l’explicació, en una primera persona dialectalment deliciosa, salada, localíssima, de la matança del porc. “Omplir-me de jo, / buidar-me en tots valtros” és una de les màximes que recull el discurs d’aquesta pobra bèstia que Toni Gomila ja acorava al seu cèlebre monòleg, amb el rellevant matís que, en aquest cas, l’animal que pren la paraula no és l’humà sinó el condemnat.
La tercera part, ‘Som la carn’, podria inscriure’s en les anomenades poètiques del cos, però les transcendeix alhora que planteja qüestions com el consentiment i l’entusiasme en el desig de les dones (“Lleva’t / d’aquí. / Que em manquen aigua i salabror: / el tast eixut de qui no vol. / Si no em veus a llenigar / ves-te’n, / arruix! / El meu desert rega quan rega.”), o bé la castració com a acte simbòlic d’equiparació sexual i d’empatia, a ‘Sanar’: “O tallar-li els ous al mascle, / ca, porc, qualsevol animal. / Obrir un trau i buidar-ne el contingut. // Deixar que guareixi la cicatriu sense llepar-la: / l’experiència del cos viu, ferida oberta”.
Som aquí arriba a les llibreries amb la festa que sempre implica el naixement d’una nova veu. L’embolcallen el neguit i la cura per la terra i la seva gent, i també una sorprenent construcció i imaginació poètiques.
Cal (i si cal, fins a quin punt) explicitar les referències emprades en un llibre de poemes? Escric aquestes línies divagadores i un xic embolicades ‒potser breus propòsits de destrucció marca de la casa‒ perquè vull i al mateix temps no vull deixar de donar compte del treball relatiu als manlleus/apropiacions/represes que conté El cel dins un pou. A risc que siguin sobreres, per descomptat. Per què no incloure-les al llibre i sí aquí? La idea que acompanya el llibre és que els poemes han de funcionar tot sols o, millor dit, en la constel·lació que el seu conjunt pugui aplegar. L’autor és del parer que haver inclòs en el llibre un paratext d’aquest tipus (amb totes les apropiacions, girs i represes que inclouen els poemes (totes aquelles de què es tenen constància, almenys) i la constel·lació conseqüent) hauria probablement ofegat els poemes. Estaríem davant un text excessivament llarg ‒com aquest‒ i que potser escapa als dominis del que ha de ser un paratext, en el cas ‒discutible‒ que hi hagi de ser. I, tanmateix, aquestes línies.
Sobre gustos colors, i mai plou al gust de tothom: hi ha qui és del parer que no explicitar els manlleus incorporats a un llibre és justificar el plagi (entès com a delicte moral); hi ha qui dirà que fer explícites certes coses en el llibre és com introduir-hi un manual d’instruccions, en el mal sentit, i que sempre s’és a temps d’explicitar-les; hi ha qui farà la quadratura del cercle tot convidant a indicar breument les referències i, al mateix temps, exposant que es tracta de referències que tots els lectors ja coneixen. Vista la disparitat hi ha qui diria, i amb raó, que això passa per preguntar. Però és que, a més a més, ens trobem que hi ha una manca de consens en l’ús dels termes referits, en la nomenclatura emprada: tota una complexitat a l’hora d’acotar conceptes com plagi, apropiació, resementització i demés. Per entrar en aquest assumpte una mica més a fons, remeto per exemple a aquest llibret.
I encara: hi ha qui afirma que la diguem-ne ‘originalitat’ no necessita aquestes defenses relatives a plagis i apropiacions. Que potser sí que és plagi, i punt ‒i tornem a la problemàtica de la nomenclatura comentada més amunt‒. Que li preguntin a Palàcios («Algú replicarà que una paraula no és una cita, i, per tant, si es fa sense advertir-ho, un plagi. La meua “originalitat” no necessita aquestes defenses. Sí que és plagi, li replique, des del moment que jo vull que siga llegida exactament en el to per a aconseguir el qual el meu precedent s’esmerçà a construir un món, i només en aquest to, tot i que me’n separen cinc segles, o precisament per això»). Que li preguntin a Ferrater: «Potser el sol fi d’això que escric/ és el meu propòsit de plagi» (Poema inacabat). Entenguem-nos: plagi en el sentit ‒per dir-ho amb Montaigne‒ d’igualar-se cada vegada als propis plagis, de citar els altres per a expressar-se millor. Ni tan sols en això s’és original, és clar. No sembla ser aquest lloc, tanmateix, el més indicat per a resseguir-ne la genealogia. Ja la paraula ‘original’ resulta prou problemàtica: cal entendre ‘originalitat’ en el seu sentit etimològic, de saber tornar a l’origen? En el de tot allò que s’hi va empeltant i florint de bell nou al llarg de les èpoques? En tots dos sentits, diria. Per altra banda: és que no hi ha tota una història d’originalitats copiant-se les unes a les altres? Aquí es creu més en les represes que no pas en la creatio ex nihilo per se. Recordem també allò de Nicolás Gómez Dávila: «La mera novetat s’inventa. L’originalitat s’elabora espontàniament a través de la reminiscència i la còpia.» Hi ha fins i tot alguna esmena a la totalitat: és que cal agafar-se al criteri del manlleu, del plagi en la reflexió sobre la poesia? És el cas d’Ives Bonnefoy quan afirma que, per més que un poeta volgués pouar en algú altre que no fos ell mateix, no se’n sortiria, ja que el manlleu es transformaria tot seguit en un significant d’ell mateix. Seguint, aquesta idea, Boneffoy arriba a asseverar que en poesia el plagi no és possible. Una altra tema seria, aleshores, a què anomenem poesia [I no entrem ara en allò que va de la poesia al poema]. En tot cas, del que es tracta, en la cosa relativa a nodrir-se dels altres, és sobretot al fet de saber-los digerir. No tant el pecat de profanar la matèria prima com allò que se’n fa. Tant en relació al context de la qual s’extreu (o, si es prefereix, s’amputa) la citació, com a l’ús posterior se l’hi atorga, a allò que se li fa dir: es tracta d’un esqueix, en la doble accepció del terme. Hi ha encara un altre enfocament possible, el d’aquella presumpció referida a que la poesia és un joc d’equip (i, potser justament per això, malgrat l’aparent contradicció, una expressió radical, diguem-ne, de la pròpia individualitat). Ben mirat, un desgavell. Qui sap si l’autor se’n fa prou el càrrec, de tot plegat.
Fet i fet, la problemàtica que planteja sovint l’apropiacionisme no es refereix tant a la matèria prima ‘forana’ que s’integra sinó al fet de deixar-ne constància. Explicitar les citacions/represes/etc. o no, vet aquí una mica el quid de tot plegat. Advocar pel mostrari de citacions i diguem-ne cruïlles relacionals planteja a l’autor dues possibilitats o enfocaments: es tracta d’un mer exercici de pedanteria, o és, per contra, una mostra d’honestedat deguda, d’homenatge fins i tot? Sembla que a l’autor li agrada pensar que la cosa va més en aquest últim sentit però, afegiria, potser calgui reconèixer que bé pot tractar-se d’una neuròtica barreja d’ambdues coses.
Aquestes línies són escrites des d’aquest dubte i d’aquest neguit i, en certa manera, d’aquesta ‘impotència’. Tanmateix, al capdavall potser tot l’assumpte resulta irrellevant si pensem que el treball de citació forma part del propi treball poètic, entenent la tradició com a matèria prima que s’esdevé en un espècie de vaivé continu. En aquest sentit, podem pensar-ho a la manera de l’Antoine Compagnon de La segona mà (o el treball de la cita) quan afirma: «allò que aquí importa és que el treball de la citació no difereix del joc del llenguatge en general». Un ball de mots en el llenguatge. I qui diu mots dius frases, i etc. En aquest sentit, tot connectant-ho amb la idea esmentada de Bonnefoy, tota citació seria deguda. Almenys com a punt de partida. Un altre assumpte és, insistim-hi, allò que se’n fa i el signe del resultat final. Sovint, pel camí de fer-se poema, la poesia, tot recorrent món i tradicions, acaba perdent bous i esquelles. D’altres vegades, el poema incorpora aquest propi procés de manera crítica i/o reflexiva, amb resultats diversos. Afirma en algun lloc (diria que aquí) Mario Montalberrti (el qual al seu torn reprèn Giorgio Agamben) que la poesia no només diu el que diu, sinó el fet que ho està dient, la potència i la impotència de dir-ho. Aparquem-ho aquí.
Hi ha el plaer de pensar el llenguatge, de travessar-lo. Escriu Henri Meschonnic que: «el poema […] és la subjectivització generalitzada del llenguatge en un sistema de discurs». I no passa això mateix amb les lectures que fem dels altres? I no és el subjecte, també el del poema, l’enunciació d’una relació? El seu empelt? És que no queden ‘lexicalitzades’ les maneres dels altres en la tradició, permetent un nou punt de partida a través la connotació, al mateix temps que vincula l’origen amb la represa que se’n fa? No és una mica com quan en poesia s’escriuen paraules com blanc o mar, que ja sabem que volen dir una altra cosa. No depèn una mica tot plegat del lector, de com el lector es faci càrrec de la tradició (la seva i la de l’autor)?
Hi ha qui etzibarà que tota la teoria està molt bé però que si, en el joc de la citació, algú procedís a citar un fragment de teu llibre que resulta que pertany a un altre autor, es cauria de ple en la impostura. A això es podria al·legar que una citació ja és un altre text respecte aquell del qual s’extreu, o que allò que en faci el lector ja no escau a l’autor (escapa al seu domini), de la mateixa manera que ell ha pres coses d’algun altre lloc. Al final, sembla que la cosa acabaria remetent simplement al tema del nom, de l’autoria, de la propietat. En tot cas, no podem negar que l’etzibador tindria certa raó. Però podríem preguntar-nos encara: per què autors que sabem que no son impostors, autors com Ferrater, Joyce, Celan, entre molts altres, autors que han treballat la intertextualitat d’una manera important en el seus textos, no han detallat dites apropiacions? Per vanitat? Per què no ho creuen prou rellevant en relació a allò essencial de l’obra ‘nova’? Per què aquest tipus de lectures formen part de l’exercici desxifrador del lector? No en tinc pas la resposta. Sí que puc dir que, en aquells casos on el joc intertextual és notori, anar citant tota l’estona pot arribar a ser, clar i català, un veritable conyàs i un mena de crosta que impel·leix el moviment del propi text en sí; un poema que, fet i fet, si no s’avergonyeix del seu nom, ja és una altra cosa respecte el seu punt de partida. Podem dir que la cosa ateny, per tant, tan sols al fet de donar a conèixer el nom de l’autor de la citació/represa/etc.? Podem dir aleshores que hi ha plagi només quan no es dona compte del plagi? I cal citar només les fonts de les apropiacions directes o també aquelles de tipus més indirecte? no ocorre, de vegades, que una citació no deixa de ser un pol·len d’idees que va passant d’un poeta a un altre, gairebé de manera programàtica? No ens portaria tot plegat al nucli mateix del llenguatge entès com a constructe col·lectiu? On radica el límit? I encara: totes les respostes a aquests tipus de preguntes, és que no estan ja incloses per defecte en el mateix poema? Estaríem parlant, aleshores, de valor literari o d’una altra cosa, potser més propera a la vanitat nominal? I a això no es podria replicar: bé, en podríem dir també educació, o fins i tot homenatge? Potser, l’única pregunta pertinent sigui la següent: Per llegir el poema arran seu, amb el mateix poema, resulta imperatiu conèixer les citacions/girs/etc. que conté? Sí i no? Ai. I: uf. Mirin, no ho sé. Límits difusos. I el dubte. Per si un cas, doncs: aquestes línies. Que acompanyin al llibre però des d’una distància prudent.
Si tingués una postura clara i definitiva al respecte aquest text no existiria. A partir d’aquí, vet aquí una síntesi del fenomen de la represa aliena en poesia que postula Arnau Pons a Poesia i veritat: «Com ha dit també Werner Wögerbauer en comentar la lectura que du a terme la poesia de Celan: «Escriure és reescriure; reescriure és ajustar.» El nostre deure com a lectors és provar d’esbrinar quin sentit té aquest ajustament, i quina significació pren, una vegada copsat. Això val per a cada poeta que remeti d’una manera més o menys explícita a una obra aliena, o del passat.». El lector tanmateix és lliure de fer el que vulgui, en tant que pugui. Ara bé, justament perquè és lliure és també responsable de la lectura que fa d’un text. [Pel lector a qui pugui grinyolar el «deure com a lectors», ho llegeixi al costat d’aquesta citació de Kafka: «Tu ets els deures. Cap alumne enlloc.», sense oblidar que en Kafka hi ha molt sentit de l’humor.]
Citacions, plagis, girs, represes… Fa de mal dir, des d’aquí, si al capdavall tot plegat es tracta d’una quixotada o no. Si, en el cas que ho sigui, la quixotada fa sentit a través d’ella mateixa o no. Fa de mal dir, també, si es pot arribar a convertir en un colador allò paradigmàtic, i tòpic ja, de John Keats que anticipa (és un dir) la intertextualitat i que diu: «[El poeta] no té caràcter, gaudeix de la llum i de l’ombra; […] Allò que xoca al filòsof virtuós encanta al camaleó poeta. El gust del cantó fosc de les coses no ofèn al seu gust més que el brillant ja que ambdós acaben en especulació. Un poeta és allò menys poètic de l’existència, ja que li manca una identitat des del moment en que es veu contínuament en la necessitat d’ocupar el cos d’un altre.» Deu dependre, com gairebé tot, de l’ús que se’n fa. La qual cosa convida a establir sempre una lectura arran del text al qual es fa referència. Diria que queda prou clar que estem donant voltes al mateix, potser en mode tirabuixó. Bé.
Així les coses, potser les notes que es penjaran en el proper post, Notes a ‘El cel dins un pou’, serveixin per a facilitar una capa més de lectura que permeten els poemes. També per saber si la impostura és excessiva, sigui en general, o en particular en el cas d’aquells que consideren que tota apropiació no indicada resulta indeguda. Sabem, tanmateix, que hi ha apropiacions inconscients. Que hi ha un pol·len d’idees. Sabem que dins les apropiacions hi ha nivells que van des d’aquelles que esdevenen nucli del poema, fins a d’altres de caràcter més tangencial o que poden ajudar a bastir elements del poema de caràcter menys estructural. L’opció escollida en dit post és la més restrictiva (en un context mínimament funcional), és a dir, la d’indicar totes aquelles citacions més o menys directes de les que es té constància (potser obviant-ne tan sols algunes de massa òbvies i tangencials, i en definitiva, irrellevants per l’assumpte que ens ocupa, en tant que, en algun punt o altre s’ha delimitar).
Un i altre post són dues cares de la mateixa moneda. Serveixi per pagar-ne el preu o, com a mínim, els interessos.
I bé, no cal dir que a partir d’aquí el lector és sobirà per treure’n, si ho considera oportú, les seves pròpies conclusions.
entrevista a Dolors Udina en ocasió de la traducció d’ANTIGUITATS de Cynthia Ozick a Mentrimentres (desembre 22)
«Ozick té una tendència brillant per incorporar d’una banda qüestions més imaginatives i divertida, i d’altra banda, no li interessa el jueu contemporani, sinó sota la pàtina cerca la qüestió atàvica. Una nissaga tribu d’elefantins, els jueus exclosos pels mateixos jueus. Relat sobre la persistència de la memòria i ella mateixa deia del monotenisme.»
entrevista a Ramon Boixeda en ocasió de la publicació d’EL CEL DINS UN POU a Mentrimentres
«al final un llibre quan el publiques d’alguna manera l’abandones… hi ha una dimensió mimètica que és un punt de partida… la gràcia del llibre és una espècie de constel·lació d’idees i d’imatges que van sortint i es van amagant i de quan en quan es troben i segons com es complementen, si ho llegeixes junt agafen una altra volada»
ANTIGUITATS de Cynthia Ozick al Balanç Literari 2022 de Ciutat Maragda (desembre 22)
«Ozick té una tendència brillant per incorporar d’una banda qüestions més imaginatives i divertida, i d’altra banda, no li interessa el jueu contemporani, sinó sota la pàtina cerca la qüestió atàvica. Una nissaga tribu d’elefantins, els jueus exclosos pels mateixos jueus. Relat sobre la persistència de la memòria i ella mateixa deia del monotenisme.» Borjà Bagunyà
CHARLES BUKOWSKI (Andernach, Alemanya, 1920 – San Pedro, Los Angeles, 1994), va ser autor d’una trentena de llibres de poesia, uns cinc mil poemes, escrits al llarg d’una cinquantena d’anys, que el van convertir en l’últim dels poetes maleïts, antiheroi del somni americà, autor d’una obra descarnada, sincera i d’autoficció, tant en prosa com en narrativa, escrita al límit de l’estupefacció alcohòlica. La tasca titànica del responsable d’aquesta selecció, Abel Debritto, ens deixa aquesta àmplia mostra, un destil·lat que dibuixa una evolució que parteix d’un lirisme esquitxat d’ocasionals imatges surrealistes, que passa pel mascle primari de «Dirty Old Man», i que arriba a una última etapa on a l’exposició crua de la seva realitat hi incorpora una postura més filosòfica sobre la vida, sempre des del compromís amb una poètica absolutament lliure i desvinculada fins i tot dels contemporanis amb els que més se’l podria relacionar. Aquesta antologia és esencial per entendre i per conèixer Bukowski, i és gràcies a la magnífica traducció de Marcel Riera que per fi podem disposar en llengua catalana d’aquest escriptor imprescindible de les lletres nord-americanes. Marc Romera al Pròleg “No sabem fins quan l’obra de Charles Bukowski (1920-1994) seguirà sortint il·lesa de les esparracades del neopuritanisme progressista intolerant, ni sabem com ni per què ha perdurat indemne a les croades de l’escola del ressentiment, però la veritat és que tot i que en algun moment del passat més immediat aquesta obra hagi pogut semblar l’expressió d’un autor estantís, un referent quasi patètic de la llibertat amb què s’expressava el món en la darrera part del segle que ens precedeix, Bukowski segueix aixecant el cap, fotent-se del mort i de qui el vetlla, seduint lectors i veient com la seva obra s’edita i reedita en múltiples llengües, ajudant una bona part acollonida del món a empassar-se la píndola imposada del «políticament correcte».
En els somnis comencen les responsabilitats LaBreu ha publicat els relats de l’escriptor nord-americà Delmore Schwartz (1913-1966), inèdits fins ara en català
Traduïts per primera vegada al català per Andreu Gomila i amb pròleg de Lou Reed, els vuit relats d’En els somnis comencen les responsabilitats (LaBreu) —escrits pel poeta i escriptor nord-americà Delmore Schwartz (1913-1966)—, són un referent de la modernitat.
Delmore Schwartz
El conte que dona títol al volum i que trobem en primer lloc comença amb un noi que somia ser en una sala de cinema veient una pel·lícula en la qual els protagonistes són els seus pares abans de ser els seus pares. L’estil literari de Schwartz, allunyat de la pirotècnia verbal, és pura lírica i una summa d’aforismes que sentencien la vida i les contradiccions humanes. L’autor destaca per crear personatges autodestructius, ingenus, satírics i molt intel·ligents. Els pares de l’autor es van divorciar quan ell tenia nou anys i aquest fet li va causar una forta impressió, que es veu reflectida en el llibre. Però Schwartz també parla de la seva Brooklyn natal, de Coney Island i dels jueus immigrants en una Amèrica en la qual els seus fills ja se’n senten ciutadans. En els somnis comencen les responsabilitats és un títol manllevat d’un epígraf del poeta irlandés W.B. Yeats.
La metàfora amb la sala de cinema del conte més famós de Schwartz té tints psicoanalítics evidents. Tant en un somni com en qualitat d’espectador, hi ha quelcom regressiu, una dimensió en què el subjecte actiu entra en una observació sensorial primitiva, uterina, fosca. El narrador treballa temes com el matrimoni, el poder i la ira. I ho fa a través dels personatges de la mare, del pare i el símbol del fotògraf, que no aconsegueix fer cap fotografia perquè la parella és incompatible. Ella viu de la confusió entre realitat i ficció, busca el príncep blau, i ell només viu per impressionar fent gala del seu poder adquisitiu.
Les relacions familiars i la inefabilitat del temps porten a Schwartz a reflexionar sobre el pes de les responsabilitats a partir del somni del narrador que, amb vint-i-un anys, es desperta amb un garbuix d’interrogants al pensament. S’adona que els seus pares s’han convertit en esclaus dels seus fills. Per això en el somni desitjava que no es casessin mai, per no convertir-se en un monstre ressentit i traumatitzat de per vida fruit d’un matrimoni sense amor. La influència de Franz Kafka és evident en això i en la por primordial d’una criatura a la sexualitat dels seus pares. I de Goya i el seu llenç El son de la raó produeix monstres (1799).
En la resta de relats —d’idèntica qualitat literària que el primer però de tarannà més històric i una mica depriments—, Schwartz reflecteix els conflictes generacionals, els canvis constants de les ciutats, la lluita per l’èxit als Estats Units, la immigració, el fracàs de moltes il·lusions… i tot, com diu Lou Reed al prefaci, ho fa des de la captura de les emocions més fondes amb el llenguatge més simple. Destaquen els relats “El món és un casament”, sobre la vida dels intel·lectuals de Nova York, “El fill dona sentit a aquesta vida”, una llarga història sobre les relacions familiars i “Amèrica! Amèrica!”, on Schwartz examina amb subtilesa les diverses perspectives i la naturalesa dels immigrants jueus dels Estats Units de començaments del segle XX. L’única objecció que hi posaria és el deix moral d’alguns relats, sobretot el darrer, “Screeno”, on els personatges retratats no evolucionen i queden com a simples titelles frustrats, probablement per transmetre l’esperit de l’època de la Gran Depressió.
Dient adeu a l’any amb els versos que ens va deixar
EL TEMPS DE LES ARTS vol acomiadar l’any amb una petita antologia poètica, una tria de poemes de llibres en català publicats durant l’any 2022. Escollits sense voluntat de jerarquitzar, tan sols pel plaer de posar en el mateix espai un cabàs de versos entre els molts que han vist la llum durant el mateix període. A tall de resum o, millor encara, d’experiència plaent. En la qual, en el millor dels casos, trobareu aquell llibre que havia de figurar en les vostres prestatgeries i encara no hi és. Temps encara de fer-vos, de fer, un bon regal.
Massa mare. Teresa Pascual.
Teresa Pascual, el Grau de Gandia, 1952 @ACN
Aprengué que la fam
era un tros de pa negre
conformat a la mida
ajustada del sucre;
que el segó era la porga
de la mota més aspra,
la pols de serradura
de les capes del gra.
Aprengué que farina
era un camí de punxes
entre els canyissos d’aigua,
i era un grapat d’arròs
sempre a canvi de res
que no fora duresa
i colps de porta en porta
amb el puny de la nit.
Del poemari Tot passa baix (LaBreu).
A través teu. Glòria Coll Domingo.
Glòria Coll Domingo, Riudoms, 1988 @Ona Llibres
No t’he estimat: era un simulacre
d’amor per estimar, en tu, tots els altres.
A través teu he après a fer la carícia fina,
el bes redó, a llepar l’engruna
àcida i blanca, a riure-me’n,
a riure’m del deliri que pessigolleja el coll
i fa la nit més llarga:
m’he rigut de les nostres petitíssimes morts.
No t’he estimat, i no estimant-te
vaig estimar-te encara.
Del poemari A través (LaBreu), Premi Jocs Florals de Barcelona.
El trepitjador de fulles. Ramon Boixeda.
Ramon Boixeda, Sant Julià de Vilatorta, 1981 @Mar Vila / ACN
Al parc, vaig trepitjar les fulles
com un ofici que arreplega
viratges de camins batuts
i estorats per vides cruixents
que el vent ha de tornar a escampar.
Al parc, la meva ment s’envola
d’arbre en arbre com un ocell
que no encerta la branca i va
provant-ho com si la seva ànima
anés penjada entre les branques.
Al parc, m’agrada imaginar
que, un cop ja mort i sepultat,
mentre la terra va tastant,
es parlen les arrels: “Aquest
és dels que sempre saludava”.
Del poemari El cel dins d’un pou (LaBreu Edicions).
Andreu Gomila ens dona a conèixer l’obra de Delmore Schwartz, tot un descobriment
El fet de pensar que cada dia que passa creix la nostra ignorància sens dubte és un glop mal d’empassar. El temps ens juga a la contra i, per tant, de cada dia hi ha més coses que no arribarem a conèixer. I entre aquestes, és clar, escriptors genials que no podrem llegir. Per això mateix, quan descobrim un autor dotat d’un talent enlluernador com Delmore Schwartz (Brooklin, 1913-1966), de seguida el món roda una mica millor. I sobretot és quan posam en valor la tasca impagable dels traductors. Al recull de contes que agafa el títol de la primera història, En els somnis comencen les responsabilitats (LaBreu Edicions, 2022), l’autor ens transporta a una Amèrica plena de contrasts i de possibilitats, un país encara a mig fer, on tot és possible perquè els joves encara mantenen alguns somnis intactes i es volen allunyar dels valors tradicionals. A la gran pantalla un nen observa com es va deteriorant el matrimoni dels seus progenitors: una narració excepcional, que anticipa la fragilitat de l’existir i l’abisme que hi pot haver entre pares i fills. A la segona, el jove aprenent d’escriptor ha tornat de París i ha d’escoltar el relat de la mare, que li explica amb pèls i senyals la vida dels veïnats. Després assistim a les reunions entre filosòfiques i existencialistes d’un grup d’amics que s’han d’anar obrint camí a la vida, la qual cosa és complicada quan no es pot aconseguir l’èxit i es creen lligams de dependència. Delmore Schwartz aconsegueix convocar una tropa de personatges de l’esfera cultural durant la Nit de Cap d’Any, i després ens presenta un discurs de graduació un tant surrealista. També hi trobam el fill jugador i gandul i el poeta en hores baixes, en aquestes històries que basculen entre les il·lusions i els desencisos, entre les promeses i els desistiments. En conjunt, Delmore Schwartz aconsegueix una prosa elegant i carregada de matisos, dotant els personatges d’unes veus singulars i sempre versemblants, que ens atrapen des de la primera frase. No debades autors com Eliot i Pound van lloar les virtuts d’aquest gran escriptor que ara ens arriba, per primera vegada, en català.
ELS IRREDEMPTS de Cristina Garcia Molina, a la tria dels millors llibres de l’any 2022 de l’AraLlegim
3.’Els irredempts’
Cristina Garcia Molina
Sota un títol que ja és tot un resum de l’esperit del llibre, Cristina Garcia Molina (Granollers, 1975) presenta tres històries de lluita col·lectiva contra un monstre vaporós i subtil que a vegades s’assembla perillosament al present turbocapitalista i, a vegades, a les tragèdies que són les famílies o les feines. Les tres narracions estan escrites en un estil cisellat, de frase curta i contundent, molt difícil de mantenir sense caure en el retop de tambors o, directament, en el ridícul. No ho fan perquè el substrat és ferm: hi ha una idea del món i de les persones que l’habiten. Hi ha frustració, també, i un discurs gens complaent amb les capacitats i virtuts de la literatura.
Cristina Garcia Molina converteix una escola de barracons, on hi va a parar tot de canalla emigrada, en una representació d’un món sense esperança
Cristina Garcia Molina (Granollers. 1975) ha escrit un dels llibres més destacats de l’any i aquests dies la trobaran a moltes llistes. Qui és aquesta autora? Professora de Llengua i Literatura a Girona i també a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, fins ara no havia publicat gaire: un llibre de contes, un llibre per a nens, uns quants contes més en una revista digital. El que fa remarcable Els irredempts és l’ambició de descriure sense embuts el món d’ara, la vocació culturalista (no com un bolet decoratiu sinó com la floració d’un miceli: una xarxa reticular que tenim sota els peus). Des d’un punt de vista de l’estil hi ha un treball per trobar una manera de dir pròpia, a mig camí de la prosa i de la poesia i amb elements que fan pensar en la llibertat del teatre contemporani. Si mirem l’estructura, està construïda a partir de la idea del tríptic pictòric. No hi ha temes nous en aquest món, però Garcia Molina troba la manera de tractar els temes vells (el vigilant poètic del museu que observa la gent que hi ha a la sala) amb novetat.
En la primera història he subratllat algunes solucions lingüístiques que no em convencen gaire. El solar –ai– s’ubica en lloc d’estar situat, els personatges “mossegarien la pols” (morder el polvo ) i hi surt una colobra on a mi, personalment, m’hauria agradat més trobar un escurçó o una serp. És una llengua que tira cap al concepte abstracte, segons com una mica encarcarada, però amb frases que són versos contundents: “Viure cap endins està bé. Però ell va començar a cicatritzar-se”, “No pots dir al passat què ha de fer”, “És melancòlica. És la veu d’un cantant mort en un accident”.
De les tres històries, aquesta primera, Solar, que és la més diguem-ne realista (tot i que el llibre es mou sempre entre la realitat, el deliri i la malaltia, i té un fort component simbòlic), sobresurt en molts aspectes. El clima, en primer lloc: Cristina Garcia Molina converteix una escola de barracons, on hi va a parar tot de canalla emigrada, en una representació d’un món sense esperança. Els mestres que hi estan destinats lluiten contra la falta de futur, el desànim, la sensació que l’espai urbà perifèric entra dins de la gent i els rossega. Rossega els nens, que fan fortor “d’infància negligida, de sequera, de gana, de guerra, de carrer, d’ablació, de divergència, de pèrdua, de precarietat, d’analfabetisme, de retards, de fondalades, de lleis d’estrangeria”. I rossega els mestres amb l’“olor de prosperitat, de pisos cèntrics, de sopars amb amics, d’angoixes buides, de falsos sentiments de pertinença, de Stravinsky”.
El que fa remarcable ‘Els irredempts’ és l’ambició de descriure sense embuts el desgavell del món d’ara
Amb tot de peces curtes, gens convencionals, Garcia Molina descriu com alumnes i professors s’enfonsen en l’apatia i en la resignació. Una noia excepcional dins del grup, l’Ípsilon, veu la gent de fora en els rombes que fa el filferro de la tanca. “Volíem fer-nos justos sota paràmetres injustos”, dispara contra el sistema social i educatiu la narradora. La manera com es podreix el llenguatge, l’amenaça d’una llei superior que desmantella l’escoleta robant el material per endur-se’l a una escola amb una millor ratio. Garcia Molina passa del món de fora al món de dins, de la realitat concreta a l’univers filosòfic i simbòlic, de la història viscuda a la història sabuda (l’assassinat de Pier Paolo Pasolini és una referència d’aquest primer text i del que clou el llibre). És esplèndid. I té un tornaveu adequat en les altres peces del tríptic: ensenyament, família i cultura. L’afany de trencar amb l’abúlia, la solitud, la incomunicació, la intel·ligència com a obstacle per viure una vida conformada, la creació com un crit desesperat, la por a la regressió, la malaltia que porta al trencament de la relació amb els altres, uneixen les tres parts. “La barbàrie comença en un mateix”.
Anna Guitart recomana ELS IRREDEMPTS de Cristina Garcia Molina al Tot es Mou de TV3 (minut 4.45)
«Un llibre que no sé gaire com parlar-te’n però que tenia claríssim que te’n volia parlar… un llibre que t’està interpel·lant tota l’estona… un llibre que és exigent però et dona molt , fa tres universos molt diferents, el que t’està explicant et toca… una obra molt breu però que l’haureu d’anar paint i l’haureu d’anar pensant i per a mi això és fabulós en un llibre» Anna Guitart
El llibre de relats En els somnis comencen les responsabilitats és una de les herències del poeta nord-americà Delmore Schwartz (1913-1966), un il·luminat i un preclar que va ser immortalitzat en la magistral novel·la El llegat de Humboldt, que ens va arribar en català gràcies a Jordi Arbonès el 1990. Abans, Agustí Bartra va incloure Schwartz en les seves cèlebres antologies de la poesia americana. Avui, la tenacitat d’un altre poeta, el mallorquí Andreu Gomila, ens ofereix una convincent i treballada versió d’aquests contes, que es mouen pel modus vivendi de famílies jueves durant la Gran Depressió, sempre fixant la mirada en el detall, en els costums, en com pot afectar una parella que el marit llegeixi el diari. Són històries quotidianes, segurament insubstancials, però tenen el poder de captar tota la nostra atenció perquè el que practicava Schwartz era alta literatura, com la de Proust, com la de Joyce, com la de Faulkner. Malgrat els elogis de Bellow, Auden, Nabokov i T.S. Eliot, el nostre home no es va acabar d’adaptar als canvis d’una societat literària que evolucionava amb força. Schwartz va ser un personatge complicat, amb les seves addiccions i malalties mentals, també en una època en què les grans descobertes havien de transcendir en altres àmbits. En podríem fer moltes lectures dels significats i els reflexos d’aquesta prosa menuda i lluent, que Gomila tan bé ha traslladat. A través dels relats, des del que significativament titula el recull a la nouvelleEl món és un casament, els contes plasmen amb exactitud l’ambient dels emigrants que s’anaven fent un lloc a la Nova York que resistia les misèries de la depressió.
Al pròleg de l’edició, Lou Reed –que va ser alumne del poeta a la Universitat de Siracusa– apunta: “Vas escriure el millor conte que s’ha escrit mai.” I no crec que sigui cap exageració perquè les situacions que planteja Schwartz contenen la ingenuïtat de les parelles, les relacions entre els amics i les frustracions de membres de les famílies, algunes superposant-se als contes, que no han acomplert els seus objectius vitals, ni que siguin mínims. El poeta és poderós i cadascun dels contes és un artefacte de rellotgeria que podia signar el millor Txèkhov, amb la frescor dels contes de Dylan Thomas o de l’Oscar Wilde més inspirat. En els somnis comencen les responsabilitats és un llibre d’artesania, que es revaloritza cada cop que es tradueix. Fa pocs dies llegia un article de la premsa francesa en què parlava d’aquest gran desconegut de la literatura americana. No crec que sigui un desconegut, sinó que és un autor de qualitat en un moment en què la literatura juga a una altra cosa: les tendències, les modes o els intents de comercialitat. Datat el 1937, el conte que dona títol al recull és un prodigi, i els altres, dignes acompanyants. Només cal llegir un fragment per constatar-ho: “I em vaig despertar en el cru matí de l’hivern del meu vint-i-unè aniversari, l’ampit lluent amb la vora nevada i el dia ja començat.”
ELS IRREDEMPTS de Cristina Garcia Molina lectura recomanada a FetaMidaTV
«Un talent molta particular i un univers creatiu i un imaginari propi molt potents, en aquesta ocasió ella construeix un tríptic a la Francis Bacon, tres contes que d’alguna manera estan relacionats entre ells tot i que ens expliquen històries diferents, a mi una de les qualitats que més m’interessen és que arribes a un lloc, comences a perdre la noció d’on ets, de què passa i t’hi vas endinsant ( jo no diria que amb tranquil·litat) fins que arribes a un punt d’inquietud… i al final entens que la Cristina vol parlar de les desaparicions, dels llocs dels símbols, de les persones, per veure com preservem aquests espais de l’amor que d’alguna manera romanen en el temps malgrat ens hàgim separat. És una escriptura hipnòtica, misteriosa, amb un gust per la matèria de les paraules, les paraules agafen molt de pes en l’escriptura de la Cristina… en una relectura passa com el tríptic, com a objecte artístic, depèn de com te’l mires i depèn del teu estat d’ànim també reps aquests tres contes d’una manera determinada i per tant una relectura segur que ens aporta matisos nous»
Convindrem que no hi ha res més nadalenc que Dickens i –oh paradoxa– m’haureu de creure si us dic que hi ha poques coses tan dickensianes com una làpida. El Nadal literari també té a veure amb la tenebror gòtica, i amb els fantasmes: són les seves marques de naixement en la contemporaneïtat.
Núria Busquet | Foto cedida per LaBreu
Aquest fil invisible ens du a parlar d’un llibre sigui com sigui gens dickensià, només nadalenc de retop, o radicalment nadalenc perquè ho és tot just de retop (tant, que ningú no ho havia descobert fins avui), i que per més escarni va aparèixer una primavera. Parlar-ne és dos cops avinent: Làpida (LaBreu), de Núria Busquet, ha passat fantasmagòricament, ningú no n’ha parlat gaire, i el llibre té tot ell un regust deliciós d’ombra que en els millors moments recorda la tremolosa tradició gòtica dels anglesos, si bé travessada pel coetani interès físic –l’univers poètic, problemàtic, del cos, ara per ara indefugible– i garbellada pels nous models de sofriment –cada temps pateix a la seva manera, i sempre fingeix. En aquest llibre, la ferida moral es funda en el problema de la maternitat, de la doble maternitat, alhora de mare i de filla. El tema no és inèdit, però l’enfocament de Busquet sobre el tòpic vintiunesc és, a parer d’aquest crític, dels més reeixits dels últims anys.
El pacte atàvic amb el diable: el poeta romàntic ha de pagar el cant amb una mica de sang –la frase és bona perquè és gairebé de Riba.
He parlat de gòtic i gòtic vol dir romàntic. Trobem, en aquest llibre, cementiris i campanes, però l’adjectiu no pot ser mai superficial. En aquesta nostra època, la dels eterns retorns (ara juguem a ser barrocs, ara a ser clàssics, en contínua mixtura), jugar al romanticisme encara implica, si no es vol caure en la més pobra impostura, el pacte atàvic amb el diable: el poeta romàntic ha de pagar el cant amb una mica de sang –la frase és bona perquè és gairebé de Riba. I aquesta sang, que és el preu de la sinceritat, incita algun excés de turment i de neguit, però també el justifica.
Convindrem que no hi ha res més nadalenc que Dickens i –oh paradoxa– m’haureu de creure si us dic que hi poques coses tan dickensianes com una làpida. Feu-vos dignes de la tradició i regaleu, benhumorats, fantasmagòrics, una làpida anglesa per Nadal, ja sigui de pedra o de paper.
presentació recital del VIIè Premi Francesc Garriga SOM AQUÍ de Jèssica Ferrer acompanyaran la poeta els editors Esteve Plantada (Cafè Central) i Ester Andorrà (LaBreu Edicions) a La Central de Barcelona (13.12.22)
Fem servir cookies al nostre lloc web per oferir-vos l'experiència més rellevant recordant les vostres preferències i visites repetides. En fer clic a "Accepta-ho tot", consentiu l'ús de TOTES les cookies. Tanmateix, podeu visitar la "Configuració de cookies" per proporcionar un consentiment controlat.
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website.
/cloudfront-eu-central-1.images.arcpublishing.com/prisa/N6KEA5XDABEIZFSLXKYVMNVYIE.JPG)
